Caça justa (I)

caça justa

 

Daniel Wallace   

I

- Sis metres de músculs, dents, i verí.

En Tyro Viveca, el krish més ric de la galàxia, va aixecar el seu got i va beure un llarg glop de brandy dun.

- Reflexos ultra-ràpids i una vena de maldat tan gran com el Corrent cron. Diria que es troba vostè mirant al depredador més eficient de la història.

Va somriure maliciosament al seu visitant.

-El meu taxidermista va acabar de dissecar-lo aquest matí.

El convidat de l'alienígena es va avançar educadament i es va inclinar per examinar l'espècimen: un tub de carn de color gris verdós, amb el repulsiu aspecte d'un hipotètic encreuament entre una serp i una anguila, enrotllat en una base de fusta polida. El seu cap, congelat enmig d'un atac, era una massa de brillants pinxos blancs.

- Impressionant -va dir l'home, aixecant les celles amb curiositat mentre es tornava cap al seu radiant amfitrió -. Els lamproides florn no són éssers racionals?

- Sense cap dubte. Encara no tenen la cultura i l'art que vostè i jo donem per fet, tenen cervell per resoldre trencaclosques diabòlicament complexos. Això és el que fa que caçar-los sigui tan emocionant.

En Viveca es va acostar a la taula lateral i va treure el tap de vidre d'un pesat decantador de vidre tallat.

- Més conyac?

El visitant va rebutjar la invitació amb un gest de la mà i es va acomodar en una butaca, el cuir va grinyolar i els coixins van emetre una mena de sospir. Els seus brillants ulls van escanejar el seu entorn per enèsima vegada. L'habitació era un octògon tancat amb pilars en els cantons i parets fosques adornades amb or. Un parell de llums hologràfiques proporcionaven una tènue il·luminació, però podia distingir clarament els caps tallats d'un centenar de diverses criatures, cadascuna muntada en una placa envernissada en què es podia llegir l’espècie de la desgraciada bèstia, el seu pes, el seu planeta d'origen, i la data de la seva mort. Set alcoves albergaven depredadors a mida real, disposats en poses temibles, en la vuitena es trobaven les armes de foc més rares d’en Viveca i la seva col·lecció de pipes d'aigua antigues.

L'habitació sencera feia pudor de tabac i de pells dissecades.

-Aquest és el mascle, sap?

En Viveca va sostenir el seu got mig ple sobre les puntes dels seus dits proveïts d'escates, fent girar mandrosament el líquid. El seu convidat el va mirar inquisitivament.

- El lamproide -va explicar en Viveca -. Vaig matar i dissecà al mascle. Vaig sedar i capturar a la seva companya, i la tinc tancada en les meves terres per caçar-la més tard. Potser li vindria de gust acompanyar-me.

- Potser -va respondre el visitant, recolzant els seus peus calçats amb botes sobre una otomana de llana de bantha -. Però crec que abans tenim negocis que atendre.

- En efecte -va comentar el gras krish -. Poques vegades he rebut sol·licitants als quals no he convidat, perquè la majoria dels éssers se n'adonen que el meu temps és d'immens valor. Vostè afirma tenir alguna cosa que mostrar-me. Serà millor que valgui la pena.

- No es preocupi -va assegurar l'estafador Cecil Noone, lliscant una caixa metàl·lica acanalada des del costat de la cadira i mostrant el somriure més encantador del seu arsenal -. No quedarà decebut.

***

El cel de Kabal es van obrir per tercera vegada aquell matí. La Kels Turkhorn va grunyir i va resistir l'impuls de córrer a tota velocitat sota el tendal de la botiga del comerciant més proper. Els locals es prenien amb calma els aiguats sobtats, i la Kels no volia que es notés que era una estrangera. Gruixudes gotes de pluja li van esquitxar a la cara, van aixafar el seu cabell de color blanquinós, i relliscar pel seu clatell.

El concorregut mercat tenia l'olor calenta de la suor i el sabor salat de la brisa costanera. Conscient de la proximitat de cossos desconeguts, la Kels va agafar la seva bossa de subministraments amb les dues mans. Fins i tot a una carterista professional podien pagar-li a vegades amb la seva pròpia moneda.

L’amarat basar era un dels pocs llocs d'interès públic a Estacada, una petita comunitat costanera en la major de les illes equatorials de Kabal. Feia menys d'un any, el planeta havia estat disciplinat per una ala de bombarders TIE imperials per declarar la seva neutralitat en la Guerra Civil Galàctica. Però el dany s'havia limitat a la ciutat cabdal de Kabal, a mig hemisferi de distància. Els residents d’Estacada van continuar portant les seves vides tranquil·les i industrioses centrades en la pesca i en un modest comerç turístic.

Una explosiva riallada burleta va cridar l'atenció de la Kels.

Més avall en el bulevard es trobava el lloc d'un altre comerciant, aquest amb un tendal gris brut en lloc de les ratlles roses i blanques que cobrien el basar amb incongruent alegria.

Parts de naus, electrodomèstics espatllats, sandàlies de plàstic, i altres andròmines diverses jeien apilades a l'expositor principal de la parada. La propietària, una squib amb el pelatge tacat de greix i una orella tallada, s'inclinava fora de la parada i sacsejava de forma amenaçadora el seu puny.

- Això cable nou, dius? -va cridar l’squib -. No crec, dic jo! Això ferralla!

Va llançar una petita bobina de fil d'or de nou al seu client i es va creuar de braços amb presumida satisfacció.

- Tu bescanvi amb això? Tu boig!

La Kels va veure el blanc dels abusos de l’squib i va tancar els ulls amb dolor resignat.

- Dawson -va murmurar, i es va moure ràpidament a través de la gentada al rescat del seu compatriota.

En Dawson tot just mesurava un cap més la diminuta squib. Era un tynnan, i els seus ancestres mamífers aquàtics es feien evidents en les seves potes palmades i el seu elegant pelatge marró. En Dawson va intentar dir alguna cosa, però un nou raig d'invectives el va interrompre.

- Això ferralla! -va cridar l’squib -. Tu púrria! Tu cara lletja! Les teves dents semblen dues grans plaques de coberta!

Dos alienígenes alts de cabell vermell que estaven aturats a prop per observar la conversa van esclatar en rialles i van mirar al tynnan per veure si les burles desencadenaven alguna reacció.

La Kels va arribar al costat d’en Dawson i va col·locar una mà sobre la seva espatlla.

Ell va mirar cap a ella a través de les lents del seu magnificador ocular.

- Kels! -va cridar en senyal de benvinguda -. Només estic fent una negociació una mica delicada.

- Ja -va dir ella amb aire dubtós, mirant l'esfera de plàstic blanc de vint centímetres que es mantenia en equilibri al palmell dret d’en Dawson -. Quina classe d'equip és aquest?

- Has sentit parlar d'un Quay? -va preguntar.

-És un article de regal. Un “pronosticador preprogramat”. Li fas una pregunta, i et deixa anar una entre les diverses respostes emmagatzemades que té.

En Dawson estava animat, visiblement emocionat pel seu descobriment.

Gotes de pluja queien dels seus tremolosos bigotis.

- Ja n’he comptat tres.

- És una joguina? -Va riure la Kels, amb enuig -. Estàs regatejant per aquesta petitesa?

- Petita, sí! -va cloquejar l’squib -. Com el teu cervell!

Els dos alienígenes alts van tornar a riure, sacsejant les seves crineres hirsutes i ruixant els voltants amb l'aigua de pluja que sortia acomiadada.

La Kels es va tornar cap a l’squib, molesta.

- Sempre tractes així els teus clients? -li va dir.

- Client? Ha! Això nou per a mi. Tu no comprant, tu no client.

L’squib va somriure als seus espectadors, que van respondre amb rialles apreciatives.

- Deixa’m veure això -va dir la Kels al Dawson.

Va prendre l'esfera de les potes del tynnan i la va sacsejar.

-ELS ESPERITS DIUEN QUE SÍ -va tronar el Quay.

La Kels va donar dos passos cap enrere com si estigués espantada, el que la va portar fins a l'extrem de la taula d'exhibició.

- Això és una estupidesa -va dir la Kels amb petulància, agafant el Quay amb les dues mans i empenyent-lo lluny del seu cos com si fos una serp verinosa -. No el vull.

Tot d'una va llançar el Quay a l'aire, un alt i pronunciat arc. Els ulls dels altres van mirar al cel per seguir la seva trajectòria. La Kels va abaixar els braços i cadascuna de les seves mans es va tancar al voltant d'un acoblament d'energia, prenent-los d’un munt de la taula. Per quan la joguina va aterrar a les potes de l’squib, els acoblaments ja estaven ocults en la faixa de la cintura de la Kels.

- Mira què has fet! -va cridar l’squib, mentre la Kels es girava i s'allunyava -. Segur que trencat! Tu maldestre! –L’squib va mirar al Dawson, ensenyant-li les dents amenaçadorament, i després va baixar la mirada al Quay -. Tu trencat? -va preguntar, agitant la joguina.

-LA MEVA RESPOSTA ÉS NO.

L’squib, complaguda amb la seva broma, va mirar als alts alienígenes, que van tirar el cap cap enrere i van udolar com si acabessin de presenciar la cosa més divertida de tota la galàxia. En Dawson es va excusar i trotà darrere la Kels.

- Espera! -va cridar, lluitant per arribar-s’hi amb les seves cames grassonetes. Ella va mirar cap enrere i va disminuir el pas. En Dawson va arribar al costat d'ella, xipollejant en un bassal i llançant un raig de gotes de fang. La Kels va apartar la mirada de la costa boirosa cap a una llunyana elevació de terra verda a l'interior de l'illa.

- Em pregunto si en Noone està tenint sort.

Recentment, en Noone, la Kels, en Dawson, i la cyborg sluissi Sónax s’havien anotat finalment un punt en la seva carrera com a lladres, apoderant-se d'una pistola de comandament hapana d'un valor incalculable. En el procés, havien traït al seu antic ocupador hutt, matat un senyor del crim bimm, i havien afegit sal a la ferida robant el iot de luxe privat del difunt bimm. En Noone, el seu líder, havia demanat als seus subordinats que tinguessin paciència. Una vegada que la venda de la pistola els hi proporcionés una fortuna, mai més haurien de preocupar-se per senyors del crim amb vendettes ardents. Però setmanes més tard encara estaven esperant, i la paciència començava a escassejar.

La reunió amb l'Aliança Rebel havia estat una broma. Tot i la remorejada victòria dels rebels en un forat perdut en la Vora Exterior anomenat Yavin, els autoproclamats abanderats de la justícia amb prou feines podien ajuntar dues monedes. El barrut de l'agent de l'Aliança els hi havia ofert menys d'una desena part del preu de venda d’en Noone.

L'Imperi va ser encara pitjor. La Sónax menyspreava als imperials per la seva experiència personal, així que els altres havien hagut d’assegurar-li que simplement estaven arreglant una cita amb un sindicat del crim local. Mentrestant, en Noone va sortir a negociar amb el cònsol general imperial de Kothlis. Però el cònsol general Halsek havia intentat la seva pròpia traïció, i van haver de sortir amb corredisses del port perseguits per vint-i-quatre soldats d'assalt i una legió de milícia planetària.

Raó per la qual havien acabat aquí, a Estacada. La modesta illa estava dominada per la vasta finca d’en Tyro Viveca, un descomunal home de negocis krish amb una llegendària reputació d'excentricitats. Més important encara, sentia passió per la caça esportiva, i en el passat havia pagat sumes obscenes per armament rar, antic, o d'avantguarda. Ara que havien arribat, la Kels es va preguntar per què no havien intentat aquesta via abans. Si realment vols pujar el preu d'alguna cosa, va pensar amb un somriure cruel, ven-lo com una “peça de col·lecció”.

Van entrar a la plaça dels peixos de sal, amb el seu sòl de pedra relliscós per les escates i les vísceres. Es sentia retrunyir el tro des del mar. La pluja va augmentar el seu ritme d’staccato, espetegant sorollosament contra els tendals de les peixateries. La Kels es va apartar la pluja dels ulls amb el palmell de la mà, però en Dawson semblava estar gaudint de la dutxa.

- Ei, Kels -va dir en Dawson -. Per aquí es va a les pistes d'aterratge. Vas dir que necessitàvem acobladors d'energia.

La Kels es va donar uns copets a la cintura.

- Els tinc. -Com en Dawson encara semblava perplex, es va apartar el drap per revelar parcialment un d'ells -. Els vaig afanyar de la botiga de l’squib.

La cara d’en Dawson es va il·luminar.

- Tens el Quay?

- Què? -La Kels va arrufar les celles.

-El Quay. El vas agafar?

- Estàs boig? Per descomptat que no. Tu hi eres. A més, per què hauria de fer-ho?

Les espatlles d’en Dawson es van desplomar amb tristesa sobtada i la Kels va posar els ulls en blanc. En Dawson tenia una tendència infantil a fixar-se en trivialitats, per abandonar-les després sense previ avís. Va tornar a mirar a través de la boira de la pluja en direcció al mercat dels comerciants, amb una patètica expressió de cadell perdut a la cara.

La Kels rigué i va negar amb el cap.

- Ni se t'acudeixi pensar-hi.

***

- Una pistola de comandament -va xiuxiuejar amb sorpresa en Tyro Viveca -. Una autèntica regira-cervells hapana en funcionament.

- Veig que és vostè un home que coneix les seves armes -va comentar en Noone -. Però en la majoria de relats de testimonis oculars, les pistoles de comandament són pistoles de mà. Això, com es pot veure, és un rifle de mida completa.

- Siii... - va dir en Viveca, aixecant l'arma de foc i mirant pel visor de l'arma al llarg del canó. Girant el tors, va apuntar al cap dissecat d'un krak'jya bothan, i va tensar el dit índex, sense arribar a pressionar el disparador completament -. Boom - va xiuxiuejar, i va riure. Abruptament, va aixecar el cap i va recuperar el seu componiment professional -. A què es deu això?

En Noone va quedar sorprès per l'estranya mostra de comportament del krish, però no ho va demostrar.

-Els meus col·legues han determinat que el rifle és un prototip únic en la seva espècie del Gremi d'Armament Charubah, i que posseeix el doble de la potència persuasiva del seu producte original. -Això era només una mica menys que una mentida total. Això del prototip havia estat la millor conjectura per part de la Kels, i sense una pistola hapana amb la qual comparar el rifle, l'afirmació de la doble potència era una estafa descarada -. Per descomptat, pot provar sobre el terreny si ho desitja.

-Gràcies. Ho faré. Rutt!

En resposta al bram del seu amo, el criat Houk d’en Viveca va aparèixer servilment per la porta. Es va quedar expectant a la paret del fons, amb els seus ulls porcins abatuts i les seves fornides mans creuades sobre l'estómac. En Viveca va deixar anar un esbufec ​​divertit pel seu nas pla.

- Queda't quiet, Rutt. Això no et farà mal gens.

La sala va esclatar en un infern d’espurnejants llampecs blaus. Circells d'electricitat es van arrossegar pel cos del Houk i es van dissipar en ones polsants des de les seves mans i peus. En Rutt va fer una convulsió, dues, i després va assumir una posició absent, amb els ulls inexpressius i les extremitats penjant sense forces als costats. Si no s'hagués mantingut en posició vertical, en Noone hauria jurat que era mort. Els ulls d’en Viveca es van estrènyer de plaer.

- Rutt... Agenollat​​!

El Houk va caure de genolls amb un rotund cop sec.

- Rutt... Reposa!

El Houk va caure cap endavant i va colpejar el terra de fusta amb el seu rostre. En Noone va fer una ganyota.

- Rutt... Udola!

El Houk va col·locar dos braços sota de cos, va tirar el cap cap enrere i va udolar més fort que una munió de canoides corellians. En Noone va arrugar el nas amb desgrat i es va empassar un bon glop de brandy dun.

En Viveca es va petar a riure i va baixar la pistola de comandament.

- Esplèndid! Quant de temps dura el tràngol?

En Noone va tenir problemes per fer-se sentir per sobre dels escanyats udols del servent.

- En ell? No més de quaranta minuts. Un ésser humà es mantindria sotmès almenys durant una hora, un ugnaught durant dos o tres.

Això, almenys, era totalment cert. Durant la primera setmana que van posseir el rifle, l'havien provat en una àmplia varietat d'objectius incauts amb resultats impressionants.

En Viveca va grunyir amb satisfacció.

- Rutt... Atura't!

El Houk es va aturar a meitat d'un crit, tot i que el ressò va seguir reverberant al llarg de les parets de color vi.

- Anirem a per feina, tu i jo. Quant demanes?

En Noone va mirar el krish als ulls.

- Milió i mig -va respondre amb fredor -. Però en honor a la seva excepcional reputació acceptaré un coma tres en crèdits comptants i sonants.

Per a sorpresa d’en Noone, en Viveca ni tan sols va parpellejar. En canvi, els seus ulls es van endurir i la seva veu va adquirir una consistència de duracer temperat.

- Ara permeteu-me que li faci una oferta -va dir entre dents amb un murmuri amenaçant -. Em quedaré amb la seva pistola. Li donaré zero crèdits, comptants, sonants, o de qualsevol altre tipus. I si em sento caritatiu potser fins i tot li doni una oportunitat de salvar la seva insignificant pell.

L'aiguardent es va anar pel conducte equivocat. En Noone va tossir violentament i es va colpejar el pit amb el puny.

- Perdó? -Va dir entre tos i tos.

- I vostè acceptarà la meva oferta perquè és en Cecil Noone, líder d'una banda aficionada de lladres d'estar per casa que van robar aquest article a un senyor del crim amb molts contactes. Ho acceptarà perquè tant en Guttu el hutt com els hereus d’en Ritinki han posat preu al seu cap. Acceptarà perquè no té una altra opció.

La sang va semblar abandonar el cos d’en Noone i va acumular-se en les plantes dels seus peus. La seva boca es va esforçar per generar una rèplica i va fracassar.

- De debò pensava -va continuar en Viveca -que podia apareix en la meva sala d'audiències sota un nom fals i tractar de vendre’m l'únic prototip conegut de la variant del rifle dels hapanians? O bé subestima enormement la seva pròpia notorietat, o creu que tinc el cervell d'un cuc de grava. És vostè molt famós, Sr Noone, almenys entre aquells que mantenen un ull en els actors secundaris de la delinqüència organitzada. I la fama té el seu preu.

En Noone havia recuperat el seu enginy.

- Té raó, Viveca -va confessar -, em té calat. La pistola, és tota seva. Però vostè sap que li sóc de més utilitat viu, de més maneres que les que podria explicar. No perd res per...

- La meva oferta -el va interrompre el krish -, la meva única oferta, és aquesta. Vaig a deixar que surti de la meva mansió amb les seves robes a sobre i els seus trastos en les seves butxaques. Si aconsegueix arribar al límit dels meus vedats de caça, és lliure d'anar a la seva nau i deixar Kabal per sempre. Però sóc un rastrejador experimentat i un excel·lent tirador. Poques vegades fallo el meu objectiu... certament no amb un tan ximple i ingenu com vostè.

Ingenu! Va pensar en Noone. Ell sí que sap com ficar-se sota la meva pell.

- Això no és seriós -va dir en veu alta, alçant la veu amb ira real -. Està proposant caçar-me com un quivry de dotze punts per pura diversió.

- Oh, però sí que parlo seriosament, Sr Noone. -En Viveca semblava encantat -. Mortalment seriós. Aviat ho descobrirà...

- No, Viveca, ha entès el que volia dir. He dit que això no és seriós. Creu que això és una idea nova? Un sonat excessivament adinerat prepara un assassinat i en diu esport. Ho he vist fer un centenar de vegades als holothrillers galdosos.

Els llavis del krish es van entreobrir en una ganyota d’enutjat menyspreu, revelant files entrellaçades de dagues nacrades.

- Espero que estigués prenent notes -va escopir -. Rutt!

El Houk es va agitar des de la seva posició de cap per avall a terra i es va col·locar dret al costat del seu amo. En Viveca va assenyalar en Noone amb el cap.

- Agafa’l pel coll.

Avançant com un zombi cap a la posició d’en Noone, l'alt alienígena va agafar el coll de la camisa d’en Noone amb una de les seves gegantines pinces de carn. La tela es va estirar, la costura es va esquinçar, i el comunicador d'emergència ocult va quedar aixafat i fet pols.

- No podrà trucar a ningú. Està totalment sol. Almenys intenti ser una caça entretinguda.

En Viveca es va tirar enrere i va observar acuradament el rostre d’en Noone.

- Per confirmar la seva mort, en Guttu voldrà el seu cap. Els hereus d’en Ritinki es conformaran amb els braços per les empremtes dactilars i patrons dels porus. Aquestes cames serviran d'aliment al meu nashtah. El seu tors... bé, això probablement quedarà vaporitzat amb el primer tret de la meva Kell Mark II. Ho sento moltíssim, Sr Noone, però només els millors exemplars es mantenen intactes per a la meva sala de trofeus.

El temps s'acaba, va pensar en Noone. Si vaig a fer algun moviment, ha de ser ara.

- Rutt! -va cridar en Noone, assenyalant amb el dit a Viveca -. Mata'l!

Encara sota la influència de la pistola de comandament, el criat Houk es va abalançar sobre el seu amo amb un rugit salvatge, alhora, en Noone va saltar sobre un divan i es va precipitar cap a l’expositor de paret de les armes d'època. Amb una flexible agilitat que desmentia la seva corpulència, en Viveca va fer un pas apartant-se del camí d’en Rutt, permetent que el lleuger moviment afegís impuls al gir sobtat de la part superior del seu cos i a la força dels seus llargs braços per a copejar. Amb un grunyit, va colpejar amb la culata del rifle hapanià just en el node nerviós a la base del crani d'en Rutt. L'enorme Houk es va desplomar com un humit sac de farratge de bantha.

En Noone va arribar a l'expositor, es va apoderar d'una cosa semblant a una ballesta, i es va girar per apuntar a Viveca. Llavors es va adonar de dues coses: El krish ja el tenia cobert, i la ballesta no estava carregada.

- Potser això sigui agradable després de tot -va dir en Viveca amb un somriure -. Li suggereixo que comenci a córrer.

***

Xopa de suor, la Kels va desaparèixer a l'ombra del iot de luxe formidablement armat atracat a la Plataforma d'Atracada P13. Quan van robar la nau a un gàngster, se la coneixia com el Vent Asaari. El mes que havia transcorregut des d'aleshores, havia passat ràpidament pels noms de Jeroglífic, Caçacues i Somni d'en Voona II. Actualment el microxip l'identificava com el iot d'esbarjo Forma Espiral.

La Kels va pujar a corre-cuita per la rampa d'entrada i va deixar caure una motxilla de la seva espatlla. Una mirada als núvols inflats li va assegurar que una altra dutxa era imminent, i va prémer ràpidament el codi clau del dia en el control del pany de la comporta d'accés. El pany es va quedar pensant un moment, va acceptar els nous números, i va obrir el portal amb un gemec hidràulic.

Una onada d'aire fred i sec va banyar el seu rostre quan va entrar, però va fer una ganyota davant una olor tenaç que recordava al formatge de cabra mig podrit. Malgrat diversos dies de reciclatge d'oxigen, havien estat incapaços d'eliminar les últimes restes de la peculiar atmosfera de Kothlis del subministrament d'aire de la cabina principal. La Kels es va acostar a la paret del fons i va activar a plena potencia els ventiladors.

La Sónax va aixecar la vista del seu lloc a l'estació tècnica.

- Per què hasss trigat tant? -va dir entre dents per sobre del rugit dels ventiladors. Era una sluissi i posseïa una sinuosa cua serpentina en lloc de cames. La seva diadema cyborg BioTech AY6 també la convertia en una pirata informàtica competent -. I on essstà en Dawssson?

-Jo també m'alegro de veure't, solet -va fer broma la Kels, deixant-se caure en un seient d'acceleració -. Escolta, tens algun altre estat, a més de “irritada i molesta”?

- Mira qui parla -va murmurar la Sónax mentre lliscava cap a la paret i tornava a posar la velocitat dels ventiladors en la seva configuració original -. Tenim un problema.

L'escotilla va brunzir obrint-se un cop més i en Dawson va caminar cap a la cabina, panteixant.

- Aj! -va exclamar mentre ensumava l'aire amb el seu nas negre i humit -. Encara no ens hem desfet d'això?

- Per què t'has retardat? -va preguntar la Kels -. Creia que estaves just darrere meu.

En Dawson va fer una pausa.

- Vaig agafar una bossa de palletes maraffa. -Va buscar a les palpentes a través d'una bossa de lona i va treure un munt de palets envasats en una bossa de paper tacada d'oli -. Veus? -va declarar, sostenint el paquet blanc perquè l’inspeccionés. Va deixar anar una de les fines palletes mentre creuava l'habitació i pujava els ventiladors al màxim. La Sónax va aixecar les dues mans amb irritació.

- Essscolteu, elsss dosss -va anunciar -. En Noone hauria d'haver contactat fa trenta minutsss. Sssegonssss el meu receptor, el ssseu comunicador no sssolsss essstà inactiu; ha sssigut dessstruït.

- Destruït? -va repetir la Kels, alarmada.

- Aixxxí ésss. Encara que no crec que essstigui mort. Estic monitorant les emisssionsss electromagnètiquesss de la finca. En Viveca ha activat elssss ssseusss vedatsss de caça i ha col·locat lesss defensssesss perimetralsss en mode d’essspera. Sssossspito que el tracte ha sssortit malament i en Noone va prendre la pobra decisssió d’essscapar a peu. Sssi sssegueix viu, no ssserà per molt temps.

La Kels va maleir.

- Què estúpid. Caminant pel bosc amb un famós caçador intentant abatre’l. Serà millor que en Noone encara tingui la pistola, o no valdrà la pena intentar un rescat.

En Dawson, recolzat contra la mampara, semblava estar sumit en els seus pensaments.

- Això és el que hem de fer -va suggerir, mossegant la punta de la palleta maraffa amb els seus llargs incisius i succionant una porció de l’enganxosa saba taronja-. Activar les armes i posar la nau en alçada, estacionant-la just sobre la mansió...

- Negatiu -li va interrompre la Sónax -. En Viveca ésss un paranoic. Lesss “defensssesss perimetralsss” que he esmentat esss componen de dosss turbolàsssersss automatitzatsss i un essscut d'energia miniaturitzat. Sssi fem alguna cosa, ha de ssser sssigil·losssa.

La Kels va tancar els ulls i va sospirar amb les dents premudes.

- Bé, això és el que millor sabem fer els lladres.

***

En Noone va travessar un embolic d’esbarzers, amb les branques humides colpejant-li la cara. Una empinada costa s'alçava entre les falgueres, va jutjar malament l'equilibri i va lliscar fins a la meitat de la riba fangosa abans de frenar la seva caiguda contra el gruix tronc d'un arbre arboray. Sacsejat, va descansar per un moment, respirant agitadament, amb el cap entre els genolls.

La propietat d’en Viveca estava dividida en zones de terreny diferenciats. Sortint de la finca, en Noone havia travessat un tram interminable de pastures abans d'arribar a la relativa cobertura d'aquest bosc caducifoli. El seu camí fins ara era aproximadament una línia recta des de la mansió fins a la vora més propera dels vedats de caça, una longitud que havia estudiat en un mapa públic la nit anterior i estimava en quinze quilòmetres.

Estava garantit que la distància més curta seria la distància més perillosa, i sens dubte seria el primer lloc on Viveca aniria a buscar-lo. Però en Noone sabia quan estava jugant amb cartes marcades. No anava a jugar a l'amagatall en el propi terreny de l'enemic, i a més, si el krish estava de camí...

Potser podria remenar les seves pròpies cartes.

En Noone no havia mentit abans a la sala de joc; havia vist aquesta situació abans, en innombrables variacions des d’holofilms barats fins drames rodians bellament operístics. I en totes les versions, es va tranquil·litzar, el perseguit aconseguia tornar les tornes contra el seu perseguidor.

Bé, va recordar en Noone empassant saliva, en les obres rodianes no...

Sabia exactament el que havia de fer. Potser en Viveca posseís els millors i més grans blàsters que els diners podia comprar, però en Noone apostava a què aquestes ximpleries de "avesat rastrejador" havien estat meitat farols i meitat fanfarroneria. De fet, va pensar rient entre dents, quan les cartes estiguessin mal dades, el Krish probablement tindria les habilitats de supervivència d'un excursionista adolescent. Amb renovada confiança, en Noone va treure la seva multieina, l'únic element útil que li quedava, i va doblegar la ferma branca verda d'un arbre, provant la seva elasticitat i tensió.

Mai he fet això abans, però no pot ser tan difícil, oi? Va buscar entre la mala herba aixafada alguna branca caiguda i va desenterrar un sòlid nus de fusta dura, mort però no podrit. Prement l'interruptor que activava la vibrovora a la fulla principal de la multieina, va dividir el nus en sis trossos d'aproximadament la mateixa mida. Prenent el primer segment, li va tallar una punta esmolada.

La multieina va fer breument la tasca en qüestió, i en Noone va començar a lligar cada punxa a l'extrem de la branca amb fibroses tiges d'herba cordill. Ingenu, em va dir! Vaig a ficar-li sis trossos d'ingenuïtat esmolada en la seva grossa gola.

El pendent enfangat seria perfecte; en Viveca estaria mirant els seus peus i no se n'adonaria del parany fins que fos massa tard. En Noone va assegurar l'última punxa amb un doble nus. Inspeccionant la zona amb un sospir de satisfacció, va enrotllar un tros d'herba cordill al voltant del seu braç dret, va agafar la branca d'un arbre tatxonat de punxes, i la va doblegar apartant-se del turó en un angle de gairebé noranta graus. Subjectant la tremolosa branca amb la mà esquerra, va tractar de fer que l'herba cordill caigués del seu bíceps i va fracassar. Canviant de tàctica, va agafar l'escorça aspra amb la seva mà dreta, va agafar la corda amb l'esquerra... i va ser derrocat d’esquena quan la branca va pegar una fuetada cap endavant, va rebotar sobre la seva espatlla, i va desaparèixer darrere d'ell amb un crit d'aire estripat.

Estès a terraplè, en Noone parpellejà mirant estúpidament el cel gris clapejat. Això no és bo. Lluitant per seure, mirà enrere per descobrir que la branca estava trencada, penjant lànguidament d'unes poques fibres retorçades. Tres de les sis punxes havien desaparegut. Maleïda sigui! No tinc temps per fer una altra!

Llavors va notar la sang.

Les tres punxes que faltaven no havien anat molt lluny en absolut; estaven fermament clavades a l'espatlla esquerra. Això, va pensar Noone, serrant les dents, això és molt pitjor. Amb un crit d'agonia audible a través dels seus llavis tancats, es va arrencar les pues i es va aixecar trontollant dèbilment. Molt bé, llenyataire principiant, acabes de malgastar la teva única oportunitat. Prement la mà dreta sobre la ferida per aturar el fosc flux, en Noone va córrer cap als arbres cada vegada més frondosos.

***

BRZZZZZT! La Kels va colpejar el seu comunicador contra el marc de metall dur de la tauleta de dades amb la mateixa quantitat de frustració i desesperació.

- Intenta-ho de nou, Sónax.

A través del xiulet i l’espurneig del seu sistema de captació d'àudio espatllat va arribar una feble veu llunyana:

- SSSi, ara mateixxx...

La Kels va arrufar els llavis.

- Ara seria un bon moment per evitar les paraules sibilants. Gairebé no puc distingir les teves paraules de l'estàtica. Dawson! - va cridar de dalt a baix -. Posa-ho en marxa, vols?

El tynnan trotà per unir-se a ella, amb dues voluminoses bosses de lona penjades al coll i un blàster de butxaca lligat a la cama. La Kels havia insistit que portés una arma per a la seva incursió en el terreny d’en Viveca, tot i que el mestratge d’en Dawson amb artefactes mortífers es limitava a explosius que continguessin compostos químics impronunciables.

La bota de la Kels es va enfonsar en un bassal de fang poc profund i va tirar per alliberar-la amb un clapoteig de succió humida. Havien escollit el tram més curt del terreny, quinze klicks des de la vora fins a la mansió, però la zona exterior era un terreny xop, salobre, de pantans pudents i pútrides. La seva mà va obrir un camí a través d'una barricada de teranyina estesa entre dos arbres raquítics i una fosca ombra es va esmunyir fora de la vista. Les aigües estancades estaven infestades d'aranyes peludes i grises de la mida de la mà. Esperava que no fossin verinoses.

La Kels va donar un cop d'ull a la pantalla del seu quadern de dades; encara estava en blanc.

- Sónax -va cridar pel comunicador -, quan tindrem ubicació?

- Essstic treballant en això -va ser la distant resposta -. Viveca possseeix un sssistema d'entrenament HT rodià, té sssisss dronsss repulsssorsss controlatsss independentment que sss’utilitzen com objetiusss en exercicisss de ssseguiment. Elsss ha ordenat donar caça a Noone i asssegurar-ssse que roman en el terreny de joc.

- Alguna bona notícia?

-Crec que puc piratejar el canal de dadesss delsss dronsss. Quan sssapiguen on essstà Noone, jo sssabré on essstà, el que sssignifica que vosssaltresss sssabreu on essstà.

- Fantàstic -va comentar la Kels -. Avisa'ns quan treguis l'aigua clara. - Va apagar el comunicador -. Dawson, creus que podries...?

-ELS AUGURIS SÓN VAGUES, PREGUNTA DE NOU MÉS TARD.

En qüestió d'un segon, la Kels havia desenfundat la seva arma i s'havia ajupit en posició de lluita, sostenint l'arma fermament cap a l'origen de la veu desconeguda. Un instant després va baixar el braç, es va posar dreta, i va explotar.

- Què galàxies creus que estàs fent? Podia haver obert un cràter flamejant en aquesta minúscula mota de pols que tens per cervell!

En Dawson va treure el cap des de darrere del Quay, que havia col·locat davant d'ell a manera d'ineficaç escut.

- Ei, vés amb compte amb aquest gallet fàcil -va cridar ell amb ira nascuda de la por -. Només estava jugant amb això!

La Kels va enfundar el seu blàster amb un grunyit.

- Ara ja saps per què vaig tirar aquesta cosa en el mercat. No em diguis que has comprat un altre.

En Dawson va negar amb el cap.

- És el mateix Quay -va dir amb un esbufec​​, acariciant-se el pelatge eriçat -. L'hi vaig canviar a l’squib per tres detonadors i un fus de coure.

- I podries haver-lo robat a canvi de res -va replicar ella -. Has d'aprendre el valor dels crèdits si vols prosperar en aquest negoci.

El comunicador va brunzir.

-Aquesta és la Sónax. Aparta aquesta cosa de la meva vista si no vols haver-la de pescar al pantà.

Va encendre l'altaveu i va atrapar a la Sónax enmig d'una frase.

-... entrat en lesss dadesss visssualsss d'un dron. Ésss nomésss un enllaç passsiu. No puc influir en la trajectòria de vol del dron. En essspera.

La Kels xiulà amb sorpresa.

- No està malament. Mantinguem aquesta posició. Sembla que pot ser que tinguem sort i ens estalviem una caminada inútil.

El bombolleig intermitent del fang amarat va semblar fer-se més fort en el sobtat silenci. Algunes de les aranyes d'aigua més grans es van acostar més, amb els amples coixinets de les potes recolzant el seu pes sobre la bruta capa superficial del pantà. La Kels va donar una puntada per esquitxar-les i es van dispersar en les enredades ombres sota les fosques arrels dels arbres. En Dawson va colpejar rítmicament les seves curtes ungles contra el claudàtor del metall de la corretja de la motxilla i es va quedar mirant amb aire absent la boira vaporosa. Després de diversos minuts que van passar sense incidents, el cruixit brusc del comunicador activant-se els va fer sobresaltar a tots dos.

- Kelsss...

- Sóc aquí. Què tens?

-El dron ha captat dosss objetiusss, un humà i un alienígena, i ssse essstà dirigint a la ssseva trobada.

- Un humà i un alienígena -va repetir la Kels, mirant esperançada al Dawson -. Deuen ser en Noone i el krish. On són?

- No poden essstar molt lluny de la vossstra posssició actual. El dron essstà accelerant i activant el seu blàssster. Actualment esss troba a menysss de tresss-centsss metresss al nordessst.

- Tres-cents? -va dir en Dawson, sorprès -. Vaja, això és pràcticament res. Podem ser-hi en un instant.

- Essspera... ssson dosss-centsss. -La Kels i en Dawson es van mirar, desconcertats -. O menysss de dosss-centsss -va continuar la Sónax -. Mésss bé cent cinquanta. No, essspera. Millor cent vint. Noranta. Ssseixxxanta. Trenta. Oh, maleïda sssigui...

El dron HT amb forma de bala va aparèixer en el clar enmig d'una pluja de fulles soltes, disparant bojament mentre realitzava la seva passada inicial. La Kels es va llançar instintivament de cap al fang, va desenfundar el desintegrador mentre queia i va aconseguir realitzar alguns trets en direcció a l'assassí platejat, tots els quals van fallar per molt. La furiosa pluja d'energia escarlata del dron es va concentrar en Dawson. Diversos trets van impactar en una de les bosses que penjaven sobre el seu pit, cremant tres forats foscos a la tela i fent que el tynnan sortís lliscant per l'aigua i xoqués contra un tronc podrit del pantà amb un humit cruixit. El dron va continuar el seu vol pel clar, desapareixent per la boira a l'extrem oposat.

La Kels, cap per avall en el fang, encara podia sentir el brunzit del seu elevador de repulsió compacte mentre es posava a la gatzoneta. El so es va esvair, però va cridar de sobte quan el motor de gran potència es va activar de nou per a la segona passada. La Kels va donar un ràpid cop d'ull al Dawson, no es movia, i va alçar el seu blàster per apuntar quan la màquina va aparèixer de nou a la vista. El dron va escopir dards vermells cap a la seva posició i ella va prémer el gallet. La seva arma panteixà i va escopir una massa d'argila pastosa.

Cridant de frustració, la Kels es va impulsar amb dos peus amb força frenètica, llançant-se cap enrere quan una andanada de trets crepitava a la foscor aquosa on havia estat amagada un moment abans. Va preparar el seu braç per llançar el seu blàster inútil al caçador que s'aproximava, sabent que amb això tot just aconseguiria poc més d'un segon addicional.

Un tret inesperat va esclatar des d'un costat, passant ardent més enllà de la seva orella. En Dawson estava dret vacil·lant sobre els dos peus, agafant la seva pistola blàster amb les dues potes i descarregant una pluja descurada de trets que no estaven ni tan sols prop del seu objectiu. El dron va fer algunes senzilles piruetes en el seu vol, girant en un ajustat tirabuixó i va evitar fàcilment la maldestra amenaça. Un cop més, el seu rumb el va portar a la vora del clar i va desaparèixer darrere de la cortina grisa.

En Dawson va parpellejar frenèticament en un va intent d'aclarir-se el cap. El pit li cremava amb dolor punxant tractant de respirar entretalladament. Inclinant les orelles, perquè la seva traïdora visió semblava estar-li oferint una imatge doble de tot, en Dawson va sostenir tremolosament el blàster apuntant al punt aproximat on calculava que reapareixeria el dron HT. L'arma era molt més pesada del que recordava, i a més semblava oferir més reculada. Va desplegar la seva gruixuda cua darrere d'ell per tenir més suport.

Una vegada més el dron travessà la línia d'arbres, en un angle més alt aquesta vegada, no en absolut on Dawson estava apuntant. No obstant això, el tret que va efectuar presa del pànic va sortir tan terriblement desviat que gairebé va colpejar la carcassa de duracer del droide per pura sort perversa. La unitat rastrejadora baixà en picat per evadir el tret, llançant els seus propis trets mentre en Dawson seguia fent foc maldestrament en direcció al destructor. Si hagués estat equipat amb un vocalitzador, el dron hauria emès un esbufec ​​de menyspreu mentre es llançava en un àgil ziga-zaga i s'alineava per fer un tret que foradaria la conca de l'ull esquerre del tynnan. El seu impulsor de maniobra d'estribord xiuxiuejà quan el droide es va inclinar per assestar el cop fatal.

Amb un crit inarticulat, la Kels va brandar el seu bastó improvisat com si fos un mall d’smashball. El nas tatxonat de sensors del droide va impactar contra la superfície més plana de la branca nuosa amb una força de 20 quilograms per centímetre quadrat. Amb un crit d'agonia electrònica audible fins i tot per sobre del ressonant Clang de metall destrossat, el dron HT va sortir disparat per on havia arribat en un gràcil arc de deu metres. La feble esquitxada va semblar bastant vulgar en comparació.

Panteixant, la Kels es va acostar al Dawson, li va prendre el blàster dels seus dits sense que ell protestés, i es va acostar al lloc on el droide platejat jeia retorçant-se en el fang. Els seus servos gemegaven mentre agitava com un boig les seves extremitats, en un intent de redreçar-se. La Kels va ajustar la potència del blàster, va apuntar amb seguretat al seu objectiu, i va disparar a boca de canó al dron convertint-lo en metralla.

Es va tornar per mirar al seu company.

- De res, per cert -va aconseguir dir, panteixant -. Has patit algun mal?

En Dawson va treure el cap dins de la seva motxilla recent perforada i va deixar escapar un crit d'horror.

- Oh, Parques! Això és horrible!

- No em referia a la borsa, em referia a tu. Creia que el dron t'havia abatut sense remei. - Es va apropar al Dawson i va ficar la mà darrere de la destrossada bossa que li penjava al coll, recorrent acuradament el pelatge del seu pit amb els dits. El tynnan trinà de dolor i va treure la cara de la borsa.

- Amb compte!

La Kels va assentir.

- Costelles magolades. Suposo que aquestes dues inferiors estan trencades. Tens cremades al pelatge aquí, aquí, i aquí. Si no fos per aquesta borsa, estaries respirant per forats a la caixa toràcica.

- Però mira! -es va lamentar en Dawson, sostenint el sac -. Un llamp ha fos el temporitzador computeritzat, i un altre ha destrossat l’ionitzador! Eren tots els meus disparadors i detonadors, i ara tenen els circuits fregits!

- Aquests són tots els teus detonadors? Què hi ha a l'altra bossa?

- Massilla, gel de tèrmit, detonita modelada, baradi cru, uns vials de nergò, tots els explosius. Però no puc fer-los esclatar sense un disparador electrònic!

La Kels esbufegà mentre ella obria una farmaciola de camp i retirava el paper protector d'una tira de sintocarn.

- Llavors ja no serveixes de gaire, oi? Potser si apareix un altre dron HT puguis ficar-lo en aquest sac, lligar l'extrem, i portar-lo de tornada a la nau com a mascota.

Li va lliurar la sintocarn al Dawson, qui la va agafar de mala gana. Tots dos lladres es van dirigir de nou a les profunditats del pantà per continuar la seva missió de recerca i rescat.

- Dawson... Per casualitat, aquests trets de làser han trencat el Gran i Poderós Quay?

- Nop. Està en l'altra bossa.

- Maledicció.

Següent