L’últim Orde (XXV)

Anterior

25

Les alarmes seguien udolant lluny quan en Han va treure un ull amb cautela per la cantonada. Segons els plànols que l’R2 havia aconseguit, havia de ser el principal lloc de defensa exterior en aquest sector de la guarnició. Hi hauria guàrdies, i estarien alerta.

Tenia raó. Cinc metres més endavant, davant d'una porta del passadís, s'alçaven dos milicians. I estaven prou alerta per reparar en l'estrany que els observava i per posar els rifles desintegradors en posició de tret.

El més intel·ligent, l'única reacció raonable d'algú que no volgués suïcidar-se, seria refugiar-se darrera de la cantonada abans que comencés el tiroteig. En canvi, va tancar la mà lliure al voltant de la cantonada per impulsar-se cap l'altre costat del passadís, on va arribar mil·límetres abans que els trets, i es va prémer contra la paret mentre els veloços raigs mossegaven el panell de metall que tenia darrere.

Encara seguien disparant quan en Chewbacca va aparèixer a la cantonada que en Han acabava d'abandonar i va acabar la discussió amb dos ràpids trets de ballesta.

-Bona feina, Chewie -va grunyir en Han.

Va tornar a la cantonada. Els milicians eren fora de combat, i només quedava l'obstacle de la massissa porta metàl·lica.

Que, com els milicians, no representava molts problemes. Si més no per a ells.

- Llestos? -Va preguntar, mentre s’agenollava a un costat de la porta i aixecava el desintegrador. Hi hauria un altre parell de guàrdies a l'interior.

-Llestos. -va confirmar en Luke.

Es va sentir el xiuxiueig de l'espasa de llum i la brillant fulla verda va practicar un tall horitzontal en el gruix metall. De passada, va afectar el mecanisme d'alliberament extern i, quan en Luke va acabar de tallar, la part superior de la porta es va enfonsar al sostre.

Per la manera com els imperials miraven la porta, era evident que havien sentit el breu tiroteig de l'exterior. També era evident que no esperaven tan aviat l'aparició d'intrusos. En Han va donar-li a un abans que aquest pogués aixecar el rifle, en Luke es va encarregar de l'altre amb la seva espasa.

El grup d’imperials que manipulaven les consoles sensores tampoc esperaven companyia. Corrien a la recerca de refugi quan en Han i en Chewbacca els van eliminar. Una dotzena de trets després, la sala havia quedat reduïda a runa.

-Això serà suficient -va decidir en Han -. Fotem el camp abans que arribin reforços.

Entre l'assalt a l'entrada principal i la banda de myneyrshi, la reacció imperial era lenta. Els tres intrusos van córrer pel passadís fins a les escales d'emergència i van baixar tres nivells, fins a la sala de bombament on esperaven els altres.

Dos noghri vigilaven en silenci la porta quan en Han la va obrir.

- Problemes? -Va cridar en Lando, des d'algun lloc del laberint de tubs que omplia les dues terceres parts de la sala.

-Res seriós -va contestar en Han, mentre Chewbacca tancava la porta -, però no m'agradaria repetir-ho.

En Lando va grunyir.

-No crec que sigui necessari. Ja s'hauran convençut que es produirà un atac aeri massiu.

-Esperem.

En Han es va acostar a on Lando manipulava un tauler de control d'aspecte arcaic. L’R2 estava connectat a un endoll de l'ordinador situat a un costat del tauler, mentre C3PO s'agitava prop d'ell com una mare nerviosa.

-Antiquat, eh?

-I tant -va admetre en Lando -. Crec que l'emperador va haver d'agafar tot el complex de clonació i ficar-lo aquí.

L’R2 va fer un ploriqueig indignat.

-Sí, incloent-hi la programació -va dir amb sequedat en Lando -. Sé alguna cosa d'aquestes coses, Han, però no prou per provocar danys permanents. Haurem d'utilitzar els explosius.

-Per mi, encantat -va dir en Han. Li hauria fotut travessar tot Wayland per a res -. On és la Mara?

-Allà -Lando va assenyalar amb el cap en direcció a una altra porta gairebé oculta per tubs -. A la sala principal.

-Anem a fer una ullada, Luke -va dir en Han. No li feia gràcia que la Mara vagués sola per aquell lloc -. Chewie, queda't amb Lando, a veure si trobes alguna cosa que valgui la pena volar.

Va obrir la porta. Va veure un passadís circular que corria al voltant del perímetre del que semblava una enorme caverna natural. Directament davant, es veia la silueta d’ella contra una immensa columna d'aparells que baixaven des del sostre fins al centre de la caverna, la Mara es trobava dreta davant la barana del passadís.

- És aquest el lloc? -Va preguntar en Han.

Va passejar la vista al seu voltant i va avançar cap a la dona. Unes vint portes s'obrien al passadís a intervals més o menys regulars, i quatre ponts retràctils comunicaven amb una plataforma de treball que envoltava la columna central. A part d'un parell de noghri que muntaven guàrdia, no hi havia ningú més.

Però sí se sentien sorolls. Un brunzit apagat de maquinària i veus procedents d'algun lloc, valorats pels tènues clics de relés i una estranya pulsació rítmica. Com si tota la caverna respirés...

-És el lloc -va confirmar la Mara amb veu estranya. Potser ella també pensava que respirava -. Vine a veure.

En Han va llançar una mirada al Luke. Es van apropar a la Mara i van mirar avall.

Era el lloc, en efecte.

La caverna era enorme i descendia uns deu pisos més avall del pas elevat. Estava disposada com un estadi esportiu, i cada nivell constituïa una mena de galeria circular excavada a la caverna. Cada galeria era una mica més àmplia que la superior, s'estenia més cap al centre de la caverna, en direcció a un buit més petit, al voltant de la gran columna. Hi havia tubs per tot arreu, enormes que sorgien dels conductes de la columna central, més petits que corrien al voltant de les vores de cada galeria, i diminuts que s'introduïen en els cercles metàl·lics que abarrotaven les galeries i la planta principal.

Milers de petits cercles. Cada un, la planxa que cobria la part superior d'un cilindre de clonació Spaarti.

En Luke va emetre un so gutural.

-Costa creure-ho -va mussitar, entre admirat i estupefacte.

-Doncs creu-t’ho -va aconsellar en Han en to ombrívol. Va treure els macroprismàtics i els va enfocar cap a la planta principal. Els conductes bloquejaven gairebé tota la vista, però va veure homes amb uniformes militars i tècnics que corrien d'un costat a un altre. També hi havia en algunes galeries -. Això sembla una ratera. Milicians a la planta principal i tot.

Va mirar de reüll a la Mara. Contemplava amb expressió tensa els tancs de clonació, amb la mirada fascinada d'algú que escrutés en el passat.

- Et desperta records? -Va preguntar.

-Sí -va contestar la dona com un autòmat. Va romandre immòbil un moment més, i després es va redreçar a poc a poc -. Però no podem permetre que aflorin.

-M'alegro que estiguis d'acord -va dir en Han, mentre estudiava el seu rostre. El seu aspecte era normal, però la processó corria per dins. «Aguanta, nena», li va dir en silenci. «Només una mica més, d'acord?» -. Aquesta columna sembla el nostre millor objectiu... Saps alguna cosa sobre ella?

La Mara va mirar a l'altre costat de la caverna.

-No gaire -Va vacil·lar -. Potser hi hagi un altre mitjà. L'emperador no era dels que abandonaven coses perquè altres les utilitzessin, si podia evitar-ho.

En Han va mirar al Luke.

- Insinues que potser hi hagi un mecanisme d'autodestrucció?

-És possible -va contestar la Mara, de nou amb aquella mirada perduda als ulls -. En aquest cas, el control serà al saló del tron. Aniré a fer una ullada.

-No sé -va dir en Han, i els seus ulls van explorar la caverna de clonació. Era un lloc massa gran per destruir-lo amb un sol paquet d'explosius. Un interruptor simplificaria l'assumpte, però la idea de la Mara al saló del tron, assaltada pels seus records, tampoc li feia molta gràcia -. Gràcies, però crec que cap de nosaltres hauria de vagar tot sol per aquest lloc.

-Jo l'acompanyaré -es va oferir en Luke -. La Mara té raó. Val la pena comprovar-ho.

-No hi haurà perill -va dir la Mara -. Hi ha un turboascensor de servei per androides al passadís, que gairebé ens deixarà allà. Tota l'atenció dels imperials està concentrada en l'assalt a l'entrada.

En Han va fer una ganyota.

-Molt bé, marxeu -va grunyir -. No oblideu d’avisar abans de prémer el botó, d'acord?

-I tant -li va assegurar en Luke amb un somriure tens -. Anem, Mara.

Van avançar pel passadís.

- On van? -Va preguntar en Lando al Han.

-Al saló del tron ​​de l'emperador. La Mara creu que trobaran un dispositiu d'autodestrucció. Has descobert alguna cosa?

-L’R2 ha aconseguit connectar-se per fi amb l'ordinador principal. Està buscant esquemes d'aquest trasto.

Va indicar la columna central.

-No podem esperar -va decidir en Han. Es va tornar quan en Chewbacca va sortir de la sala de bombament, amb el seu gran paquet d'explosius penjat a l'espatlla -. Chewie, tu i Lando ocupeu-vos d'un d'aquests ponts i poseu mans a l'obra.

-D'acord -va dir en Lando, mentre llançava una cautelosa mirada sobre la barana -. I tu?

-Vaig a tancar-nos -Va assenyalar les altres portes que donaven al passadís -. Vosaltres, noghri, veniu aquí.

Els dos noghri que muntaven guàrdia van avançar en silenci cap a ell, mentrestant en Lando i en Chewbacca s'encaminaven al pont més proper.

-A les vostres ordres, Han del clan Solo.

-Tu, queda't aquí -va dir al més proper -. Per si hi ha problemes. Tu, ajuda'm a segellar aquestes portes. Un bon tret en cada caixa de control bastarà. Jo aniré per aquí, i tu per l'altre costat.

Hi havia recorregut uns dos terços del camí quan va sentir quelcom per sobre dels sorolls mecànics de la caverna. Va mirar cap avall i va veure que C3PO li feia senyals des de la porta de la sala de bombament.

-Fantàstic -va remugar.

«Posa quelcom en mans de C3PO, i no trigarà a arruïnar-ho.» Va acabar la porta que estava segellant i va córrer cap l'androide.

- Capità Solo! -C3PO va sospirar d'alleujament quan en Han va arribar al seu costat -. Gràcies al Faedor. L’R2 diu...

- Què pretens fer? -Va rugir en Han -. Atraure tota la guarnició?

-Per descomptat que no, senyor, però l’R2 diu...

-Si vols parlar amb mi, vine a buscar-me, d'acord?

-Sí, senyor, però l’R2 diu...

-Si no saps on buscar, utilitza el teu comunicador -En Han va agitar un dit en direcció al petit cilindre que l'androide aferrava -. Per això en portes un. No et posis a cridar. Entesos?

-Sí, senyor -va dir C3PO, i la seva paciència mecànica va sonar més que esgotada -. Puc continuar?

En Han va sospirar. El discurs no havia servit de res. El mateix feia que parlar-li a un bantha.

-Sí. Què passa?

-És sobre l’amo Luke. Vaig sentir a un dels noghri dir que la Mara Jade i ell es dirigien al saló del tron ​​de l'emperador.

-Sí. I què?

-Bé, senyor, en el curs de les seves investigacions, l’R2 acaba d'esbrinar que el Mestre Jedi C'baoth es troba empresonat en aquella zona.

En Han va mirar-lo fixament.

- Què vols dir, en aquella zona? No és al centre de detenció?

-No, senyor. Com ja he dit...

- Per què no m'ho has dit abans? -Va preguntar en Han.

Va treure el comunicador i el va connectar. Desconnectant-lo gairebé a l'instant.

-Sembla que els comunicadors no funcionen -va dir en to de llepafils C3PO-. Ho vaig descobrir quan vaig intentar posar-me en contacte amb vostè.

-Fantàstic -va rugir en Han.

L'estrèpit de l'estàtica encara ressonava a les orelles. En Luke i la Mara, directes als braços d’en C’baoth. I no hi havia manera de prevenir-los.

Excepte una.

-Que l’R2 segueixi buscant aquests esquemes -va dir, mentre guardava el comunicador al cinturó -. Mentrestant, digues-li que tracti d'esbrinar d'on procedeix la interferència. Si ho aconsegueix, envia un parell de noghri a solucionar-ho. Després, ves a aquesta plataforma de treball i informa Chewie i Lando d'on he anat.

-Sí, senyor -va contestar C3PO, com sorprès per la cascada d'ordres i el to autoritari -. Perdoni, senyor, però on anirà?

- A tu què et sembla? -Va replicar en Han, mentre s'encaminava al passadís.

Mai fallava, va pensar amb amargor. Fos com fos, estiguessin on estiguessin, fessin el que fessin, sempre acabava corrent darrere d’en Luke.

Cada vegada li semblava millor la idea d'haver vingut.

-D'acord, Or de Garret, les escotilles estan tancades -va dir la veu del controlador -. Prepareu-vos a rebre les dades sobre el curs de sortida.

-Rebut, control -va dir l’Aves, i va imprimir un lleu gir a l’Eteri.

Estaven preparats i, a jutjar per l'aspecte general, tots els altres també.

-Ja està -va murmurar en Gillespee, i va assenyalar per la portella -. Puntual.

- Segur que és en Mazzic?

-Del tot. Vols que intenti trucar-lo?

L’Aves va arronsar les espatlles i va observar les drassanes. Havien acordat amb la resta del grup un bon codi xifrat, però no seria una bona idea fer malbé les coses si l'utilitzaven abans d'hora.

-Esperem un moment -va dir a Gillespee -. Fins que haguem de parlar d'alguna cosa.

Tot just havien sortit les paraules de la seva boca, quan tot se'n va anar a l'infern.

- Destructors Estel·lars! -Va bordar la Faughn des de la consola de comunicacions -. Sorgeixen de l'hiperespai.

- Trajectòries? -Va preguntar en Gillespee.

-No et molestis -va avisar l’Aves, que se sentia com si un ganivet li estigués furgant els budells.

Va veure els Destructors Estel·lars, que havien aparegut de l’hiperespai en el límit de les drassanes. I els Cuirassats, les fragates Llàncer, els Creuers de Combat i els esquadrons TIE. Una flota d'assalt al complet, i una mica més.

I totes les naus de combat de la confederació d’en Karrde es trobaven allà. Al bell mig.

-Així que era un parany -va dir en Gillespee, amb veu gèlida i tranquil·la.

-Això sembla -va murmurar l’Aves, la vista fixa en l'armada, que seguia prenent posicions, en una formació bastant peculiar.

-Aves, Gillespee, sóc Mazzic -es va sentir la veu de l'altre contrabandista -. Sembla que ens han venut, al capdavall. No vaig a rendir-me. I vosaltres?

-Crec que es mereixen, com a mínim, perdre un parell de Destructors Estel·lars -va contestar en Gillespee.

-Això pensava jo -va dir en Mazzic -. És una pena que en Karrde no estigui aquí per veure'ns partir en una flamarada de glòria.

Va fer una pausa, i l’Aves va sentir els ulls d’en Gillespee i la Faughn clavats en ell. Sabia que anirien a la mort amb la convicció que en Karrde els havia traït. Tots ells.

-Estic amb vosaltres -va dir en veu baixa -. Si vols, Mazzic, pren el comandament.

-Gràcies. De tota manera, havia de prendre’l. Estigueu alerta. Potser donem el primer cop junts.

L’Aves va llançar un últim cop d'ull a l'armada, i de sobte va comprendre.

-Espera -va cridar -. Mazzic, tots, espereu. La força d'assalt no ve a per nosaltres.

- De què estàs parlant? -Va preguntar en Gillespee.

-Fixa't en aquells Creuers Interceptors, més enllà del grup de Destructors Estel·lars. Els veus? Fixa't en les seves posicions.

Va seguir un moment de silenci. En Mazzic va ser el primer a parlar.

-No és una configuració de tenalla -va dir.

-Tens raó, no ho és -va reconèixer en Gillespee -. Mira, es veu un segon grup més lluny.

-És una configuració d'atrapada -va dir en Mazzic, com si no cregués en les seves paraules -. S'estan preparant per treure a algú de l’hiperespai, i mantenir-lo quiet per anihilar-lo.

L’Aves va mirar en Gillespee, que l’estava observant.

-No -va panteixar en Gillespee -. No pensaràs... Creia que anaven a atacar Tangrene.

-I jo -va dir l’Aves en to ombrívol, mentre el ganivet continuava treballant seus budells -. Crec que estàvem equivocats.

-O ho està en Thrawn –En Gillespee va contemplar l'armada i va moure el cap -. No, probablement no.

-Molt bé, que no s'estengui el pànic -va intervenir en Mazzic -. Si la Nova República ve, vol dir que volen atraure l'atenció dels imperials. Respectem l'horari i esperem a veure què passa.

-D'acord -va sospirar l’Aves.

Enmig d'una base imperial durant un atac de la Nova República. Brutal.

-Vaig a dir-te alguna cosa, Aves -va comentar en Gillespee -. Si sortim d'aquesta, vaig a intercanviar unes paraules amb el teu cap.

-No m'estranya –L’Aves va mirar cap l'armada d’en Thrawn -. De fet, crec que t'acompanyaré.

La Mara va treure el cap amb cautela des de l'escala d'emergència i va donar un cop d'ull al passadís. La precaució va ser innecessària: el passadís estava tan desert com els tres de sota.

-Tot net -va murmurar, i va sortir al passadís.

- Tampoc hi ha guàrdies aquí? -Va preguntar l’Skywalker, mentre es reunia amb ella.

-És absurd. A excepció del saló del tron ​​i les càmeres reals, no hi havia gaire per vigilar en els nivells superiors.

-I crec que encara és així. On està aquest turboascensor privat?

-A la dreta, darrere d'aquesta cantonada -va indicar la Mara.

Més per costum que per autèntica necessitat, la dona va intentar caminar amb sigil quan el va precedir. Va arribar al corredor transversal i es va internar per ell.

A deu metres de distància, dos milicians vigilaven la porta del turboascensor, amb els rifles ja preparats per disparar sobre ella.

La Mara no tenia on anar, de manera que es va tirar a terra i va disparar a la vegada. Un milicià es va desplomar quan una explosió de flames va sorgir en el seu pit. El segon rifle es va desviar cap a la cara de la Mara.

I es va apartar quan l'espasa de llum de l’Skywalker va volar pel passadís cap a ell.

No va produir cap dany real, és clar. Des d'aquella distància, i sense la Força, l’Skywalker no tenia tanta punteria, però va aconseguir distreure el milicià, i era tot el que la Mara necessitava. Quan l’imperial es va ajupir per esquivar l'espasa, la Mara li va donar amb dos trets. Va caure a terra i va quedar immòbil.

-Crec que no volen que ningú entri allà -va dir l’Skywalker, apropant-se a la Mara.

-Crec que no -va admetre la Mara, sense fer cas de la mà que li oferia per aixecar-se -. Anem.

La cabina del turboascensor s'havia encallat en aquell nivell, però la Mara només va trigar un minut a alliberar-la. Només hi havia assenyalades quatre parades: aquella en què es trobaven, l'hangar de llançadores d'emergència, les càmeres reals i el saló del tron. Va teclejar aquesta última i la porta es va tancar al darrere. El viatge va ser breu, i pocs segons després la porta oposada de la cabina va lliscar a un costat. La Mara es va armar de valor i va sortir.

Al saló del tron ​​de l'emperador... i a una onada de records.

Tot seguia tal com ho recordava. Les suaus llums indirectes i la foscor que l'emperador considerava tan adequades per a la meditació i els pensaments. La secció elevada del terra a l'extrem més allunyat de la càmera, que li permetia dominar des del seu tron ​​als visitants, quan pujaven l'escala per presentar-se davant ell. Pantalles a les parets, a banda i banda del tron, ara apagades, que li havien permès vigilar els detalls dels seus dominis.

I per examinar aquells dominis...

La Mara es va tornar a l'esquerra i va contemplar per sobre de la barana del passadís l'enorme espai obert encarat al tron. La galàxia flotava en la foscor, una flamarada de llum de vint metres de diàmetre.

No era el típic holograma galàctic de qualsevol col·legi o espaiport, ni tan sols la versió més fidedigna que es podia trobar a les sales de guerra de selectes casernes militars. Aquest holograma estava esculpit amb un detall únic i exquisit, amb un sol punt de llum, situat en el lloc precís, per a cadascuna dels cent mil milions d'estrelles de la galàxia. Subtils cercles de color delineaven les regions polítiques: els sistemes del Nucli, els Territoris de la Vora Exterior, l'Espai Salvatge, les Regions Desconegudes. Des del seu tron, l'emperador podia manipular la imatge, augmentar un sector escollit, localitzar un sol sistema, o seguir una campanya militar.

Era tant una obra d'art com una eina. Al gran almirall Thrawn li encantaria.

I pensant en això, els records del passat van donar pas a contracor a les realitats del present. En Thrawn estava ara al comandament, un home que volia recrear l'Imperi a la seva imatge i semblança. Ho desitjava fins al punt que estava disposat a desencadenar unes noves Guerres Clòniques per aconseguir-ho. Va respirar fondo.

-Molt bé -va dir. Les paraules van despertar ressons a la cambra, i van allunyar una mica més els records -. Si es troba aquí, estarà encastat al tron.

L’Skywalker va apartar la vista de l'holograma galàctic amb un visible esforç.

-Fem una ullada.

Van ingressar al passadís de deu metres que conduïa des del turboascensor a la part principal del saló del tron, i van caminar sota la passarel·la que corria davant a la vora davantera de l'holograma i entre plataformes de vigilància que flanquejaven l'escala. La Mara va mirar cap a les plataformes, mentre l’Skywalker i ella pujaven esglaons que portaven al nivell superior, recordant als guàrdies imperials de capa vermella que en altre temps vigilaven en silenci. Sota el pis del nivell superior, visible entre els esglaons, la zona de control i comunicacions de l'emperador estava fosca i silenciosa. A part de l'holograma galàctic, tots els sistemes semblaven estar desconnectats.

Van arribar al final de l'escala i es van encaminar cap al tron, encarat cap a la paret de roca polida que hi havia darrere. La Mara ho estava mirant, preguntant-se per què l'emperador l'havia col·locat d'esquena a la galàxia, quan va començar a girar-se.

Va agafar el braç de l’Skywalker i va apuntar al tron ​​amb el desintegrador. L'enorme butaca va acabar de donar la volta...

-De manera que per fi heu vingut a mi -va dir amb veu greu en Joruus C'baoth, contemplant-los des de les profunditats del tron -. Sabia que ho faríeu. Junts ensenyarem a la galàxia el que significa servir als Jedi.

Següent