Emanacions de foscor (i II)

Anterior

II

La pluja i les llàgrimes havien deixat de caure. La Fable va sentir l'aire fresc bufant suaument sobre les seves galtes, aire fresc reciclat. Va obrir els ulls i va respirar profundament. Li feia mal el pit i els pulmons oprimits, però no va trobar cap altra dificultat. Llavors, recordant la seva caiguda des del penya-segat rocós, la seva cama destrossada i la pèrdua de sensibilitat per sota dels seus malucs, ella es va incorporar de cop, passant les seves mans per la part inferior del cos. A part d'unes poques rascades i una estranya sensació de formigueig als dits del peu, estava completa. Fent una ullada al seu voltant, no va veure més que ombres.

- On...? Jaalib?

Una ombra es va moure des de la cantonada oposada de l'habitació, emergint de la foscor. Es va agenollar al seu costat i li va prendre la mà, sostenint-la contra la seva freda galta. Observant que ell tenia manilles subjectant els seus canells, la Fable va deixar caure les cames fora del llit i el va mirar fixament.

- On estem?

- Solstici V, en el sistema Al-ghenis, crec.

-Aquesta és la meva base. – Va mirar les cadenes que lligaven els seus canells -. Vas deixar que ells... vas deixar que l'Aliança et capturés?

- I només a mi. - Es va posar a riure, mirant-la -. Quin premi per a ells: capturar un Jedi fosc. Gairebé es diria que havien capturat al mateix Emperador. - El seu somriure es va esvair mirant els grillons de cru metall -. Això és només per aparença, una peça d'attrezzo perquè els teus companys se sentin còmodes. Treure-me’ls seria una demostració de força massa gran i podria causar tensió indeguda... per als teus amics... i m'imagino que també per a mi. - Es va posar a riure com si hagués explicat la frase final d'un acudit.

- Demostració de força? - es va burlar, prenent-lo amb fermesa per la barbeta i mirant-lo fixament als ulls -. Crec que la veritable demostració de força ja va arribar i va passar, allà a la base d'aquests penya-segats a Redcap. – La Fable va fer una pausa, revivint aquells moments just després de la seva caiguda -. Ara mateix jo hauria d'estar morta, pastura dels dianogues. Però, com...?

Encara de genolls al seu costat, en Jaalib li va recolzar la barbeta a la cuixa i li va acariciar la cama afectuosament.

-Els meus mentors imperials murmuraven sobre poders llegendaris que la Força podria generar. L'Emperador va autoritzar nombrosos experiments per ressuscitar als morts o gairebé morts, tots amb resultats desastrosos. Sovint menyspreava aquesta capacitat com si només fos un mite, fins llavors... quan et vaig veure... morint.

- És un talent del costat fosc?

En Jaalib va riure.

- L'autèntic talent, Fable, és la capacitat d'aprofitar la Força, de controlar els vibrants canals d'energia al teu voltant. Bo i dolent? Llum i foscor? Això no són més que formes de quantificar en quina mesura s'utilitza aquest poder. - Ella va enfocar els ulls intensament en ell, penetrant-lo -. La teva curiositat és refrescant, però també podria ser quelcom perillós, Fable.

- Llavors satisfés aquesta curiositat, Jaalib. Digues, com és... el costat fosc?

Ell va inclinar el cap, amb una tristesa tangible apoderant-se d'ell, caient pesadament sobre les seves espatlles.

-És un buit... un vast i infinit buit de silenci. Un terrible silenci absolut on són devorats fins i tot els sons més habituals i els ecos en la seva immensitat. I un cop allà... estàs tan sol. - Tremolava visiblement -. Un cop vaig odiar als Jedi foscos, igual que tu. Però des que m'he convertit en un d'ells, he après a tenir-los llàstima... a tenir llàstima de mi mateix.

- Llàstima? Llàstima pels assassins, carnissers, animals...?

- Animals dirigits, Fable: animals impulsats i arrossegats a la bogeria i el caos per escapar. El costat fosc és l'essència de la desesperació, un lloc per anar més enllà d'aquest món de sofriment i vilesa. Un cop allà, és tan fàcil pensar, estar lliure d'emocions, afeccions. Però aviat- va sospirar -, aviat aprenem que això és una terrible il·lusió amb un significat que pretén atraure'ns a la mateixa bogeria de la qual intentàvem escapar en el primer lloc.

En Jaalib li va agafar la mà, fent-li un massatge als seus dits i acariciant-li la palma.

- Just quan sentia que anava a lliurar-me totalment al seu poder... alguna visió o so familiar em portava de tornada... la veu de la meva mare, el seu tacte suau... un cor bategant dèbilment, distant en la memòria. -Ell la va mirar, amb els ulls de nou vidriosos per la tristesa -. El batec del teu cor, Fable. Tot i que hem estat separats aquests llargs anys, mai he pogut separar-me del tot de tu. Tu eres l’única cosa que en Tremayne no podia arrencar fora de la meva ànima.

- Lord Tremayne, va ser ell el teu mentor?

En Jaalib va assentir.

- El major i més odiat rival del meu pare. - Va somriure tristament, apartant-se un pèl del seu front llis -. I tu creies que el meu pare podia ser cruel i despietat. Cada unça de l'odi que en Tremayne sentia pel meu pare va ser dirigida contra mi, física, emocional, i mentalment. Vaig haver de dependre d'aquests records teus que encara conservava per mantenir el meu seny. Quan vas caure d'aquest precipici -la seva veu se li va trencar a la gola- i et vaig veure allà tirada... trencada i sagnant. Jo et vaig conduir a això. Jo vaig ser! I el silenci hi era per ser testimoni. Vaig pensar que t'havia perdut. No podia suportar-ho. I ara el cercle s'ha completat.

La Fable li va mirar als ulls, passant les mans per la cara febril.

- Què estàs dient, Jaalib? No més endevinalles, no més cites teatrals.

Es va posar a riure, el seu cos tremolant al costat del d'ella.

- Sóc un mort que camina, amor meu, la meva ànima està condemnada per sempre... però era un preu petit a pagar. - La va mirar als ulls -. En poques paraules el que estic dient és que... el meu pacte amb el costat fosc està complet. La teva vida em va guardar de caure completament sota el seu poder. I va ser la pèrdua d'aquesta vida el que m'ha enviat en la seva abraçada. – En Jaalib es va apartar d'ella, donant voltes per l'habitació -. Oh, Fable, tant de bo mai hagués vingut aquí, això mai hauria passat.

Atordida pel sacrifici que havia fet per ella, per segona vegada, la Fable va xiuxiuejar:

- Per què vas venir?

- Perquè sabia que estaries aquí, defensant els ostatges. Esperava contra tota esperança que podria veure't. Potser et podria convèncer per unir-te a mi. L'Imperi està en ruïnes ara que l'Emperador és mort. Des de Garos IV fins a Socors, els fonaments del règim d’en Palpatine s’enfonsen convertint-se en pols, mentre els cabdills i pirates cobdiciosos s'alimenten de l'esquelet moribund. El meu pare i jo també ens alimentarem, forjant el nostre propi Imperi.

- Pel poder? - Va dir desafiadorament.

- Per la pau... la nostra pròpia pau, Fable. Trulalis, el nostre planeta natal, el farem viure de nou. Reviurem la seva antiga glòria i el convertirem de nou en la capital de les arts i el teatre, a resguard de les mans indiscretes dels bel·licistes i els polítics. Artistes i actors tindran la llibertat per interpretar qualsevol obra que desitgin, cantar qualsevol cançó, sense por a represàlies d'un govern tirànic.

- Llavors aniré amb tu, i compartiré el preu que pagues.

En Jaalib es va quedar immòbil al seu lloc, mirant-la.

- És que no has sentit res? El costat fosc és un amo exigent. La Força deriva el seu poder de la vida, de l'essència de tots els éssers vius. El costat fosc és tot el contrari, Fable. No hi ha vida, no hi ha alè... només emanacions de foscor, ficcions i ombres del que la vida hauria de ser, una burla. Veus cares familiars, amics, experimentes sensacions, però no són reals.

-Però jo sóc real, Jaalib. Conec els camins del costat fosc millor que la majoria. No tan bé com tu... però els conec. I jo sóc real! - Ella li va prendre la mà i la va posar sobre el seu cor, comprenent només en aquell moment el que la seva mare li havia dit -. La pertinença i l'acceptació resideixen on tens el cor, i és en el teu cor on has d'estar. No sóc cap emanació de foscor, ni cap ombra, Jaalib.

- Què dirà l'Aliança?

- Res. M’intercanviaré a mi mateixa pels ostatges garosians. De totes maneres, estic segura que aquest Moff imperial que vas esmentar preferirà tenir a la capitana d'un equip d'operacions especials de l'Aliança en lloc d'un grup de civils.

- Els ostatges ja estan amb els dirigents de l'Aliança.

- Tu els vas lliurar? Sabent que l'Aliança podria retenir-te, sense negociació?

- Res podria haver-me impedit estar amb tu -va somriure tímidament.

La Fable va saltar de la llitera mèdica, fregant en Jaalib en el seu camí cap a l'ordinador del laboratori mèdic. En qüestió de segons, va obrir la consola, amb els cables i les línies de comunicació organitzats entre els dits. Va treballar amb rapidesa i deliberació.

- Què estàs fent? -va preguntar en Jaalib, vigilant amb ansietat la porta.

- Trucar a un vell amic. Vaig a treure't d'aquesta base.

- És això prudent?

- Jo sóc la líder de l'equip d'infiltració Harrier, tot és possible, especialment en els nassos de la nostra pròpia gent.

En Jaalib va arrufar les celles.

- No he dit que no poguessis fer-ho. He vist de sobres els resultats de la teva tenacitat; he preguntat si era prudent. De debò trairies aquesta gent per mi?

- No has traït tu al teu pare per mi? -va respondre ella, sense aixecar la vista de la seva tasca -. Et va costar la teva llibertat, i una mica més. T'ho dec.

- Si només ho fas per saldar el deute, jo preferiria...

- Mira -va dir la Fable, grunyint quan una espurna va saltar des del cable i li va cremar els dits -. Em vas salvar la vida, Jaalib. – El va mirar de dalt a baix, i va afegir -: M'has salvat per segona vegada. T'ho dec. A més, quan em vas salvar la vida aquesta vegada, vas comprar el paquet complet. Me’n vaig amb tu.

- Fable...

Ella li va fer un simple gest amb la mà per fer-lo callar mentre seguia treballant sobre la xarxa de cables improvisada.

- Deke, respon, Deke.

- Capitana -va exclamar una veu excitada pel comunicador carregat d'estàtica -. Per fi estàs desperta. Baixaré ara mateix.

- No, Deke, necessito que et quedis aquí i m’esperis. Encén els motors principals del Pròdig. Ens n’anem.

- Estàs segura? Et vas portar un dur cop aquesta vegada, capitana. No hi ha necessitat de precipitar-se a una altra missió, sobretot perquè el teu amic Jedi està a la base. Esperem fins que l'almirall Pardis disposi d'en Brandl, i llavors podem enlairar-nos a la nostra propera aventura.

La Fable va inclinar el cap, ofegant una rialla quan en Jaalib va riure en veu baixa davant el comentari.

- No puc deixar que això passi, Deke. Jo... - Va balbucejar -, li ho dec.

- Oh -va ser la sorpresa resposta -. Ell està aquí, no és així? - Una sèrie de malediccions socorroanes va seguir a continuació, traduint sobre les freqüències quan el socorroà es va adonar del seu error. Després de balbucejar un moment, la seva veu ronca es va suavitzar -. Què necessites que faci?

- Prepara la nau...

De sobte, va sonar una alarma dins de la guarnició rebel, ofegant temporalment la veu de la Fable.

- Deke?

- Un moment... - Va jurar una altra maledicció vehement -. He estat llegint codis xifrats imperials tant de temps que és difícil tornar a llegir els codis rebels. No sabria dir què és el que té inquiets als nadius, capitana. Alguna cosa està passant. Sigui el que sigui... pot ser un bon moment per a una distracció. Tindré la nau preparada i llesta per quan arribeu aquí.

-Estem de camí, Deke.

- Capitana, han col·locat guàrdies. Vés amb compte. Si has d’ocupar-te d'ells, vés amb compte. Deke, fora.

- Guàrdies. - Es va girar cap en Jaalib, amb el cor accelerat al ritme de la sirena d'alarma -. No vull que ningú mori.

- Com vulguis. - Va assenyalar amb el cap a l'entrada quan la porta blindada es va obrir i dos guàrdies rebels d'aparença juvenil van entrar a l'habitació. Armes en mà, els sentinelles van alçar els seus rifles, i després van fer una pausa veient en Jaalib. En Brandl simplement va estrènyer els dits, amb la seva mà tremolant lleugerament, i els dos guàrdies van caure immòbils a terra.

- Adormits? -va preguntar la Fable, comprovant en primer lloc el pols dels dos homes.

-Si vols dir-ho així. – En Jaalib va passar per sobre d'ells, veient les seves possessions personals en una taquilla a la paret a l'altra banda del passadís -. Es despertaran amb tan sols un mal de cap. – Va mirar acuradament fora al passadís.

- Què passa amb això? -va preguntar la Fable, mentre prenia el blàster i la funda d'un dels guàrdies. Estava mirant als grillons.

- Deixa'ls per guardar les aparences - va suggerir en Jaalib -. Si ens enxampen, hi haurà menys explicacions que donar.

Tots dos van entrar al passadís poc il·luminat, ple de vermelles pantalles d'alarma.

Esquivant patrulles de seguretat a intervals regulars, la Fable va conduir en Jaalib a través dels secrets de la base rebel. La majoria del personal estava dins o es dirigia cap a les badies d'aterratge per ajudar amb la sortida de pilots i naus. Fent una pausa darrere d'un camió repulsoelevador d'aliments i subministraments, van sentir com el conductor esmentava l'arribada de quatre destructors imperials dins de l'òrbita del planeta. Tornant-se cap en Jaalib, es va trobar al Jedi perdut en un profund estat de trànsit, amb la cara en pau. Va obrir els ulls davant el seu toc, i el seu aspecte de greu preocupació va confirmar totes les seves sospites.

- El teu pare?

-Ell sent que sóc aquí. Oferirà condicions per al meu alliberament, però només una vegada. Després...

Va inclinar el cap amb un sospir, i després va mirar al seu voltant.

- He vist les forces que teniu aquí, Fable. Aquesta base i els seus recursos no eren rival suficient només contra el meu destructor de comandament i la seva nau germana. Ara hi haurà quatre. El meu pare no serà tan complaent. Serà una massacre... i nosaltres estarem al mig.

La Fable va sentir que el seu cor bategava amb força a l'interior de la seva gola, i es va estrènyer el pit en un intent de contenir-lo. Un espetec estrany va ressonar a través de la badia d'atracada, un so familiar de motors cremant runes. Era el so distintiu de la sorra, específicament sorra socorroana, alimentant-se en uns motors repulsoelevadors. Les propietats químiques úniques de la sorra causaven un estrany petar ressonant que era molt popular entre els pilots d’aerolliscadors i corredors de motos barredores a Socorro, així com per a un determinat membre de l'equip d'infiltració Assetjador, que guardava un grapat de sorra per a casos d'emergència.

Activant el comunicador que havia pres d'un dels guàrdies, la Fable va canviar la freqüència i va obrir el canal.

- Deke?

- La cosa pinta malament, capitana -va xiuxiuejar en Deke al micròfon -. Els tècnics metges han descobert aquests guàrdies inconscients a la teva habitació, així com què tu i el teu company heu desaparegut. Pensen que en Brandl et té presa en algun lloc de la base. Tot el personal no assignat està recorrent la base en la vostra recerca i tenen ordres de disparar primer i interrogar al cadàver després.

- S'ha acabat el fet d’infiltrar-se en la teva pròpia base -va dir en Jaalib amb una espurna d'humor. Va arronsar les espatlles i les cadenes van caure dels seus canells emetent una indiferent dringadissa caient a terra.

- Benvingut al meu món: Equip d’Infiltració Assetjador... si la missió pot anar malament, anirà malament. Així sol ser sempre. - Va posar els ulls en blanc, exasperada -. Només hi ha una cosa que es pugui fer.

En Jaalib va somriure.

- Ara començo a preocupar-me.

La Fable va examinar la badia d'atracada, buscant entre les nombroses cares fins que el va veure: l'almirall Pardis. Vestit amb un vestit de vol i parlant des de la cabina de la seva caça ala-A, es dirigia als pilots rebels disposats al seu voltant. Quan la Fable va caminar cap a ell, la seva presència va portar un silenci instantani a través de la badia d'atracada. Només el so dels caces que s'enlairaven ressonava en els confins propers.

- Alto el foc! -va cridar quan cada blàster de l'hangar va apuntar en Jaalib, que romania on l'havia deixat, al costat d'una abarrotada badia de reparacions.

- Almirall Pardis, no estic presa, mai ho he estat. – La Fable es va enfrontar a la mirada d'en Pardis amb fredor, gairebé desafiant. Pilot de combat llegendari, en Pardis era conegut per les seves opinions brusques i els seus comentaris excessius. Com a llegenda, imposava respecte, però els seus propis judicis eren reservats i distants, a excepció dels soldats amb més talent sota la seva jerarquia de comandament.

- Explica't, capitana Astin. Dos dels meus homes han estat trobats inconscients a la teva habitació mèdica. Ets tu la responsable?

- En part, almirall. L’estava portant de tornada amb la seva gent. Aquests quatre destructors que arriben són naus del Protectorat liderades pel pare d’en Brandl, Lord Adalric Brandl. Només volen una cosa: a ell. Un home no val la massacre que seguirà si tractem de mantenir-lo com el nostre presoner.

- Almirall -va dir un tècnic -, tenim una transmissió entrant.

Fent cas omís del tècnic, en Pardis va dir:

-L’hem atrapat. Ens el quedem. A més, les naus de reforç de l’Ackbar arribaran en menys d'una hora per recolzar-nos.

- En menys d'una hora, l'almirall Ackbar no haurà de preocupar-se per naus de suport. L'únic que haurà d'enviar és un equip de recuperació... per recuperar els cadàvers.

- Capitana Astin...

- Almirall, la transmissió- va dir el tècnic amb urgència.

La Fable es va mantenir ferma.

- Deixi’l marxar, Almirall, sortim guanyant molt més...

- Guanyant... Guanyant què? Un altre Emperador! - Va saltar del morro del caça, avançant furiosament cap a ella amb foc en els seus ulls gris pissarra.

- Almirall, senyor, amb el degut respecte- va xiuxiuejar el tècnic -, el Protectorat està tractant d'iniciar contacte. Senyor... - Va quedar immediatament en silenci davant els gestos furiosos de l'almirall.

- Tot i que la lluita encara continua per tots els racons de la galàxia, almirall Pardis, la guerra ha acabat -va dir la Fable -. L'imperi ha caigut i l'Emperador és mort. S'estan alçant grups militants com el Protectorat, i podem ben bé unir-nos a ells per portar la pau a la galàxia, o bé passar la pròxima dècada lluitant contra ells, destruint-los un a un, mentre que dos més s'alcen al seu lloc. - Va sospirar, apartant la mirada d'ell -. Igual que l'Imperi ens perseguia a nosaltres. I com l'Imperi, podem seguir perseguint aquests grups de renegats fins que un d'ells prengui l'impuls suficient per acabar amb nosaltres. – La Fable va sospirar de nou i va respirar fondo -. Sé com sona tot això, senyor, però ha de confiar en el meu judici. Lord Brandl i el seu pare van trencar els llaços amb l'Imperi, fa molt de temps, i han treballat en contra de l'Imperi en cada moment. Ha llegit els meus informes. Els nostres equips d'intel·ligència ho han confirmat.

-Però el Protectorat també ha atacat l'Aliança, afeblint les nostres forces.

- No més que aquests pirates que ens trobem en el sector Yavin la setmana passada. Aquesta és la nostra oportunitat de donar el primer pas en el que promet ser una poderosa aliança.

- Almirall Pardis? - La veu del tècnic va vacil·lar amb diversos nivells de terror -. Estan carregant els seus sistemes d'armes...

- I qui va a assegurar-se que segueixen sent aliats, capitana Astin? -Va preguntar en Pardis -. Es pot confiar en ells? Aquestes abominacions! Són ke'dem, Fable, homes condemnats. Abominacions de tot el que els Jedi un cop van considerar sagrat. Hauria de poder reconèixer...

- Senyor, les seves bateries d'armes estaran en abast mitjà dins de...

-Jo m'asseguraré que la seva lleialtat es mantingui ferma -va dir la Fable, amb un sospir tremolós -. Me'n vaig amb ell. Jo... - es va armar de valor– l’estimo.

La reacció a la seva declaració va ser instantània i es va estendre a través de l'hangar. La cara d’en Pardis va empal·lidir mentre feia un pas enrere. Esperant que es fessin callar els murmuris, es va tornar cap en Jaalib.

- I tu? - Va grunyir -. Què has de dir?

En Jaalib va mantenir els ulls baixos, un lleu somriure apuntant en els seus llavis. Va caminar cap a l’almirall Pardis, prenent la mà de la Fable a la seva.

- La veu de la consciència del Protectorat ha parlat. I ja que jo sóc la consciència del Protectorat, m'asseguraré que, d'avui endavant, les naus del Protectorat ja no actuïn contra les operacions de l'Aliança, i amb el temps s'uniran a les forces de l'Aliança per escombrar el que queda de l'Imperi, sempre que s'obtingui profit. - Va aixecar el cap i va somriure per reprimir una protesta de la Fable -. Hi ha un preu per a la lleialtat, estimada Fable, i la majoria de les meves tropes són mercenaris. Ha estat la meva ambició animar-los amb recompenses en lloc de por. Sempre i quan estiguin ben alimentats i feliços, segueixen sent una força formidable que fins i tot l'Imperi té dificultats per eludir.

Una explosió va fer tremolar l'hangar subterrani quan una descàrrega làser va esclatar en el perímetre de la base. En Jaalib va somriure, sacsejant el cap.

- En tots els anys, amb tota la seva saviesa, al meu pare encara li falta una cosa que qualsevol pare necessita: paciència.

Alçant-se, l'almirall Pardis va mirar la Fable amb els seus intensos ulls grisos.

- Estàs segura que estàs fent el correcte, capitana Astin?

La Fable es va allunyar d'ell, acomodant-se en l'ombra d'en Jaalib, i va assentir. Amb confiança, va somriure a Jaalib i després a Pardis.

- Ho estic.

En Pardis va sospirar profundament i li va fer senyals al tècnic de comunicacions.

- Obriu un canal. - L'oficial tècnic, amb la suor rajant de les seves temples, va obrir ràpidament el canal de la freqüència principal de la guarnició.

-... guarnició, aquest és la nau Protectorat I del Protectorat, acompanyada per destructors de suport. Tenen a un dels nostres agents de comandament...

- Bane -va xiuxiuejar en Jaalib, amb veu greu en una freqüència que cap màquina podia imitar.

Hi va haver una pausa en la transmissió.

- Jaalib... Lord Brandl, està vostè bé?

- Ho estic. Tornaré en breu. Digues al meu pare que ja no és necessari l'ús de la força aquí, aquestes persones són ara els nostres aliats.

- Entesos. He d’enviar una nau?

- No cal, faré servir la nau de la capitana Astin, el Pròdig.

- Informaré immediatament de la seva arribada al seu pare. Werth fora.

En Jaalib es va tornar cap en Pardis, amb un somriure tímid apuntant als seus llavis.

- Ha fet vostè una bona elecció, almirall, i un poderós aliat en el Protectorat.

Li va allargar la mà en senyal d'amistat.

-Això està per veure -va respondre en Pardis. Vacil·lant, va agafar la mà d’en Jaalib i la va sacsejar amb fermesa -. On i quan podrem enviar els nostres equips de negociacions?

- La capitana Astin es posarà en contacte amb els detalls. Mentrestant, vostè i els seus ens trobaran al sistema Issor, al planeta Trulalis, on les forces de l'Aliança són benvingudes. Vingui a visitar-nos, i quan hi arribeu, podrà vostè donar-se el plaer d'una bona obra de teatre i un sopar.

- Potser. – En Pardis va mirar la Fable, com implorant que reconsiderés la seva decisió -. Sortim de l'estat d'alerta. Cap de coberta, prepari la pista de trànsit més ràpida per a la partida del Pròdig. Tinc fe en tu, noia- va xiuxiuejar a la Fable a cau d'orella -. Sempre la vaig tenir. Si algú pot fer aquesta feina, ets tu. Cels clars.

En Jaalib va redreçar les espatlles, caminant al costat de la Fable mentre es dirigien cap a l’YT-1300 estacionat.

- Què lentament arriba la seva confiança.

- Heu fet molt de mal, Jaalib. Dany que trigarà molt de temps a reparar-se durant les nostres relacions. - Va fer una pausa, mirant a la seva nau i al pilot que l'esperava a la rampa -. Per totes les llunes de Nar Shadaa.

- Què passa?

- Deke. Jo ni tan sols havia pensat amb Deke. - Amb el cor de nou colpejant a la seva gola, la Fable va empassar saliva, pensativa -. El Pròdig, l'equip... és la seva vida. Això serà més difícil del que imaginava. - Es va posar rígida quan en Jaalib li va agafar la mà. Prement els seus confortants dits, es va acostar a la rampa de la nau -. Deke?

El socorroà va arrufar els llavis gruixuts amb aprensió, mirant les seves botes.

- Ho vaig escoltar tot, capitana. No hi ha necessitat d'explicar res.

- Pel que fa al Pròdig - va dir ella inclinant el cap -, sempre has estat...

-Jo vaig ser un mercenari una vegada- va dir en Deke, mirant més enllà d'ella, cap al Jaalib -. Un membre dels Bha'lir Negres. Sóc bastant bo ensumant emboscades imperials. Puc burlar alguns dels seus pilots... fins i tot als especials. Sóc capaç de llegir el codi imperial com si fos bàsic. A primera vista no semblo gran cosa, però...

En Jaalib li va allargar la mà al socorroà, qui la va acceptar sense dubtar-ho.

- Sempre hi ha un lloc per a tu. Ara donem-nos pressa, hem de reunir-nos amb un senyor de la guerra. I iniciar un nou pla d'acció.

En Deke es va quadrar.

- Sona com en els vells temps. Benvinguda a bord, capitana... i comandant. – En Deke va activar el tancament de la rampa de l’YT-1300 mentre en Jaalib convidava la Fable a pujar primera al vaixell de càrrega.

***

A bord del Protectorat I, la salutació va ser diferent, però no menys intimidant. Detenint-se a la part superior de la rampa del Pròdig per fer una ullada a la gran badia d'atracada, més d'un miler de soldats cuirassats blancs es van posar en posició de ferms, amb les armes preparades a manera de salutació formal. No està malament per a un grup de mercenaris, va pensar, mentre en Jaalib la prenia suaument del braç i la conduïa, tan majestuosament com a una reina, fins a les files dels seus homes. Els oficials que s'alineaven al passadís principal entre les tropes d'assalt van fer brusques reverències quan s’apropaven, cosa que va obligar a la Fable a enviar una perplexa mirada de dalt a baix cap en Deke, que caminava darrere d'ells en un lloc de submissió voluntària.

A mig camí de la desfilada d'uniformes, en Bane els esperava, agenollat ​​sobre un genoll.

-Benvingut a bord, Senyor meu. – Va mirar breument la Fable, amb una expressió impassible a la cara -. Benvinguda, Milady.

- Benvinguda a bord, en efecte -va dir una veu familiar.

La Fable va lluitar per reprimir el calfred que va recórrer tota la seva columna vertebral quan l’Adalric Brandl es va acostar a ells, vestit amb la seva túnica negra sense pretensions. Una menuda dona jove, gairebé una nena, vestida amb una luxosa túnica negra, l'acompanyava romanent al seu costat, amb el seu pèl negre atzabeja recollit en una sòbria trena que penjava de les seves espatlles pàl·lides.

- Jaalib. – L’Adalric va somriure, i els seus ulls van anar del seu fill a la Fable. El costat esquerre de la seva cara encara estava plena de cicatrius, com la Fable recordava. Un recordatori inquietant d'una trobada propera amb un detonador tèrmic, una trobada en la que només un Jedi podria haver sobreviscut. Danyat per l'explosió, l'ull esquerre estava groguenc i estrany, semblava tenir una percepció estranya pròpia.

- Fable – la va saludar càlidament l’Adalric amb els braços oberts, convidant-la a una abraçada -. Benvinguda a casa, filla.

La Fable va fer un pas endavant, i encara que va rebutjar inicialment la freda abraçada, va agafar la mà que l’Adalric li oferia i va acceptar el petó que li va fer a la galta. Mirant per sobre l'espatlla al Jaalib, va sentir els pulmons atapeïts com si els hi faltés aire. Sentia dolor al pit, igual que ho sentia després de la seva caiguda des del penya-segat a Redcap. Notant la pressió de la mà de l’Adalric a la seva, es va preguntar quina tàcita promesa havia acceptat, un pacte que la deixava espantada i gairebé incapaç de respirar.

FI