L’últim Orde (XXIII)

Anterior

23

L'última pàgina va aparèixer a la pantalla i es va aturar. EXAMEN DEL RESUM FINALITZAT. SEGÜENT PETICIÓ?

-Cancel·lar -va dir la Leia.

Es va reclinar a la cadira i va mirar per la finestra. Un altre carreró sense sortida. Com l'últim, i el penúltim. Començava a creure que els bibliotecaris tenien raó: si en l'Antiga Biblioteca del Senat encara hi havia informació sobre les velles tècniques de clonació utilitzades en les Guerres Clòniques, estava tan amagada que ningú la trobaria mai.

Va captar un tènue despertar de la consciència a l'altre costat de la sala. Es va aixecar, va caminar cap al bressol i va contemplar els seus fills. En Jacen estava molt despert, cantussejava per a si i feia seriosos esforços per examinar-se els dits. Al seu costat, Jaina seguia adormida, i els seus llavis grassonets estaven oberts just per deixar escapar una xiulada cada cop que respirava.

-Hola -va murmurar la Leia al seu fill. El va treure del bressol i el va bressolar als seus braços. En Jacen va aixecar la vista, oblidant per un moment els seus dits, i li va dedicar una dels seus meravellosos somriures desdentats -. Vaja, gràcies -La Leia li va tornar el somriure i li va acariciar la galta -. Vine, anem a veure què està passant al món.

El va portar fins a la finestra. A sota, la ciutat imperial es trobava en ple enrenou; vehicles terrestres i aeris brunzien en totes direccions com insectes frenètics. Més enllà de la ciutat, els pics nevats de les muntanyes Manarai, cap al sud, brillaven sota el sol del matí. A l'altra banda de les muntanyes, el cel era d'un blau intens, desproveït de núvols, i més enllà del cel...

La Leia es va estremir. Més enllà del cel es trobava l'escut planetari. I els mortífers asteroides invisibles de l'Imperi.

En Jacen va fer un clapoteig. La Leia va mirar i va descobrir que l'estava estudiant amb el que gairebé semblava preocupació.

-No passa res –el va tranquil·litzar, estrenyent-lo amb més força -. No passa res. Els trobarem tots i ens desfarem d'ells. No et preocupis.

La porta es va obrir a la seva esquena i la Wínter va entrar a la sala, amb una safata que surava davant.

-Altesa -va saludar a la Leia amb veu suau -. Vaig pensar que li vindria de gust un refresc.

-Sí, gràcies -La Leia va aspirar l'aroma a paricha especiada que sorgia del pot transportat per la safata -. Ha passat alguna cosa a baix?

-Res interessant -La Wínter va empènyer la safata cap a una tauleta auxiliar i va procedir a descarregar-la -. Els equips de recerca no han localitzat nous asteroides des d'ahir al matí. El general Bel Iblis ha insinuat que potser els hagin eliminat tots.

-Dubto que l'almirall Drayson el cregui.

-No -va admetre la Wínter. Va estendre una tassa fumejant i va esperar que la Leia subjectés a Jacen amb un sol braç -. Ni tampoc la Mon Mothma.

La Leia va capcinejar quan va agafar la tassa. Per ser sincera, ni ella ho creia. Per cara que resultés la producció d'escuts camuflats, no s'imaginava a l'Imperi prenent-se tantes molèsties per menys de setanta asteroides camuflats. No seria d'estranyar que hi hagués el doble. Els vint-i-un que havien trobat tot just havien fregat la superfície.

- Com va la recerca? -Va preguntar la Wínter, mentre se servia una tassa.

-No va -va admetre la Leia, d'un problema insoluble a un altre -, encara que no sé per què em sorprèn. Els especialistes del Consell d'Investigacions ja han examinat tots els registres, i no van trobar res.

-Però vostè és una Jedi -li va recordar la Wínter -. Posseeix la Força.

-No la suficient, pel que sembla -La Leia va moure el cap -. Si més no, no la suficient per guiar-me a l'arxiu correcte, si és que hi ha un arxiu correcte. Ja no estic segura de res.

Van beure en silenci durant uns instants. La Leia va paladejar el suau gust de la paricha calenta, molt conscient que podia trigar molt temps a tornar a provar-la. Totes les provisions de les arrels que donaven lloc a la beguda eren importades.

-Ahir vaig estar parlant amb Mobvekhar -va interrompre la Wínter els seus pensaments -. Va dir que vostè li havia parlat d'una pista. Una cosa que la Mara Jade havia dit.

-Una cosa que la Mara havia dit, combinat amb alguna cosa que en Luke va fer -va assentir la Leia -. Sí, me'n recordo, i segueixo creient que existeix una pista important, però no se m'acut quina és.

El comunicador del seu cinturó va brunzir.

-Sabia que no podia durar -va sospirar la Leia, mentre deixava la tassa sobre la taula i extreia el comunicador. La Mon Mothma li havia promès tot un matí lliure, era evident que la promesa anava a incomplir-la una mica -. Consellera Organa Solo -va dir.

Però no era la Mon Mothma.

-Consellera, aquí Comunicacions Centrals -va dir una dinàmica veu militar -. Un vaixell de càrrega civil anomenat Salvatge Karrde s'ha aturat davant de la línia de vigilància. El capità insisteix a parlar amb vostè personalment. Voleu parlar amb ell, o l’expulsem del sistema?

De manera que en Karrde havia tornat per fi per recollir els seus. O bé havia sentit rumors i decidit fer una ullada a Coruscant. En qualsevol cas, significava problemes.

-Serà millor que parli amb ell -va dir al controlador.

-Sí, consellera. Es va sentir un lleu clic.

-Hola, Karrde. Sóc la Leia Organa Solo.

-Hola, consellera -va respondre la veu freda i ben modulada d’en Karrde -. M'alegra parlar de nou amb vostè. Espero que rebés el meu paquet.

La Leia va haver de fer memòria. Sí, la gravació macroprismàtica de l'atac a Ukio.

-En efecte. Permeteu-me expressar la gratitud de la Nova República.

-La seva gratitud ja ha estat àmpliament expressada -va dir amb sequedat en Karrde -. Es van produir desagradables repercussions a causa del pagament acordat?

-Al contrari -va mentir una mica la Leia -. Ens encantarà pagar tarifes similars per més informació d'aquesta qualitat.

-M'alegra saber-ho. Tenen interès en el mercat tecnològic, per casualitat?

La Leia va parpellejar. No s'esperava aquella pregunta.

- Quin tipus de tecnologia?

-Del tipus semirar. Si em concedeix permís per baixar, parlarem del tema.

-Tinc por que això no sigui possible. S'ha restringit l'entrada i sortida de Coruscant de tot trànsit que no sigui essencial.

- Només el trànsit no essencial?

La Leia va fer una ganyota. L'home havia escoltat els rumors.

- Què ha sentit, exactament?

-Només murmuris escollits. I només un m'interessa. Parli’m de la Mara.

- Què vol saber? -Va preguntar la Leia, a la defensiva.

- Està detinguda?

La Leia va desviar la vista cap a la Wínter.

- Karrde, crec que no hauríem de parlar de...

-No em vingui amb aquestes -la va interrompre en Karrde, amb una veu un o dos graus més freda -. Em deu més. A ella, per ser exactes.

-Ja ho sé -va replicar la Leia amb el mateix to tallant -. Si em deixa acabar, crec que no hauríem de parlar del tema per un canal obert.

-Ah, ja entenc -Si la seva equivocació el va torbar, la seva veu no ho va demostrar -. Anem a provar altra cosa. Està en Ghent disponible?

-Està per aquí.

-Busqui’l i asseieu-lo davant una terminal proveïda d'accés al sistema de comunicacions. Digui-li que programi un dels meus codis xifrats personals, el que vulgui. Així tindrem intimitat.

La Leia va reflexionar. Així evitarien que els captessin naus civils de pas pel sistema, encara que una cosa molt diferent seria enganyar els probables androides sondejadors imperials.

-Més val això que res -va admetre -. Aniré a buscar-lo.

-Esperaré.

El senyal va emmudir.

- Problemes? -Va preguntar la Wínter.

-És probable.

La Leia va mirar al Jacen i va sentir un estrany pessigolleig al fons de la seva ment. Va experimentar de nou la sinistra sensació que informació vital flotava en la foscor, just fora del seu abast. Ja havia decidit que en Luke i la Mara estaven relacionats amb ella. També en Karrde?

-Ha vingut per intercedir per la Mara... i no crec que li agradi descobrir que s'ha anat. Ocupa't dels bessons, si us plau. He de trobar al Ghent i baixar a la sala de guerra.

La llista de dades va arribar al final i es va aturar.

-Té bon aspecte -va dir en Ghent a la Leia. Va contemplar la pantalla i va efectuar un últim ajust en el pla codificat -. No perdrà més d'una síl·laba de tant en tant. Endavant.

-Compte amb el que diu -el va advertir en Bel Iblis -. Encara podria haver androides sondejadors a l'escolta, i no tenim garanties que els imperials no hagin descobert els codis xifrats d’en Karrde. No digui res que no sàpiguen ja.

-Entenc -va assentir de cap la Leia. Va seure i va tocar l'interruptor que li indicava l'oficial de comunicacions -. Ja estem preparats, Karrde.

-I jo també -va contestar la veu d’en Karrde. Semblava menys aguda del normal, però d'altra banda se sentia bé -. Per què està detinguda la Mara?

-Fa unes setmanes, va irrompre a palau un comando imperial -va dir la Leia, triant les paraules amb cura -. El cap del comando va implicar la Mara com a còmplice.

-Això és absurd -va esbufegar en Karrde.

-Hi estic d'acord, però una acusació així ha de ser investigada.

- I què han descobert els seus investigadors?

-El que alguns ja sabíem: que en altre temps va ser membre del seguici personal de l'emperador.

- Per això la retenen encara? Per coses ocorregudes fa anys?

-No ens preocupa el seu passat -La Leia va començar a suar una mica. Odiava enganyar Karrde, sobretot després de l'ajuda que els havia prestat, però si hi havia androides sondejadors a l'escolta, necessitava donar a entendre que la Mara encara es trobava sota sospita -. Certs membres del Consell i de l'alt comandament estan preocupats per les seves lleialtats actuals.

-Llavors, aquests membres estan bojos -va replicar en Karrde -. M'agradaria parlar amb ella.

-Tinc por que és impossible. No se li permet l'accés a les comunicacions externes.

Va sorgir un lleu so de l'altaveu que la Leia no va reconèixer.

-Expliqui'm per què no puc aterrar -va dir en Karrde -. He sentit rumors. Digueu-me la veritat.

La Leia va mirar en Bel Iblis, que va assentir a contracor.

-La veritat és que patim un setge -va dir la Leia -. El gran almirall ha col·locat en òrbita un gran nombre d'asteroides camuflats al voltant de Coruscant. Ignorem quins són les seves òrbites, i quants n'hi ha. Fins que els localitzem i destruïm a tots, l'escut planetari ha d'estar aixecat.

-Vaja! -va murmurar en Karrde -. Interessant. Em vaig assabentar de l'atac llampec de l'Imperi, però no sabia res dels asteroides. La majoria dels rumors insinuaven que vostès havien patit greus danys i intentaven amagar-ho.

-La típica història que en Thrawn posaria en circulació -va grunyir en Bel Iblis -. Una bretxa en la nostra moral per mantenir-se divertit entre atac i atac.

-És un expert en tots els aspectes de la guerra -va admetre en Karrde, però la Leia va captar alguna cosa estranya en el seu to -. Quants asteroides han descobert fins ara? Suposo que els hauran buscat.

-Hem localitzat i destruït vint-i-un. Això fan vint-i-dos, comptant el que els imperials van destruir per evitar que els capturéssim, però les nostres dades de la batalla indiquen que van poder llançar dos-cents vuitanta-set.

En Karrde va guardar silenci un moment.

-No pot haver-hi tants, tenint en compte l'espai implicat. M'agradaria arriscar-me i baixar.

-No ens preocupa -va intervenir en Bel Iblis -. Pensem en el que passaria si un asteroide de quaranta metres travessés l'escut i colpegés la superfície de Coruscant.

-Em bastaria un lapse de cinc segons -va insistir en Karrde.

-No anem a pujar-lo -va dir amb fermesa la Leia -. Em sap greu. Un altre tènue soroll procedent de l'altaveu.

-Aleshores, no em queda altra opció que oferir un tracte. Ha dit abans que estan disposats a pagar a canvi d'informació. Molt bé. Tinc alguna cosa que vostès necessiten, el meu preu és entrevistar-me uns minuts amb la Mara.

La Leia va mirar en Bel Iblis amb el nas arrufat, i va rebre a canvi una altra mirada de perplexitat. Tampoc endevinava les intencions d’en Karrde, però era obvi que no podien prometre-li parlar amb la Mara.

-No puc prometre res -va dir -. Doni’m la informació i procuraré ser justa.

Va seguir un moment de silenci, mentre el contrabandista meditava.

-Suposo que és el màxim que vaig a aconseguir -va dir per fi -. Molt bé. Ja poden baixar l'escut quan vulguin. Tots els asteroides estan destruïts.

- Com? -Va exclamar la Leia.

-Ja m'ha sentit. Estan destruïts. En Thrawn va deixar vint-i-dos; vostès han destruït vint-i-dos. El setge ha acabat.

- Com ho sap? -Va preguntar en Bel Iblis.

-Vaig estar a les drassanes de Bilbringi poc abans de l'atac llampec de l'Imperi. Observàvem que treballaven en un grup de vint-i-dos asteroides sota estretes mesures de seguretat. En aquell moment no vam saber el que l'Imperi estava fent amb ells, naturalment.

- Van gravar l'escena? -Va preguntar en Bel Iblis.

-Tinc les dades sensores del Salvatge Karrde. Si estan preparats, se les hi transmetré.

-Endavant.

Es va encendre la llum de l'alimentador de dades, i la Leia va aixecar la vista cap a la pantalla principal. Era l'interior de les drassanes de Bilbringi, en efecte, ho va reconèixer gràcies als vols de vigilància de la Nova República. I al centre, envoltats per una nau de suport i treballadors amb vestits de manteniment...

-Té raó -va murmurar en Bel Iblis -. N’hi ha vint-i-dos.

-Això no demostra que no n’hi hagi més, senyor -va assenyalar l'oficial que s'encarregava de la consola del sensor -. Van poder muntar un altre grup a Ord Trasi o Yaga Menor.

-No –En Bel Iblis va moure el cap -. A part dels problemes logístics que comportaria, no m'imagino en Thrawn desplegant la seva tecnologia de camuflatge més del necessari. L'última cosa que podria permetre’s seria que ens apoderéssim d'un model en funcionament.

-O una lectura dels sistemes -va dir en Karrde -. Si descobrissin un punt feble, perdria un dels seus principals avantatges sobre vostès. Bé, he complert la meva part del tracte. Què em diuen de la seva?

La Leia va mirar en Bel Iblis, impotent.

- Per què vol parlar amb ella? -Va preguntar el general.

-Un dels pitjors aspectes d’estar tancat és la sensació d'haver estat abandonat -va dir amb fredor en Karrde -. Imagino els sentiments de la Mara, perquè a mi em va passar el mateix quan vaig ser convidat involuntari d’en Thrawn a bord del Quimera. Vull notificar-li en persona que no l'he oblidada.

- Leia? -Va murmurar en Bel Iblis -. Què fem?

La Leia va mirar al general, va sentir les seves paraules, però no les va registrar. Ja tenien la clau que anaven buscant: l'empresonament d’en Karrde a bord del Quimera...

- Leia? -Va repetir el general, sorrut.

-L’he sentit -Les paraules van sonar llunyanes i mecàniques a les seves oïdes -. Deixi’l aterrar.

En Bel Iblis va desviar la vista cap a l’oficial de coberta.

-Potser hauríem...

-He dit que el deixin aterrar –el va interrompre la Leia, amb més contundència de la qual pretenia. Tot d'una, totes les peces encaixaven, i la imatge que formaven era la d'un desastre en potència -. Jo assumeixo la responsabilitat.

En Bel Iblis va estudiar la seva cara durant uns moments.

- Karrde, sóc en Bel Iblis -va dir lentament -. Rebreu la seva obertura de cinc segons. Esperi les instruccions d'aterratge. Gràcies. Fins ara.

En Bel Iblis va fer un gest a l'oficial de coberta, el qual va assentir de cap i va posar fil a l'agulla.

-Molt bé, Leia. Què passa?

-Es tracta dels clons, Garm. Ja sé com en Thrawn aconsegueix que madurin amb aquesta rapidesa.

Tota la sala de guerra es va sumir en el silenci.

-Expliqui’s -va dir en Bel Iblis.

-És la Força -Era tan evident, tan completament evident, i no ho havia entès -. No ho veu? Quan es fa un duplicat exacte d'un ésser conscient, es produeix entre el duplicat i l'original una ressonància natural, o alguna cosa per l'estil, mitjançant la Força. Això és el que modela la ment d'un clon que ha crescut massa ràpid. No hi ha prou temps perquè la ment s'adapti a la pressió exercida sobre ella. No pot ajustar-se, es trenca.

-Molt bé -va dir en Bel Iblis, dubtós -. Com soluciona en Thrawn el problema?

-És molt senzill -Un calfred va recórrer el cos de la Leia -. Utilitza ysalamiri per aïllar els tancs de clonació de la Força.

La cara d’en Bel Iblis es va posar rígid. Algú va jurar a sota veu a l'altre costat de la silenciosa sala.

-La clau va ser el rescat d’en Karrde del Quimera -va seguir la Leia -. La Mara em va dir que l'Imperi s'havia endut cinc o sis mil ysalamiri dels boscos de Myrkr, però no els van carregar en les seves naus de guerra, perquè quan en Luke i ella van anar a per Karrde, van utilitzar la Força sense problemes.

-Perquè els ysalamiri estaven a Wayland –va rematar en Bel Iblis. Va dirigir una mirada penetrant a la Leia i el seu estat d'ànim va canviar bruscament -. La qual cosa significa que quan la partida arribi a la muntanya...

-En Luke estarà indefens -va assentir la Leia, amb un nus a la gola -. I no ho sospitarà fins que sigui massa tard.

Es va estremir de nou i el somni que havia tingut la nit de l'atac imperial va tornar a ella. En Luke i la Mara, enfrontats a un Jedi boig i a una altra amenaça desconeguda. En aquell moment, s'havia calmat amb la certesa que en Luke podria intuir la presència d’en C’baoth a Wayland i prendre mesures per evitar-lo, però si hi havia ysalamiri, podria caure en mans de l'altre.

No. Cauria en mans d’en C’baoth. D'alguna manera, ho va saber. Allò d'aquella nit no havia estat un somni, sinó una visió Jedi.

-Parlaré amb la Mon Mothma -va dir en Bel Iblis, amb rostre ombrívol -. Malgrat l'atac a Bilbringi, potser podrem enviar algunes naus a ajudar.

Va donar la volta i es va dirigir a corre-cuita cap a la sortida. La Leia va veure’l marxar, mentre la sala de guerra sortia del tràngol a poc a poc. Sabia que ho intentaria, però també sabia que fracassaria. La Mon Mothma, el comandant Sesfan i el propi Bel Iblis ja ho havien dit: no comptaven amb prou forces per atendre alhora a Bilbringi i Wayland. I sabia massa bé que no tots els membres del Consell creurien que l'amenaça dels asteroides camuflats havia desaparegut. Si més no, no els suficients per suspendre l'atac a Bilbringi.

La qual cosa significava que només una persona podia acudir en ajuda del seu germà i el seu marit.

La Leia va respirar profundament i va seguir els passos d’en Bel Iblis. Havia de fer moltes coses abans que en Karrde arribés.

Tres persones esperaven a Karrde quan aquest va sortir de la nau, ocultes sota el dosser que sobresortia per sobre del túnel d'accés. En Karrde les va distingir des de dalt de la rampa d'accés del Salvatge Karrde i, malgrat les ombres, va identificar a dos abans de recórrer la meitat de la distància. La Leia Organa Solo, i en Ghent darrere d'ella. La tercera silueta, parada darrere de les altres dues, era menuda i vestia la tosca túnica marró dels Jawes. En Karrde ignorava què feia allà un escombriaire del desert, però quan el grup es va esqueixar de les ombres i va veure l'expressió de l’Organa  Solo, va endevinar que no trigaria a esbrinar-ho.

-Bon dia, consellera –la va saludar, mentre inclinava una mica el cap -. M'alegro de veure't, Ghent. Confio que hagis estat útil.

-Suposo -va dir en Ghent, inquiet. Massa inquiet -. Això diuen, si més no.

-Bé -En Karrde va desviar la seva atenció cap al tercer membre del grup -. I el vostre amic és...

-Sóc en Mobvekhar del clan Hakh'khar -miolà una veu greu. En Karrde va resistir l'impuls de retrocedir un pas. Fos qui fos el que s'ocultava sota la túnica, no era un Jawa.

-És el meu guardaespatlles -va explicar l’Organa Solo.

-Ah! -En Karrde va apartar els ulls amb esforç de la figura encaputxada -. Bé -va dir, i va assenyalar la via d'accés -. Anem?

L’Organa Solo va moure el cap.

-La Mara no és aquí.

En Karrde va llançar una mirada al Ghent, que estava cada vegada més nerviós.

-Vostè em va dir que sí.

-Només vaig admetre que estava detinguda -va dir l’Organa Solo -. En aquell moment, no podia dir res més, per si hi havia androides sondejadors imperials escoltant.

En Karrde va dominar la seva irritació amb un esforç. Al cap i a la fi, tots eren del mateix bàndol.

- On és?

-En un planeta anomenat Wayland, juntament amb Han, en Luke i alguns més.

Wayland? Karrde no creia haver sentit mai aquell nom.

- I què té d'interès Wayland? -Va preguntar.

-Les instal·lacions de clonació del gran almirall Thrawn.

En Karrde la va mirar fixament.

- Les han descobert?

-Nosaltres no. La Mara.

En Karrde va assentir com un autòmat. De manera que havien descobert solets les instal·lacions de clonació. Tot el treball dut a terme per organitzar els grups de contrabandistes no servia de res. El treball, el risc, per no esmentar els diners que havia pensat pagar-los-hi.

- Estan segurs que les instal·lacions de clonació es troben allà?

-Aviat ho esbrinarem -va dir l’Organa Solo, i va assenyalar la nau -. Necessito que em porti allà. Ara mateix.

- Per què?

-Perquè l'expedició corre perill. Potser encara no ho sàpiguen, però és així. I si procedeixen segons el calendari programat, hi ha una possibilitat que els assolim abans que sigui massa tard.

-Ella m'ho va explicar tot mentre veníem -va afegir en Ghent, vacil·lant -. Crec que hauríem...

Es va interrompre quan en Karrde el va mirar.

-Simpatitzo amb els seus, consellera -va dir -, però hi ha altres assumptes que també exigeixen la meva atenció.

-Llavors, abandonarà a la Mara -li va recordar l’Organa Solo.

-No sento particular devoció per la Mara -va replicar en Karrde -. És un membre de la meva organització, res més.

- No n'hi ha prou?

En Karrde la va mirar un moment. Ella va sostenir la seva mirada, desafiant la seva fanfarronada, i va veure en els seus ulls que ho era. No podia abandonar la Mara a la seva mort, com tampoc podia abandonar l’Aves, en Dankin o en Chin. Mentre existís un mitjà d’impedir-ho, no.

-No és tan fàcil -va dir amb calma -. També sóc responsable de la resta de la meva gent. Actualment, s'estan preparant per llançar un atac amb l'esperança d'obtenir un parany cristal·logràfic de camp gravitatori per vendre’ls-hi a vostès.

Una espurna de sorpresa va creuar la cara de l’Organa  Solo.

- Un parany cristal·logràfic...?

-No és el que busquen vostès -la va tranquil·litzar en Karrde -, però l'hem preparat per al mateix moment, amb l'esperança que el seu atac distregui l'enemic. He de ser-hi.

-Entenc -va murmurar l’Organa Solo, després de decidir passar per alt la pregunta de com s'havia assabentat en Karrde del planejat atac a Tangrene -. Serà decisiu el Salvatge Karrde en aquest atac?

En Karrde va mirar en Ghent. No seria res decisiu, després que en Mazzic, l’Ellor i els altres haguessin reforçat l'impressionant grup que l’Aves havia reunit. El problema era que si marxaven ara, i tal com havia parlat l’Organa Solo, significava donar mitja volta i sortir disparats cap a l'espai, en Ghent no tindria la menor oportunitat de manipular el sistema informàtic de la Nova República i recanalitzar els fons que necessitava per pagar als altres grups.

Llevat que pogués aconseguir els diners d'una altra manera.

-No pot ser -va dir a l’Organa Solo amb fermesa -. No puc fallar a la meva gent. Si més no, no sense...

Tot d'una, l'alienígena que portava la túnica Jawa va fer petar els dits. En Karrde es va interrompre a meitat de la frase i va contemplar fascinat l’ésser, mentre es lliscava sense fer el menor soroll al túnel d'accés i un prim ganivet apareixia a la mà. Va desaparèixer per la porta, i es va fer el silenci durant un moment. En Karrde va mirar l’Organa Solo amb les celles arquejades, va rebre com a resposta un encongiment d'espatlles...

Un sobtat xiscle va sorgir des de l'interior de la porta, seguit d'una commoció gairebé visible. En Karrde va descobrir el desintegrador a la seva mà, i ja apuntava cap a les siluetes quan va cessar tota activitat. L’alienígena va reaparèixer un moment després, empenyent a una figura mig aclofada.

Una figura molt familiar.

-Vaja, vaja -va dir en Karrde. Va baixar el desintegrador, però no el va enfundar -. El conseller Fey'lya, em sembla. S'ha rebaixat a escoltar darrere les portes?

-Va desarmat –va informar amb veu greu l'alienígena.

-Deixa’l anar, doncs -va ordenar l’Organa Solo.

L’alienígena va obeir. En Fey'lya es va redreçar i el pelatge del seu cap i tors ondulà frenèticament, mentre intentava recuperar les bones formes.

-Protesto per aquest tractament indigne -va dir, amb veu una mica menys melodiosa del que és habitual en els bothans -. I no estava espiant. El general Bel Iblis em va informar de les revelacions de la consellera Organa Solo sobre les instal·lacions de clonació a Wayland. Vaig venir aquí, capità Karrde, per pregar-li que ajudi a la consellera Organa Solo en el seu desig d'anar a Wayland.

En Karrde va somriure, tirant.

- On no s’interposarà en el seu camí? Gràcies, però crec que aquesta escena ja la vam repetir en una altra ocasió.

El bothan s'alçà.

-Això no té res a veure amb la política. El grup de Wayland no sobreviurà si no els avisen. I si no sobreviu, pot ser que el magatzem de l'emperador no sigui destruït abans que el gran almirall posi en lloc segur el seu contingut -Els seus ulls violetes es van clavar en els d’en Karrde -. I això seria un desastre, tant per al poble bothan com per a la galàxia.

En Karrde el va estudiar uns moments i es va preguntar per què estava en Fey'lya tan preocupat. Per alguna arma o tecnologia que en Thrawn encara no havia descobert, o alguna cosa més personal? Informació desagradable o comprometedora, potser, sobre en Fey'lya o el poble bothan en general?

No ho sabia, i sospitava que en Fey’lya no anava a dir-ho, però els detalls no importaven.

-Els desastres en potència per al poble bothan no em preocupen -va dir -. Fins a quin punt li preocupen a vostè?

El pelatge de les espatlles d’en Fey’lya onejà lleument.

-També seria un desastre per la galàxia -va insistir.

-Això diu vostè. Repeteixo, fins a quin punt el preocupen?

En Fey'lya ho va comprendre aquest cop. Va aclucar els ulls i el seu pelatge va ondular amb evident menyspreu.

- Quantes molèsties exigirà? -Va preguntar.

-Res irracional –el va tranquil·litzar en Karrde -. Un crèdit de, diguem, setanta mil.

- Setanta mil? -Va tronar en Fey'lya, estupefacte -. Escolti...!

-Aquest és el meu preu, conseller -el va interrompre en Karrde -. El pren o el deixa. I si la consellera Organa Solo té raó, no ens queda gaire temps per a discussions.

En Fey'lya va xiuxiuejar com un depredador enfurismat.

-Vostè no és millor que un repugnant mercenari -va rugir, en el to de veu més exaltat que en Karrde havia sentit en un bothan -. Xucla la sang del poble bothan...

-Estalviï’m el discurs, conseller. Sí o no?

En Fey'lya xiuxiuejar de nou.

-Sí.

-Bé -En Karrde va mirar l’Organa Solo -. Encara funciona el crèdit que em va proporcionar el seu germà?

-Sí. El general Bel Iblis coneix l'accés.

-Dipositi en el compte els setanta mil -va dir en Karrde a Fey'lya -. I tingui present que, abans d'arribar a Wayland, comprovaré que hagi estat ingressat. Per si se li ocorre penedir-se.

-Jo sóc honrat, contrabandista –va udolar en Fey'lya -. Al contrari que alguns dels presents.

-M'alegra saber-ho -va replicar en Karrde -. És difícil trobar éssers honrats. Consellera Organa Solo?

La princesa va respirar fondo.

-Estic preparada.

Es trobaven fora de Coruscant i gairebé a punt de saltar a la velocitat de la llum, quan la Leia va fer la pregunta que la turmentava des que havia pujat a bord.

- De debò ens aturarem a comprovar que en Fey’lya hagi ingressat els fons?

- Tan justos de temps com vostè ha insinuat? -Va respondre en Karrde -. No sigui ximple. Però en Fey'lya no ho sap.

La Leia el va mirar un moment, mentre l'home manejava el timó del Salvatge Karrde.

-Els diners no són tan importants per a vostè, oi?

-Tampoc s'ho cregui -la va prevenir amb fredor -. He d’atendre certes obligacions. Si en Fey'lya no s'hagués decidit a col·laborar, hauria hagut de fer-ho la seva Nova República.

-Entenc -va murmurar la Leia.

En Karrde va haver de captar alguna cosa en la seva veu.

-Ho dic de debò -va insistir, i va llançar en la seva direcció una mirada sorruda breu i molt poc convincent -. Sóc aquí perquè convé als meus propòsits, no per la causa de la seva guerra.

-He dit que ho havia entès -va contestar la Leia, i va somriure per a si.

Les paraules eren diferents, però l'expressió d’en Karrde era gairebé idèntica. «Escolta, no m'he ficat en això per la teva revolució, ni tampoc per tu, princesa. Espero rebre una bona paga. M'he ficat en això per diners.» En Han li ho havia dit després de la seva tempestuosa fugida de la primera Estrella de la Mort. En aquell moment, l’havia cregut.

El seu somriure es va esvair. Llavors, en Luke i ell li havien salvat la vida. Es va preguntar si ara arribaria a temps de salvar les seves.

Següent