Ombres de l'Imperi (XVIII)

Anterior

18

Normalment l'Emperador es comportava d'una manera molt intel·ligent. Poques vegades feia alguna cosa que Darth Vader considerés particularment desaconsellable, i molt menys estúpida.

Però mentre en Vader romania immòbil davant el seu amo i senyor al castell de l'Emperador, estava pensant que la seva última mostra de retorciment encaixava perfectament dins d'aquella darrera categoria: era una estupidesa..., i a més podia arribar a ser molt perillosa. Mai s'atreviria a dir-ho en veu alta, per descomptat, ni a la cara de l'Emperador ni a la seva esquena, però l'Emperador no era tan poderós com per ser capaç de llegir els pensaments. Això era una sort, perquè d'haver pogut fer-ho llavors segurament destruiria al Vader allà mateix per castigar l'opinió que li mereixia la seva bogeria.

«Encara que després de tot- va pensar en Vader mentre contemplava al seu senyor-, si pogués llegir els pensaments, l'Emperador probablement mai hauria arribat a concebre aquest pla."

- Ho desaproveu, Lord Vader?

-No sóc qui per fer-ho, senyor meu.

-Molt cert.

Més tard, mentre tornava caminant al seu castell, en Vader va començar a pensar en quin seria la seva resposta a aquell nou gambit. Semblava haver molt poc que pogués fer llevat d’estudiar la situació. Hauria de romandre inactiu i observar.

I això no va millorar en res el seu estat d'ànim, que ja era considerablement ombrívol.

En Luke i en Dash van viatjar amb Koth Melan a bord del seu lliscador de superfície particular fins a una base amagada en les muntanyes, que es trobava a dues hores estàndard de trajecte des de la ciutat. Allà van conèixer els pilots i oficials d'armament de l'esquadrilla bothana i van inspeccionar les seves naus.

L’esquadrilla estava formada per una dotzena d'aparells del model BTL-S3: eren ales-Y de dos seients, la nau d'atac més comú en l'Aliança. No podien aconseguir velocitats tan elevades com els ales-Y o els TIE i no tenien tanta potència de foc, però eren molt sòlids i podien aguantar un considerable càstig. No eren ni les naus més modernes disponibles ni les que millor es comportaven en el buit espacial, però tot i així no haurien de tenir cap problema a l'hora de capturar un vaixell de càrrega sense escorta. Tots els aparells portaven els colors i els codis d'identificació de l'Aliança.

-Un munt d'antigalles- va dir en Dash-. Si vols anar una mica més de pressa que un androide amb una cama trencada, probablement hauràs de baixar-te i empènyer.

En Luke el va ignorar.

- Compten amb unitats d’astronavegació per a tots aquests aparells? -Li va preguntar al cap de l'esquadrilla.

El cap, un bothan que semblava tan jove per a la seva espècie com en Luke ho era per a la seva, va assentir.

-Sí, disposem d'androides. I totes les naus compten amb canons làser Taim & Bak IX-Quatre alimentats per generadors No-valdex estàndard. Per desgràcia, no disposem de torpedes protons pels llançadors Arakyd.

En Luke va arronsar les espatlles.

-No importa. De tota manera no volem destruir el vaixell de càrrega, sinó que volem capturar-lo intacte i d'una sola peça. Quantes hores de vol ha acumulat la seva esquadrilla?

-Em temo que no moltes. La majoria de nosaltres som relativament novells, i només hem volat unes cent hores o menys en aquests ocells. Però els nois aprenen de pressa i els artillers són bastant bons, encara que no hem tingut ocasió de practicar massa.

No era una bona notícia.

-Disposem d'uns quants dies abans que ens proporcionin les coordenades del nostre objectiu-va dir en Luke-. Potser puguem trobar un lloc on dur a terme algunes maniobres.

-Ens encantaria, comandant Skywalker. L’esquadrilla està a la seva disposició.

En Luke va somriure. «Comandant Skywalker...» Seguia agradant-li com sonaven aquestes dues paraules. Ja podia veure com es convertien en coronel Skywalker i general Skywalker. En Luke es va dir que ser general segurament no interferiria gaire amb el seu ensinistrament Jedi. Després de tot, Ben havia estat general, no?

Però aquest camí hauria de ser recorregut més tard. Primer calia ocupar-se del vaixell de càrrega, i després havia de rescatar en Han. Això podia ser bastant dur, però capturar un vaixell de càrrega ple de fems... Bé, en Luke estava segur que en un parell de dies n'hi hauria prou per poder posar en forma a aquells nois.

La Leia estava pensant a introduir una moneda de crèdit dins d'una de les màquines d'apostes trucades. Estava tan avorrida que se sentia disposada a provar sort.

L’Àvaro va anar cap a ella.

-Acabo de rebre una tranzmizió de fora del planeta- va dir-. La reprezentant del Zol Negre ve cap aquí. Arribarà dintre de trez diaz.

La Leia es va sentir envaïda per un immens alleujament. «Gràcies al cel...» I un instant després, mentre l’Àvaro s'allunyava amb el seu caminar pesat i balandrejant, va pensar en el que acabava de dir-li. La representant arribaria d'aquí a tres dies?

Una dona?

Bé, i per què no? No hi havia cap regla que digués que una dona no podia ser una criminal.

En certa manera, que el Sol Negre pogués estar representat per una dona gairebé va fer que la Leia sentís una mena de pervers plaer. I a més, ja anava sent hora que hi arribés d'una vegada.

L'agent al qual estaven esperant va arribar a la base secreta de Bothawui tres dies després que ho fessin en Luke i en Dash. Koth Melan va acompanyar a l'agent fins a una sala privada, i els quatre es van asseure al voltant de la taula.

-Aquí hi ha les coordenades del pla de vol - va dir l'agent, traient un diminut ordinador de la seva butxaca i col·locant-lo sobre la taula.

- Han obtingut alguna dada més sobre la naturalesa del projecte? -Va preguntar en Melan.

-Ni tan sols rumors. Sembla que de sobte tothom ha decidit mantenir la boca més tancada que les valves d'una cloïssa corelliana.

-Llàstima.

L'agent semblava idèntic a tots els bothans que en Luke havia vist fins aquell moment: n'hi hauria prou amb introduir-lo en una multitud perquè desaparegués.

- Creu que aquestes coordenades són vàlides? -Va preguntar Melan, assenyalant el petit ordinador amb una inclinació de cap.

-Sí. Les vaig rebre del nostre contacte del baix món. Mai ens ha lliurat informació falsa.

- El seu contacte del baix món? -Va preguntar en Luke.

-Em refereixo al Sol Negre -va dir l'agent. En Luke i en Dash van intercanviar una ràpida mirada.

- El Sol Negre? -Va exclamar en Luke.

-Sembla que aquesta organització està intentant quedar bé amb l'Aliança -va explicar Melan-. Ja ens han proporcionat dades prou valuoses en diverses ocasions. Crec que pensen que l'Aliança guanyarà la guerra contra l'Imperi.

-Deuen ser els únics -va dir en Dash.

En Melan el va mirar fixament durant uns moments, però d'altra banda va ignorar les seves paraules.

-Igual que passa en la política, de vegades la guerra crea estranys companys de llit -va dir després-. Cal utilitzar les eines de què disposes.

En Luke va moure el cap.

-No m'agrada -va dir-. Deuen esperar alguna cosa a canvi.

I el que la Leia estigués tractant d'establir contacte amb el Sol Negre gairebé en el mateix instant en què l'organització criminal decidia lliurar-los una informació que no tenia preu semblava una coincidència força increïble. Hi havia alguna cosa que no encaixava en tot allò.

-No han demanat res.

-Encara -va dir en Dash.

-D'acord -va replicar en Luke-. Oblidem-nos d'això per ara. Si aquesta informació és correcta, quant falta perquè haguem d’iniciar els preparatius d'enlairament?

-La seva esquadrilla de voluntaris ja ha estat posada en estat d'alerta -va dir en Melan-. Estarem en posició d'aquí a menys de tres hores estàndard per establir contacte amb el vaixell de càrrega.

- «Estarem»?

-Jo aniré amb vosaltres -va dir en Melan-. Si en Dash Rendar té espai a bord de la seva nau, podria...

En Dash va obsequiar al bothan amb un lànguid somriure ple de malícia.

-Cap problema. Sap cuinar? Potser em vingui de gust un mos quan ens hàgim apoderat del vaixell de càrrega.

-Dubto que anem a tenir temps de menjar -va dir en Luke.

-Tu potser no, noi, però jo puc pilotar i menjar al mateix temps.

En Luke no va tenir més remei que somriure. Aquell tipus era tan vanitós que qualsevol dia rebentaria en una explosió de pur orgull i acabaria escampat per tota la galàxia.

-Serà millor que anem a les nostres naus -va dir. Dash es va dur la mà al front en una sarcàstica paròdia de la salutació militar.

-A les seves ordres, comandant.

Havia arribat el moment d'entrar en acció.

En Luke va guiar a la dotzena d'ales-Y en una trajectòria d'allunyament del planeta que els portaria cap a la zona d'ombra per als sensors projectada per la lluna local, cosa que els ajudaria a esquivar les patrulles imperials. La formació estava una mica dispersa, però els bothans volaven força bé per ser un grup de pilots que només havia passat un temps mínim a bord dels seus aparells. Si haguessin hagut d'enfrontar-se a la millor ala de caces TIE de la flota imperial, en Luke hauria estat molt més nerviós, per descomptat, però haurien de ser capaços d'ajudar a envoltar un vaixell de càrrega i detenir-lo.

Les coordenades i el moment de la trobada s'estaven aproximant, i en Luke va concentrar tota la seva atenció en l'emboscada.

En Dash pilotava la seva nau cromada darrere d'ell, gairebé invisible contra el teló de fons de l'espai desproveït d'aire, amb Koth Melan com a passatger.

-Mantingueu la formació, nois -va dir en Luke per la seva comunicador-. Ja gairebé hem arribat. I ara vull sentir les vostres veus, Esquadró Blau.

Els pilots dels ales-Y van anar acusant rebut de les seves ordres. En Luke havia decidit no complicar les coses: cada nau tenia un nombre, i havia batejat l'esquadró amb un color.

-Rebut -va dir en Luke-. Ja hem arribat. Adopteu les posicions prefixades.

L’Esquadró Blau va obeir i les naus es van aturar en el buit. Els ales-Y van quedar suspeses al centre del no-res, esperant. Si la informació era correcta, el vaixell de càrrega hauria de sorgir de l’hiperespai a menys de cent quilòmetres davant d'ells...

El pilot del vaixell de càrrega no devia haver sentit l'alarma del seu cronòmetre. La nau va tornar a l'espai real, sí, però a només cinquanta quilòmetres de distància.

Era un vaixell de càrrega lleuger corellià d'un model molt corrent, encara que la seva configuració era diferent de la del Falcó Mil·lenari. En comptes de l'estructura principal en forma de plat amb el morro doble i la carlinga de control sobresortint d'ella, aquella nau era un oval allargat amb els extrems retallats i un compartiment de càrrega rectangular que podia desprendre’s suspès sota el casc. La seva forma general suggeria l'esquema simplificat d'un desintegrador gegant.

-Obriu bé els ulls, Esquadró Blau: allà està el nostre objectiu. Formació d'atac!

La nau va sorgir de l’hiperespai movent-se a una velocitat relativament reduïda, però en estar més a prop del previst no disposarien de molt temps. En Luke va sintonitzar un canal d'operacions estàndard i va dirigir el feix de transmissió cap al vaixell de càrrega.

-Atenció, vaixell de càrrega Suprosa, atenció: aquí el comandant Skywalker de l'Aliança-va dir-. Apaguin els seus motors i prepareu-vos per a ser abordats.

Si tot anava segons el planejat, Koth Melan, que portaria un vestit de buit, seria escortat a bord del vaixell de càrrega per un parell de guàrdies i uns tècnics que també viatjaven a la nau d’en Dash. Entrarien i sortirien en qüestió de minuts.

-Aquí el capità del vaixell de càrrega Suprosa. Estan bojos? -Va arribar la contestació a través del comunicador-. Transportem fertilitzant! Quina mena de pirates són vostès?

-No som pirates. Com ja li he dit, som combatents de l'Aliança..., i potser tinguem un jardí molt gran per abonar. Apagueu els motors i ningú sortirà ferit, capità.

Hi va haver un llarg silenci. Cabia la possibilitat que el pilot no sabés què transportaven, però en Luke no ho creia. Si no ho sabia, no tindria cap objecció a ser abordat. Si ho sabia...

-Escolti, amic, tinc un contracte amb els nois de STX i he rebut ordres de lliurar el meu carregament a l'agent de Bothawui. Per què no va a espatllar el dia a algú que estigui fent contraban d'armes, espècia o el que sigui?

-O apaga els motors ara mateix o ho farem nosaltres per vostè a canonades, capità. Alguns dels meus artillers són capaços d'arrencar una mosca d'una paret amb les seves bateries làser.

Bé, sempre hi havia la possibilitat que poguessin fer-ho..., encara que en Luke mai havia vist disparar tan bé a cap d'ells durant les maniobres. Tanmateix, el pilot del vaixell de càrrega no ho sabia, i de sobte el vaixell de càrrega es va desprendre del seu mòdul de transport, va accelerar i va virar cap a estribord.

Anava a tractant de fugir.

En Luke va tornar a utilitzar el canal d'operacions intern.

-Haurem de fer-ho al vell estil, nois -va dir-. Dispareu únicament contra els motors! Si no esteu segurs que encertareu, no obriu foc: no volem que aquest vaixell de càrrega acabi fet trossos. Endavant!

La distància que s'interposava entre l'Esquadró Blau i el vaixell de càrrega va anar disminuint molt de pressa. Aquell intent de fugida era una autèntica estupidesa: el seu objectiu estava desarmat, i a més a més era molt més lent que els ales-Y. Si volien fregir el capità, aquest ja es podia resignar a ser el seu sopar..., i el capità devia de saber-ho.
El vaixell de càrrega va intentar seguir una trajectòria en angle recte amb els caces que s'aproximaven, però ja gairebé estaven sobre d'ell. En Luke encapçalava la formació: la seva nau era més ràpida que els ales-Y i només farien falta un parell d’andanades per destruir-ne els motors, sempre suposant que el vaixell de càrrega no comptés amb escuts més potents dels habituals.

Dos segons més...

L'R2 va emetre un estrident xiulet electrònic.

«Oh, oh...»

El que acabava de sentir no li havia agradat gens.

-Posa-ho en la pantalla, R2 -va dir.

La imatge del vaixell de càrrega va aparèixer a la pantalla d’en Luke.

Unes llums vermelles que s'encenien i s'apagaven havien aparegut de sobte allà on abans només hi havia quatre seccions de casc perfectament llises. Dos punts lluminosos més brillaven amb centelleigs blaus. Unes planxes acabaven de fer-se de costat en els flancs del vaixell de càrrega per revelar armes ocultes.

- Atenció tothom: aquest trasto té dents! Hi ha canons làser a proa i a popa, i estic veient dues protuberàncies que semblen llançadors de coets ventrals i dorsals. Aneu amb molt de compte!

En Luke va fer virar la seva ala-X en el mateix instant en què el làser de proa del vaixell de càrrega obria foc. El feix d'energia va passar prou a prop seu per saturar d'estàtica el seu comunicador.

Un ala-Y, el Blau Quatre, es va llançar sobre el vaixell de càrrega i va centrar les seves mires en el compartiment motriu. En Luke va veure com el feix disparat pel caça s'escampava sobre l'objectiu, però el núvol de claredat blavosa que va sorgir del no-res en el punt de l'impacte va revelar que el vaixell de càrrega posseïa escuts reforçats.

Aquella nau no seria una presa tan fàcil després de tot.

El feix del canó làser del vaixell de càrrega va aconseguir centrar-se en el Blau Quatre, i la nau va esclatar en el buit.

Les maleïdes bateries làser devien tenir molts watts darrere d'elles!

- Trenqueu la formació, traçar un cercle i reagrupeu-vos! -Va cridar en Luke pel seu comunicador.

Blau Dos va interrompre la seva trajectòria d'atac quan ja gairebé estava sobre del vaixell de càrrega.

Massa tard. Blau Dos va passar a ser història entre un esclat de restes metàl·lics.
Quatre naus bothanes es van allunyar en una formació força ben organitzada, amb Dash pilotant el Genet de l'Espai al costat.

En Luke estava prou a prop del vaixell de càrrega per poder veure com el llançador dorsal emetia un núvol de gas que es va cristal·litzar en l'espai i va començar a lluir sota la llum del sol local.

- Ha llançat un coet! -Va cridar en Luke.

-El veig -va dir en Dash-. Vaig a convertir en ferralla en aquest clau.

En Luke va veure com la nau d’en Dash girava i oscil·lava per l'espai, i els seus canons robòtics van començar a escopir feixos coherents d'energia. En Luke no podia veure el coet, però va veure com Dash prosseguia el seu atac i l'enlluernador ruixat de llances de llum concentrada que brollaven dels seus canons.

- Maleït sigui! -Va dir en Dash-. He d'estar donant-li! Per què no s'atura?

- Surt d'aquí, Dash! -Va cridar en Luke.

-Oh, calla, ho tinc, atura't, maleït munt de ferralla, atura't...

- Fot el camp d'aquí!

- No, acabaré amb ell!

- Impacte imminent! -Va cridar Blau Sis-. Disperseu-vos!

Els quatre caces van intentar dissoldre la seva formació, separant-se com dits d'un puny que s'obrís.

Però ja era massa tard.

El coet va esclatar entre ells, i quan la resplendor de la detonació es va haver dissipat, les quatre naus, amb vuit bothans a bord, havien desaparegut.

-No puc haver fallat -va dir en Dash amb incredulitat-. No puc haver fallat, és impossible...

La ira es va apoderar d’en Luke. Va fer virar l'ala-X i el va llançar en un vector directe cap al vaixell de càrrega. Sis naus del seu esquadró havien estat destruïdes en qüestió de segons... I Dash, el gran pilot Dash, havia ficat la pota fins al fons d'un forat negre. Si no hagués estat pel preu pagat en vides, en Luke hauria pensat que aquell fanfarró acabava de rebre el seu merescut. Si hi havia dubtat que els tripulants del vaixell de càrrega sabessin què transportaven, aquests dubtes ja s'havien esfumat del tot.

En Luke estava massa enfurismat per utilitzar la Força. Va ignorar els feixos d'energia que venien cap a ell, va ignorar la cacofonia de xiulets i gemecs electrònics produïts per R2...

En Luke ho va ignorar tot excepte el compartiment motriu del vaixell de càrrega que tenia sota les mires dels seus canons. Va disparar. Va disparar una i una altra vegada. Va veure com el camp d'energia anava cedint sota el seu atac. Després va veure com el compartiment motriu s'anava esquerdant a poc a poc, per acabar escopint fum i una fogonada vermella i porpra quan els seus feixos làser el van consumir fins a deixar totalment inutilitzat.

-No puc haver fallat -va dir en Dash.

Semblava atordit, com si no entengués què havia passat.

-Ja n'hi ha prou, Dash -li va ordenar en Luke-. Ja és massa tard per preocupar-se per això. Prepara't per apropar la teva nau al vaixell de càrrega. Després va canviar de canal.

-Els seus motors han quedat destruïts, capità, i si disparen un altre coet o llancen una altra andanada làser, vostè i la seva tripulació compartiran la seva destinació -li va dir al vaixell de càrrega-. Ha rebut la meva transmissió?

Hi va haver una breu pausa.

-Sí, l'he rebuda.

-A partir d'ara se'ls considerarà presoners de guerra. Preparin-se per ser abordats. Si valoren en alguna cosa les seves vides, serà millor que es mantinguin allunyats del seu veritable carregament. Si li passa alguna cosa, ho pagaran.

En Luke va tallar la comunicació. Oh maledicció... Havia perdut a la meitat del seu esquadró. Hi hauria d'haver comprès que allò era massa fàcil per ser veritat. Una dotzena de bothans havien mort perquè poguessin fer-se amb aquella nau i l'ordinador que transportava. Hi hauria d'haver estat preparat per enfrontar-se a alguna mena de trampa.

Hi hauria d'haver sabut que no es podia confiar en l'Imperi. Hauria d'haver-se adonat que a Dash se li donava molt millor el parlar que l'actuació.

Era un pèssim comandant. Cada vegada que sortia a l'espai, perdia a algú..., i no hi havia ningú més a qui poder culpar d'allò. Sí, Dash li havia fallat, però la responsabilitat requeia en Luke perquè ell era el comandant de la missió. Hi havia cregut que tot seria tan fàcil... «Resultarà molt senzill», li havia dit a Dash.

Sí Massa orgull, massa confiança en si mateix... Estava excessivament segur que la Força li mostraria el camí adequat. No podia estar més equivocat.

A cert nivell, això l'enfurismava. La Força no sempre venia quan la necessitava.

Però si ho necessitaves, el costat fosc estaria allà. Sempre estaria allà...

«Oh, no, res d'això. Oblida-ho. Ni se t'acudeixi pensar a anar per aquest camí. "

Però resultava molt temptador. Tot aquest poder... En Luke l'havia sentit.

Va moure el cap. Fos el que fos, esperava que el que hagués en l'ordinador que transportava aquest vaixell de càrrega valgués el preu que havien hagut de pagar per ell.

Més valdria que així fora.

Següent