L’últim Orde (XIX)

Anterior

19

-Molt bé -va dir en Han al Lando. Els seus dits van recórrer la vora de la cama esquerra de l’R2 per aferrar-se millor -. Preparats.

L’androide refilà alguna cosa.

-Li recorda que vagi amb compte -va traduir C3PO, que s'havia apartat prou del seu camí perquè no li cridessin -. Recordeu que l'última vegada...

-No el vam deixar caure a propòsit -va grunyir en Han -. Si prefereix esperar al Luke, ja s'ho farà.

L’R2 va tornar a cantussejar.

-Diu que no serà necessari -va explicar C3PO-. Confia en vostè implícitament.

-M'alegra saber-ho -va dir en Han. Per desgràcia, no hi havia millors agafadors. Algun dia, hauria de comentar el problema amb Industrial Automaton -. Som-hi, Lando. Tira!

Van emprar totes les seves forces, i amb una tirada que gairebé desencaixa l'espatlla d’en Han, l'androide va quedar lliure de l'embull de branques on les seves rodes s'havien enredat.

-Ja està -va grunyir en Han, mentre traslladaven a l'androide, amb més o menys cura, al llit sec del riu -. Com estàs?

Aquesta vegada, l'explicació va ser una mica més llarga.

-Diu que, pel que sembla, els danys han estat mínims -va traduir C3PO-. Sobretot, de naturalesa cosmètica.

-Traducció: s'està oxidant -va remugar en Han.

Es va fer un massatge als ronyons mentre es donava la volta. A uns cinc metres de distància, en Luke estava utilitzant l'espasa de llum per tallar una xarxa de gruixudes enfiladisses que bloquejava el seu camí. Al seu costat, en Chewbacca i la Mara estaven ajupits amb les armes preparades, disposats a vaporitzar als éssers similars a serps que de vegades sorgien com una exhalació quan els trepitjaven. Com tots els altres aspectes de Wayland, ho havien après per força.

En Lando es va acostar i es va alliberar de les últimes restes d'arrels àcides enganxades a les seves mans.

-Un lloc divertit, eh? -Va comentar.

-Hi hauria d'haver acostat més el Falcó -va grunyir en Han -, quan vam descobrir que no podíem utilitzar les motojets.

-Aleshores, ara estaríem lluitant amb patrulles imperials, en lloc d’arrels àcides i serps. Personalment, em sembla un tracte just.

-Suposo -va admetre en Han de mala gana.

Més o menys a prop, alguna cosa va emetre un complicat xiulet, i va rebre un altre per resposta. En Han va mirar en aquella direcció, però entre els matolls, les enfiladisses i els dos nivells diferents d'arbres, no va veure res.

-No sona com un depredador -va dir en Lando.

-Potser -En Han va mirar enrere. C3PO calmava a R2, mentre inspeccionava les cremades d'àcid sofertes per l’androide -. Tu, petitó, prepara els teus sensors.

L’R2, obedient, va estendre la seva petita antena i va començar a moure-la d'un costat a un altre. Durant un minut va cantussejar per a si, i després va emetre un torrent de sons.

-Diu que no hi ha animals grans en vint metres a la rodona -va traduir C3PO-. Més enllà...

-La mala herba en dificulta la percepció -va acabar en Han. S'estava convertint en una conversa molt familiar -. Gràcies.

L’R2 va retreure l'antena, i C3PO i ell van reprendre la seva discussió.

- On creus que ha anat tothom? -Va preguntar en Lando.

- Els depredadors? -En Han va moure el cap -. Ni idea. Potser al mateix lloc on han anat els nadius.

En Lando va passejar la vista al seu voltant i va xiuxiuejar entre dents.

-Això no m'agrada, Han. A hores d'ara, ja deuen saber que som aquí. A què estan esperant?

-Potser la Mara es va equivocar -va suggerir sense gran convicció en Han -. Potser l'Imperi es va cansar de compartir un planeta amb ells i els va aniquilar.

-Una idea molt optimista. En qualsevol cas, no explica per què els depredadors no ens molesten des de fa dos dies i mig.

-No -va admetre en Han, però en Lando tenia raó: alguna cosa els estava vigilant. Ho sentia en els seus budells. Una cosa, o algú -. Potser els primers que van fugir després del primer enfrontament van passar la veu que ens deixessin en pau.

En Lando va esbufegar.

-Aquestes bestioles eren més estúpides que llimacs espacials, i ho saps.

En Han va arronsar les espatlles.

-Només era una idea.

Al davant, la resplendor verda es va esvair quan en Luke va apagar l'espasa.

- Crec que hem aclarit el camí -va dir en veu baixa -. Heu alliberat l’R2?

-Sí, ja està -va dir en Han, i es va quedar darrere d'ells -. Alguna serp?

-Aquest cop no -En Luke va assenyalar amb l'espasa un dels arbres que flanquejaven la llera del riu -. No obstant això, fa l'efecte que ens hem lliurat de lluitar contra un altre grup de carronyaires.

En Han va mirar. En una de les branques inferiors hi havia un altre niu, de la mida d'un plat i confeccionat a base d'herba i fang. C3PO havia ensopegat amb un el dia anterior, i en Chewbacca encara s'estava curant els talls que havia rebut en el braç esquerre abans d'aconseguir entre tots matar les aus depredadores que havien sorgit d'ell.

-No ho toquis -va advertir.

-No passa res; és buit –el va tranquil·litzar en Luke, i el va empènyer amb la punta de l'espasa -. Se n'hauran marxat.

-Sí -va dir en Han lentament, apropant-se un altre pas al niu -. En efecte.

- Passa alguna cosa?

En Han va mirar.

-No -va contestar, en to indiferent -. Cap problema. Per què?

Darrere d’en Luke, en Chewbacca va emetre un rugit gutural.

-Posem-nos en moviment -va afegir en Han, abans que en Luke pogués fer algun comentari -. Vull avançar una mica més abans que es faci fosc. Luke, tu i Mara agafeu als androides i avanceu-vos. Chewie i jo tancarem la marxa.

En Luke no semblava convençut, però es va limitar a assentir.

-Molt bé. Anem, C3PO.

Van avançar pel llit del riu, mentre C3PO es queixava com de costum. En Lando va dirigir al Han una mirada de les seves, però els va seguir en silenci.

Al seu costat, en Chewbacca va grunyir una pregunta.

-A veure què ha passat amb les aus, això és tot -va dir en Han, mentre mirava cap al niu. Semblava intacte, sense empremtes de depredadors -. Tu ets capaç d'olorar carn fresca a deu passos de distància, amb el vent en contra. De manera que comença a ensumar.

El wookiee no va trigar a fer gala del seu talent per a la caça. Una de les aus jeia al costat d'un matoll, just a l'altre costat de l'arbre, amb les ales esteses i rígides. Completament morta.

- Què en penses? -Va preguntar en Han, mentre Chewbacca l'agafava amb cautela -. Algun depredador?

En Chewbacca va rugir una negativa. Va treure les urpes de les seves fundes i va palpar una taca de color marró fosc en les plomes situades sota l'ala dreta. Va trobar un tall i va enfonsar amb delicadesa una arpa en el seu interior.

Va grunyir.

- Segur que ha estat un ganivet? -En Han va contemplar la ferida amb el nas arrufat -. No haurà estat alguna espècie d'urpa?

El wookiee va tornar a rugir i va assenyalar que és evident: si un depredador hagués matat l'au, només quedarien les plomes i els ossos.

-Cert -va comentar amb amargor en Han, mentre en Chewbacca tirava l'au morta al costat del matoll -. Els nadius han d'estar molt a prop.

En Chewbacca va grunyir la pregunta òbvia.

-No sé -va contestar en Han -. Potser ens segueixin vigilant, o esperen reforços.

El wookiee va rugir, va assenyalar l'au i en Han li va dedicar un altre cop d'ull. Tenia raó: el lloc de la ferida indicava que tenia les ales obertes quan l'havien matat. La qual cosa significava que l'havien matat mentre volava. D'una sola punyalada.

-Tens raó, no necessiten reforços. Vinga, anem-hi tots dos amb els altres.

En Solo volia seguir avançant fins que es fes fosc, però després d'un altre desacord entre l'androide astromec de l’Skywalker i un embull d’enfiladisses àcides, es va rendir i va ordenar parar.

- Què farem? -Va preguntar la Mara quan l’Skywalker va deixar caure la motxilla al costat de la seva i va estirar els músculs de les espatlles -. El portarem a coll?

-No crec -va contestar l’Skywalker. Va mirar cap enrere i va veure que en Calrissian i el wookiee havien posat de costat l’R2 i estaven desembolicant les seves rodes -. En Chewie creu que serà capaç de reparar-se.

-Hauries de canviar-lo per alguna cosa que no estigui dissenyada per viatjar sobre una coberta de metall plana.

-A vegades m'han vingut ganes -va admetre l’Skywalker, asseient-se al seu costat -, però en conjunt, és molt útil. Hauries d'haver vist la distància que va recórrer en ple desert de Tatooine, la primera nit que el vaig tenir.

La Mara va desviar la vista cap al Solo, que estava muntant la seva hamaca sense deixar de vigilar el bosc.

- Vas a explicar-me de què et parlava en Solo abans, o no he de saber-ho?

-Chewie i ell van trobar a una de les aus d'aquell niu buit, el que era a prop del segon embolic d’enfiladisses que vam haver de tallar. L'havien matat d'una ganivetada.

La Mara va empassar saliva i va pensar en algunes de les històries que havia sentit quan servia a l'emperador.

-Seran els myneyrshi -va dir -. Se suposa que havien convertit en un art el combat cos a cos amb arma blanca.

- Quina era la seva opinió sobre l'Imperi?

-Com ja et vaig dir abans, no els agraden els humans, començant pels colons que van arribar molt abans que l'emperador descobrís el planeta.

Va mirar l’Skywalker, però tenia la vista perduda en el no-res, amb el nas arrufat.

La Mara va respirar profundament i va projectar la Força tant com va poder. Els sorolls i olors del planeta es van introduir en la seva ment, fins a conformar la pauta de vida que l'envoltava. Arbres, arbusts, animals i aus...

I allà, al límit de la seva consciència, una altra ment. Alienígena, indesxifrable..., però una ment, al capdavall.

-Són quatre -va dir en veu baixa l’Skywalker -. No, cinc.

La Mara va arrufar les celles i es va concentrar en la sensació. Tenia raó: hi havia més d'una ment, però no podia separar els diversos components de la sensació general.

-Intenta cercar desviacions -va murmurar l’Skywalker -. La forma en què les ments es diferencien mútuament. És la millor manera de localitzar-les.

La Mara ho va intentar i, davant la seva, i una mica, irritada sorpresa, va descobrir que l’Skywalker tenia raó. Va captar la segona ment..., la tercera...

I, de sobte, es van esvair.

Va dirigir una mirada penetrant a l’Skywalker.

-No ho sé -va dir a poc a poc, encara concentrat -. Es va produir una onada d'emoció, van donar mitja volta i van marxar.

-Potser ignoraven que estàvem aquí -va suggerir la Mara, vacil·lant, tot i saber que era improbable.

Entre els rugits que llançava el wookiee a tot el que sortia a trobar i els plors de l'androide de protocol, era un miracle que tot el planeta no s'hagués assabentat de la seva presència.

-No, ho sabien -va dir l’Skywalker -. De fet, estic molt segur que avançaven directament cap a nosaltres quan van ser... -Va sacsejar el cap -. Vull dir que van ser espantats, però és absurd.

La Mara va contemplar el dosser doble de fulles que s'alçava sobre els seus caps.

- És possible que hàgim captat una patrulla imperial?

-No -va afirmar l’Skywalker -. D'haver-se trobat humans en les rodalies, ho hauria sabut.

-Així de senzill -va murmurar la Mara.

-Qüestió de pràctica.

La dona el va mirar de reüll. Hi havia notat alguna cosa estranya en la seva veu.

- Què significa això?

L’Skywalker va fer una ganyota, una ràpida torsió de la seva boca.

-Res. Només... Estava pensant en els bessons de la Leia. Pensava en com vaig a ensinistrar-los algun dia.

- Et preocupa el moment de començar?

L’Skywalker va negar amb el cap.

-Em preocupa ser capaç de fer-ho.

Ella va arronsar les espatlles.

- Què cal fer? Ensenyar a escoltar ments, moure objectes i utilitzar espases de llum. Ja ho vas fer amb la teva germana, oi?

-Sí, però quan pensava que era l'única. Es tracta únicament del principi. La Força els hi va a proporcionar energia, i aquesta energia va acompanyada de responsabilitat. Com els ensenyo això? Com els ensenyo saviesa, compassió i no abusar del seu poder?

La Mara va estudiar el seu perfil mentre escodrinyava el bosc. No eren simples jocs de paraules; parlava molt seriosament. Una faceta de l'heroic, noble i infal·lible Jedi que mai havia vist.

- Com s'ensenya això? -Va preguntar -. Donant exemple, suposo.

L’Skywalker va reflexionar, i va moure afirmativament el cap a contracor.

-Imagino que sí. Quant d’ensinistrament Jedi et va proporcionar l'emperador?

MATARÀS AL LUKE SKYWALKER.

-Suficient -va contestar. Va intentar apartar el so de les paraules de la seva ment i l'odi reflex que les acompanyava -. Tot allò bàsic. Per què, busques saviesa i compassió?

-No -El jove va vacil·lar -. Però com encara falten alguns dies per arribar a la muntanya Tantiss, potser seria una bona idea repassar-ho, com un curs de perfeccionament.

Un calfred va recórrer l'espina dorsal de la Mara. Parlava amb massa indiferència...

- Has vist alguna cosa del que ens espera? -Va preguntar amb suspicàcia.

-En realitat, no -De nou, una breu vacil·lació -. Algunes imatges i escenes sense sentit. Se m'ha acudit que et convindria dominar més la Força abans de prosseguir.

Ella va apartar la vista. MATARÀS AL LUKE SKYWALKER.

-Tu estaràs amb nosaltres -li va recordar -. Per a què necessito dominar més la Força?

-Per allò que el teu destí t’exigeixi -va respondre l’Skywalker, amb veu suau però ferma -. Queda més o menys una hora perquè es faci fosc. Comencem.

En Wedge Antilles va ocupar el seu lloc en el llarg banc semicircular, al costat d'altres comandants d'esquadró, i va passejar la vista per la sala de guerra del Creuer Estel·lar. Ja s'havia congregat força gent, i continuava entrant més. L’Ackbar hauria planejat alguna cosa gran.

- Hola, Wedge -va grunyir algú a manera de salutació quan es va asseure al costat d’en Wedge -. Em sorprèn veure't aquí.

En Wedge el va mirar amb tèbia sorpresa. Pash Cracken, fill del llegendari general Airen Cracken, i un dels millors comandants de caces.

-Jo podria dir el mateix sobre tu, Pash. Creia que estaves en el sector d’Atrivis, a cura del centre de comandament de la Vora Exterior.

-No estàs al lloro -va dir en Pash, ombrívol -. Generis va caure fa tres dies.

En Wedge el va mirar perplex.

-No ho sabia -es va disculpar -. Com va ser?

-Bastant malament. Vam perdre tot el centre de comandament, més o menys intacte, i gairebé tots els dipòsits de subministraments de la flota del sector. Com a aspecte positiu, no els vàrem deixar cap nau en bon estat, i el general Kryll va poder treure sans i estalvis a Traviata Chan i la seva gent davant els nassos dels imperials.

-Més val això que res. Què et va sorprendre més, el nombre o la tàctica?

-Totes dues coses -Pash va fer una ganyota -. No crec que en Thrawn acudís en persona, però segur que va planejar l'atac. He de dir-te, en Wedge, que aquests clons són el més terrorífic que he vist en la meva vida. És com lluitar contra milicians: la mateixa rabiosa dedicació, la mateixa forma de combatre, com una màquina de precisió, a sang freda. L'única diferència és que estan per tot arreu.

-Digues-m'ho a mi. Vam haver de combatre contra dos esquadrons de caces TIE plens d'aquestes coses quan el primer atac a qat Chrystac. Feien acrobàcies que mai hagués imaginat en els TIE.

En Pash va assentir.

-El general Kryll sospita que en Thrawn reserva als seus millors homes per a les seves plantilles clòniques.

-Seria estúpid que fes una altra cosa. I en Varth? Va aconseguir escapar?

-No ho sé. Vam perdre el contacte amb ell durant la retirada. Confio que hagi pogut trencar l'altre costat de la pinça i unir-se a alguna unitat a Fedje o Ketaris.

En Wedge va pensar en les vegades que s'havia enfrontat amb el comandant d’esquadrilla Varth per alguna cosa, gairebé sempre per peces de recanvi o horaris de manteniment. L'home era un tirà amargat i càustic, només li redimia el talent d'enviar els seus homes a missions impossibles i aconseguir que tornessin.

-Ho aconseguirà -va dir en Wedge -. Està molt en contra de morir per les conveniències de l'Imperi.

-És possible –En Pash va senyalar en direcció al centre de la sala.- Sembla que anem a començar.

En Wedge es va tornar, mentre el murmuri de les converses emmudia. L'almirall Ackbar es trobava dret al costat de la taula central hologràfica, flanquejat pel general Crix Madine i el coronel Bren Derlin.

-Oficials de la Nova República -els va saludar amb gravetat l’Ackbar, i els seus enormes ulls de Mon Calamari van girar per abastar tota la sala de guerra -. Cap de vostès necessita que li recordi que durant les últimes setmanes la nostra guerra contra les restes de l'Imperi ha canviat del que es deia un exercici de neteja a una batalla per la nostra pròpia supervivència. De moment, encara gaudim d'avantatge pel que fa a recursos i personal, però mentre parlem, aquest avantatge corre el perill de desaparèixer. Menys tangibles, però no menys seriosos, són els mètodes que empra el gran almirall Thrawn per minar la nostra determinació i moral. Ja és hora que llancem dos aspectes del seu atac a la cara de l'Imperi –Va mirar a Madine -. General Madine.

-Suposo que tots han estat informats de la innovadora forma de setge que els imperials han disposat al voltant de Coruscant -va dir en Madine, mentre donava copets amb el seu punter sobre el palmell esquerra -. S'han fet alguns progressos eliminant els asteroides camuflats, però el que en veritat es necessita per dur a terme el treball és un parany cristal·logràfic de camp gravitatori. Se'ns ha ordenat que n’aconseguim un.

-Sembla divertit -va murmurar en Pash.

-Molt -va remugar en Wedge.

-Intel·ligència n’ha localitzat tres -va continuar en Madine -. Tots en l'espai controlat pels imperials, naturalment. El d'accés més senzill està a Tangrene, i ajuda a custodiar la nova base de l’Ubictorat que han muntat. Hi ha moltes naus de càrrega i construcció que es mouen al seu voltant, però poques de guerra. Hem aconseguit introduir a alguns dels nostres homes a les tripulacions de càrrega, i ens han informat que és molt possible apoderar-se’n de la base.

-Em recorda Endor -va comentar algú des del banc situat davant d’en Wedge -. Com podem estar segurs que no és un parany?

-De fet, estem bastant segurs que ho és -va dir en Madine, amb un somriure tens -. Per això hi anirem.

Va tocar un interruptor. El projector hologràfic es va elevar des del centre de la taula i un esquema va aparèixer en l'aire.

-Les drassanes imperials de Bilbringi -va informar -. Sé el que s'estan dient: són molt grans, estan ben defensades, en què dimonis està pensant l'alt comandament. La resposta és senzilla: són grans, estan ben defensats, i és l'últim lloc on els imperials ens esperen.

-A més, si triomfem, infligirem un perjudici enorme a la seva capacitat constructora -va afegir l’Ackbar -, així com a la creixent creença en la infal·libilitat del gran almirall.

La qual cosa donava a entendre que en Thrawn era fal·lible, és clar. En Wedge va pensar de comentar-ho, però es va fer enrere. Tothom devia estar pensant el mateix.

-L'operació tindrà dues parts -va prosseguir en Madine -. No volem decebre els imperials, que ens han preparat un parany a Tangrene, de manera que el coronel Derlin s'encarregarà de crear l'engany que aquest sistema és el nostre objectiu. Mentrestant, l'almirall Ackbar i jo organitzarem l'atac real a Bilbringi. Alguna pregunta?

Va seguir un moment de silenci. Després, en Pash va aixecar la mà.

- I si els imperials s'assabenten de l'atac a Bilbringi i descuiden els preparatius per Tangrene?

En Madine va somriure.

-Ens causarien una enorme decepció. Bé, cavallers, cal organitzar una força d'atac. Posem fil a l'agulla.

El dormitori estava a les fosques, silenciós, i la temperatura era elevada. Els únics sons audibles eren els procedents de la ciutat imperial i els més subtils emesos pels nens que dormien. Escoltant els sorolls i percebent les aromes familiars de la llar, la Leia va mirar al sostre i es va preguntar què l'havia despertat.

- Necessita alguna cosa, lady Vader? -Va preguntar una veu noghri des de les tenebres que envoltaven la porta.

-No, Mobvekhar, gràcies -va dir la Leia. No havia fet el menor soroll. L’alienígena hauria captat un canvi en la seva respiració -. Em sap greu. No volia molestar.

-No ho ha fet -va respondre el noghri -. Està preocupada?

-No ho sé -va dir. Tornava a recomençar -. Vaig tenir... Un somni, no. Una cosa així com una espurna inconscient de percepció. Una peça del trencaclosques que intenta encaixar al seu lloc.

- Sap quina peça és?

La Leia va negar amb el cap.

-Ni tan sols sé quin és el trencaclosques.

- Estava relacionat amb el setge de les pedres que volen al cel, o amb la missió del seu consort i el fill d’en Vader?

-No n’estic segura.

La Leia va escodrinyar les tenebres amb el nas arrufat, va tractar de concentrar-se i va assajar les tècniques de millora memorística que en Luke li havia ensenyat. A poc a poc, les imatges del somni recordat a mitges van començar a prendre forma.

-Va ser una cosa que en Luke va dir. No, va ser una cosa que la Mara va dir. Una cosa que en Luke va fer. Encaixen d'alguna manera. No sé com..., però sé què és important.

-En aquest cas, trobarà la resposta -va afirmar en Mobvekhar -. Vostè és lady Vader. La Mal'ary'ush d’en lord Vader. Aconseguirà qualsevol objectiu que es proposi.

La Leia va somriure en la foscor. No eren simples paraules. En Mobvekhar i els altres noghri ho creien a ulls clucs.

-Gràcies -va dir.

Va respirar fondo i va notar que el seu estat d'ànim millorava. Sí, triomfaria, ni que fos per justificar la confiança que el poble noghri havia dipositat en ella.

A l'altra banda de l'habitació, va intuir una inquietud i fam creixents, la qual cosa indicava que els bessons no trigarien a despertar. Va acostar la bata. Fos quina fos la peça important del trencaclosques, hauria d'esperar a l'alba.

Següent