L’últim Orde (XXI)

Anterior

21

La forma helicoïdal asimètrica de la beina de llegum flotava a un metre i mig de la Mara i la reptava, pràcticament, a abatre-la. La va contemplar amb mirada ombrívola, mentre sostenia l'espasa de llum de l’Skywalker amb les dues mans, d'una forma poc ortodoxa però versàtil. La Mara ja havia errat dues vegades, no volia fer-ho una tercera.

-No et precipitis -li va advertir l’Skywalker -. Concentra't i deixa que la Força flueixi pel teu cos. Intenta anticipar-te als moviments de la beina.

Que fàcil era dir-ho, va pensar ella amb amargor. Al cap i a la fi, era ell qui la controlava. La beina es va acostar un mil·límetre i la va desafiar de nou...

Tot d'una, va decidir que s'havia cansat del joc. Va projectar la Força i va aferrar la beina. Immobilitzada uns segons, la beina va tremolar una vegada, abans que la Mara la travessés de banda a banda amb la seva espasa de llum.

-Ja està -va dir, i va apagar l'arma -. Ho he aconseguit. Esperava que l’Skywalker estigués enfadat. Davant la seva sorpresa i irritació, no va ser així.

-Bé -la va encoratjar -. Molt bé. És difícil dividir l'atenció d'aquesta forma entre una activitat mental i una altra física. Ho has fet molt bé.

-Gràcies -va murmurar la Mara, i va tirar l'espasa cap als arbustos. Va descriure una suau corba en l'aire quan l’Skywalker la va atreure, i va aterrar a la seva mà estesa -. Això és tot? -Va afegir.

L’Skywalker va mirar enrere. En Solo i en Calrissian estaven inclinats sobre l'androide de protocol, que havia deixat de queixar-se del terreny, la vegetació i la vida animal de Wayland, per passar a preguntar què li havia passat al peu per culpa d'una pedra. L’androide astromec de l’Skywalker rondava per les rodalies amb l'antena sensora estesa, i emetia el seu habitual repertori de sorolls encoratjadors. A un parell de passos de distància, el wookiee investigava en una motxilla, a la recerca d'alguna eina.

-Crec que ens queda temps per a uns quants exercicis més -va decidir l’Skywalker, i es va tornar cap a ella -. La teva tècnica és molt interessant. L’Obi-Wan mai em va ensenyar a utilitzar la punta de l'espasa.

-La filosofia de l'emperador consistia a utilitzar tot el que es tingués a mà.

-No em sorprèn -va dir amb sequedat l’Skywalker. Va estendre l'espasa -. Anem a provar una altra cosa. Agafa l'espasa.

La Mara va projectar la Força i li va prendre l'arma, i es va preguntar què faria ell si, en algun moment, decidia encendre primer l’arma. Estava segura que no podia accionar ni un interruptor, però valdria la pena veure-li deixar anar l'espasa.

I si de pas el matava accidentalment...

MATARÀS AL LUKE SKYWALKER.

Va estrènyer amb força l'espasa. «Encara no -va dir amb fermesa a la veu -. Encara el necessito.»

-Molt bé -va grunyir -. Què faig ara?

En Luke no va tenir temps de respondre. L’androide astromec va començar a llançar nerviosos xiscles.

- Què passa? -Va preguntar en Solo, amb el desintegrador ja desenfundat.

-Diu que ha trobat alguna cosa aquí que valdria la pena investigar -va traduir l'androide de protocol, assenyalant a l'esquerra -. Un grup d’enfiladisses, crec, encara que podria equivocar-me, per culpa dels danys que l'àcid m'ha causat...

-Anem a fer una ullada, Chewie -el va interrompre en Solo. Es va posar dret i va començar a escalar el pendent de la llera. L’Skywalker va mirar a la Mara.

-Anem -va dir, i va córrer darrere seu.

No estava molt lluny. Passada la primera fila d'arbres, ocultes darrera d'un arbust, hi havia una sèrie d’enfiladisses com les que s'havien vist obligats a tallar dos dies abans.

Només que aquestes ja estaven tallades. Tallades i apartades del camí com una pila de gruixudes cordes embullades.

-Crec que això dóna per conclosa qualsevol discussió sobre si algú ens està ajudant -va dir en Calrissian, mentre examinava un dels extrems tallats.

-Em sembla que tens raó -va admetre en Solo -. Cap depredador les hagués amuntegat així.

El wookiee va rugir alguna cosa per a si i va tirar del matoll que ocultava les enfiladisses. Davant la sorpresa de la Mara, va cedir sense cap esforç.

-Ni s'hauria molestat a engiponar un camuflatge -va observar en Calrissian, mentre el wookiee li donava la volta -. Semblen talls de ganivet, com en les enfiladisses.

-I com l'au d'ahir -va admetre en Solo -. Tenim companyia, Luke?

-He intuït a alguns nadius, però mai s'acosten molt -Va mirar l’androide de protocol, que els esperava angoixat a la llera del riu -. Creus que té alguna cosa a veure amb els androides?

En Solo va esbufegar.

- Com a Endor, quan aquells peluts ewoks van pensar que C3PO era un déu?

-Una cosa així -va assentir l’Skywalker -. Potser s'acosten per escoltar C3PO o l’R2.

-Potser –En Solo va mirar al seu voltant -. Quan vénen?

-Al vespre, sobretot. De moment, almenys.

-Bé, la propera vegada que ho facin, avisa’m -va dir en Solo. Va enfundar el desintegrador i va començar a baixar el pendent -. Ja és hora que sostinguem una petita conversa. Anem-nos-en.

La foscor s'anava espessint, i el campament estava ja gairebé preparat per passar la nit, quan en Luke va notar alguna cosa.

- Han -va dir en veu baixa -, ja vénen.

En Han va assentir, va donar un copet al Lando a l'esquena i va desenfundar el desintegrador.

- Quants?

En Luke va concentrar la seva ment i va tractar de separar els diversos elements de la sensació global.

-Uns cinc o sis, i s'acosten per aquesta direcció.

Va assenyalar a un costat.

- És el primer grup? -Va preguntar la Mara.

El primer grup? En Luke va arrufar les celles i va obrir la seva ment de nou. La Mara tenia raó: hi havia un segon grup que seguia al primer.

-Sí, el primer -va confirmar -. El segon... Uns cinc o sis, també. No estic segur, però potser són d'una espècie diferent de la primera.

En Han va mirar al Lando.

- Què en penseu?

-No m'agrada –En Lando va acariciar el seu desintegrador -. Mara, com se solen portar aquestes espècies?

-No gaire bé. Existia cert comerç quan vaig venir per primera vegada, però també corrien històries sobre llargues guerres a tres bandes entre ells i els colons humans.

En Chewbacca va grunyir el suggeriment que els alienígenes potser s'unissin contra ells.

-Una idea divertida -va dir en Han -. Què penses, Luke?

En Luke es va esforçar, en va.

-Em sap greu. Hi ha un conglomerat d'emocions, però em falta la base per assenyalar quines.

-S'han detingut -va anunciar la Mara, amb veu tensa per la concentració -. Els dos grups.

En Han va fer una ganyota.

-Crec que ja està decidit. Lando, Mara, quedeu-vos aquí i vigileu el campament. Luke, Chewie, anem a per ells.

Van pujar el pendent rocós i es van internar al bosc, movent-se amb el major sigil possible entre els arbustos i les fulles mortes.

- Saben que anem cap a ells? -Va murmurar en Han. En Luke va projectar la Força.

-No ho sé, però no avancen més.

En Chewbacca va rugir cosa que en Luke no va entendre.

-Potser -va dir en Han -. Seria molt estúpid celebrar un consell de guerra tan a prop del seu objectiu, de totes maneres.

Llavors, davant i a la dreta, en Luke va captar un fugaç moviment darrera del tronc d'un gruix arbre.

- Compte! -Va advertir, i va encendre la seva espasa.

A la llum blanca verdosa de l'espasa va veure una menuda silueta, vestida amb robes cenyides, que s'ajupia darrere del tronc. Es va apartar quan el veloç tret d’en Han va volar un fragment del tronc. El projectil d’en Chewbacca va arribar un segon després i va arrencar una secció de l'altre costat. Van distingir per un moment a la silueta entre el fum i les estelles, quan va córrer per refugiar-se darrere d’un altre tronc més gruixut. Quan en Han va moure la seva arma per disparar-li, un estrany refilet va vibrar en l'aire, com el cant d'una dotzena d'aus alienígenes.

I amb un rugit que expressava reconeixement, comprensió i alleugeriment, en Chewbacca va desviar amb la seva ballesta el desintegrador d’en Han.

- Chewie! -Va bordar en Han.

-No, té raó -va dir en Luke. Tot d'una, ell també havia comprès -. Atureu-vos.

L'ordre va ser innecessària. La silueta borrosa ja s'havia aturat, a plena vista, sense protegir-se. La tènue llum de l'espasa d’en Luke llançava ombres sobre el seu rostre encaputxat.

En Luke va avançar un pas.

-Sóc Luke Skywalker, germà de la Leia Organa Solo, fill d’en lord Darth Vader. Qui ets tu?

-Sóc Ekhrikhor del clan Bakh'tor -va contestar la greu veu noghri -. Jo et saludo, fill d’en Vader.

El clar a on els va conduir l’Ekhrikhor estava a prop, a uns vint metres de la direcció que en Luke havia pres abans de l'incident. Els alienígenes eren allà, dos tipus diferents, cinc de cada, drets al costat d'un gruix arbre caigut. A l'altra banda del tronc s'alçaven dos noghri més, amb la seva indumentària de camuflatge, però amb la caputxa tirada enrere. Una mena de fanal compacte estava recolzat al tronc, i proporcionava la llum suficient perquè en Han distingís els detalls dels alienígenes més propers.

No eren molt encoratjadors. El grup de la dreta treia un cap als noghri que els feien front, i en Han els hi treia un cap a ells. Coberts amb armadures aterronades, semblaven més un munt de roques errants que una altra cosa. Els de l'esquerra eren gairebé tan alts com en Chewbacca, tenien quatre braços i una pell brillant i blavosa, que va recordar al Han la bestiola de color marró que havia atacat a C3PO el primer dia de la seva arribada.

-Tenen un aspecte molt cordial -va murmurar al Luke, mentre el seu grup avançava cap a la darrera filera d'arbres que els separava del clar.

-Són els myneyrshi i els psadans -va dir l’Ekhrikhor -. Tenien la intenció d’atacar-vos.

- I els heu dissuadit?

-Volien atacar-vos -va repetir el noghri -. No podíem permetre-ho.

Es van detenir a l'interior del clar. Un murmuri, molt poc amistós, es va elevar dels alienígenes.

-Tinc la sensació que no som benvinguts -va dir en Han -. Luke?

Va percebre que, darrere seu, en Luke bellugava el cap.

-No capto res sòlid. Què significa tot això, Ekhrikhor?

-Ens han indicat que volen parlar amb nosaltres, potser per decidir si ens planten cara.

En Han va dedicar als alienígenes un ràpid examen. Tots semblaven portar ganivets, i va distingir un parell d'arcs, però res més avançat.

-Desitjaran haver portat un exèrcit -va dir.

-Volem evitar tot enfrontament -el va renyar en Luke -. Com aneu a comunicar-vos amb ells?

-Un va aprendre alguna cosa de bàsic quan es va construir el magatzem sota la muntanya -va explicar l’Ekhrikhor, i va assenyalar a un myneyrsh proper a la llum -. Intentarà traduir-vos.

-Podríem intentar alguna cosa millor -En Luke va arquejar les celles -. Què opines, Han?

-Val la pena provar -En Han va treure el comunicador. Ja era hora que C3PO es guanyés el seu manteniment -. Lando?

-Sóc aquí -va respondre a l'instant en Lando -. Heu trobat els alienígenes?

-Sí, a part d'algunes sorpreses. Digues-li a la Mara que porti a C3PO. Si avança pel camí pel qual ens vam anar, ens localitzarà de seguida.

-Comprès. I jo?

-Crec que aquesta colla no ens proporcionarà problemes -va dir en Han, examinant de nou als alienígenes -. R2 i tu quedeu-vos aquí i vigileu el campament. Ah, i si veieu a uns paios amb indumentària de camuflatge i un munt de dents, no dispareu. Estan del nostre costat.

-Me n'alegro -va replicar amb sequedat en Lando -. Crec. Alguna cosa més?

En Han va contemplar al grup d'alienígenes. Tots el miraven.

-Sí: creua els dits. Potser aconseguim nous aliats, o més problemes.

-Bé. La Mara i C3PO ja van cap aquí. Bona sort.

-Gràcies -En Han va tancar el comunicador i el va tornar al seu cinturó -. Ja vénen -va dir al Luke.

-No cal que protegiu el vostre campament -va observar l’Ekhrikhor -. Els noghri el protegiran.

-Em sembla molt bé -va contestar en Han -. Aquí ja hi ha força gent –Va mirar l’Ekhrikhor -. De manera que jo tenia raó. Ens estaven seguint.

-Sí -El noghri va inclinar el cap -. I et demano perdó per aquest engany, consort de lady Vader. Els altres i jo no ho consideràvem del tot honrós, però en Cakhmaim del clan Eikh'mir desitjava amagar la nostra presència.

- Per què?

El noghri va fer una altra reverència.

-Cakhmaim del clan Eikh'mir va percebre la teva hostilitat a les estances de lady Vader. Va creure que no acceptaries de bon grat la protecció dels noghri.

En Han va mirar al Luke, i va veure que aquest intentava dissimular un somriure.

-Bé, la propera vegada que vegis a Cakhmaim, digues-li que vaig passar de rebutjar ajuda gratis fa anys, però parlant d'hostilitat, serà millor que oblidis això de «consort de lady Vader». Diga’m Han, Solo, capità, o qualsevol altra cosa, el que vulguis.

-En Han del clan Solo, tal vegada -va murmurar en Luke. El rostre de l’Ekhrikhor es va il·luminar.

-M'agrada -va dir -. Et demanem perdó, Han del clan Solo.

En Han va mirar al Luke.

-Crec que t'han adoptat -va dir en Luke, reprimint un altre somriure.

-Sí. Gràcies. Moltíssimes gràcies.

-Una mica de relacions públiques mai va malament -va assenyalar en Luke -. Recorda Endor.

-No és probable que ho oblidi -va grunyir en Han, i va torçar els llavis.

Aquelles boles peludes havien fet una bona feina en la batalla final contra la segona Estrella de la Mort, per descomptat, però això no canviava el fet que formar part d'una tribu ewok era una de les coses més ridícules que li havien succeït mai.

De tota manera, els ewoks havien derrotat a les tropes imperials per pura superioritat numèrica. Els noghri, però...

- Quants sou? -Va preguntar a l’Ekhrikhor.

-Vuit. Dos han viatjat darrere, davant i cada costat de vosaltres durant el viatge, respectivament.

En Han va assentir i va experimentar un pessic d’involuntari respecte cap aquells éssers. Vuit, que havien matat o allunyat a depredadors i nadius amb tot sigil. Dia i nit. I encara havien trobat temps per aclarir el camí de destorbs com ara aus carronyeres o serps.

Va mirar a l’Ekhrikhor. No, aquesta vegada, el procés d'adopció no li semblava tan ridícul.

Un soroll conegut es va sentir darrere seu. En Han es va tornar i, un moment després, va aparèixer la també coneguda silueta daurada de C3PO. Li seguia a un pas de distància la Mara, amb el desintegrador a la mà.

-Amo Luke -va cridar C3PO, amb l'habitual barreja d'alleujament, angoixa i pedanteria en la veu.

-Aquí, C3PO -va dir en Luke -. Creus que podries traduir alguna cosa?

-Faré el que pugui. Com ja sap, domino més de sis milions de formes de comunicació...

-Veig que heu trobat als nadius -el va interrompre la Mara. Va dedicar una ràpida inspecció al grup reunit al costat del tronc, mentre C3PO i ella entraven al clar. Els seus ulls van caure sobre l’Ekhrikhor -. I una petita sorpresa -va afegir, alhora que apuntava al noghri amb la seva arma.

-Tranquil·la, és un amic -va assegurar en Luke, estenent la mà cap al desintegrador.

-Jo no opino el mateix -va dir la Mara, i va apartar l'arma del seu abast -. Són noghri. Treballen per al Thrawn.

-Ja no -va dir l’Ekhrikhor.

-És veritat, Mara -va intervenir en Luke.

-Potser -va admetre la Mara. No semblava molt convençuda, però la seva arma ja no apuntava al noghri.

A l'altra banda del clar, el myneyrsh més proper al tronc va treure el que semblava una au blanca dissecada de la borsa que penjava de la seva espatlla. Va parlar de manera inaudible i la va deixar davant seu, al costat del fanal.

- Què és això? -Va preguntar en Han-. Menjar?

-Es diu Satna-chakka -va explicar l’Ekhrikhor -. Un senyal de pau mentre duri la reunió. Estan disposats a començar. Tu, androide C3PO, vine amb mi.

-És clar -va dir C3PO, no gaire entusiasmat per la situació -. Amo Luke...

-T’acompanyaré –el va tranquil·litzar en Luke -. Han, Chewie, quedeu-vos aquí.

-Amb molt de gust -va dir en Han.

En Luke i el noghri, seguits per un reticent C3PO, van avançar cap al tronc. El cap myneyrsh va aixecar les seves dues mans superiors sobre el cap, amb els palmells cap a dins.

-Bidaesi charaa -va dir, amb veu sorprenentment melodiosa -. Lyaaunu baaraemaa dukhnu phaeri.

-Anuncia l'arribada dels estrangers -va traduir C3PO -. El més probable és que es refereixi a nosaltres. No obstant això, tem que portin perill i problemes al seu poble, un cop més.

En Chewbacca va rugir un comentari sarcàstic.

-Sí, van directes al gra -va dir en Han -. No són molt diplomàtics.

-Portem esperança al teu poble -va replicar el cap noghri -. Si ens deixeu passar, us alliberarem de la dominació de l'Imperi.

C3PO va traduir, abocant en el seu to llepafils les melodioses paraules myneyrshi, en opinió d’en Han. Un psadan va efectuar un gest de tallar i va dir alguna cosa que va sonar com un xiscle tènue i llunyà, amb moltes consonants.

-Diu que el poble psadan té una gran memòria -va traduir C3PO-. Pel que sembla, altres alliberadors han vingut, però res ha canviat.

-Benvinguts al món real -va murmurar en Han. En Luke li va llançar una mirada.

-Digues-li que s'expliqui, C3PO-va indicar a l'androide. C3PO va obeir, va xisclar en veu baixa al psadan, i després va aportar la traducció al myneyrsh, només per demostrar els seus coneixements. La resposta del psadan va durar diversos minuts, i quan va acabar, al Han començaven a fer-li mal les orelles.

-Bé -va dir C3PO. Va decantar el cap i va adoptar el to acadèmic que en Han tant detestava -. Hi ha molts detalls, però de moment els passaré per alt -es va apressar a afegir, influït per la mirada d'un noghri -. Els humans que van venir a colonitzar el planeta van ser els primers invasors. Van expulsar als pobles nadius d'algunes de les seves terres i només van ser detinguts quan els seus arcs de llamps i aus metàl·liques, aquestes són les seves paraules, per descomptat, van començar a fallar. Molt després va arribar l'Imperi, que va excavar la muntanya prohibida, com ja sabem. Van esclavitzar a molts pobles nadius perquè treballessin en el projecte, i van expulsar a altres de les seves terres. Després que marxessin els constructors, va arribar algú que es va fer dir el Guardià, i ell també va voler controlar els pobles nadius. Per fi, va arribar el que es feia dir Mestre Jedi, i en una batalla que va il·luminar el cel va derrotar el Guardià. Durant un temps, els pobles nadius van pensar que serien lliures, però el Mestre Jedi va convocar humans i pobles nadius i els va obligar a viure junts sota l'ombra de la muntanya prohibida. Un cop més, l'Imperi ha tornat -C3PO va decantar el cap altra vegada -. Com veu, amo Luke, som els últims d'una llarga llista d'invasors.

-Només que no som invasors -va dir en Luke -. Hem vingut a alliberar-los del jou de l'Imperi.

-Jo ja ho sé, amo Luke...

-Sé que ho saps –el va interrompre en Luke -. Digues-li.

-Oh, sí, és clar.- Va començar la traducció.

-Si vols saber la meva opinió, no els ha anat tan malament -va murmurar en Han a Chewbacca -. L'Imperi va robar planetes sencers als seus pobles.

-Els primitius sempre reaccionen d'aquesta manera davant els visitants -va dir la Mara -. Solen tenir una gran memòria.

-Sí, potser. Creus que aquest Mestre Jedi del qual parlaven era teu amic C'baoth?

- Qui, si no? -Va replicar la Mara, malhumorada -. Aquí el devia trobar en Thrawn.

En Han va notar un nus a l'estómac.

- Penses que és aquí?

-No noto res -va dir a poc a poc la Mara -. Això no significa que no pugui tornar.

El cap myneyrsh va tornar a parlar. En Han va passejar la mirada pel clar. Hi hauria altres myneyrshi i psadans ocults, observant el gran debat? En Luke no havia dit res, però havien d'estar bojos per no haver apostat reforços.

Llevat que els amics de l’Ekhrikhor s'haguessin ocupat d'ells. Si allò acabava malament, la companyia dels noghri seria molt d'agrair.

El myneyrsh va acabar el seu discurs.

-Em sap greu, amo Luke -es va disculpar C3PO-. Diuen que no tenen motius per suposar que som diferents dels que ha esmentat.

-Comprenc els seus temors -va moure el cap en Luke -. Pregunta-li com podem demostrar les nostres bones intencions.

C3PO va començar a traduir i, mentrestant, un dur colze wookiee es va enfonsar a l'espatlla d’en Han.

- Què passa?

En Chewbacca va moure el cap cap a la seva esquerra, amb la ballesta ja preparada. En Han va seguir el moviment amb els seus ulls.

-Oh oh.

- Què passa? -Va preguntar la Mara.

En Han va obrir la boca, però ja no va tenir temps de parlar. El nerviüt depredador que en Chewbacca havia vist lliscar entre les branques de l'arbre s'havia aturat, preparant-se per saltar sobre el grup.

- Compte! -Va cridar en Han, i va aixecar el desintegrador.

En Chewbacca va ser més ràpid. Va llançar un rugit de caça wookiee, va disparar i el projectil de la ballesta gairebé va partir en dos a l'animal. Va caure de la branca sobre les fulles mortes i va jeure immòbil.

Els myneyrshi reunits al costat del tronc van xisclar.

-Compte, Chewie -va advertir en Han, i va apuntar als alienígenes.

-Potser hagi estat una equivocació -va dir la Mara, tirant -. No s'ha de disparar una arma durant una conferència de treva.

-Tampoc s'ha de permetre que la conferència sigui devorada -va replicar en Han. Darrere dels myneyrshi, els cinc psadans s'havien posat a tremolar, i confiava que els amics de l’Ekhrikhor cobrissin la resta de la zona -. Digues-li, C3PO.

-I tant, capità Solo -va contestar C3PO, tan nerviós com en Han -. Mulansaar...

El cap myneyrsh el va interrompre amb un gest tallant d'ambdós braços esquerres.

- Tu! –Va refilar en un bàsic passable, agitant les quatre mans en direcció al Han -. Té un arc de raigs?

En Han va arrufar les celles. I tant que en Chewbacca portava una arma, com tots els altres. Va mirar el wookiee, i va comprendre de sobte.

-Sí -va dir al myneyrsh, baixant el desintegrador -. És amic nostre. Nosaltres no tenim esclaus, al contrari que l'Imperi.

C3PO va començar a traduir, però el myneyrsh ja estava parlotejant als seus amics.

-Bona feina -va murmurar la Mara -. No hi havia caigut en el compte, però tens raó: els últims wookiees que van veure devien ser esclaus imperials.

En Han va capcinejar.

-Esperem que serveixi d'alguna cosa.

La conversa va prosseguir diversos minuts més, sobretot entre els myneyrshi i els psadans. C3PO va intentar durant una estona efectuar la traducció, que aviat va degenerar en un succint informe del més essencial. Pel que sembla, els myneyrshi començaven a pensar que aquesta era la seva oportunitat de sacsejar l'opressió, no només de l'Imperi, sinó també del Mestre Jedi. Als psadans no els agradaven els imperials més que als myneyrshi, però la idea de plantar cara a C'baoth els aterria.

-No us demanem que lluiteu al nostre costat -va dir en Luke, quan va poder recuperar la seva atenció -. Aquesta batalla és cosa nostra. Només us demanem el vostre permís per creuar el vostre territori fins arribar a la muntanya prohibida, i la vostra paraula de què no ens traireu a l'Imperi.

C3PO va fer la doble traducció, i en Han es va preparar per a una altra discussió, que no es va produir. El cap myneyrsh va tornar a aixecar les seves mans superiors, amb les inferiors va agafar l'au dissecada i la va oferir al Luke.

-Crec que li està oferint el salconduit, amo Luke -va col·laborar C3PO-, encara que podria equivocar-me. El seu dialecte ha sobreviscut relativament intacte, però els gestos i moviments són sovint...

-Dóna-li les gràcies –el va interrompre en Luke, i va acceptar l'au -. Digues-li que acceptem la seva hospitalitat, i que no lamentaran haver-nos ajudat.

- General Covell? -La precisa veu militar, procedent de la cabina de la llançadora, va sorgir de l’intèrfon -. Arribarem a la superfície en uns minuts.

-Rebut -va dir en Covell. Va tancar l'intèrfon i es va tornar cap a l'únic altre ocupant de la llançadora -. Gairebé hem arribat.

-Sí, ja ho he sentit -va dir en C’baoth, rialler -. Digueu-me, general Covell, estem al final o al principi del nostre viatge?

-Al principi, és clar. El viatge que hem iniciat no tindrà fi.

- I el gran almirall Thrawn?

En Covell va notar que el seu front s'arrugava. No havia sentit mai aquesta pregunta, formulada d'aquesta manera, si més no, però mentre vacil·lava, la resposta va acudir a la seva ment. Igual que totes les altres, últimament.

-És el principi del final del gran almirall Thrawn -va dir.

En C’baoth va riure en veu baixa, i la seva diversió va acariciar la ment d’en Covell. Aquest va voler preguntar què li divertia tant, però era més fàcil i agradable seguir assegut i riure. De tota manera, sabia molt bé quin era el motiu de la seva diversió.

-Sí, oi? -Va dir en C’baoth, i va bellugar el cap -. Ai, general, general. Quina ironia, eh? Des del primer moment, des de la nostra primera trobada a la meva ciutat, el gran almirall Thrawn va tenir la resposta a l'abast de la mà. I no obstant això, està tan lluny ara com llavors de comprendre.

- Es refereix al poder, mestre C'baoth? -Va preguntar en Covell. Era un tema familiar, i hauria recordat les seves frases sense necessitat que agullonessin la seva ment.

-Sí, general Covell -va respondre amb gravetat en C'baoth -. Li vaig dir des del primer moment que l'autèntic poder no resideix a conquistar planetes llunyans, ni en batalles, ni guerres o aixafar rebel·lions.

Va somriure, i els seus ulls van brillar alegrement en la ment d’en Covell.

-No, general Covell -va dir amb veu plàcida -. Això, això és l'autèntic poder. Tenir la vida d'un altre al palmell de la mà. Tenir el poder de triar el seu camí, els seus pensaments, els seus sentiments. Regir la seva vida, i decretar la seva mort –En C'baoth va aixecar lentament i teatralment la seva mà, amb el palmell cap amunt -. Posseir la seva ànima.

-Una cosa que ni tan sols l'emperador va comprendre -va murmurar en Covell.

Una altra onada de plaer va recórrer la ment d’en Covell. Era molt satisfactori veure que el mestre gaudia del joc.

-Ni tan sols l'emperador -va confirmar en C'baoth, amb els ulls i els pensaments molt lluny -. Ell, com el gran almirall, considerava el poder en termes del que podia aconseguir. I això el va destruir, com jo li hauria pogut advertir. Perquè si en veritat hagués dominat a Vader... -Va agitar el cap -. En molts sentits, va ser un idiota, però potser era el seu destí. Potser era la voluntat de l'univers que jo, i només jo, comprengués. Perquè només jo tinc la força i la voluntat d'aconseguir aquest poder. El primer..., però no l'últim.

En Covell va assentir. Va empassar saliva, perquè tenia la gola seca. No era agradable que en C’baoth el deixés així, ni tan sols per un moment. Especialment quan l'assaltava aquella estranya soledat...

Però el mestre ho sabia, és clar.

- Li fa mal la meva solitud, general Covell? -Va preguntar, i va calmar la ment d’en Covell amb un altre somriure -. Sí, clar que sí, però tingui paciència. Aviat arribarà el dia en què serem legió. I quan arribi aquest moment, mai més tornarem a sentir-nos sols. Observi.

Va notar la llunyana sensació com tots els altres, filtrada, enfocada i estructurada mitjançant la ment perfecta del mestre.

-Com veu, jo tenia raó -va dir en C’baoth, mentre examinava aquella sensació -. Aquí estan. L’Skywalker i la Jade -Va somriure a Covell -. Ells seran els primers, general Covell, els primers de molts. Perquè vindran a mi, i quan els hagi ensenyat el veritable poder, comprendran i s'uniran a nosaltres -Els seus ulls van vagar de nou -. Crec que la Jade serà la primera -va afegir en to pensatiu -. L’Skywalker es va resistir en una ocasió, i tornarà a resistir-se, però la clau de la seva ànima m'està esperant a la muntanya. La Jade és una altra cosa. L'he vist en les meves meditacions. L'he vist acudint a mi i prostrant-se de genolls als meus peus. Serà meva, i l’Skywalker la seguirà. Sigui com sigui.

Va somriure de nou. En Covell li va tornar el somriure, complagut per la satisfacció del mestre i pel pensament dels altres que confortarien la seva ment.

I llavors, sense previ avís, tot es va enfosquir. No es tractava de solitud, sinó d'una espècie de buit...

A poc a poc, va notar que aixecaven bruscament el seu cap per la barbeta. Tenia davant a C'baoth, en certa manera, i el mirava als ulls.

- General Covell! -Va tronar la veu del mestre, d'una forma estranya. En Covell la sentia, però no hi era, tal com hauria. Em sent?

-El sento -va respondre en Covell.

La seva veu li va sonar estranya. Va desviar la vista de la cara d'en C'baoth i va contemplar la interessant configuració de les línies dibuixades sobre la mampara de la llançadora.

Va notar que l’agitaven.

- Miri! -Va cridar en C’baoth.

En Covell va obeir. Era estrany que pogués veure el mestre, encara que no fos present.

- Segueix aquí?

El rostre del mestre va canviar. Una cosa (es deia somriure?) Hi va creuar.

-Sí, general, sóc aquí -va dir la veu llunyana -. Ja no toco la seva ment, però encara sóc el seu amo. Continuarà obeint-me.

«Obeir.» Un estrany concepte, va pensar en Covell. No equivalia a fer el normal.

- Obeir?

-Farà el que jo li digui. Li assenyalaré el que ha de dir, i ho repetirà paraula per paraula.

-Molt bé. Si ho faig, tornarà?

-Tornaré -va prometre el mestre -. Malgrat la traïció del gran almirall Thrawn. Gràcies a la seva obediència, a fer el que jo li digui, destruirem junts la seva traïció. I llavors, mai més tornarem a separar-nos.

- El buit desapareixerà?

-Sí, però només si fa el que jo digui.

Els altres homes van venir més tard. El mestre no es va apartar del seu costat en tota l'estona, i en Covell va dir totes les paraules que el mestre li havia indicat. Després, els homes van marxar, i també el mestre.

Va contemplar el lloc on l'havien deixat, la configuració de línies, i va escoltar el buit que l'envoltava. Per fi, es va adormir.

Un estrany cant d'ocell va sonar llunyà, i a l'instant van cessar els sorolls produïts per animals i insectes. Pel que sembla, no existia un perill imminent, i un minut després es va reprendre l'activitat i els sorolls nocturns. La Mara, repenjada el tronc d'un arbre, es va remoure, va descansar els adolorits músculs de l'esquena i va desitjar que tot hagués acabat ja.

-No cal que et quedis desperta -va dir al seu costat una suau veu noghri -. Nosaltres vigilarem.

-Gràcies -va replicar la Mara -. Si us és igual, faré el que he de fer.

El noghri va guardar silenci un moment.

-Encara no confies en nosaltres, oi?

De fet, encara no ho havia pensat.

-L’Skywalker confia en vosaltres -va dir -. No n'hi ha prou?

-No és aprovació el que busquem -va dir el noghri -, sinó l'oportunitat de pagar el nostre deute.

La dona va arronsar les espatlles. Havien protegit el campament, s'havien encarregat del sempre delicat pas d'establir el primer contacte amb els myneyrshi i els psadans, i ara tornaven a protegir el campament.

-Si és un deute contret amb la Nova República, jo diria que ho esteu fent prou bé -va admetre -. Per fi vau descobrir que en Thrawn i l'Imperi us estaven prenent el pèl?

Va sonar un breu carrisqueig, com dents esmolades entrexocant.

- Ho sabies?

-Havia sentit rumors -va dir la Mara, conscient del perillós terreny que trepitjava, però li era igual -. Una cosa així com acudits. Mai vaig saber fins a quin punt eren certs.

-Tots, probablement -va dir amb calma el noghri -. Sí, comprenc que les nostres vides i morts fossin font de diversió per als nostres esclavitzadors. Els convencerem de l’error.

No hi havia ni ràbia ferotge, ni odi fanàtic. Una simple i gèlida determinació. Perillosíssima.

- Com aneu a fer-ho? -Va preguntar.

-Quan arribi el moment, els noghri es tornaran contra els seus esclavitzadors. Alguns en els planetes imperials, altres en les naus de transport. I cinc grups convergiran aquí.

La Mara va arrufar les celles.

- Coneixíeu l'existència de Wayland?

-No, fins que ens vau guiar fins aquí, però ara la coneixem. Hem enviat les coordenades als que esperen a Coruscant. Actualment, les hauran comunicat als altres.

La Mara va esbufegar en silenci.

-Confieu molt en nosaltres, no?

-Les nostres missions es complementen -va assegurar el noghri, i el seu greu miol va semblar més ombrívol -. Us heu imposat la tasca de destruir les instal·lacions de clonació. Amb l'ajuda del fill d’en Vader, no dubtem que ho aconseguireu. Per la nostra part, els noghri hem triat la tasca d'eliminar fins a l'últim record de la presència de l'emperador a Wayland.

Les últimes relíquies de la presència de l'emperador on fóra, probablement. La Mara va donar voltes a la idea en la seva ment, i es va preguntar per què no li feia mal o s'enfurismava. Devia estar cansada.

-Sembla un gran projecte -va dir -. Qui és aquest fill d’en Vader a qui espereu perquè us ajudi?

Va seguir un breu silenci.

-El fill d’en Vader ja és entre nosaltres -va dir el noghri, perplex -. Tu li serveixes, igual que nosaltres.

La Mara va mirar en la foscor i, de sobte, va creure que el cor se li paralitzava al pit.

- Vols dir... l’Skywalker?

- No ho sabies?

La Mara va desviar la vista i va contemplar la forma adormida que jeia a menys d'un metre de distància. Un horrible entumiment es va apoderar d'ella. De sobte, per fi, després de tants anys, l'última i esmunyedissa peça encaixava. L'emperador no volia que matés l’Skywalker per un contenciós personal, sinó com darrer acte de venjança contra el seu pare.

MATARÀS AL LUKE SKYWALKER.

I en l'espai d'uns segons, tot el que la Mara havia cregut sobre si mateixa (el seu odi, la seva missió, tota la seva vida) havia virat de la certesa a la confusió.

MATARÀS AL LUKE SKYWALKER. MATARÀS AL LUKE SKYWALKER. MATARÀS AL LUKE SKYWALKER.

-No -va murmurar amb les dents serrades -. Així no. Ha de ser decisió meva. Impulsada pels meus propis motius.

Però la veu va continuar repetint les paraules. Potser era la seva resistència i desafiament el que l’atiava, o potser el profund domini de la Força que l’Skywalker li havia proporcionat durant els últims dies l'havia dotat de major receptivitat.

MATARÀS AL LUKE SKYWALKER. MATARÀS AL LUKE SKYWALKER.

Però tu ets una altra cosa, Mara.

La Mara va fer un salt i es va colpejar el clatell contra el tronc de l'arbre. Una altra veu, però aquesta no sorgia del seu interior, sinó de...

T'he vist en les meves meditacions, va continuar la veu amb placidesa. T'he vist acudir a mi i postrar-te de genolls als meus peus. Seràs meva, i l’Skywalker et seguirà. Sigui com sigui.

La Mara va bellugar el cap amb violència, com si intentés desempallegar-se de les paraules i els pensaments. Va donar la impressió que la segona veu reia, després, de sobte, les paraules i el riure van desaparèixer sota una llunyana i ferma pressió que rebregava la seva ment. Va estrènyer les dents i va resistir. Va sentir que la veu es reia dels seus esforços.

I llavors, tan de sobte que es va veure obligada a contenir l'alè, la pressió es va esvair.

- Estàs bé? -Va preguntar en veu baixa l’Skywalker. La Mara va abaixar la vista. L’Skywalker estava recolzat sobre un colze, amb la cara girada cap a ella.

- Tu també ho has sentit? -Va preguntar la Mara.

-No he sentit paraules, però he sentit la pressió.

La Mara va aixecar la vista cap al dosser de fulles.

-És en C'baoth -va dir ella -. Està aquí.

-Sí -va respondre l’Skywalker, i la Mara va captar temor en la seva veu. No era d'estranyar. S'havia enfrontat ja una vegada a C'baoth, a Jomark, i gairebé havia fracassat.

- I ara què fem? -Va preguntar la Mara, mentre s'eixugava la suor que envoltava la seva boca amb una mà tremolosa -. Avortem la missió?

La silueta va arronsar les espatlles.

- Com? Ja només ens falten dos dies per arribar a la muntanya. Trigaríem molt més en tornar al Falcó.

-Només que ara els imperials saben que som aquí.

-Potser -va dir a poc a poc l’Skywalker -, però potser no. Tu també vas perdre el contacte amb brusquedat?

La dona va arrufar les celles, i de sobte va comprendre.

- Creus que li van apropar un ysalamiri?

-O li han col·locat una d'aquestes carcasses que utilitzaves a Jomark. En qualsevol d'ambdós casos, significa que l'han fet presoner.

La Mara va reflexionar. En aquest cas, potser no li interessaria revelar als seus raptors que uns invasors avançaven cap a la muntanya.

La Mara li va dirigir una penetrant mirada quan una altra idea se li va acudir.

- Sabies que en C’baoth vindria? -Va preguntar -. Per això volies que practiqués exercicis Jedi?

-No sabia que era aquí, però sí que, algun dia, hauríem d'enfrontar-nos de nou a ell. M'ho va dir a Jomark.

La Mara es va estremir. Postrar-te de genolls als meus peus...

-No vull enfrontar-me amb ell, Skywalker.

-Jo tampoc -va contestar el jove en veu baixa -, però crec que no tindré altre remei -Va sospirar, i després, en silenci, es va posar dret -. Per què no proves de dormir una mica? -Va preguntar a la Mara, mentre s'aturava al seu costat -. Jo ja estic desvetllat, i tu has patit el pitjor de l'atac.

-Molt bé -va dir la Mara, massa cansada per discutir -. Si necessites que t'ajudi, crida'm.

-Ho faré.

Va caminar entre en Calrissian i el wookiee fins a la seva hamaca i va enfilar-s'hi. El seu últim record, abans de submergir-se en el somni, va ser la veu amagada en el fons de la seva ment.

MATARÀS AL LUKE SKYWALKER...

Següent