L’últim Orde (XIII)

Anterior

13

Van arribar a Coruscant en plena nit, eren deu, disfressats de Jawes, i es van esmunyir per l'entrada secreta que Seguretat de palau havia segellat i que en Luke s'havia encarregat, amb la mateixa cura, d'obrir. Van arribar a la Torre sense ser vistos no va constituir cap problema. Encara no havien tingut temps per pensar en el que farien amb el laberint de passadissos secrets de l'emperador.

Van entrar sigil·losament a les estances, precedits pel Luke, i en Han es va trobar per primera vegada cara a cara amb els guardaespatlles que la seva dona havia triat per protegir-la a ella i als seus fills de l'Imperi.

Un grup de noghri.

-La saludem, lady Vader -va dir amb veu greu el primer alienígena de pell grisenca. Es va tirar a terra i va estendre els braços als costats. Els altres el van imitar, circumstància que hauria d'haver resultat difícil en l'estreta entrada a les estances, però no ho va ser, la qual cosa proclamava l'agilitat dels nouvinguts -. Sóc Cakhmaim, guerrer del clan Eikh'mir -va continuar el noghri, parlant a terra -. Sóc el cap de la guàrdia d'honor de la Mal'ary'ush. Comprometem les nostres vides en el seu servei i protecció.

-Podeu aixecar-vos -va dir la Leia, amb veu solemne i majestuosa. En Han li va dirigir una mirada fugaç, i va descobrir que tant la cara com la seva postura eren tan aristocràtiques com la veu. El tipus de comportament autoritari que solia posar en marxa els seus circuits automàtics de desobediència, només que a la Leia li esqueia -. Com Mal'ary'ush, accepto els vostres serveis.

Els noghri es van aixecar, sense fer més soroll que quan s'havien postrat.

-El meu tinent, Mobvekhar del clan Hakh'khar –En Cakhmaim va indicar al noghri de la seva dreta -. Ell enviarà la segona guàrdia.

-El meu marit, en Han Solo -va respondre la Leia, i va assenyalar al Han. En Cakhmaim es va tornar a mirar-lo, i en Han va mantenir allunyada la mà del desintegrador amb un esforç conscient.

-Et saludem -va dir amb gravetat l'alienígena -. Els noghri honren al consort de lady Vader.

El consort? En Han va dirigir una mirada d'estupor a la Leia. La seva expressió seguia seriosa, però va advertir la insinuació d'un somriure en les comissures de la seva boca.

-Gràcies -va grunyir en Han -. Encantat de conèixer-los.

-I tu, Khabarakh -La Leia va estendre la mà cap a un altre noghri -. M'alegro de tornar-te a veure. Confio que la maitrakh de la teva família es trobi bé.

-Es troba molt bé, la meva senyora -va dir el noghri, que es va avançar per estrènyer la seva mà -. Li envia les seves salutacions, així com la promesa renovada de la seva fidelitat.

La porta es va obrir darrere dels noghri i en Chewbacca va entrar.

- Algun problema? -Va preguntar en Han, agraït per la interrupció de tantes galanteries.

En Chewbacca va grunyir una negativa, i els seus ulls van escodrinyar el grup d'alienígenes. Va localitzar en Khabarakh i es va apropar al noghri, a qui va saludar amb un grunyit.

- Quines altres persones estaran sota la nostra protecció, lady Vader? -Va preguntar en Cakhmaim.

-La meva ajudant, la Wínter, i els meus bessons. Veniu, us els ensenyaré.

Es va encaminar cap al dormitori, flanquejada per Cakhmaim i Mobvekhar. La resta dels alienígenes es van desplegar per les estances i van concedir especial atenció a les parets i les portes. En Chewbacca i en Khabarakh es van desviar cap a l'habitació de la Wínter, conversant en veu baixa.

-Segueix sense agradar-te, eh? -Va dir en Luke.

-Doncs no -va admetre en Han, mentre observava Chewbacca i Khabarakh -, però crec que no tinc altra elecció.

Va notar que en Luke s'encongia d'espatlles.

-Tu i Chewie podeu quedar-vos aquí -va proposar en Luke -. Lando, Mara i jo anirem a Wayland.

-Podríeu portar-vos als noghri -va suggerir amb sequedat en Han -. Si més no, allà no hauríeu de preocupar-vos per si algú els veu.

-Ningú no ens veurà aquí -miolà una veu greu al seu costat.

En Han va fer un salt i va portar la mà al desintegrador, mentre donava mitja volta. Hi havia un noghri a la seva dreta, en efecte, però hauria jurat que ningú es trobava a prop seu.

- Sempre guaiten a la gent així? -Va preguntar. L’alienígena va inclinar el cap.

-Perdona, consort de lady Vader. No era la meva intenció ofendre't.

-Són grans caçadors -va murmurar en Luke.

-Sí, això m'han dit -En Han es va girar cap al Luke. Impressionant, per descomptat, però mai li havia preocupat la capacitat dels noghri per protegir la Leia i els bessons -. Escolta, Luke...

-Són bona gent, Han -va dir en veu baixa en Luke -. De debò. La Leia ja els ha confiat la seva vida una vegada.

-Sí -En Han va tractar d'esborrar la imatge de la Leia i els bessons en mans dels imperials -. Tot va anar bé a la plataforma d'aterratge?

-Cap problema. En Wedge i un parell de companys del seu Esquadró Murri ens van escortar, i en Chewie va amagar la nau. Ningú ens va veure entrar al palau.

-Espero que hagis segellat la porta en sortir. Si un altre comando imperial irromp, sorprendrà la Leia amb les mans ocupades.

-Està tancada, però sense segellar -En Luke va moure el cap -. Li direm a Cakhmaim que la segelli quan ens anem.

En Han va arrufar les celles i una desagradable sospita va acudir a la seva ment.

- Vols dir que ens anem ara?

- Se t'ocorre un moment millor? Mira, els noghri són aquí, i el Falcó carregat i preparat. I ningú trobarà a faltar la Mara fins al matí.

En Han va mirar cap a la porta del dormitori, on la Leia acabava d'aparèixer, seguida de la seva escorta noghri. Era lògic, havia d’admetre-ho, però havia albergat l'esperança que Leia i ell poguessin passar junts una mica més de temps.

Només que l'Imperi seguiria fabricant clons durant aquell temps.

Va fer una ganyota.

-Molt bé -va remugar -. És clar. Per què no?

-Ja ho sé -va dir en Luke -. I em sap greu.

-Oblida-ho. Com ho farem?

-En Lando i jo traurem la Mara. Tu i Chewie anireu al Falcó i ens recollireu. No oblidis portar als androides.

-D'acord -va contestar en Han, i va notar que el seu llavi s'agitava. No n'hi havia prou amb què hagués de deixar la Leia i els seus fills per penetrar en una altra fortalesa imperial; a sobre, hauria de suportar al pesat de C3PO. La situació millorava a cada moment -. Tens el cep que Chewie va manipular?

-Aquí -En Luke es va picar la jaqueta -. També sé d’on cal agafar-lo.

-No el perdis –li va advertir Han -. Hi ha un androide G-2RD en marxa, i hauràs de treure-li el cap perquè s'aturi.

-Entenc -va assentir en Luke -. Ens trobarem on vam amagar la nau noghri. Chewie sap on és. Va donar mitja volta i es va encaminar a la porta.

-Bona sort -va remugar en Han a sota veu. Quan es tombava... -. Què estàs mirant? -Va preguntar.

El noghri aturat al seu costat va inclinar el cap.

-No pretenia molestar-te, consort de lady Vader –va tranquil·litzar al Han. Es va tornar i va reprendre el seu estudi de la paret.

En Han fer una ganyota i va buscar la Leia amb la mirada. Molt bé, se n’aniria aquesta nit, però no marxaria fins acomiadar-se de la seva dona. I en privat.

L'emperador va aixecar les mans i va llançar cascades de raigs blanc blavosos cap als seus enemics. Els dos homes van trontollar, i la Mara va pensar, amb agònica esperança, que aquesta vegada la conclusió seria diferent. Però no. En Vader i l’Skywalker es van incorporar i van aixecar en alt les espases de llum, amb un crit de ràbia de so elèctric...

La Mara es va despertar i la seva mà va temptejar automàticament a la recerca del desintegrador que guardava sota el llit, i que ja no hi era. El crit havia sonat com el principi de l'alarma procedent de l’androide G-2RD que muntava guàrdia davant la seva porta. Una alarma que havia cessat amb brusquedat...

El pany es va obrir. La mà de la Mara va tocar l'agenda electrònica que havia estat llegint abans d'anar a dormir i, quan la porta es va obrir, va llançar l'instrument amb totes les seves forces contra la fosca silueta que es retallava en el llindar.

El míssil improvisat no va arribar al seu destí. La silueta es va limitar a aixecar una mà, i l'instrument es va immobilitzar en ple vol.

-Tranquil·la, Mara -va murmurar l'intrús, i va donar un altre pas -. Sóc jo, en Luke Skywalker.

La Mara va escodrinyar la foscor i va projectar la seva ment cap a l’intrús. Era l’Skywalker, en efecte.

- Què vols? -Va preguntar.

-Anem a treure't d'aquí -va dir l’Skywalker. Es va acostar a l'escriptori i va obrir una llum suau -. Vinga, vesteix-te.

- Sí? -Va replicar la Mara, i va aclucar els ulls fins que es van acostumar a la llum -. T'importa dir-me on anem?

Unes lleus arrugues van solcar el front de l’Skywalker.

-A Wayland. Vas dir a la Leia que podries trobar-lo.

La Mara el va mirar atònita.

-Sí, li ho vaig dir. Quan vaig dir que faria de guia?

-És necessari, Mara -va insistir l’Skywalker, amb la veu tenyida d'aquell irritant entusiasme idealista tan típic d'ell. El mateix entusiasme que li havia impedit matar el boig de Joruus C'baoth en Jomark-. Estem a la vora d'un nou lot de Guerres Clòniques. Cal impedir-ho.

-Doncs ves a impedir-ho. Aquesta no és la meva guerra, Skywalker, crec haver-t'ho dit ja.

Les paraules eren un mer acte reflex, i ella ho sabia. Quant havia revelat a l’Organa Solo l'existència del magatzem de l'emperador, s'havia compromès amb aquest bàndol, i això significava fer el que se li demanava. Encara que signifiqués conduir-los en persona a Wayland.

Gràcies a la seva perspicàcia Jedi, l’Skywalker ja ho hauria deduït. Si més no, tenia la prudència de no refregar-li-ho per la cara.

-Està bé -va grunyir, i va treure les cames del llit -. Espera fora. Surto de seguida.

Mentre es vestia, encara va tenir temps d'explorar la zona amb la seva Força, molt menys entrenada, i no li va sorprendre descobrir que en Calrissian esperava amb l’Skywalker quan va sortir de l'habitació. L'estat del G-2RD sí va constituir una sorpresa. A jutjar per la forma en què s'havia truncat el xiscle electrònic, esperava trobar al guàrdia androide escampat en peces pel passadís. En canvi, s'alçava al costat de la porta, perfectament intacte, i tremolava una mica portat de certa ràbia o frustració mecàniques.

-Li hem posat un cep -va contestar l’Skywalker a la seva muda pregunta.

Va localitzar el pla artefacte, subjecte al costat de l’androide.

-Pensava que no es podia immobilitzar a un guàrdia androide.

-No és fàcil, però en Han i en Chewie coneixen un mètode -va dir l’Skywalker, mentre els tres corrien pel passadís fins als turboascensors -. Van pensar que així t’alliberaríem amb més discreció.

«T’alliberaríem.» la Mara va mirar de reüll a l’Skywalker, i l'expressió va llançar nova llum sobre les circumstàncies. En Luke Skywalker, cavaller Jedi, heroi de la Rebel·lió, pilar de la llum i la justícia..., que desafiava a les institucions de la Nova República, de la Mon Mothma a sota seu, per posar-la en llibertat. La Mara Jade, una contrabandista a la qual no devia res, i que havia promès matar-lo, a sobre.

Només perquè sabia el que s'havia de fer. I confiava que ella l'ajudaria.

-Un truc fantàstic -va murmurar, mentre llançava una ullada a un passadís transversal, els seus ulls i ment alerta als guàrdies -. Hauré de demanar-li a Solo que me l’ensenyi.

En Calrissian va posar el vehicle lleuger en el que semblava una antiga plataforma d'aterratge privada. El Falcó Mil·lenari ja havia arribat, i un nerviós i impacient Chewbacca esperava a què obrissin l'escotilla.

-Ja era hora -va dir en Solo, quan la Mara va entrar amb l’Skywalker a la cabina. Tot just havien posat els peus a la nau, quan el vaixell de càrrega ja es va elevar en l'aire. En Solo devia estar tan nerviós com el wookiee -. Molt bé, Mara. On anem?

-Posa rumb a Obroa-skai. En aquell viatge, va ser l'última escala abans de Wayland. Crec que seré capaç de deduir la resta del recorregut a partir del temps que triguem a arribar.

-A veure si és veritat -va dir en Solo, i va teclejar a l'ordinador de navegació -. Serà millor que ens posem les corretges. Saltarem a la velocitat de la llum en quan puguem.

La Mara va lliscar al seient de passatger situat darrere d'ell. L’Skywalker va ocupar l'altre.

- De quants membres es compon la força d'assalt? -Va preguntar la Mara, mentre es cordava les corretges.

-Els que veus -va grunyir en Solo -. Tu, jo, Luke, en Lando i Chewie.

-Entenc.

La Mara va empassar saliva. Cinc contra les defenses que en Thrawn hagi disposat per protegir la seva base militar més vital. Fantàstic.

- No creus que ens estem comportant d'una forma molt poc esportiva? -Va preguntar amb sarcasme.

-No érem més a Yavin -va observar en Solo -, ni a Endor.

La Mara va clavar la vista en el seu clatell, amb el desig que la fúria i l'odi brollessin del seu interior, però només va notar un serè i llunyà dolor.

-La teva confiança és molt tranquil·litzadora -va comentar. En Solo va arronsar les espatlles.

-Quan fas el que l'altre bàndol no s'espera, sempre comptes amb cert avantatge -va contestar -. Recorda’m en algun moment que t’expliqui com vam fugir de Hoth.

Darrere, la porta es va obrir i en Chewbacca va entrar a la cabina.

- Tot a punt? -Va preguntar en Solo.

El wookiee va rugir alguna cosa que devia ser una afirmació.

-Bé. Fes una ullada a les comportes al·luvials. Estaven en vermell fa una estona.

Un altre rugit, i el wookiee es va posar a treballar.

-Abans que m'oblidi, Luke -va afegir en Solo -, tu t'encarregaràs d'aquests androides. No vull veure a C3PO tocant res, llevat que Chewie o Lando estiguin amb ell. Entès?

-Entès -va contestar en Luke. Va captar l'expressió de la Mara i li va dedicar un somriure -. C3PO té temps lliure, de vegades -va explicar -. Se li ha despertat un interès pel treball mecànic.

-I és un desastre -va puntualitzar en Han -. Bé, Chewie, prepara't. Allà anem...

Va tirar cap enrere de les palanques hiperpropulsores. A l'altre costat de la portella, les estrelles es van transformar en esteles... i es van encaminar al seu destí. Cinc persones disposades a envair una fortalesa imperial.

La Mara va mirar l’Skywalker. L'única persona que confiava realment en ella era l'home a qui havia de matar.

-La primera missió que està sota el teu comandament des que vas dimitir, Han -va comentar l’Skywalker.

-Sí -va replicar en Solo, tivant -. Només espero que no es tracti de l'última.

-La força de xoc del Bel·licós ha arribat, senyor -va anunciar l'oficial de comunicacions del Quimera -. El capità Aban informa que totes les naus estan preparades per entrar en combat, i sol·licita l'ordre definitiva de desplegament.

-Transmeteu-li, tinent -va ordenar en Pellaeon, mentre observava per la portella el nou grup de llums de navegació que havien aparegut a estribord, i intentava reprimir la creixent sensació de temor que s'enroscava en el seu estómac, com filets de fum verinós.

Havia estat una bona idea d’en Thrawn reunir l'elit de l'Imperi per al que pretenia ser un atac llampec a Coruscant, el que ja no era una bona idea residia en la possibilitat que l'atac no acabés en això. En C’baoth anava a bord, i l'única intenció d’en C’baoth semblava ser la captura de la Leia Organa Solo i els seus bessons. Ja havia demostrat que podia controlar totalment al Quimera i als seus tripulants, un arrogant malabarisme que havia endarrerit diverses hores l'operació. Si decidia repetir-ho en plena batalla de Coruscant...

En Pellaeon va fer una ganyota, i els sinistres records de la derrota de l'Imperi a Endor van surar davant els seus ulls. La segona Estrella de la Mort havia finit allà, juntament amb el Superdestructor Estel·lar Executor d’en Vader i un nombre excessiu dels millors i més brillants oficials de l'Imperi. Si la ingerència d’en C’baoth precipitava una repetició d'aquell desastre... Si l'Imperi perdia al gran almirall Thrawn i la seva plana major de Destructors Estel·lars..., mai es recuperaria.

I si el Mestre Jedi es decantava per paralitzar-los, com havia fet amb la resta de la tripulació a Bilbringi...

Un calfred va recórrer l'espina dorsal d’en Pellaeon. Havia vist els informes mèdics dels homes que havien degut de recuperar-se en la infermeria, i no albergava el menor desig de passar pel mateix. A part de la incomoditat i la confusió emocional que comportava, una humiliació pública d'aquesta envergadura minvaria la seva autoritat a bord de la nau.

Només podia confiar en donar a C'baoth el que desitjava sense aparentar debilitat i servilisme. Es va tornar cap al Mestre Jedi, mentre es preguntava si aprofitar aquesta por a la humiliació havia contribuït a consolidar el poder de l'emperador.

-Mestre C'baoth -va assentir de cap amb gravetat -. En què puc servir-lo?

-Vull que em prepari una nau a l'instant -va contestar en C'baoth, amb els ulls inflamats per un estrany foc intern -. Prou potent per traslladar-me a Wayland.

En Pellaeon va parpellejar.

- A Wayland?

-Sí –En C'baoth va mirar per la portella -. Li vaig dir fa temps que acabaria per prendre el comandament d'aquesta nau. El moment ha arribat.

En Pellaeon va reunir forces de flaquesa.

-Tenia la impressió que havia accedit a col·laborar en l'atac contra Coruscant...

-He canviat d'opinió -el va interrompre amb brusquedat en C'baoth.

Amb brusquedat, però també amb certa preocupació.

- Ha passat alguna cosa a Wayland? -Va preguntar en Pellaeon. En C’baoth el va mirar, i en Pellaeon va tenir l'estranya sensació que el Mestre Jedi reparava en la seva presència per primera vegada.

-El que passi o deixi de passar a Wayland no és cosa seva, capità imperial Pellaeon -va dir -. La seva única preocupació és procurar-me una nau -Va tornar a mirar per la portella -. O és que he de triar-la jo?

Un moviment a la part posterior del pont va atreure l'atenció d’en Pellaeon. El gran almirall Thrawn havia sortit de la seva sala de comandament particular per supervisar els preparatius finals de l'atac a Coruscant. Mentre en Pellaeon mirava, els ulls brillants d’en Thrawn van inspeccionar l'escena, van prendre nota de la presència d’en C’baoth i es van aturar un instant en el rostre i la postura d’en Pellaeon. Va tornar el cap, va assentir, i un milicià que duia a l'esquena una armadura alimentària d’ysalamir es va col·locar al seu costat. Van avançar a l'uníson. En C’baoth no es va molestar a tombar-se.

-Prepari’m una nau, gran almirall Thrawn -va ordenar -. Desitjo anar a Wayland. Immediatament.

-Vaja! -va dir en Thrawn, que es va aturar al costat d’en Pellaeon. El milicià es va quedar entre els dos, però una mica endarrerit, proporcionant a Pellaeon la protecció que tant anhelava -. Puc preguntar per què?

-Els meus motius són només de la meva incumbència -va respondre en C'baoth -. És que els qüestiona?

Durant un llarg moment, en Pellaeon va témer que en Thrawn acceptés el desafiament.

-De cap manera -va dir per fi el gran almirall -. Si vol anar a Wayland, ho farà. Tinent Tschel?

- Senyor? -Va dir el jove oficial de guàrdia, i es va posar ferms.

-Truqui al Cap del Mort -va ordenar en Thrawn -. Informi al capità Hàrbid que el Galió Estel·lar Draklor se separarà del seu grup i serà assignat al meu. Només la tripulació, els soldats i els passatgers són cosa meva.

-Sí, senyor.

En Tschel es va dirigir cap al lloc de comunicacions.

-Jo no he demanat soldats, gran almirall Thrawn -va dir en C’baoth, amb una expressió que oscil·lava entre la petulància i la suspicàcia -. Ni més passatgers.

-Feia temps que pensava enviar al general Covell a prendre el comandament de la guarnició destacada a la muntanya Tantiss -va explicar el gran almirall -, així com més tropes. Em sembla un moment tan bo com qualsevol altre.

En C’baoth va mirar en Pellaeon, i després a Thrawn.

-Molt bé -va contestar per fi, decantant-se per la petulància -, però serà la meva nau, no la d’en Covell. Jo donaré les ordres.

-I tant, mestre C'baoth -el va apaivagar en Thrawn -. Informaré d'això al general.

-D'acord.

La boca d’en C’baoth es va agitar indecisa darrere de la seva llarga barba blanca, i en Pellaeon va témer per un moment que perdés de nou el control. El seu cap es va inclinar a un costat, i després va tornar a recuperar la lucidesa.

-D'acord -va repetir -. Estaré a les meves estances. Digueu-me quan la meva nau estigui preparada.

-Així es farà -va dir en Thrawn.

En C’baoth va dirigir a cada un una altra mirada penetrant, i després va girar cua i se'n va anar.

-Informi al general Covell d'aquest canvi de plans, capità -va ordenar en Thrawn a Pellaeon, mentre mirava a C'baoth allunyant-se pel pont -. L'ordinador té una llista de soldats i tripulants assignats a l'ensinistrament de clons. Els ajudants d’en Covell s'encarregaran de traslladar-los a bord del Draklor, juntament amb una companyia dels millors homes d’en Covell.

En Pellaeon va arrufar les celles. Els soldats d’en Covell, i el mateix Covell, a propòsit, havien estat escollits per rellevar les forces de xoc que solien operar en qat Chrystac.

- Creu que la muntanya Tantiss està en perill? -Va preguntar.

-En perill greu, no. De tota manera, és possible que el nostre intuïtiu Mestre Jedi hagi captat alguna cosa; descontentament entre els nadius, potser. És millor no arriscar-nos.

En Pellaeon va mirar per la portella a l'estrella que era Coruscant.

- Podria ser alguna cosa relacionada amb els rebels?

-No crec -va dir en Thrawn -. Encara no hi ha indicis que hagin esbrinat l'existència de Wayland, i molt menys planejat un atac contra el planeta. Si això passés, sabríem molt per endavant les seves intencions.

-Mitjançant Font Delta.

-I mitjançant els canals habituals d'Intel·ligència -En Thrawn va somriure -. Li inquieta rebre informació d'una font que no comprèn, oi?

-Una mica sí, senyor -va admetre en Pellaeon.

-Consideri-ho una afirmació de la seva confiança. Algun dia, li revelaré el misteri de Font Delta, però encara no.

-Sí, senyor.

En Pellaeon va mirar cap a popa, per on havia desaparegut en C'baoth. Una cosa s'estava remenant en el fons de la seva memòria. Una cosa pel que feia a C'baoth i Wayland...

-Sembla preocupat, capità - va dir en Thrawn.

En Pellaeon va moure el cap.

-No m'agrada la idea que en C’baoth penetri a l'interior de muntanya Tantiss, almirall. No sé per què, però no m'agrada.

En Thrawn va seguir la seva mirada.

-Jo no em preocuparia per això -va dir en veu baixa -. De fet, això representa més una solució que un problema.

En Pellaeon va arrufar les celles.

-No entenc.

En Thrawn va tornar a somriure.

-Tot al seu temps, capità, però ara anem al que convé. Està preparada la meva nau insígnia?

En Pellaeon va rebutjar els seus pensaments. Ara que el centre de la Rebel·lió s'obria davant seu, sobraven els temors vagues.

-El Quimera es troba a la seva total disposició, almirall -va ser la resposta oficial.

-Bé -En Thrawn va passejar la mirada pel pont, i es va tornar una altra vegada cap a Pellaeon -. Assegureu-vos que la resta de la força d'assalt es trobi en les mateixes condicions, i informeu-los que esperarem que el Draklor hagi abandonat la zona.

Va mirar per la portella.

-I després -va afegir en veu baixa -, recordarem a la Rebel·lió el que és la guerra.

Següent