29
El sol s'havia amagat rere d'una
fina capa de núvols, i els colors del cel del capvespre començaven a donar pas
a la foscor de la nit de Coruscant. La Mara contemplava els llums i vehicles de
la ciutat imperial, recolzada a la barana de pedra picada, alta fins al pit, de
la teulada del palau. Bullia d'activitat, però posseïa una mena d'estranya pau.
O potser la pau residia en ella. En qualsevol cas, el canvi era positiu.
La porta de la teulada es va obrir,
vint metres darrere d'ella. Va projectar la Força, però sabia qui era. I tenia
raó.
- Mara -va dir en Luke en veu baixa.
-Aquí -va contestar la dona, i va
dedicar una ganyota a la ciutat que s'estenia als seus peus. A jutjar pel seu
estat d'ànim, va saber que havia vingut a buscar la seva resposta.
A l'infern la pau interior.
-Quina vista, eh? -Va comentar en
Luke. Es va apropar al seu costat i va contemplar la ciutat -. Deu portar-te
records.
La Mara li va dirigir una pacient
mirada.
-Traducció: com m’escau aquesta
vegada la tornada a casa? Et diré una cosa, Skywalker, i que quedi entre
nosaltres: ets d'allò més patètic quan intentes ser tortuós. Jo de tu ho
deixaria córrer i em comportaria com un honrat granger.
-Em sap greu. Suposo que he passat
massa temps amb el Han.
-I amb Karrde i amb mi, imagino.
- Vols que et contesti com un honrat
noi granger?
-Em sap greu haver-ho esmentat.
En Luke va somriure, però va tornar
a posar-se seriós.
-Bé, com et sents?
La Mara va desviar la vista cap a
les llums.
-Estranya. És com tornar a casa...,
només que no ho és. Mai he pujat aquí i vist la ciutat d'aquesta manera. Les
úniques vegades que anava a la teulada era per esperar a un determinat vehicle
aeri, per vigilar algun edifici concret, o coses per l'estil. Crec que
l'emperador mai va veure la ciutat en termes de gent i llums; per a ell, només
significava poder i oportunitats.
-Així devia veure-ho tot. I parlant
d'oportunitats...
La Mara va fer una ganyota. No s'havia equivocat. Havia vingut a la
recerca d'una resposta.
-Tot això és ridícul -va dir -. Tu
ho saps, i jo ho sé.
-En Karrde no opina el mateix.
-De vegades, en Karrde és molt més
idealista que tu -va replicar la Mara -. En primer lloc, mai aconseguirà
mantenir unida la seva coalició de contrabandistes.
-Potser no, però pensa en les
possibilitats, si ho aconsegueix. Hi ha molts contactes i fonts d'informació en
els grups marginals, als quals la Nova República no té accés.
- I per què necessiteu fonts
d'informació? En Thrawn ha mort, el seu centre de clonació està en ruïnes i
l'Imperi ha tornat a retirar-se. Heu guanyat.
-També vam guanyar a Endor –li va
recordar en Luke -. Això no ha impedit anys de lluita. Encara queda molt per
fer.
-De tota manera, és absurd que em
vulgueu barrejar en això -va protestar la Mara -. Si voleu arribar a un acord
entre els contrabandistes i vosaltres, per què no li dius a Karrde que
s'encarregui?
-Perquè en Karrde és un
contrabandista. Tu només ets l'ajudant d'un contrabandista.
-Quina diferència hi ha?.
-Per alguna gent sí. Aquest procés
de negociació dependrà tant de les aparences i la imatge com de la realitat. En
qualsevol cas, en Karrde ja ha dit que no ho farà. Ara que els seus vornskrs ja
s'han recuperat, vol tornar amb els seus.
-No sóc política -va insistir -, ni
tampoc diplomàtica.
-Però si una persona en qui les dues
parts confien. Això és l'important.
La Mara va fer una ganyota.
-No coneixes en aquesta gent,
Skywalker. Confia en mi. En Chewbacca i els paios que envieu a trasplantar als
noghri al seu nou planeta es divertiran molt més.
En Luke va tocar la seva mà.
-Tu pots fer-ho, Mara. Ho sé.
Ella va sospirar.
-Hauré de pensar-ho.
-Així m'agrada. Baixa quan estiguis
disposada.
-És clar -Li va mirar de reüll -.
Alguna cosa més?
En Luke va somriure.
-Estàs millorant molt.
-La culpa és teva, per ensenyar-me
tan bé. Va, fes-lo sortir.
Ell va introduir la mà en la seva
túnica i va treure una espasa de llum.
- Què és això? -Va preguntar la Mara
amb el nas arrufat.
-La meva vella espasa de llum -va
dir en veu baixa en Luke -. La que vaig perdre a Ciutat Núvol, i que gairebé em
va matar a Wayland -La hi va tendir -. M'agradaria que te la quedessis.
Ella el va mirar, sorpresa.
- Jo? Per què?
-Per molts motius. Perquè te la vas
guanyar. Perquè vas a convertir-te en una Jedi i la necessitaràs. Sobretot,
perquè vull que la tinguis.
La Mara va agafar l'arma a poc a
poc, gairebé de mala gana.
-Gràcies.
-De res -Va tornar a tocar la seva
mà -. Estaré a la sala de conferències amb els altres. Baixa quan ho hagis
decidit.
Es va tornar i va travessar la
teulada del palau. La Mara va desviar la vista de nou cap a les llums de la ciutat,
el fred metall de l’espasa premuda contra la seva mà. L'espasa d’en Luke. Un
dels seus últims vincles amb el passat, probablement..., i s'estava desprenent
d'ell. Implicava un missatge per a ella? Potser. Com ella mateixa havia dit, la
subtilesa no era un dels punts forts d’en Luke. Però si ho havia fet per això,
perdia el temps. L'últim vincle amb el passat de la Mara s'havia trencat al
saló del tron de muntanya Tantiss.
El seu passat havia acabat. Havia
arribat el moment d'enfilar-se al futur. I la Nova República era aquest futur.
Tant si li agradava com si no.
Darrere d'ella, va sentir que en
Luke obria la porta de la teulada.
-Espera un moment -li va cridar -.
T'acompanyo.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada