Cita amb el destí (I)

Cita amb el destí

Les aventures de l'Àlex Wínger

Charlene Newcomb

 

1

Les parets eren d'un to gris pàl·lid i sense ornamentació. L'aire viciat xiulava a través dels sistemes de ventilació antics. Aquest lloc no havia vist la llum del dia en més d'un mil·lenni.

L’Àlex Wínger va recolzar els colzes sobre la taula, descansant el cap entre les mans. Quant de temps feia que hi era allà? Quatre hores? Vuit?

Els seus ulls blaus es van desplaçar als monitors de vídeo suspesos del sostre. Es va preguntar qui havia estat observant l'interrogatori anterior i la seva reacció a aquest aïllament. Creurien seva història?

La porta es va obrir. Dos homes, vestits amb uniformes de l'exèrcit de la Nova República, van entrar a l'habitació i es van asseure davant. El tinent es va agitar una mica en la seva cadira, òbviament sense experiència en aquests assumptes. El comandant era inexpressiu, amb els seus ulls fixos en l’Àlex. Ella podia sentir que ell seguia sent escèptic respecte a la seva història.

-Molt bé, senyoreta Wínger -va dir el comandant, pronunciant lentament cada paraula-. Parli d'aquest centre d'investigació secret imperial un cop més.

L’Àlex el va mirar als ulls, tractant d'enterrar la seva creixent impaciència. Va explicar amb calma, havia de ser com a mínim la quarta vegada, que el seu camarada, un científic investigador anomenat Carl Barzon, havia estat traslladat a la base secreta. I aquest mineral, extret en el seu món natal de Garos IV, estava sent enviat allà. La ubicació de la base seguia envoltada un vel de secretisme imperial que els seus amics de la resistència garosiana no havien pogut penetrar.

La veu del comandant era tan freda com la seva mirada gelada.

- I espera que creguem que la filla d'un governador imperial treballa per a la resistència a Garos IV?

-És cert-va dir, colpejant la mà sobre la taula en senyal de frustració.

Tot d'una va sentir que una veu coneguda la cridava.

- Àlex?

Mirant al voltant de l'habitació, l’Àlex es va fregar els ulls. Ordinadors, equips de comunicacions i pantalles de tot tipus van parpellejar creant un arc de Sant Martí de colors a l'habitació poc il·luminada. Cops de dits en un teclat era l'únic so que sentia. Estava al centre d'operacions de la resistència, a Garos IV, molt lluny d'aquella sala d'interrogatoris a Coruscant que apareixia en la seva visió.

El seu amic, un operador de comunicacions que responia al nom d’en Wink Tasion, va arrufar les celles mentre transcrivia un missatge entrant. La preocupació a la cara no podia ser més evident. Però no estava mirant la pantalla. Estava mirant a l’Àlex.

- Estàs bé? -Li va preguntar fins i tot abans d'acabar de teclejar la transmissió que havia rebut-. Semblava que estaves en un altre lloc.

L’Àlex va sospirar, somrient-li suaument.

-Podries dir-ho així-va dir ella, traient-se els auriculars-. No t'ho creuràs, però he somiat que estava sent interrogada per algú d'Intel·ligència de la Nova República! -Va agitar el cap i un ampli somriure es va estendre per tot el seu rostre-. Tenien dificultats amb la idea de què la filla d'un governador imperial estigués treballant per als bons.

Rient, en Wink va recordar la seva pròpia presentació a la lluitadora per la llibertat Àlex Wínger al centre d'operacions. L'havia apuntat amb un blàster fins que els seus companys el van convèncer que la filla del governador Tork Wínger era en efecte un membre del moviment de resistència a Garos. S'havien rigut molt d'això des de llavors.

-Bé-va fer broma-, cal admetre que sona com un desgavell.

El somriure de l’Àlex es va esvair i es va quedar mirant fixament els missatges de la pantalla.

- Com podré convèncer-los que estic dient la veritat? -Va dir, fent cas omís de la seva burla.

-No estàs sola en això, Àlex -li va recordar.

Però l’Àlex no semblava sentir-lo.

-Ja no queda molt de temps-va dir en veu baixa. Pensaments d'una muntanya coberta de neu van capturar els seus sentits... dues figures, una mà estesa per agafar una altra, el vent assotant els seus cossos, les mans es deixen anar, caient... No!

- Eh? Què vols dir? -Va preguntar. Ell va veure aquella mirada llunyana en els seus ulls.

Ella va sospirar, sacsejant el cap.

-És només una sensació que he tingut.

En en Wink va tornar al seu monitor, el seu front solcat per arrugues de preocupació.

-Potser aquest somni teu és un senyal, Àlex. Mira aquest missatge que acabo de rebre.

L’Àlex es va inclinar cap a ell per llegir-lo la pantalla. Els seus sentits es van estremir d'emoció. Un dels seus agents al Pub d’en Chado estava informant d'una interessant conversa amb una capitana, el seu vaixell de càrrega estava carregant subministraments a l’espaiport.

-Hmm... Capitana del Recerca Estel·lar... No és aquest el vaixell de càrrega lleuger Suwantek que està a l’hangar tres? -Li va preguntar a en Wink.

-Aquest mateix-va dir ell.

Els comerciants independents havien estat una visió més freqüent en l’espaiport d’Ariana a les setmanes posteriors a la derrota del Gran Almirall Thrawn. Amb la flota imperial en desordre, aquests independents havien estat contractats per transportar subministraments a la instal·lació secreta d'investigació de l'Imperi. L’Àlex i els seus amics de la resistència tenien l'esperança que la notícia d'aquesta operació finalment arribés a la Nova República..., potser a través d'un contacte com aquesta capitana de vaixell de càrrega.

-Aniré a comprovar-ho -va dir l’Àlex.

-Jo informaré a Paca.

L’Àlex va negar amb el cap, assenyalant amb ell el cronòmetre que marcava les 2:00.

-No, no li molestis -va respondre-. Probablement sigui una altra pista falsa.

-Està bé -va dir en Wink mentre ella s'aixecava per anar-se’n -. Ei, Àlex?

- Sí? -L’Àlex va veure com en Wink estudiava el seu rostre.

-Bona sort -va dir ell-. Que la Força t'acompanyi.

L’Àlex es va preguntar si en Wink sospitava que planejava fer alguna cosa més que "comprovar" la tripulació d'aquest vaixell de càrrega. Mai havia parlat a ningú sobre les seves visions de la muntanya nevada que albergava aquesta base Imperial secreta. Una cosa, o algú, li estava conduint cap allà. Havia d'anar-hi. Era part del seu destí.

Acomiadant-se amb el cap del seu company, l’Àlex es va dirigir al sistema de túnels subterranis. Tenia un pressentiment sobre aquest vaixell de càrrega a l'hangar tres. Una sensació que no era simplement un altre vaixell contractat per l'Imperi per traslladar subministraments.

***

Ulls rosats i antenes animades van estudiar les pantalles en una dotzena de panells diferents a la cabina del Recerca Estel·lar. Quan va comprovar que eren al lloc correcte, la capitana Tere Metallo va estirar les palanques d'hipervelocitat i va observar com les línies estel·lars es convertien en punts de llum diferenciats. Tres hores abans, el seu vaixell de càrrega havia partit de Garos IV carregat amb subministraments. Els imperials li havien ordenat que es dirigís a aquestes coordenades, i les seves instruccions eren esperar un altre contacte.

Recollint el seu quadern de dades, la Metallo va examinar en silenci el programa de virus que anava a introduir a la xarxa informàtica imperial a Sarahwiee..., el seu granet de sorra com a suport dels Comandos d’en Page. Va somriure per a si, acariciant suaument la cicatriu que travessava el seu rostre gris pastós.

Gil Crosear, el primer oficial de la Metallo, es va esmunyir discretament a la cabina. La Metallo havia decidit fa molt temps que la seva estranya habilitat per moure’s inadvertidament era un talent que el jove eixut havia adquirit de la natura. Després de quatre anys de treballar amb Gil, hi havia vegades que ni tan sols ella podia detectar-lo en una multitud.

Examinant el buit al seu voltant, en Gil va donar uns copets d'impaciència en un dels sensors de llarg abast de la nau.

-Bé, on són? -Va preguntar finalment. Els seus ulls foscos van passar ràpidament dels panells a l'espai més enllà de la finestreta.

La Metallo es va acomodar al seient, retorçant tranquil·lament els seus prims dits al voltant de la trena platejada d'un metre de longitud que sobresortia del seu cap, l'altra banda sense pèl. Les seves "scanantenes", com en Gil deia als seus sensors amb forma d'estam, van captar l'augment del seu pols. La paciència era una virtut que en Gil encara no dominava.

-Relaxa't, Gilly -el va renyar suaument-. Vindran.

En Gil va respirar profundament i va apartar dels seus ulls un floc solt de cabell fosc

- A quina distància està l'altre equip? -Va preguntar.

-Una coma tres hores.

-Llavors –en Gil va assenyalar el quadern de dades que la Metallo sostenia a la mà -, creus que aquest virus esborrarà tot el que en Page i les seves bombes no puguin destruir?

La Metallo va assentir.

-No hi ha dubte sobre això.

-Aquest és un estrany transport de subministraments, capitana -va dir en Gil, teclejant hàbilment en un tauler per modificar l'exploració del seu sensor -. Esperant aquí al mig del no-res.

Mirant al seu soci, les antenes de la Metallo es van contraure lleument. Encara tractava d'ocultar-les, en Gil estava una mica més nerviós que en les seves missions anteriors.

-D'acord als informes que el Comandament ens va donar, aquest és el procediment normal-el va tranquil·litzar.

- El Comandament? -Va preguntar una veu des de la part posterior de la cabina. La Metallo i en Gil es van tornar en el mateix instant. Dos blásters van apuntar a la jove polizona. Llavors, de sobte, una alarma va començar a sonar a tot volum al Recerca Estel·lar-. És això el que esteu esperant? -Va preguntar l’Àlex amb calma, assenyalant cap al creuer imperial classe Atac que va emergir de l’hiperespai a uns 1.000 quilòmetres de la seva amura de babord.

- Qui krazsch ets?! -Va preguntar la Metallo, utilitzant la seva llengua riileb nativa.

-Sóc l’Àlex -els va dir-. No creieu que serà millor que respongueu al seu senyal de salutació?

En Gil la va mirar amb els ulls molt oberts, amb el seu desintegrador centrat en l’Àlex, mentre la Metallo silenciava l'alarma de proximitat. Accionant un interruptor en el seu tauler de comunicació, va cridar:

-Aquí Tere Metallo, capitana del Recerca Estel·lar.

-Transmeti el senyal de reconeixement, Recerca Estel·lar-va respondre una veu autoritària pel canal de comunicació.

-Transmeto ara -va respondre la Metallo, mirant cap a l’Àlex. Les seves antenes es movien imperceptiblement, avaluant a la jove que mirava fixament per sobre l'espatlla d’en Gil. No va captar cap senyal d'angoixa, només una tranquil·la fermesa. I li va semblar estrany que, en lloc de sentir-se preocupada que la seva tapadora hagués estat descoberta, es trobés pensant en aquest nom: Àlex. Només l'havia escoltat de nou per referir-se a una humana. El seu anterior primer oficial, un home anomenat Matt Turhaya, li havia parlat d'una jove filla que havia perdut en un atac imperial. El seu nom també era Àlex.

-Prepareu-vos per a rebre noves coordenades, Recerca Estel·lar.

L’aspra veu va interrompre les reflexions de la Metallo.

-Estem preparats, quan vulguin -va exclamar.

-Començant transmissió.

La Metallo va comprovar la pantalla mentre la seva nova destinació era introduïda a l'ordinador de navegació de la nau.

-Transmissió rebuda. Recerca Estel·lar fora -va respondre. Tancant la comunicació amb un clic, la Metallo va desviar tota la seva atenció a la seva convidada no desitjada. Es va adonar que hi havia més en aquesta jove del que es veia a simple vista-. Què estàs fent en la meva nau?

-Sóc un membre de la resistència de Garos IV -els hi va dir l’Àlex. Les celles d’en Gil van desaparèixer darrere dels seus cabells foscos. Va llançar una mirada de reüll cap a la Metallo, els ulls romanien clavats en l’Àlex-. Hem estat molt de temps esperant algú com vosaltres -va afegir l’Àlex.

- Esperant-nos? -Va preguntar la Metallo.

-A la Nova República...

- Ei, espera! Qui ha dit res sobre la Nova República? Ens paguen per transportar subministraments per a l'Imperi -va insistir en Gil, dolorosament conscient per l'expressió en el rostre de l’Àlex que qualsevol intent de subterfugi era en va.

-És possible que ells us paguin-va respondre l’Àlex -, però he escoltat prou la vostra conversa per saber on són les vostres lleialtats.

La Metallo va romandre indiferent.

-Segueix parlant -va dir a l’Àlex.

-Vegem-va dir l’Àlex -: El Comandament us va dir que aquest era un procediment estàndard, l'altre equip va just davant, bombes, virus informàtics... sembla que planegeu deixar alguna cosa més que subministraments.

-Això encara no ens explica per què ets aquí-va dir en Gil.

-Un dels meus col·legues va ser arrestat a Garos. Està sent obligat a treballar en la instal·lació d'investigació -va dir l’Àlex, estudiant detingudament la Metallo -. Si us plau, capitana, només vull treure'l d'aquí.

La Metallo va concentrar la seva anàlisi en l’Àlex: ritme cardíac normal, pressió arterial normal... La noia semblava estar dient la veritat. Per la formació que els equips de comandos havien rebut sobre Garos IV, Metallo sabia que un explorador anterior havia informat d'activitat de resistència al planeta.

- Els teus líders han autoritzat aquesta petita aventura?

L’Àlex va evitar els ulls de la Metallo.

-No exactament.

En Gil va sacsejar el cap amb incredulitat, i la Metallo va advertir que estava més relaxada del que havia estat en hores.

- Vols dir que has decidit fer això pel seu compte? -Va preguntar.

L’Àlex va mirar al Gil i després a la Metallo.

-Vaig tenir un pressentiment. Realment no puc explicar-ho. -Va mirar per la finestra -. Em va semblar que el temps s'estava acabant-va dir en veu baixa.

La Metallo va mirar a la jove, sorpresa pel to d'urgència a la veu de l’Àlex i aquesta mirada en els seus ulls. Quelcom que li recordava l'expressió d’en Luke Skywalker a la reunió prèvia a la missió. Hi havia alguna cosa en els seus ulls, també..., aquest sentit d'urgència, la por de descobrir un altre dels secrets de l'Emperador. Fins i tot després de tot el que havia passat en les últimes setmanes, tot el que havia dit va ser: "Hem d'anar allà."

-T'has arriscat molt, noia -va dir la Metallo -. I si haguéssim estat lleials a l'Imperi?

-Bé -va vacil·lar l’Àlex -llavors crec que m'hauria presentat com la filla del governador imperial.

Els ulls de color rosa de la Metallo es van estrènyer.

-Ets bona, nena -va fer una ganyota -. Ets molt bona.

-No és mala idea -va riure suaument en Gil -. Només una adolescent rebel que s'escapa per un petit viatge de plaer, eh?

-Sí -va dir l’Àlex amb un sospir d'alleujament-, una cosa així.

-Llavors... Tens un pla per rescatar al teu amic? -Va preguntar la Metallo.

-Bé, tinc algunes idees per passar la seguretat imperial -els hi va dir l’Àlex.

Gil es va posar a riure de nou, amb un ampli somriure creuant-li la cara.

-Una cosa és segura: no li falten pebrots!

L’Àlex va somriure per primera vegada. La Metallo va arrufar les celles, però en Gil tenia raó. L'esperit de la nena era d'admirar. Es va quedar mirant l'ordinador de navegació. S’havien de començar a moure.

-Gil, fes una verificació creuada per aquestes coordenades.

-Sembla que ens dirigim cap al lloc correcte, capitana -va dir, verificant el seu destí -. Les nostres cartes estel·lars mostren espai buit. Però, coneixent l'Imperi, aposto que trobarem un centre d'investigació secret.

La Metallo va assentir.

L’Àlex va tocar suaument l'espatlla de la Metallo.

- Capitana?

- Sí?

-No destorbaré -li va dir l’Àlex -. I no interferiré amb la vostra missió.

-Naturalment, nena -va respondre la Metallo -. Ara sortim d'aquí. Tenim una feina a fer. -Va passar la mirada de l’Àlex a les estrelles en la distància -. I la nostra petita amiga de la resistència de Garos té moltes més preguntes que respondre.

Següent