Ombres de l'Imperi (XV)

Anterior

15

En Xízor va recolzar-se en la seva butaca mòrfica i va contemplar la petita projecció hologràfica que surava sobre el seu escriptori.

-Augmenta la imatge fins al màxim de l'escala- va dir.

L'ordinador va obeir, i el simulacre es va tornar sis vegades més gran.

Suspesa sobre del seu escriptori hi havia una dona impressionantment bella que no sospitava que la seva imatge havia estat capturada per una càmera hologràfica oculta.

-Desplaça la imatge fins a l’holoplaca del sòl. L'ordinador va tornar a obeir les seves ordres. En Xízor va assentir.

-Així que aquesta és la princesa Leia Organa. Vaja, vaja... Què interessant.

Sabia qui era, naturalment, encara que fins aquell moment mai no s'havia pres la molèstia d'inspeccionar el seu aspecte amb veritable atenció. Sempre havia donat per fet que seria una harpia desagradable i endurida per les batalles, la típica dona que havia renunciat a tot per la causa, en Xízor s'imaginava a la Leia Organa com una d'aquestes lletges fanàtiques andrògines que no podien dedicar ni un sol segon a preocupar-se del seu aspecte. Pel que sembla havia estat molt equivocat.

-S’ha posat en contacte amb el propietari d'un dels nostres casinos protegits del complex de jocs d'atzar de Ròdia- va dir la Guri, que estava immòbil a la seva esquena-. Volia concertar una reunió amb algú que ocupés una posició important dins del Sol Negre.

El Príncep Fosc va formar un pont amb els dits i va contemplar la imatge.

- I quina raó pot tenir una gran líder de l'Aliança per interessar-se per la nostra organització? Els rebels han rebutjat repetidament tots els nostres intents d'establir algun tipus de relació perquè no volen tacar les seves netes mans revolucionàries amb la brutícia criminal. Han canviat de parer sobtadament? No, no ho crec.

En Xízor no li havia fet cap pregunta directa, per la qual cosa la Guri va romandre en silenci. En Xízor va seguir parlant.

-Deu ser alguna cosa important. Em sembla que serà millor que descobrim què vol, no? Vés i Esbrina-ho.

La Guri va seguir sense dir res, però en Xízor va detectar certa incomoditat en la seva postura.

- Hi ha cap problema?

-La tasca no sembla ser particularment difícil. En Xízor va riure. La Guri tenia molt pocs trets de caràcter propis, però el desig que sempre se li exigís el màxim era un d'ells.

-Potser no. Tot i així, és important per una altra raó. Si el nostre servei d'intel·ligència i el de l'Imperi tenen raó, la princesa Organa Solo es relaciona amb molt poques persones. En Luke Skywalker és una d'elles. És possible que sàpiga on és. Esbrina què vol i informa’m personalment. La Leia Organa potser és la manera més fàcil de localitzar l’Skywalker. En qualsevol cas, és possible que pugui... trobar-li alguna utilitat. Però abans ocupa't d'aquest altre assumpte del que vam estar parlant. Crec que això hauria de presentar un... desafiament més considerable.

-Com desitgeu.

En Xízor es va dur un dit al front i li va dirigir una paròdia de salutació militar.

La Guri se'n va anar.

En Xízor va tornar a clavar la mirada en el simulacre de la Leia Organa.

-Rotació de la imatge a velocitat normal, ordinador.

L’holograma va començar a girar sobre un eix invisible.

Vista des del darrere, la Leia Organa resultava tan atractiva com des del davant.

En Xízor va respirar profundament i va deixar escapar l'aire en una lenta exhalació. No hi havia dubte que es trobava davant d'una dona molt interessant: la Leia Organa era atractiva, intel·ligent i perillosa. Segons els bancs de dades, també era molt bona amb un desintegrador.

El Príncep Fosc va sentir el començament d'una sobtada agitació dins d'ell. Es va adonar que la seva pell estava canviant de color, passant del verd fosc a un taronja clar més càlid. En Xízor va somriure. Acabava d'acomiadar a la seva última amant. La idea de la companyia femenina no li resultava gens repulsiva..., especialment en el cas d'una femella que podia oferir-li alguna cosa més a part de la simple bellesa. En Xízor es va preguntar què estaria fent la Leia Organa en aquells instants. Probablement estaria gaudint d'un magnífic sopar, o gastant diners en diversions molt cares. A les femelles els encantava fer aquell tipus de coses.

La Leia estava veient com Chewie jugava una altra partida hologràfica, aquesta vegada contra un twi'lek amb el cap tentacular tenyit d'un color força cridaner i que estava adornat per un munt de joies barates. Chewie va moure una peça i es va recolzar en el seu seient.

- Molt bé, Chewbacca! -Va exclamar C3PO-. Una jugada excel·lent.

El twi'lek va mirar C3PO i va obsequiar a l’androide de protocol amb un somriure més aviat abatut i ple de dents.

La Leia es va acostar una mica més a C3PO.

- Què està passant aquí? -Li va preguntar en veu baixa-. Vaig veure com aquest twi'lek guanyava quatre partides seguides jugant contra jugadors molt millors que Chewbacca.

C3PO la va mirar.

-Ah, bé- va dir, emprant un to de veu tan baix com el de la Leia-. Abans que comencés la partida, em vaig prendre la llibertat d'explicar al twi'lek el que els passa als wookiees quan són derrotats en aquest tipus d'entreteniments.

La Leia va mirar amb cara de no entendre res.

-Suposo que recordarà el que va dir l'amo Solo amb allò d'arrencar braços, no?
La Leia va moure el cap. Quan va fer aquest comentari, en Han únicament volia posar nerviós a C3PO. Chewie era terrible en la batalla, però en realitat tenia un temperament molt estable i tranquil. La Leia mai s'havia cregut allò dels braços..., encara que pel que sembla el twi'lek sí que s’ho havia cregut.

Si el Sol Negre no feia acte de presència aviat, la Leia no trigaria a patir un seriós atac de claustrofòbia.

La Guri compartia una taula amb els seus tres interlocutors. Dos eren humans, i l'altre era un quarren. Un parell de guardaespatlles gamorreans muntaven guàrdia darrere de La Guri, que anava desarmada.

-Les seves fonts estan equivocades- va dir un dels homes.

Es deia Tuyay, i era el cap d'operacions de Transports Ororo. També era un fanàtic de l'exercici físic, i els enormes bonys dels seus músculs resultaven visibles fins i tot sota el caríssim vestit a mida de pell de zeyd que portava. Se suposava que en Tuyay era capaç de sostenir quatre vegades el seu pes sobre les espatlles sense suar massa. No semblava molt content. De fet, semblava com si li anés a esclatar una vena d'un moment a un altre.

- De debò? -Va replicar la Guri.

Es va recolzar una mica més al seient, oferint un aspecte general de completa relaxació.

-El senyor Tuyay té raó. Ororo mai s'atreviria a enfrontar-se amb el Sol Negre.

Qui acabava de parlar era Dellis Yuls, el cap de calamar i cap de seguretat de l'organització.

L'altre home, que era baixet i prim i d'aparença nerviosa, va assentir.

-No, per descomptat que no. Mai ens atreviríem a introduir-nos en el territori del príncep Xízor.

Es deia Z. Limmer, i era el director financer d’Ororo.

-Bé- va dir la Guri-, llavors hauria de dir-li al príncep Xízor que tot això ha estat un error..., i que els nostres agents són uns idiotes que no podrien trobar-se el cul ni que usessin les dues mans, oi?

-Jo no ho expressaria exactament d'aquesta manera- va dir el quarren. En Tuyay el va mirar i després va mirar en Yuls i va deixar anar un esbufec ​​despectiu.

- Ja n'hi ha prou! Estic fart de servir de catifa al seu cap. Sí, digui-li que els seus agents són uns idiotes! Digui-li que ell també és un idiota! Ororo no tremola de por davant el terrible i poderós Príncep Fosc! Som a la Vora, molt lluny d'un llit tou i dels plaers decadents del Centre Imperial, on en Xízor adorna el seu niu amb els nostres tributs. Aquí ens guanyem la vida amb el nostre esforç, i ens mereixem cada decicrèdit que entra en els nostres butxaques! Digui-li que si això no li agrada, llavors pot venir aquí i fer alguna cosa.

En Limmer va empassar-se saliva i empal·lidir.

-Jo... Eh... Crec que, el que el senyor Tuyay pretén dir és que...

- Tanca el bec, Limmer! Maleït cuc evolucionat... No intentis fer-te el diplomàtic! –En Tuyay va fulminar la Guri amb la mirada-. Vés a casa, petita. Vés ara mateix, mentre encara t'ho permeto..., i no tornis. Si ho fas, potser trobi alguna manera d’utilitzar-te que no t'agradaria res.

Va somriure, i el somriure no va ser gens agradable de veure.

La Guri va somriure i es va posar dempeus. Seguia semblant com si acabés de despertar d'una llarga migdiada.

Quan es va moure, ho va fer a una velocitat increïble. Va pujar d'un salt a la taula, va executar una tombarella i va aterrar davant d’en Tuyay, va girar sobre els seus talons i el va alçar en suspens amb el seient inclòs. Després el va llançar contra la parella de guardaespatlles gamorreans abans que cap dels dos pogués desenfundar el seu desintegrador. L'impacte va fer que els dos alienígenes d'aspecte porcí caiguessin a terra.
Dellis Yuls va extreure un petit desintegrador d'una butxaca interior de la jaqueta, però els dits de la Guri van envoltar el seu canell abans que pogués alçar-lo, el va trencar i li va treure l'arma de la mà. La Guri la va llançar a un costat i va tornar a somriure.

En Limmer va intentar aixecar-se i la Guri li va enfonsar les puntes dels dits a la gola. A continuació va fer girar el coll de Yuls entre les seves mans fins que va cruixir amb un espetec de branca mullada, i després va saltar per sobre de la taula.

En Tuyay es va aixecar i es va tornar cap a ella. Les mans de la Guri es van tancar sobre la seva gola en el mateix instant en què les mans d’en Tuyay ho feien sobre la seva. Els dos van romandre totalment immòbils durant un moment, com si estiguessin atrapats en una zona d'èxtasi temporal.

En Tuyay es va ensorrar, el rostre ple d'horror davant la força de la Guri. Després va perdre el coneixement quan la terrible presa va impedir que la sang continués arribant al seu cervell.

La Guri va deixar que caigués a terra, es va inclinar, va agafar el desintegrador del cinturó d'un dels atordits gamorreans i el va utilitzar per matar els dos guardaespatlles. Cada un va rebre un feix d'energia letal al cap.

La Guri va pujar a la taula d'un salt, es va inclinar sobre Limmer i Yuls i els hi va disparar a la base del crani.

Després va tornar al lloc on jeia en Tuyay, que estava intentant introduir una mica d'aire en la seva adolorida gola. La Guri es va aclofar al seu costat i va esperar fins que en Tuyay va tornar en si i va alçar la mirada cap a ella.

-Transmetré el teu missatge al príncep Xízor - va murmurar.

La Guri va somriure.

Després va recolzar el canó del desintegrador en el globus ocular esquerre d’en Tuyay, pressionant amb un moviment gairebé distret, i va prémer el gallet.

I després es va incorporar, va anar fins al lloc en què una càmera de seguretat oculta a la paret havia registrat tota l'escena i la va arrencar del seu buit.

La pantalla es va enfosquir.

-Ja n'hi ha prou- va dir en Xízor.

Va sospirar i va moure el cap. L'enregistrament li havia mostrat el que ja sabia. La Guri era l'arma més mortífera del seu arsenal. En Xízor es va preguntar què tal ho faria en un enfrontament individual amb en Vader, probablement millor que ell mateix, per descomptat, encara que en Xízor estava pràcticament segur que en Vader, que havia perseguit i matat adeptes Jedi, podia acabar amb la Guri.

Tot i així, seria alguna cosa digna de veure.

I tenint en compte que la Guri li havia costat nou milions de crèdits, la diversió li sortiria caríssima en el cas que acabés sent derrotada.

-Torna a passar la gravació- va dir.

Li encantava veure una autèntica professional en acció.

Següent