10
El cafè Remolí de la
Marmota, a Trogan, constituïa un dels millors exemples que en Karrde havia vist
d'una bona idea arruïnada pel fracàs dels seus dissenyadors planificant el
conjunt. Situat a la costa del continent més poblat de Trogan, el Remolí de la
Marmota havia estat construït al voltant d'una formació natural anomenada la
Copa, un fossat de roca en forma de bol obert al mar. Sis vegades al dia,
fortes variacions de la marea elevaven o disminuïen el nivell de l'aigua a
l'interior, i el transformaven en un violent maelstrò d'aigua blanca. Com les
taules del cafè estaven disposades en cercles concèntrics al voltant del bol,
s'aconseguia un fascinant equilibri entre luxe i drama natural espectacular,
una perfecta atracció per als milions d'humans i alienígenes enamorats
d'aquella combinació.
O això havien pensat
els dissenyadors i els seus promotors. Per desgràcia, havien passat per alt
tres punts: primer, que un lloc d'aquestes característiques era, gairebé per
definició, una atracció turística, que depenia de les fluctuacions del mercat;
segon, que un cop exhaurit l'encant del Remolí en si, el disseny centralitzat
impedia remodelar el local per a altres tipus de diversions, i tercer, que tot
i el cas que aquesta remodelació es portés a terme, l'estrèpit procedent dels
diminuts rompents de la Copa seria suficient per ofegar l'espectacle.
Els habitants de
Calius saj Leeloo, a Berchest, havien transformat la seva fracassada atracció
turística en un centre comercial. Els habitants de Trogan s'havien limitat a
abandonar el Remolí de la Marmota.
-Segueixo esperant
que algú compri aquest lloc i ho restauri -va comentar Karrde.
Va contemplar les
cadires i taules buides, mentre l’Aves i ell caminaven per un passadís cap a la
Copa i la silueta que els esperava. Es notaven els anys de deixadesa, per
descomptat, però el lloc no es trobava en un estat tan deplorable.
-A mi sempre em va
agradar -va reconèixer l’Aves -. Una mica sorollós, però això passa en gairebé
tot arreu.
-Dificultava
l'escolta de converses, i tant -va dir en Karrde -. Solo per això valia la pena
venir. Hola, Gillespee.
-En Karrde -va
saludar en Gillespee. Es va aixecar de la taula i va estendre la mà -.
Començava a preguntar-me si anaves a fer acte de presència.
-Falten dues hores
per a la cita -li va recordar l’Aves.
-Vinga, vinga -va dir
en Gillespee, amb un somriure d'astúcia -. Des de quan arriba en Karrde
puntual? Podries haver-te estalviat les molèsties. La meva gent ja ho té tot
controlat.
-T’agraeixo el gest
-va respondre en Karrde.
La qual cosa no
volia dir que els seus homes anessin a descuidar-se. Tenint en compte que
l'Imperi li trepitjava els talons, i que només vint quilòmetres els separaven
d'una guarnició imperial, qualsevol precaució era poca.
- Tens la llista de
convidats?
-Aquí -va dir en
Gillespee. Li va tendir una agenda electrònica -. Temo que no és tan llarga com
esperava.
-Ja està bé –el va
tranquil·litzar en Karrde, mentre l'examinava.
Breu, per
descomptat, però molt selecta, incloïa els noms d'alguns contrabandistes llegendaris.
Brasck, Par'tah, Ellor, Dravis (aquest devia ser el grup d’en Billey, ja que en
Billey gairebé estava retirat), Mazzic, Clyngunn el ZeHethbrà, Ferrier...
Va aixecar la vista
bruscament.
- Ferrier? -Va
preguntar -. Niles Ferrier, el lladre de naus?
-El mateix –En Gillespee
va arrufar les celles -. També es dedica al contraban.
-I també treballa
per a l'Imperi -va replicar en Karrde.
-I nosaltres –En Gillespee
va arronsar les espatlles -. Segons l'últim que vaig sentir, tu també.
-No estic parlant de
contraban de mercaderies cap a, o des de, planetes imperials. Estic parlant de
treballar directament per al gran almirall Thrawn, dedicat a treballs tan nimis
com segrestar l'home que va localitzar la flota Katana.
El rostre d’en
Gillespee es va tensar lleument. Potser recordava la seva boja fugida d’Ukio,
avançant-se a la força invasora imperial, formada per naus de la flota Katana.
-en Ferrier va fer
això?
-I va semblar
divertir-se molt -va dir en Karrde. Va treure el comunicador i el va encendre -.
Lachton?
-Aquí -La veu d’en
Lachton va sorgir a l'instant del comunicador.
- Quin aspecte té la
guarnició?
-El d’un dipòsit de
cadàvers en dia de festa -va dir amb ironia en Lachton -. No s'ha produït el
menor moviment des de fa tres hores.
En Karrde va
arquejar una cella.
-Vaja, que
interessant. Vols d'entrada o sortida, activitat a l'interior de la guarnició?
-Res de res. Va de
debò, Karrde, el lloc sembla completament mort. Els hauran posat nous holos
d'ensinistrament, o alguna cosa per l'estil.
En Karrde va
somriure, tirant.
-Sí, n'estic segur.
Molt bé, segueix vigilant. Informa’m immediatament si es produeix alguna
activitat.
-D'acord. Fi.
En Karrde va tancar
el comunicador i el va tornar al seu cinturó.
-Els imperials no
s'han mogut de la guarnició -va comunicar als altres -. Pel que sembla, en
absolut.
- No és millor així?
-Va preguntar en Gillespee -. No poden atacar-nos, si estan ficats en els seus
barracons.
-Estic d'acord -va
assentir en Karrde -, però mai he sentit parlar d'una guarnició imperial que es
prengui el dia lliure.
-Molt cert -va admetre
en Gillespee -, llevat que la gran campanya d’en Thrawn hagi deixat
desguarnides aquestes guarnicions de tercera categoria.
-Més motius encara
perquè hi hagi patrulles diürnes, com a demostració de força. Un home com el
gran almirall Thrawn compta amb les percepcions dels seus enemics per tapar els
forats en potència.
-Potser hauríem de
suspendre la reunió -va suggerir l’Aves, i va llançar una mirada d'inquietud
cap a l'entrada -. Potser ens han parat una trampa.
En Karrde va
observar les aigües que trencaven contra les parets de la Copa, d’aquí a dues
hores, l'aigua es trobaria en el seu nivell més baix i tranquil, motiu pel qual
havia concertat l'entrevista aquí. Si la cancel·lava ara... Si admetia davant
d'aquells grans contrabandistes que l'Imperi posava nerviós a Talon Karrde...
-No -va dir a poc a
poc -. Ens quedarem. Al cap i a la fi, els nostres convidats no estaran
indefensos del tot, i ens avisaran de qualsevol moviment que es realitzés
contra nosaltres -Va somriure -. De fet, gairebé val la pena córrer el risc,
per esbrinar què tenen al cap.
En Gillespee va
arronsar les espatlles.
-Potser no estiguin
planejant res. Potser hem enganyat tan bé a la Intel·ligència Imperial que ens
han passat per alt.
-Això no sembla molt
típic de la Intel·ligència Imperial que tots coneixem i estimem -va dir en
Karrde, i va mirar al seu voltant -. Bé, ens queden dues hores abans de la
reunió. Anem a encarregar-nos dels preparatius.
Estaven asseguts en
silenci, cada individu i grup en el lloc que li corresponia, mentre llançava la
seva arenga..., i quan va acabar i els va mirar, en Karrde va descobrir que no
els havia convençut.
En Brasck es va
encarregar de la declaració oficial.
-Parles bé, Karrde -va
dir el brubb. La seva prima llengua va treure el cap entre els seus llavis per
assaborir l'aire -. Amb passió, podria dir, si és que aquesta paraula se't pot
aplicar. Però no convences.
- No convenço,
Brasck, o no aconsegueixo vèncer la teva reticència a aixecar-te contra
l'Imperi?
L'expressió d’en
Brasck no va canviar, però l’esquerdada pell verda grisosa de la seva cara
(l'única part del seu cos que l'armadura deixava al descobert) va virar més al
gris.
-L’Imperi paga bé
per articles de contraban -va dir. (I per esclaus també?), Va preguntar en Par'tah,
en el monòton idioma Ho'Din. Els apèndixs del seu cap de serp van oscil·lar
lleument quan fer petar la boca, en un gest de menyspreu Ho'Din. (I per les
víctimes de segrestos? No ets millor que el Hutt.)
Un guardaespatlles d’en
Brasck es va remoure en el seu seient. En Karrde sabia que aquell home havia
escapat amb Brasck de la servitud imposada per Jabba el Hutt, quan en Luke
Skywalker i els seus aliats van escapçar el cap de l'organització.
-Ningú que conegués
al Hutt diria això -va grunyir, i va colpejar la taula amb un dit rígid per
subratllar la seva frase.
-No hem vingut a
discutir -va dir en Karrde, abans que en Par'tah o qualsevol altre
contestessin.
- Per a què hem
vingut? -Va parlar en Mazzic, gronxant-se en el seu seient entre un gotal
cornut i una dona cridanera, però d'expressió vaga, amb els cabells recollits
en complicades trenes al voltant de mitja dotzena de grans agulles esmaltades -.
Em perdonaràs, Karrde, però això sona a discurs de reclutament per a la Nova
República.
-Sí, i en Han Solo
ja ens ho ha deixat anar -va afegir en Dravis, mentre col·locava els peus
damunt la taula -. Billey ja ha dit que no estava interessat a transportar el
carregament de la Nova República.
-Massa perillós -va
intervenir Clyngunn, i va agitar la seva cabellera de ratlles blanques i negres
-. Perillosíssim.
- De debò? -Va
fingir sorprendre’s en Karrde -. Per què és perillós?
- Bromeges? -Va
rugir el ZeHethbrà, i va agitar la cabellera de nou -. Tenint en compte que
l'Imperi ataca tots els carregaments de la Nova República, arrisques teva vida
cada vegada que t’enlaires.
-Estàs dient -va
insinuar en Karrde -que l'activitat imperial és cada vegada més perillosa per
als nostres negocis.
-Oh, no, Karrde, no
-va dir en Brasck, i va agitar un dit en la seva direcció -. No aconseguiràs
convèncer-nos que recolzem el teu pla, si tergiverses les nostres paraules.
-Encara no he
suggerit cap pla, Brasck -va replicar en Karrde -. Només he dit que
proporcionem a la Nova República tota la informació que recollim en el
transcurs de les nostres activitats.
- No creus que
l'Imperi considera inacceptable aquesta activitat? -Va preguntar en Brasck.
(Des de quan ens
importa el que opini l'Imperi?), Va intervenir en Par'tah.
-Des que el gran
almirall Thrawn va prendre el comandament -va replicar en Brasck -. He sentit
parlar d'aquest senyor de la guerra, Par'tah. Va ser ell qui va conquistar el
meu planeta per a l'Imperi.
-Motiu suficient
perquè us rebel·leu contra ell -va assenyalar en Gillespee -. Si teniu por del que
en Thrawn us pot fer ara, penseu en el que passarà si s'apodera de tota la
galàxia.
-No ens passarà res
si no li oposem resistència -va insistir en Brasck -. Necessiten els nostres
serveis.
-Una bonica teoria
-va parlar una veu des del fons -, però ja et dic ara mateix que manca de tota
validesa.
En Karrde va mirar a
qui havia intervingut. Era un humà corpulent, de cabell i barba foscos, amb un
puro apagat atapeït entre les seves dents.
- I tu et dius...?
-Va preguntar en Karrde, encara que estava molt segur de la seva identitat.
-Niles Ferrier -es
va identificar l'orador -. I us dic que dedicar-vos als vostres assumptes no
servirà de res, si en Thrawn decideix que li feu falta.
-Però paga bé -va dir
en Mazzic, mentre acariciava la mà de la seva companya -. Això diuen, si més
no.
-Això diuen, eh? -Va
grunyir en Ferrier -. També t'has assabentat que em va expulsar de New Cove i
va confiscar la meva nau? I que després em va enviar a una desagradable missió,
a bord d'una nau carregada amb una bomba de rellotgeria? Endevina el càstig que
ens esperava per no complir els seus designis.
En Karrde va
passejar la mirada per la sala, va escoltar el suau clapoteig de l'aigua a la
Copa, que subratllava el silenci. La intervenció d’en Ferrier no concordava amb
el que en Solo havia explicat sobre ell, si bé era possible que en Han hagués
interpretat malament l'actuació del lladre. I si el relat d’en Ferrier ajudava
a convèncer els altres que calia oposar-se a l'Imperi...
- Vas rebre una recompensa
per les teves tribulacions? -Va preguntar en Mazzic.
-I tant -va
esbufegar en Ferrier -, però aquesta no és la qüestió.
-Per a mi és
suficient -va dir en Mazzic, i es va girar cap a Karrde -. Ho sento, Karrde,
però encara no m'has donat cap bona raó perquè em jugui el coll per la causa
que defenses.
- Què em dius del
trànsit de clons que porta a terme l'Imperi? -Li va recordar en Karrde -. No et
preocupa?
-Em fa molt poca
gràcia, la veritat -va admetre en Mazzic -, però suposo que el problema és de la
Nova República, no el nostre.
(Des de quan s'ha
convertit en el nostre problema?), Va preguntar en Par'tah. (És que l'Imperi ha
substituït els contrabandistes per clons?)
-Ningú ens va a
substituir per clons -va dir en Dravis -. Brasck té raó, Karrde. L'Imperi ens
necessita massa per molestar-nos..., sempre que no prenguem partit.
-Exacte -va dir en
Mazzic -. Som homes de negocis, així de clar, i tinc la intenció de seguir
sent-ho. Si la Nova República pot oferir més per la informació que l'Imperi,
estaré encantat de vendre’ls-hi -. Si no...
En Mazzic va
arronsar les espatlles.
En Karrde va
assentir i va admetre en silenci la derrota. Potser Par'tah voldria prosseguir
la discussió, així com dos o tres més. Potser Ellor... El duros s'havia
mantingut aliè a la conversa, la qual cosa, entre els seus, es considerava un
senyal d'acord, però cap dels altres es veia convençut, i pressionar-los en
aquest moment només aconseguiria molestar-los. Més tard, potser, acceptarien la
realitat que representava l'amenaça de l'Imperi.
-Molt bé -va dir -.
Crec que la vostra postura ja ha quedat clara. Gràcies per haver-me concedit el
vostre temps. Potser puguem reunir-nos de nou després de...
Tot d'una, la part
posterior del Remolí de la Marmota va esclatar.
- Que ningú es mogui!
-Va cridar una veu amplificada -. Quiets tots. Quedeu-vos on sou, en nom de
l’Imperi.
En Karrde va desviar
la vista, per sobre dels caps immòbils del seu públic, al darrere de l'edifici.
A través del fum i la pols va albirar una doble línia de soldats imperials que
s'obrien pas entre la runa, protegits els flancs per dos parells de milicians
coberts amb armadures blanques. Darrere, gairebé ocults per la boirina, va
veure dos carros de combat voladors, en posició d'atac.
-De manera que han
vingut a la festa -va murmurar.
-I molt ben
preparats –va remugar en Gillespee, darrere seu -. Sembla que tenies raó pel
que fa a Ferrier.
-Potser.
En Karrde va mirar en
Ferrier, gairebé esperant veure un somriure de triomf en el rostre de
l’homenàs.
Però en Ferrier no l’estava
mirant, sinó que concentrava la seva atenció en una secció de la paret, a la
dreta del forat recentment practicat. En Karrde va seguir la seva mirada...
Just a temps de
veure una sòlida ombra negra que es desprenia de la paret i s’esmunyia darrere
d'una fila de milicians.
-Però potser no -va
dir a Gillespee, i va indicar amb el cap en direcció a l'ombra -. Fixa't bé,
darrere d’Ellor...
En Gillespee va
respirar profundament.
- Què dimonis és
això?
-El defel domesticat
d’en Ferrier, em sembla. De vegades, els hi diuen espectres. En Solo m'havia
parlat d'ell. Tots preparats?
-Sí -va dir en
Gillespee.
Es van sentir
murmuris d'assentiment darrere d'ell. En Karrde va passejar la vista pels seus
col·legues contrabandistes i els seus ajudants. Tots li van tornar la mirada,
la sorpresa provocada per l'emboscada s'anava transformant ràpidament en una
freda còlera... i estaven molt preparats. L'ombra del defel de Ferrier va
arribar a l'extrem de la filera d’imperials que s'acostaven. De sobte, un dels
milicians va sortir disparat pels aires i va xocar contra el seu company. Els
milicians més propers van reaccionar a l'instant i van apuntar les seves armes
a un costat, mentre buscaven l'atacant invisible.
-Ara -va murmurar en
Karrde.
De cua d'ull va
veure els llargs canons de dos rifles desintegradors BlasTech A280, que
apareixien sobre la vora de la Copa i obrien foc.
La primera salva va
arrasar el centre de la fila; derrocant a un grapat d’imperials abans que els
altres busquessin refugi entre les taules i cadires. En Karrde va fer un pas
endavant, va bolcar la taula més propera i va caure sobre un genoll darrere
d'ella.
Una precaució
gairebé innecessària. Els imperials havien desviat l'atenció dels seus
presumptes presoners durant mig segon fatal i, mentre Karrde desenfundava la
seva arma, una pluja de raigs làser va recórrer la sala.
En Brasck i els seus
guardaespatlles van eliminar a tot un esquadró de milicians durant els cinc
primers segons, amb un foc sincronitzat capaç de demostrar per si sol que el
brubb no havia oblidat el seu passat de mercenari. El grup d’en Par'tah es va
concentrar en l'altre extrem de la fila; les seves armes eren més petites i
menys devastadores que les pesades pistoles desintegradores d’en Brasck, però
n'hi va haver prou per mantenir a ratlla els imperials. Dravis, Ellor i
Clyngunn van aprofitar aquell foc de cobertura per a anar eliminant d'un en un
als milicians restants. En Mazzic, en canvi, va fer cas omís de l'amenaça
representada pels milicians i es va dedicar a destruir els vehicles aparcats a
l'exterior.
Una bona idea, en
realitat.
- Aves! Féin! -Va
cridar en Karrde sobre l'estrèpit -. Concentreu el foc en els carros.
Crits d'assentiment
li van respondre des de la vora de la Copa, i els rifles que vomitaven raigs al
seu costat van canviar d'objectiu. En Karrde va treure una mica el cap per
sobre de la taula i va albirar a la companya d’en Mazzic, amb el cabell solt
sobre les espatlles i la cara molt expressiva, just quan llançava la seva
última agulla esmaltada, amb mortal punteria, a un dels soldats. Un imperial va
sortir al descobert per disparar sobre la dona amb el seu rifle, però va caure
cap enrere quan en Karrde li va donar en ple tors. Un parell de trets van donar
en la taula darrera de la qual es protegia; núvols d’estelles van saltar pels
aires, i es va veure obligat a llançar-se a terra. Des de l'exterior es va
sentir el soroll d'una potent explosió, a la qual va seguir una altra.
I, de sobte, tot va
concloure.
En Karrde es va
aixecar amb cautela. Els altres el van imitar, les armes disposades, i van
examinar el desastre que els envoltava. En Clyngunn tenia un braç estès amb
certes dificultats, mentre buscava en la seva ronyonera una bena. La túnica d’en
Brasck estava cremada en diversos llocs, i l'armadura apuntava ennegrida.
- Esteu tots bé? -Va
cridar en Karrde.
En Mazzic s'alçà.
Tot i des de lluny, en Karrde va veure els artells blancs que s'aferraven al
desintegrador.
- Han matat la Lishma
-va dir en veu molt baixa -. Ni tan sols va arribar a disparar.
En Karrde va abaixar
la vista cap a la taula trencada caiguda als peus d’en Mazzic, i al gotal
immòbil, mig ocult darrere.
-Em sap greu -va
dir, i era cert. Sempre li havien resultat simpàtics els gotals.
-Jo també ho sento
-va corejar en Mazzic. Va enfundar la seva arma i va mirar a Karrde amb ulls
flamejants -, però l'Imperi encara ho lamentarà més. Bé, Karrde: m'has
convençut. On s'ha de signar?
-Molt lluny d'aquí,
diria jo -va contestar en Karrde. Va mirar per la destrossada paret cap als carros
de combat cremats, mentre treia el comunicador -. Els reforços estaran per
arribar. Lachton, Tõrve, esteu aquí?
-Aquí -va dir la veu
d’en Tõrve -. Què ha passat?
-Els imperials van
decidir que volien jugar. Van venir amb un parell de carros. Hi ha moviment a
les vostres zones?
-Aquí no -va dir en Tõrve
-. No van partir de l’espaiport, t'ho asseguro.
-I aquí el mateix
-va confirmar en Lachton -. La guarnició segueix tan tranquil·la com una tomba.
-Esperem que
segueixi així uns quants minuts més. Aviseu als altres; tornem a la nau.
-Ens veiem allà.
En Karrde va tancar
el comunicador i va mirar al seu voltant. En Gillespee estava ajudant a l’Aves
i en Fein a hissar-se sobre la vora de la Copa. Arrossegaven darrere els
arnesos que els havien mantingut suspesos sota la vora rocosa.
-Bona feina,
cavallers -els va felicitar -. Gràcies.
-Ha estat un plaer
-va grunyir l’Aves. Es va lliurar de l'arnès i va agafar el rifle desintegrador
que en Gillespee li tornava. Tot i el baix nivell de la marea, els dos homes
estaven xops fins als genolls -. Ja és hora de fotre el camp?
-Quan puguem -En
Karrde es va tornar cap als altres contrabandistes -. Bé, amics, ens veurem en
l'espai.
Cap emboscada els
esperava al Salvatge Karrde. Ni
emboscada, ni caces perseguidors, ni Destructor Estel·lar imperial en òrbita. A
jutjar per les aparences, l'incident succeït en el Remolí de la Marmota bé
podia ser una complicada al·lucinació massiva.
Si no fos per la
destrucció del cafè, els carros calcinats i les cremades, molt reals. I la mort
del gotal, és clar.
- Quin és el pla?
-Va preguntar en Dravis -. Vols que t'ajudem a rastrejar aquesta màquina de
clons que vas mencionar, oi?
-Sí -va contestar en
Karrde -. Sabem que la ruta de transport passa per Poderis, de manera que hem
de començar pel sector d’Orus.
-Passava per Poderis
-va indicar en Clyngunn -. En Thrawn ja haurà efectuat canvis.
-Però deixant
petjades que podrem seguir -va replicar en Karrde -. Bé. Hem arribat a un
acord?
-El meu grup està
amb tu -va respondre en Ferrier a l'instant -. Si vols, Karrde, veuré què puc
fer per aconseguir-los a la teva gent autèntiques naus de combat.
-Et prenc la
paraula. Par'tah?
(T'ajudarem en la
investigació), va dir en Par'tah, en el to més irat que en Karrde li havia
sentit mai. La mort del gotal l'havia afectat tant com al Mazzic. (L'Imperi ha
de rebre una lliçó.)
-Gràcies. Mazzic?
-Estic d'acord amb
Par'tah, però crec que la lliçó ha de ser vistosa. Avança't i comença la teva
caça de clons. Ellor i jo tenim una altra idea.
En Karrde va mirar l’Aves,
que va arronsar les espatlles.
-Si vol anar a
donar-los una palmetada, qui li ho impedirà? -Va murmurar.
En Karrde va
arronsar les espatlles al seu torn i va assentir.
-Molt bé -va dir a
Mazzic -. Bona sort. Tracta de no ficar-te a la boca un tros massa gran.
-No ho faré -va
prometre en Mazzic -. Ens anem. Fins després. A estribord, dues naus de la
formació van parpellejar i van desaparèixer en l'hiperespai.
-Només quedes tu,
Brasck. Què dius?
Es va sentir un
llarg, gairebé verbal sospir pel comunicador, un dels molts gestos verbals
intraduïbles dels brubbs.
-No puc i no vull
oposar-me al gran almirall Thrawn -va dir per fi -. Proporcionar informació a
la Nova República seria invitar-li que descarregués el seu odi i còlera sobre
mi -Un altre sospir -. Però no impediré ni denunciaré les vostres activitats.
-Em sembla just -va
assentir en Karrde. De fet, era més del que esperava d’en Brasck. La por dels
brubbs a l'Imperi era enorme. Bé. Organitzarem els nostres grups i ens reunirem
de nou a Chazwa, d'aquí a cinc dies, diguem. Bona sort a tots.
Els altres van donar
la seva conformitat i van tallar la comunicació. Un a un, van anar
desapareixent en l'hiperespai.
-Encara sort que
romanen neutrals -va sospirar l’Aves, mentre inspeccionava l'ordinador de navegació
-. A la Mara li donarà un atac quan s'assabenti. Per cert, quan torna?
-Quan trobi una
manera de portar-la aquí -va dir en Karrde, i va experimentar una punxada de
culpabilitat. Havien transcorregut diversos dies des que va rebre el missatge
que en Ghent i ella estaven preparats per reunir-s'hi, un missatge que, al seu
torn, hauria trigat altres diversos dies a arribar al seu destí. La Mara estaria
histèrica a hores d'ara -. Ara que l'Imperi ha augmentat la recompensa pels
nostres caps, hi haurà com vint caçadors de recompenses esperant-nos a
Coruscant.
L’Aves es va
remoure, intranquil.
- Creus que és això
el que ha passat? Un caçador de recompenses es va assabentar de la cita i va
avisar els imperials?
En Karrde va
contemplar les estrelles.
-La veritat és que
no ho sé -va admetre -. Els caçadors de recompenses eviten avisar les
autoritats, llevat que ja hagin arribat a un acord econòmic. D'altra banda,
quan els imperials es prenen la feina d'organitzar un atac, solen ser més
competents.
-Tret que només
seguissin a Gillespee i ignoressin que anàvem a estar tots els altres -va
suggerir l’Aves, vacil·lant -. Potser en Gillespee no mereixi més que tres
esquadrons i un parell de carros voladors, segons ell.
-És possible -va
reconèixer en Karrde -, però em costa creure que la seva Intel·ligència fos tan
obtusa. Bé, demanarem als nostres agents de Trogan que efectuïn algunes
indagacions discretes, a veure si esbrinen d'on va sortir aquella unitat i qui
va donar el buf. Mentrestant, hem d'organitzar una cacera. Anem a això.
En Pellaeon va
observar que en Niles Ferrier somreia, parapetat darrere de la seva barba
descuidada, mentre els milicians l'escortaven pel pont. El tipus de somriure
complagut i presumptuós que demostrava total ignorància sobre els motius de la
seva presència a bord del Quimera.
-Ja és aquí,
almirall -va murmurar en Pellaeon.
-Ja ho sé -va
respondre amb calma en Thrawn, d'esquena al lladre que s'acostava.
Amb calma, però
també amb una lluentor mortífera en els seus ulls vermells. En Pellaeon va fer
una ganyota i es va preparar per al pitjor. No seria una cosa agradable.
El grup va arribar a
la cadira de comandament d’en Thrawn i es va aturar.
-Niles Ferrier,
almirall -va anunciar el comandant dels milicians -. Tal com vostè va ordenar.
L'almirall va
romandre immòbil durant un llarg moment i, quan en Pellaeon va mirar, el
somriure que il·luminava la cara d’en Ferrier havia desaparegut en part.
-Va estar a Trogan
fa dos dies -va dir per fi en Thrawn, sense girar-se -. Es va trobar amb dos
homes buscats per l'Imperi: Talon Karrde i Samuel Tomas Gillespee. També va
persuadir a una petita i mal preparada força d'assalt, sota el comandament del
tinent Reynol Kosk, que llancés un atac sobre els congregats, un atac que va
fracassar. No és cert?
-Naturalment -va
assentir en Ferrier -. Per això li vaig enviar aquell missatge, perquè sabés...
-M'agradaria sentir
els seus motius -el va interrompre en Thrawn, girant-se a la seva cadira per fi
per mirar el lladre -, per saber per què no he d’ordenar la seva immediata
execució.
En Ferrier es va
quedar bocabadat.
- Com? Però... M'he
posat en contacte amb Karrde. Ara confia en mi, entén? Aquesta era la idea. Li
lliuraré en safata a tota la banda...
Va callar i va
empassar saliva.
-Vostè és el
responsable directe de la mort de quatre milicians i trenta-dos soldats
imperials -va continuar en Thrawn -. De la destrucció de dos carros de combat
aeris i les seves tripulacions. Jo no sóc Lord Darth Vader, Ferrier. No
malbarato inútilment les vides dels meus homes. Ni me les prenc a la lleugera.
El color va
abandonar la cara d’en Ferrier.
-Senyor, almirall,
sé que ha posat preu a tota la banda d’en Karrde...
-Però tot això no és
res en comparació amb el complet desastre que ha provocat -el va interrompre
una vegada més en Thrawn -. Intel·ligència em va informar, fa gairebé quatre
dies, d'aquesta reunió de contrabandistes. Jo sabia el lloc, l'hora i la
probable llista de convidats, i ja havia donat ordres precises a la guarnició
de Trogan... Instruccions precises, Ferrier, que els deixessin en pau.
En Pellaeon havia
pensat que en Ferrier no podia empal·lidir més. S'havia equivocat.
- Vostè? Però,
senyor... Però... No ho entenc.
-D'això n’estic
segur -va dir en Thrawn, amb veu mortalment serena. Va fer un gest. En Rukh, el
guardaespatlles noghri, va avançar un pas -. Però és molt senzill. Conec en
aquests contrabandistes, Ferrier. He estudiat les seves operacions, i m'he
preocupat d'entrevistar-me personalment amb cada un durant l'any passat,
almenys en una ocasió. Cap vol barrejar-se en aquesta guerra, i si vostè no
hagués organitzat aquest atac, estic segur que haurien abandonat Trogan
convençuts que havien de seguir mantenint la tradicional neutralitat dels
contrabandistes.
Va dirigir un altre
gest a Rukh i, de sobte, l'esvelt ganivet del noghri es va materialitzar en la
mà de l'assassí.
-El resultat de la
seva interferència -va prosseguir en Thrawn -ha estat unir-los contra l'Imperi,
una cosa que m'havia pres moltes molèsties per evitar -Els seus ulls brillants
es van clavar a la cara d’en Ferrier -. No m'agrada que facin malbé els meus
plans.
Els ulls d’en
Ferrier passaven incessantment de la cara d’en Thrawn al ganivet d’en Rukh; el
seu rostre havia virat d'un blanc pastós al gris.
-Em sap greu,
almirall –va quequejar -. No volia... Doni’m una altra oportunitat, eh? Només
una més. Li lliuraré a Karrde, li ho juro. Els hi lliuraré a tots.
Es va quedar sense
paraules i va romandre immòbil, amb aspecte desolat. En Thrawn va esperar uns
segons a prosseguir.
-Vostè és un idiota
curt de gambals, Ferrier -va dir -, però fins i tot els idiotes poden
utilitzar-se en algunes ocasions. Tindrà una altra oportunitat. L'última
oportunitat. Confio haver-me expressat amb claredat.
-Sí, almirall, amb
molta claredat -va dir en Ferrier, i va agitar el cap de dalt a baix, com si
tingués convulsions.
-Bé -En Thrawn va
fer un gest, i el ganivet d’en Rukh va desaparèixer -. Per començar, Expliqui
exactament què han planejat.
-És clar –En Ferrier
va inhalar aire, estremit -. En Karrde, en Par'tah i en Clyngunn es trobaran,
crec que d'aquí a tres dies, a Chazwa. Ah, saben que vostè transporta els seus
nous clons pel sector d’Orus.
- De debò? I tracten
d'impedir-ho?
-No, només
d'esbrinar la seva procedència. Després, li ho diran a la Nova República. En Brasck
no els hi dóna suport, però tampoc s'interposarà. En Dravis anirà a veure a
Billey, i després es reunirà amb ells. En Mazzic i l’Ellor tenen una altra idea
en ment, però no van dir quina.
Es va quedar sense
paraules, o aire, i va callar.
-Molt bé -va dir en
Thrawn, al cap d'un moment -. Farà el següent: vostè i els seus es reuniran amb
Karrde i els altres a Chazwa, el dia de la cita. Portarà a Karrde un regal: una
llançadora d'assalt que va robar en el lloc patruller d’Hishyim.
-Manipulada, oi? -Va
assentir amb energia en Ferrier -. Sí, això havia pensat, donar-los unes naus
manipulades que...
-En Karrde examinarà
el regal a consciència, és clar -el va interrompre en Thrawn, donant mostres
que la seva paciència començava a esgotar-se -. Per tant, la nau es trobarà en
perfectes condicions. El seu únic propòsit és afirmar la seva credibilitat,
suposant que li’n quedi alguna.
En Ferrier va torçar
els llavis.
-Sí, senyor. I
després?
-Continuarà
informant sobre les activitats d’en Karrde. I de tant en tant, li enviaré més
instruccions. Instruccions que obeirà a l'instant i sense dir ni piu. Està
clar?
-I tant. No es
preocupi, almirall, confiï en mi.
-Això espero -En
Thrawn va llançar una significativa mirada cap al seu guardaespatlles -. Perquè
em desagradaria molt que en Rukh es veiés forçat a visitar-lo. M'he expressat
amb claredat?
En Ferrier també va
mirar a Rukh, i va empassar saliva.
-Sí, ho he captat.
-Bé –Va girar en la
seva cadira i va donar l'esquena a Ferrier -. Comandant, escorti al nostre
convidat a la seva nau i encarregui’s de què la seva gent sigui traslladada a
la llançadora d'assalt que els he preparat.
-Sí, senyor -va dir
el comandant de la milícia.
Va donar un cop de
colze a Ferrier, i el grup es va dirigir cap a la popa.
-Vés amb ells, Rukh
-va dir en Thrawn -. La ment d’en Ferrier és minúscula, i vull que surti d'aquí
sabent molt bé què passarà si torna a espatllar els meus plans.
-Sí, senyor -va
respondre el noghri, i va seguir en silenci darrere del lladre de naus.
En Thrawn es va
girar cap a Pellaeon.
- La seva anàlisi,
capità?
-La situació no és
bona, senyor, però no tan dolenta com temíem. Si cal creure a Ferrier, tenim
controlat al grup d’en Karrde. Mentrestant, els seus nous aliats i ell no faran
més que seguir l'esquer disposat per a la Rebel·lió.
-Fins que es cansin
i marxin cada un pel seu costat -va assentir en Thrawn, i va aclucar els ulls
vermells -. Sobretot, perquè el pes dels negocis perduts per l'Imperi comença a
reclamar el seu tribut. De tota manera, encara falta temps.
- Quines són les
alternatives? Acceptar la proposta d’en Ferrier, en el sentit de proporcionar
naus manipulades?
En Thrawn va
somriure.
-Tinc en ment
quelcom més útil i satisfactori, capità. A la llarga, estic convençut que
alguns contrabandistes s'adonaran que l'atac de Trogan va ser molt poc
convincent. Si sembrem algunes proves plausibles, potser els convencem que en
Karrde estava darrere.
En Pellaeon va
parpellejar.
- Karrde?
- Per què no? Un
maldestre i fal·laç intent de convèncer els altres que els seus temors sobre
l'Imperi estaven justificats. Acabarà amb la influència que en Karrde pugui
tenir sobre ells, i ens estalviarà la feina de capturar-los.
-Val la pena pensar
en la possibilitat, senyor -va admetre amb diplomàcia Pellaeon. Segons la seva
opinió, en el punt àlgid d'una ofensiva a gran escala no era el moment adequat
de pensar a venjar-se de la púrria i l'escòria de la galàxia. Hi hauria molt de
temps per això després de reduir a pols a la Rebel·lió -. Puc suggerir,
almirall, que la campanya suspesa de Ketaris exigeix tota
la seva atenció?
En Thrawn va tornar
a somriure.
-La seva devoció pel
deure és encomiable, capità -Va tornar el cap per mirar per la portella lateral
-. Encara no hem rebut informes de Coruscant?
-Encara no, senyor
-va dir en Pellaeon -, però recordeu que Himron, primer, volia sembrar pistes
falses. Potser s'hagi retardat.
-Potser -En Thrawn es
va tornar, i Pellaeon va advertir certa tibantor a la cara -. I potser no. De
tota manera, encara que no aconseguim apoderar-nos dels bessons que tant ànsia
el nostre benvolgut Mestre Jedi, si el Major Himron aconsegueix portar de
tornada a la Mara Jade, eliminarà l'amenaça que representa per a nosaltres. De
moment, això és el més important -Es va redreçar a la seva cadira -. Posi rumb
cap a la batalla de Ketaris, capità. Partirem quant en Ferrier hagi sortit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada