L’últim Orde (XVI)

Anterior

16

El planeta era verd, blau i clapejat de blanc, com la majoria dels altres planetes que Han havia conegut al llarg dels anys. Amb l'única excepció que aquest no tenia nom.

Ni espaiports. Ni instal·lacions orbitals. Ni ciutats, ni grups electrògens i naus. De res.

-Aquí és, eh? -Va preguntar a la Mara.

La dona no va contestar. Contemplava el planeta que penjava davant seu.

-Bé, ho és o no ho és? -Es va impacientar.

-Ho és -va dir la Mara, amb veu estranyament buida -. Hem arribat.

-Bé -En Han la va mirar amb les celles arrufades -. Fantàstic. Vas a dir-nos on és aquesta muntanya, o seguirem donant voltes fins que ens disparin?

Va donar la impressió que la Mara s'estremia.

-Es troba a mig camí entre l'equador i el pol nord -va contestar -. A prop de la vora oriental del continent principal. Una sola muntanya, que s'alça sobre boscos i pastures.

-Molt bé.

En Han va introduir la informació a l'ordinador i va esperar que els sensors no fallessin. La Mara ja havia fet prou comentaris despectius sobre el Falcó.

La porta de la cabina es va obrir. En Lando i en Chewbacca van entrar.

- Què passa? -Va preguntar en Lando -. Ja hem arribat?

-Sí -va dir la Mara, abans que en Han pogués contestar. En Chewbacca va rugir una pregunta.

-No, fa l'efecte que és un planeta molt poc avançat tècnicament -En Han va moure el cap -. Ni fonts d'energia ni transmissions per enlloc.

- Bases militars? -Va preguntar en Lando.

-Si hi ha, no les localitzo -va dir en Han.

-Interessant -va murmurar en Lando, i va mirar de dalt a baix a la Mara -. No pensava que el gran almirall fos tan confiat.

-El lloc va ser dissenyat com a magatzem privat -li va recordar la Mara -. No hi havia guarnicions ni centres de comandament disseminats.

-Per tant, el que tingui guardat es trobarà a l'interior de la muntanya, no? -Va preguntar en Han.

-Més algunes patrulles al voltant -va apuntar la Mara -, però no crec que hi hagi esquadrons de caces ni armes pesades.

-Ja era hora -va dir amb ironia en Lando.

-Si en Thrawn no decidís pel seu compte enviar un parell de guarnicions -va assenyalar en Han -. Serà millor que Chewie i tu us carregueu els canons.

-D'acord.

Els dos van sortir. En Han va canviar a una trajectòria d'aproximació, i després va connectar els sensors.

- Problemes? -Va preguntar la Mara.

-Crec que no –la va tranquil·litzar en Han, mentre contemplava les pantalles. No es veia res al seu voltant -. Durant el viatge, em va semblar veure alguna cosa per allà darrera.

-Calrissian també va creure veure quelcom quan vam canviar de curs a Obroa-skai -va dir la Mara, i va mirar la pantalla -. Podria ser alguna cosa amb un bon mòdul antisensors.

-O un simple desperfecte. El fabritec ens ha donat problemes en els últims temps.

La Mara va estirar el coll per mirar cap a estribord.

- És possible que algú ens hagi seguit des de Coruscant?

- Qui sabia que ens anàvem? -Va dir en Han. No, allà no hi havia res. Devia tractar-se de la seva imaginació -. Has vist bé el que contenia aquest magatzem?

La Mara va tornar el cap a poc a poc, gens convençuda.

-Tot just el passadís que condueix des de l'entrada al saló del tron, situat a la part superior, però sé on es troba la càmera dels cilindres Spaarti.

- I els generadors d'energia?

-No vaig arribar a veure'ls, però recordo haver sentit que el sistema refrigerador absorbeix aigua d'un riu que baixa pel pendent de la muntanya orientada al nord-est. Estaran per aquest costat.

-I l'entrada principal es troba en el costat sud-oest.

-L'única entrada -el va corregir la Mara -. Només hi ha una via d'entrada i sortida.

-Això em sona.

-Aquesta vegada és veritat -va replicar la dona. En Han va arronsar les espatlles.

-D'acord -va dir.

Era absurd discutir, almenys fins que haguessin examinat tot el lloc. Es va obrir la porta de la cabina. En Han va mirar enrere i va veure en Luke.

-Ja hem arribat, noi.

-Ja ho sé -va dir en Luke, i es va aturar darrera de la Mara -. La Mara m'ho ha dit.

En Han va dirigir una mirada a la Mara. Pel que ell sabia, havia passat tot el viatge procurant evitar al Luke, la qual cosa no era tan senzill en una nau de la mida del Falcó. En Luke li havia tornat el favor apartant-se del seu camí, cosa que tampoc era fàcil.

-Sí, eh?

-No passa res –el va tranquil·litzar en Luke, i va contemplar el planeta -. De manera que això és Wayland.

-Això és Wayland -va repetir la Mara. Es va treure les corretges i es va aixecar -. Torno de seguida -va dir, i va sortir.

-Formeu un gran equip -va comentar en Han, mentre la porta de la cabina es tancava.

-Doncs sí -va admetre en Luke. Va seure a la cadira del copilot, que la Mara acabava de deixar lliure -. Hauries d’haver-nos vist a bord del Quimera, quan vam anar a rescatar en Karrde. És una companya estupenda.

-Excepte quan vol apunyalar-te.

-Jo he pres la decisió de córrer el risc -va somriure en Luke -. Deu ser una d'aquestes bogeries Jedi.

-Això no em diverteix, Luke -va grunyir en Han -. No ha descartat l'opció d’assassinar-te. L'hi va dir a la Leia a Coruscant.

-La qual cosa significa que, en realitat, no vol fer-ho -va replicar en Luke -. La gent no va per aquests mons de Déu proclamant per avançat els seus plans d'assassinat. Sobretot a la família de la víctima.

- Vas a apostar la vida per això?

En Luke va arronsar les espatlles.

-Ja ho he fet.

El Falcó volava en paral·lel a l'atmosfera exterior, i l'ordinador ja havia identificat una possible ubicació de la muntanya Tantiss.

-Bé, si vols saber la meva opinió, no és el moment de córrer riscos -va dir en Han al Luke, mentre dedicava al mapa sensor un breu examen.

Va decidir que s'acostarien pel sud, perquè el bosc ocultés l'aterratge i el viatge per terra.

- Algun suggeriment? -Va preguntar en Luke.

-Sí, un -En Han va canviar el curs cap a la llunyana muntanya -. Deixar-la en el Falcó quan aterrem.

- Viva?

En Han va pensar que, en altres moments de la seva vida, no hauria estat necessària una pregunta tan ridícula.

-Doncs clar que viva -va replicar, tirant -. Hi ha moltes formes d'impedir que es fiqui en embolics.

- De debò creus que accedirà a quedar-se a la nau?

-Ningú ha dit que anem a demanar-li-ho.

-No podem fer això, Han. Cal que participi en això.

- En quina part? -Va grunyir en Han-. En carregar-nos la fàbrica de clons, o en intentar matar-te?

-No ho sé -va dir en veu baixa en Luke -. Potser en ambdues.

Al Han mai li havien agradat molt els boscos, abans d'unir-se a l'Aliança Rebel. Tampoc era que li desagradessin. Els contrabandistes normals no pensaven molt en els boscos. La majoria de les vegades carregaven i descarregaven en espaiports petits i atrotinats, com Mos Eisley o Abregado-rau i, en les rares ocasions en què se citaven en un bosc, el client vigilava el bosc mentre ells vigilaven al client. Com a resultat, en Han havia arribat a la vaga conclusió que tots els boscos eren iguals.

El seu treball en l'Aliança havia canviat aquesta perspectiva. Després d'Endor, Corstris, Fedje i una dotzena més, havia après per força que cada bosc era diferent, amb el seu propi mostrari de plantes, animals i mals de cap generals per al visitant. Una més de les moltes matèries que l'Aliança li havia ensenyat, bé al seu pesar.

El bosc de Wayland s'adaptava al model habitual, i el primer mal de cap va ser aconseguir que el Falcó baixés per l’espès dosser de fulles sense deixar un forat que qualsevol pilot de caça TIE errabund localitzaria gairebé adormit. Primer, van haver d'entrar per un forat (produït en aquest cas per un arbre caigut), i després, dirigir la nau de costat, una maniobra molt més arriscada en el camp gravitatori del planeta que en un cinturó d'asteroides. El dosser secundari, que no va descobrir fins que hi va haver travessat gairebé del tot el primer, va constituir el segon mal de cap, i va arrasar les copes d'una filera d'arbres abans d'aconseguir estabilitzar i posar el Falcó, aixafant de pas un munt de matolls.

-Excel·lent aterratge -va comentar amb sequedat en Lando, i es va fregar les espatlles mentre en Han desconnectava els retropropulsors.

-Si més no, el plat sensor segueix al seu lloc -va assenyalar en Han.

-Mai pararàs amb la mateixa matraca, oi?

En Han va arronsar les espatlles i va demanar els algoritmes de formes de vida. Ja era hora de saber què els esperava fora.

-Vas dir que no li havies fet ni una rascada –li va recordar al seu amic.

-Fantàstic -va remugar en Lando -. La propera vegada, jo destruiré el generador del camp d'energia, i tu el conduiràs cap a la gola de l'Estrella de la Mort.

I no seria molt divertit. Si l'Imperi recuperava part dels seus antics recursos, potser en Thrawn intentaria fabricar un altre d'aquells condemnats trastos.

-Els de darrere ja estem llestos -va dir en Luke, i va treure el cap a la cabina -. Com ho veus?

-Bastant bé -va contestar en Han, la vista fixa a la pantalla -. Hi ha un grup d'animals per aquí fora, però es mantenen a distància.

- Són molt grans? -Va preguntar en Lando.

Es va inclinar sobre l'espatlla d’en Han per mirar la pantalla.

- I quants són? -Va afegir en Luke.

-Uns quinze -va informar en Han -. Res que ens pugui complicar la vida. Anem a fer una ullada.

La Mara i en Chewbacca els esperaven a l'escotilla, juntament amb R2 i C3PO, que guardava un inhabitual silenci.

-Chewie i jo sortirem primer -va dir en Han, i va desenfundar el desintegrador -. Els altres quedeu-vos aquí.

Va estrènyer els controls i l'escotilla va lliscar a un costat, alhora que la rampa baixava i aixafava les fulles mortes. En Han va baixar, intentant mirar en totes direccions alhora. Va albirar al primer animal abans d'arribar al final de la rampa. Era de color gris amb una taca blanca al llom, i mesuraria uns dos metres des del musell a l'extrem de la cua. Estava ajupit al peu d'una branca, i els seus ullets el van seguir mentre caminava. I si calia fiar-se de les seves urpes i ullals, era definitivament un depredador.

En Chewbacca va rugir pel baix.

-Sí, ja ho he vist -va murmurar en Han -. Hi ha altres catorze per aquí, a propòsit.

El wookiee va emetre un altre grunyit, acompanyat d'un gest.

-Tens raó -va admetre en Han, sense deixar de vigilar al depredador -. Em sona d'alguna cosa. Com aquells panthac de Mantessa, no creus?

En Chewbacca va meditar, i després va rugir una negativa.

-Bé, ja ens ho pensarem més tard -va decidir en Han -. Luke?

-Aquí -va confirmar en Luke des de l’escotilla.

-La Mara i tu comenceu a baixar l'equip -va ordenar en Han, sempre atent al depredador. El soroll de la conversa no semblava molestar-lo -. Comença amb les motojets. En Lando, cobreix-los.

-D'acord -va contestar l'al·ludit.

Es va sentir el soroll de les corretges que subjectaven les dues primeres motojets al deixar-se anar, i després el tènue brunzit dels retropropulsors quan es van activar.

I amb un sobtat cruixit de branques i fulles, l'animal va saltar.

- Chewie! -Va ser l'únic que va poder cridar en Han, abans que l'animal es precipités sobre ell.

Va disparar, el raig el va assolir en ple tors i va aconseguir ajupir-se quan el cadàver va passar per sobre del seu cap. En Chewbacca proferia crits de guerra wookiee i disparava sense parar la seva ballesta, a mesura que els depredadors sorgien dels arbres i carregaven contra ells. Algú va cridar des de l'escotilla i es va posar a disparar.

En Han va veure de cua d'ull una sèrie d’urpes que s'acostaven en la seva direcció, a massa velocitat per esquivar-les.

Es va protegir la cara amb el braç i va ajupir el cap tot el que va poder. Un instant després, es va trobar a terra, aclaparat pel pes de l'animal. Un moment de pressió i intens dolor, quan les urpes van perforar la seva jaqueta de camuflatge...

I, de sobte, el pes va desaparèixer. Va baixar el braç, just a temps de veure que el depredador saltava sobre la rampa i es preparava per llançar-se cap a l'interior del Falcó. Va girar en rodó i va disparar, alhora que un raig procedent de la nau també l’assolia.

En Chewbacca va bramar una advertència. Encara estès d'esquena, en Han es va regirar i va veure que tres animals més s'abalançaven sobre ell. Va abatre’n a un amb un parell de ràpids trets, i quan es disposava a desviar el desintegrador per apuntar al segon, un parell de peus embotits en botes negres van aterrar davant seu. Els animals van donar un salt i van caure a terra.

En Han va rodar, es va posar dret i va mirar al seu voltant. En Luke estava mig aclofat davant seu, amb l'espasa de llum encesa. A l'altre costat de la rampa, en Chewbacca continuava dret, envoltat per tres animals morts.

En Han va contemplar al depredador que jeia al seu costat. Ara que el veia de prop...

-Compte, hi ha més allà -va advertir en Luke.

En Han va albirar a dos animals, a l'aguait entre els arbres.

-No ens causaran problemes. Va entrar algun en la nau?

-No va arribar molt lluny -va dir en Luke -. Què vau fer per allunyar-los?

-Res -va dir en Han, mentre s'enfundava el desintegrador -. Vau ser la Mara i tu, muntats en les motojets.

En Chewbacca va expressar amb un rugit seva sobtada comprensió.

-Tens raó, col·lega -va dir en Han -. Aquí ens enfrontem a ells.

- Què són? -Va preguntar en Luke.

-Els anomenen garrals -va dir la Mara des de la rampa. Estava aclofada, amb el desintegrador encara a la mà, i contemplava els cadàvers escampats al voltant d’en Chewbacca -. L'Imperi els utilitzava com gossos de presa, en general prop de guarnicions frontereres boscoses on els piquets d'androides sondejadors no resultaven pràctics. Pel que sembla, els ultrasons emesos per un retropropulsor són iguals als xiscles llançats pels animals que cacen. Els atrau com un imant.

-Per això ens estaven esperant -va dir en Luke. Va apagar l'espasa de llum, sense deixar-la anar.

-Són capaços de sentir els retropropulsors d'una nau des de quilòmetres de distància -va explicar la Mara. Va saltar a un costat de la rampa i es va agenollar al costat d'un garral mort. Va enfonsar la seva mà lliure en el pelatge del seu coll -. La qual cosa significa que, si estan teledirigits, els controladors de muntanya Tantiss saben que som aquí.

-Fantàstic -va remugar en Han, i es va ajupir al costat del garral mort estès als seus peus -. Què cal buscar, un collaret?

-És probable -va dir la Mara -. Busca al voltant de les potes també.

Van trigar uns frenètics minuts, però al final van confirmar que cap dels depredadors morts estava teledirigit.

-Potser són els descendents del grup que van portar per protegir la muntanya -va dir en Lando.

-O es tracta del seu planeta d'origen -va afegir la Mara -. Mai vaig veure el seu planeta de procedència en cap llista.

-De tota manera, això significa problemes -va grunyir en Han, mentre empenyia fora de la rampa l'últim cadàver -. Si no podem utilitzar les motojets, caldrà seguir a peu.

Va sentir un xiulet electrònic procedent de dalt.

-Perdoni, senyor -va dir C3PO-. Això també és aplicable a l’R2 i jo?

-Tret que hagueu après a volar.

-Bé, senyor, se m'acut que l’R2, en particular, no està preparat per viatjar per un bosc -va assenyalar C3PO-. Si no es pot utilitzar la plataforma de càrrega, caldria buscar un altre mitjà.

-El mitjà és que camineu com els altres -va replicar en Han. Sostenir una discussió amb C3PO no entrava en el seu ordre del dia -. Ja ho vau fer a Endor, també ho fareu aquí.

-A Endor no vam haver de caminar tant -li va recordar en veu baixa en Luke -. Hem d'estar a dues setmanes del peu de la muntanya.

-No és tan greu -va dir en Han, mentre realitzava un ràpid càlcul. No era greu, però sí problemàtic -. Vuit o nou dies, com a màxim. Potser un parell més si ens fiquem en embolics.

-Bé, segur que ens posem en embolics -va dir la Mara amb sarcasme. Va seure a la rampa i va deixar el desintegrador sobre la seva falda -. Feu-me cas.

- No esperes que els nadius siguin hospitalaris? -Va preguntar en Lando.

-Espero que ens donin la benvinguda a cops de fletxa -va replicar la Mara -. Hi ha dues espècies de nadius diferents, els psadans i els myneyrshi. Cap té una gran estima pels humans, ni tan sols abans que l'Imperi ocupés la muntanya Tantiss.

-Bé, almenys no estaran de part de l'Imperi -va dir en Lando.

-Això no em consola -va grunyir la Mara -. I encara que ells no ens causin problemes, els depredadors sí. Tindrem sort si recorrem la distància en dotze o tretze dies, però no en vuit o nou.

En Han va contemplar el bosc i va captar alguna cosa torbadora.

-Posem dotze -va dir. Tot d'una, li va semblar fonamental que s'allunyessin d'aquell lloc -. Posem-nos en marxa. Lando, Mara, trieu els paquets d'equipament que hem de transportar. Chewie, treu totes les racions alimentàries de les motxilles de supervivència, això hauria de ser suficient. Luke, tu i els androides aneu cap allà, a veure si trobeu algun sender. Potser el llit d'un riu sec... Estem prou a prop de la muntanya perquè hi hagi algun.

-És clar, senyor -va dir C3PO, molt animat i va començar a baixar la rampa -. Anem, R2.

Els altres van tornar a entrar a la nau. En Han es va encaminar a la rampa, però es va aturar quan en Luke el va agafar del braç.

- Què passa? -Va preguntar en veu baixa. En Han va moure el cap en direcció al bosc.

-Els garrals que ens estaven vigilant s'han anat.

En Luke va mirar enrere.

- Es van anar junts?

-No ho sé. No els vaig veure marxar.

En Luke va acariciar l'espasa de llum.

- Creus que es tracta d'una patrulla imperial?

-O un ramat d'aquests animals de presa que la Mara va esmentar. Captes alguna cosa?

En Luke va respirar fondo, va retenir l'aire un moment i el va exhalar a poc a poc.

-No percep cap presència a les rodalies, però potser es trobi fora del meu abast. Creus que hauríem de suspendre la missió?

En Han va negar amb el cap.

-Si ho fem, deixarem passar una gran oportunitat. Quant esbrinin que hem descobert la seva fàbrica de clons, serà inútil fer veure que sospitem una altra cosa. Quan tornem amb una força de xoc, ens estaran esperant amb un parell de flotes de Destructors Estel·lars.

-Suposo que sí. I tens raó. Si han descobert l'arribada del Falcó, el millor serà allunyar-nos com més aviat. Enviaràs les coordenades a Coruscant abans de marxar?

-No ho sé -En Han va aixecar la vista cap al Falcó, i va procurar rebutjar la idea dels imperials apoderant-se de la nau -. Si hi ha una patrulla per aquí, mai aconseguirem enviar un missatge sense que l’interceptin.

En Luke també va alçar la vista.

-Sembla perillós. Si sorgeixen problemes, no tindran ni idea d'on enviar una força d'ajuda.

-Sí, bé, però si transmetem prop d'una patrulla imperial, et garanteixo que hi haurà problemes -va grunyir en Han -. Estic obert a tota mena de suggeriments.

- I si em quedo aquí unes quantes hores? Si per llavors no han aparegut patrulles, podríem transmetre.

-Oblida-ho -En Han va moure el cap -. Hauries de viatjar sol, i hi ha força possibilitats que no ens trobessis.

-Correré el risc.

-Jo no. A més, cada vegada que fots el camp sol, aconsegueixes ficar-me en embolics.

En Luke va somriure malgrat tot.

-Això sembla.

-Ja pots apostar. Anem, estem perdent el temps. Surt i busca un camí.

-Molt bé -va sospirar en Luke, encara que no semblava molt disgustat. Potser sabia des del principi que no era una bona idea -. R2, C3PO, anem-hi.

La primera hora va ser la més dura. El vague sender tot just insinuat que R2 havia descobert, ocult sota una massa d'arços, quan tot just havien recorregut cent metres, els va obligar a obrir-se camí entre l'espessa mala herba. No van trigar a pertorbar alguna cosa més que la vida vegetal, i van desaprofitar uns tensos minuts a disparar contra un niu d'éssers amb sis potes i mig metre de llarg, que es van llançar sobre ells. Per fortuna, les urpes i ullals que posseïen estaven dissenyats per a preses molt més petites i, a part d'una bona marca de dents a la cama esquerra de C3PO, ningú va patir danys abans de rebutjar-los. C3PO es va queixar més del que l'incident o els perjudicis mereixien, i el soroll devia atreure a l'animal d'escates marrons que els va atacar pocs minuts més tard. Un ràpid tret d’en Han no va aconseguir detenir-lo, i en Luke va haver d'emprar l'espasa de llum per separar-lo del braç de C3PO. L’androide encara es va mostrar més propens a les seves queixes, i en Han va amenaçar amb desconnectar-lo i deixar-lo a mercè dels carronyers. Tot d'una, van topar amb el llit de riu sec que esperaven trobar. Sent el terreny més practicable, i com no els va tornar a atacar cap animal, es van desplaçar a major velocitat, i quan la nit va caure sobre el dosser de fulles, ja havien recorregut gairebé deu quilòmetres.

-Desperta bells records, oi? -Va comentar la Mara amb sarcasme, mentre s'alliberava de la motxilla i la deixava caure al costat d'un dels petits arbustos que flanquejaven el llit del riu.

-Com a Myrkr -va admetre en Luke, i va utilitzar la seva espasa de llum per tallar els matolls d'espines tan freqüents durant les últimes hores -. Mai vaig esbrinar què va passar després que marxéssim.

-Més o menys el que era d’esperar -va contestar la Mara -. Ens vam salvar pels pèls dels AT-AT d’en Thrawn, i gairebé ens van enxampar quan Karrde va insistir quedar-se a mirar.

- Per això ens estàs ajudant, perquè en Thrawn va posar preu al cap d’en Karrde?

-Aclarim les coses d'una vegada, Skywalker -va grunyir la dona -. Jo treballo per al Karrde, i en Karrde ja ha dit que ens mantindrem neutrals en aquesta guerra vostra. L'única raó per la qual sóc aquí és que sé alguna cosa sobre l'era de les Guerres Clòniques i no vull veure un munt de duplicats entestats a reconquistar la galàxia. L'única raó per la que tu ets aquí, és que no puc destruir sola les instal·lacions.

-Entenc -En Luke va tallar un segon arbust espinós i va apagar l'espasa de llum. Va projectar la Força, va alçar els dos matolls del sòl i els va deixar caure a la llera del riu -. Bé, no detindrà a ningú decidit a atrapar-nos -va dir, mentre examinava la improvisada barrera -, però almenys els retardarà una mica.

-Per si de cas -La Mara va treure una barra alimentària i la va desembolicar -. Esperem que aquest no sigui un d'aquests afortunats llocs en què els grans depredadors surten de nit.

-Per sort, els sensors d’R2 els localitzaran abans que s'apropin massa.

En Luke va tornar a encendre l'espasa de llum i va tallar dos arbusts espinosos.

Es preparava a apagar-la quan va captar un subtil canvi en l'estat d'ànim de la Mara. Es va tornar i va comprovar que mirava fixament la seva espasa de llum, amb la barra alimentària oblidada a la seva mà i una estranya expressió absorta en la seva cara.

- Estàs bé, Mara? -Va preguntar. La dona va desviar a l'instant la vista, gairebé com si es sentís culpable.

-És clar -va murmurar -. Estic bé.

Li va dirigir una fugaç mirada i va mossegar la barra amb brusquedat.

-D'acord.

En Luke va apagar l'espasa i va utilitzar la Força per col·locar els arbustos acabats de tallar sobre els altres. Seguia sense constituir una barrera, va decidir. Potser si arrencava algunes de les enfiladisses que creixien entre els arbres...

-Skywalker.

Es va tornar.

- Sí?

La Mara l’estava mirant.

-Vull fer-te una pregunta -va dir en veu baixa -. Tu ets l'únic que ho sap. Com va morir l'emperador?

En Luke va escodrinyar el seu rostre uns instants. Tot a la feble llum, va percebre dolor en els seus ulls, els amargs records de la vida plaent i el resplendent futur que li havien estat arrabassats a Endor. Però, a més del dolor, va entreveure una forta determinació. Per més dur que li resultés, volia saber-ho de veritat.

-L'emperador m’intentava atreure a l’indret fosc -va dir, i records molt llunyans van sorgir de nou. Aquell dia, en lloc de l'emperador, va ser ell qui va estar a punt de morir -. Gairebé ho va aconseguir. Em vaig llançar sobre ell i vaig acabar lluitant contra Vader. Devia pensar que si jo matava Vader, impulsat per la còlera, seria més fàcil arrossegar-me al costat fosc.

-I en canvi, us vau aliar contra ell –el va acusar la Mara, i una sobtada fúria va lluir en els seus ulls -. Us vau tornar contra ell, els dos...

-Un moment -va protestar en Luke -. Jo no el vaig tornar a atacar.

- Què estàs dient? Vaig veure que ho feies. Els dos us vau avançar contra ell, armats amb espases de llum. Jo et vaig veure.

En Luke la va mirar fixament... i va comprendre per fi. La Mara Jade, la Mà de l'Emperador, que escoltava la seva veu en qualsevol lloc de la galàxia. Havia estat en contacte amb el seu amo en el moment de la seva mort, i presenciat tota l'escena.

Només que no del tot bé.

-Jo no el vaig atacar, Mara. Ell estava a punt de matar-me quan Vader el va agafar i el va llançar per un pou de ventilació. Jo no podia fer res, encara que ho hagués desitjat. Seguia mig paralitzat pels raigs que m'havia llançat.

- Encara que ho haguessis desitjat? -Va replicar la Mara -. És que no vas anar a l'Estrella de la Mort per matar-lo?

En Luke va negar amb el cap.

-No. Vaig anar per apartar Vader de l’indret fosc.

La Mara va desviar la vista, i en Luke va intuir la confusió que regnava al seu interior.

- Per què he de creure't? -Va dir per fi.

- Per què he de mentir? Això no canvia el fet que, si jo no hagués estat allà, Vader no s'hauria tornat contra ell. En aquest sentit, encara continuo sent responsable de la seva mort.

-Tens raó -va reconèixer la Mara, però va vacil·lar un moment abans de dir-ho -. I no ho oblidaré.

En Luke va assentir en silenci i va esperar que la dona seguís parlant, però no ho va fer. El jove es va girar cap els arbustos.

-Jo en el teu lloc aniria amb compte -va dir la Mara des del darrere, amb veu freda i controlada -. No voldràs que ens quedem tancats en una àrea d'aquesta grandària, si alguna cosa gran s'acosta pels matolls.

-Ben pensat.

En Luke va comprendre tant les paraules com el significat ocult. Calia fer un treball i, fins que conclogués, ella el necessitava viu.

Fins aquell moment, hauria d'enfrontar-se a la destinació per a la qual havia estat preparada. O triar-ne una de nou.

En Luke va tancar l'espasa de llum i va anar a reunir-se amb els altres, que estaven muntant el campament. Havia arribat el moment de fer una ullada als androides.

Següent