L’últim Orde (XXII)

Anterior

22

L'informe va arribar de muntanya Tantiss durant la nit de la nau, i l'esperava quan en Pellaeon va arribar al pont al matí. El Draklor havia arribat a Wayland més o menys segons el previst, sis hores abans, descarregat als seus passatgers i partit de nou cap a Valrar, tal com li havia estat ordenat. El general Covell s'havia negat a prendre el comandament fins al matí local...

En Pellaeon va arrufar les celles. S'havia negat a prendre el comandament? Això no era propi d’en Covell.

-Capità Pellaeon -va cridar l'oficial de comunicacions -. Senyor, estem rebent una transmissió hologràfica del coronel Selid, destacat a Wayland. És urgent.

-Passeu-la a la secció hologràfica del pont de popa -va ordenar en Pellaeon. Es va aixecar de la cadira de comandament i es va encaminar a popa -. Indiqueu al gran almirall... Tant és -es va interrompre, quan va veure per l'arcada que en Thrawn i en Rukh pujaven l'escala que conduïa al pont de popa.

En Thrawn també el va veure.

- Què passa, capità?

-Un missatge urgent de Wayland, senyor.

La imatge d'un oficial imperial ja els estava esperant. Tot i que l'holograma reduïa la seva grandària a una quarta part, en Pellaeon va advertir el nerviosisme del jove.

-En C'baoth, probablement -va predir en Thrawn. Es van situar davant de l’holograma, i en Thrawn va capcinejar en direcció a la imatge -. Coronel Selid, sóc el gran almirall Thrawn. Informi.

-Senyor -va dir en Selid, encara més rígid en la seva posició de ferms -. Lamento informar-lo, almirall, de la sobtada mort del general Covell.

En Pellaeon es va quedar bocabadat.

- Com? -Va preguntar.

-Encara no ho sabem, senyor. Pel que sembla, va morir mentre dormia. Els metges segueixen realitzant l’anàlisi, però fins ara només han pogut insinuar que grans porcions del cervell del general es van fondre.

-El teixit cerebral no es «fon» així com així, coronel -va dir en Thrawn -. Hi ha d'haver alguna raó.

En Selid va semblar encongir-se.

-Sí, senyor. Ho sento, senyor. No volia dir això.

-Ja ho sé –el va tranquil·litzar en Thrawn -. I la resta dels passatgers?

-Els metges els estan examinant. Fins ara, cap problema. A més, estan examinant a tots aquells que segueixen a l'interior de la guarnició. Les tropes del general Covell, la companyia que va arribar amb ell a bord del Draklor, ja s'havien dispersat per l'exterior de la muntanya quan va morir.

- Tota la companyia? -Es va sorprendre en Pellaeon -. Per què?

-No ho sé, senyor. El general Covell va donar les ordres. Després de la reunió general, és a dir, abans de morir.

-Potser hauríem de començar des del principi, coronel -el va interrompre en Thrawn -. Expliqui-m'ho tot.

-Sí, senyor –En Selid es va asserenar visiblement -. El general Covell i els altres van aterrar amb la llançadora fa unes sis hores. Vaig intentar cedir-li el comandament de la guarnició, però es va negar. Al seu torn, va insistir en parlar en privat amb les seves tropes en una de les sales de descans dels oficials.

- Quines tropes? -Va preguntar en Thrawn -. Tota la guarnició?

-No, senyor, només les que l'acompanyaven en el Draklor. Va dir que havia de donar-los ordres especials.-En Pellaeon va mirar al Thrawn.

-Pensava que hauria tingut temps suficient en la nau per donar-los ordres especials.

-Sí -va admetre en Thrawn -. Això seria el més lògic.

-Potser va ser idea d’en C’baoth, senyor -va suggerir en Selid -. No va deixar al general ni un moment des que van baixar de la llançadora. Murmurava tot el temps.

-Va ser ell, sí -va dir en to pensatiu en Thrawn. La seva veu era serena, però hi havia alguna cosa en ella que va provocar calfreds a Pellaeon -. On és ara el mestre C'baoth?

-En les antigues càmeres reals de l'emperador. El general Covell va insistir que fossin obertes per a ell.

- Estaria fora de la influència dels ysalamiri allà dalt? -Va preguntar en Pellaeon. En Thrawn va agitar el cap.

-Ho dubto. Segons els meus càlculs, tota la muntanya i part de la zona circumdant es troben a l'interior de la bombolla anti-Força. Què va passar després, coronel?

-El general va passar uns quinze minuts parlant amb les seves tropes. Quan va sortir, em va dir que els havia donat ordres secretes rebudes directament de vostè, almirall, i que jo no havia d’entremetre’m.

- I després es van anar de la muntanya?

-Sí, després de robar un dels magatzems d'explosius i maquinària. De fet, van passar un parell d'hores més a l'interior de la guarnició abans de sortir. Després, en C’baoth va acompanyar al general a la seva cambra, i dos milicians van acompanyar-lo després a les càmeres reals. Vaig destinar la resta de la guarnició a les rutines nocturnes habituals, i això va ser tot. Fins aquest matí, quan l’ordenança va trobar al general.

-De manera que en C’baoth no estava amb el general quan aquest va morir -va dir en Thrawn.

-No, senyor, encara que els metges opinen que el general no va viure molt més després que en C’baoth se n'anés.

-I va estar amb el general fins a aquest moment.

-Sí, senyor.

En Pellaeon va mirar de reüll en Thrawn. El gran almirall tenia la mirada perduda en la llunyania, amb els seus ulls vermells aclucats.

-Digueu-me, coronel, quina impressió li va causar el general Covell?

-Bé... –En Selid va titubejar -. He de dir que em vaig endur una certa decepció.

- Per què?

-No era com jo esperava, almirall -va explicar en Selid, molt violent. En Pellaeon no li va culpar: criticar un oficial superior enfront d'un altre constituïa una greu pèrdua de l'etiqueta militar. Sobretot, entre diferents branques del servei -. Semblava... distant és la paraula que jo utilitzaria, senyor. Va insinuar que el meu sistema de seguretat era deficient i que portaria a terme importants canvis, però no me'ls va especificar. De fet, a penes em va parlar mentre va estar aquí. I no només va ser amb mi, sinó amb els altres oficials que van intentar parlar amb ell. Estava en el seu dret, per descomptat, i potser estigués cansat, però no encaixava amb la reputació de què venia precedit.

-No, té raó -va dir en Thrawn -. Funciona el sistema hologràfic de les antigues estances imperials, coronel?

-Sí, senyor, encara que és possible que en C’baoth no estigui al saló del tron.

-Estarà -va replicar amb fredor en Thrawn -. Connecti’m amb ell.

-Sí, senyor.

La imatge d’en Selid va desaparèixer i va ser reemplaçada pel símbol de pausa.

- Creu que en C’baoth li va fer alguna cosa? -Va preguntar en veu baixa en Pellaeon.

-No se m'acut una altra explicació. Crec que el nostre benvolgut Mestre Jedi va intentar apoderar-se de la ment d’en Covell, potser per substituir parts senceres per les seves. Quan va ensopegar amb la bombolla dels ysalamiri i va perdre el contacte directe, no quedava prou d’en Covell perquè seguís viu molt de temps.

-Entenc –En Pellaeon va desviar la vista, enfurismat. Hi havia advertit en Thrawn sobre les intencions d’en C’baoth. Li havia advertit una vegada i una altra -. Què farà?

El símbol de pausa va desaparèixer abans que en Thrawn pogués contestar, però no va ser reemplaçat per l'habitual figura reduïda a un quart de mida. Davant d'ells va sorgir una enorme imatge del rostre d’en C’baoth, i en Pellaeon va donar un involuntari pas enrere.

En Thrawn ni tan sols es va immutar.

-Bon dia, mestre C'baoth -va dir el gran almirall, amb veu plàcida -. Veig que ha descobert l'emplaçament hologràfic secret de l'emperador.

-Gran almirall Thrawn -va dir en C’baoth, en to fred i arrogant -, així recompensa els meus esforços en pro de les seves ambicions, mitjançant un acte de traïció?

-L'únic traïdor que hi ha aquí és vostè, mestre C'baoth. Què li va fer a Covell?

En C’baoth va fer cas omís de la pregunta.

-No és tan fàcil trair a la Força com pensa -va dir -. I mai oblidi, gran almirall Thrawn, que la meva destrucció comportarà la seva. Ho he anticipat.

Va callar, i els va mirar d'un en un. Durant uns segons, en Thrawn va romandre en silenci.

- Ha acabat? -Va preguntar per fi.

En C’baoth va arrufar les celles. El nerviosisme i la incertesa es van reflectir en la seva cara augmentada. Malgrat la seva aterridora majestuositat, el sistema hologràfic personal de l'emperador posseïa alguns inconvenients.

-De moment -va dir en C’baoth -. Pot adduir alguna cosa en defensa seva?

-No tinc per què defensar-me, mestre C'baoth. Va ser vostè qui va insistir d’anar a Wayland. Digueu-me què li va fer al general Covell.

-Primer, em tornarà la Força.

-Els ysalamiri es quedaran on són. Digueu-me què li va fer al general Covell.

Els dos homes es van sostenir la mirada durant uns segons. En C’baoth ser el primer a rendir-se, i per un moment va donar la impressió que anava a ensorrar-se, però no va trigar a recuperar-se, i va tornar a ser l’arrogant Mestre Jedi de sempre.

-El general Covell era meu, i podia fer amb ell el que em donés la gana -va respondre -, com amb tota la resta de l'Imperi.

-Gràcies -va dir en Thrawn -. És l'únic que necessitava saber. Coronel Selid?

El rostre enorme es va esvair, sent substituït per la imatge d’en Selid, reduïda a un quart de mida.

- Sí, almirall?

-Instruccions, coronel -va dir en Thrawn -. En primer lloc, el mestre C'baoth es troba detingut. Tindrà lliure accés a les estances reals i al saló del tron ​​de l'emperador, però no podrà abandonar-los. Es desconnectaran tots els circuits de control d'aquestes plantes, és clar. En segon lloc, procedirà a investigar en quin punt de l'interior de la muntanya van ser vistes les tropes del general Covell abans de sortir.

- Per què no l'hi preguntem a les tropes, senyor? -Va suggerir en Selid-. Portaran comunicadors a sobre.

-Perquè no estic segur de si podem fiar-nos de les seves respostes, la qual cosa em porta a la tercera ordre. No es permetrà el retorn a cap dels soldats que es trobaven sota les ordres del general Covell.

En Selid es va quedar bocabadat.

- Senyor?

-M'ha sentit bé -va dir en Thrawn -. Un altre transport anirà a buscar-los d’aquí a uns dies, moment en què seran envoltats i evacuats del planeta. No podran entrar de nou a la muntanya sota cap circumstància.

-Sí, senyor -va contestar en Selid, ruboritzat -. Però, senyor... Què els hi dic?

-La veritat -va replicar en Thrawn en veu baixa -. Que les seves ordres no procedien d’en Covell, ni de bon tros de mi, sinó d'un traïdor a l'Imperi. Fins que Intel·ligència esbrini els detalls, tota la companyia es considera sota sospita, còmplices inconscients d'una traïció.

La paraula va semblar penjar entre ells en l'aire.

-Comprès, senyor -va dir en Selid per fi.

-Bé. Queda confirmat com a comandant de la guarnició, queda clar. Alguna pregunta?

En Selid es va alçar.

-No, senyor.

-Bé. Compleixi les ordres, coronel. Quimera fora.

La figura es va esvair.

- Creu que és prudent deixar a C'baoth allà, senyor? -Va preguntar en Pellaeon.

-No hi ha altre lloc més segur en tot l'Imperi -va indicar en Thrawn -. De moment, almenys.

En Pellaeon va arrufar les celles.

-No comprenc.

-L’Imperi deixarà de necessitar-lo molt aviat, capità -va dir en Thrawn. Es va tornar i va caminar cap a la secció principal del pont -. No obstant això, encara ha de jugar un últim paper en la nostra lluita per la consolidació del poder -Es va aturar a l'extrem del passadís elevat -. En C’baoth està boig, capità, en això estem tots dos d'acord, però aquesta bogeria resideix en la seva ment, no en el seu cos.

En Pellaeon el va mirar fixament.

- Està insinuant que anem a clonar-lo?

- Per què no? A la muntanya Tantiss no, per descomptat, tenint en compte les condicions que regnen en aquest lloc. Tampoc a la velocitat que permeten les instal·lacions. És ideal per a tècnics i pilots de caces TIE, però no per a un projecte de tanta importància. No, la meva intenció és que aquest clon accedeixi a la infantesa, perquè després arribi a la maduresa a la velocitat normal, durant els seus darrers deu o quinze anys. Sota condicions especials, per descomptat.

-Entenc –En Pellaeon va intentar mantenir serena la veu. Un C'baoth jove, o potser dos, deu o vint, solts per la galàxia. Era una idea a la qual trigaria a acostumar-se -. On muntaria aquestes instal·lacions de clonació?

-En un lloc absolutament segur. Potser en algun planeta de les Regions Desconegudes, on vaig servir una vegada a l'emperador. Ordeni a Intel·ligència que comenci a buscar un lloc apropiat quan haguem aixafat als rebels a Bilbringi.

En Pellaeon va torçar els llavis. En efecte, el perillosament eteri atac a Bilbringi. Per culpa dels problemes plantejats per C'baoth, gairebé havia oblidat el principal objectiu del moment. O les seves reserves sobre aquest tema.

-Sí, senyor. Almirall, em veig obligat a recordar-li que totes les proves segueixen indicant que Tangrene és el principal punt d'atac.

-Sóc conscient de les proves, capità. No obstant això, estaran a Bilbringi.

Va passejar la mirada pel pont, sense que els seus ulls vermells perdessin detall de res. I els tripulants ho sabien. En cada lloc de servei, es van produir els sons i moviments subtils d'homes conscients que el seu comandant els estava mirant, i es van esforçar per donar el millor de si mateixos.

-I nosaltres també -va dir el gran almirall a Pellaeon -. Posi rumb a Bilbringi, capità, i preparem-nos per rebre als nostres convidats.

En Wedge va buidar les restes de la seva copa i la va deixar sobre la fusta estellada i tacada de la petita taula, mentre mirava l'altre costat de la sorollosa cantina de Mumbri Storve. El local estava tan abarrotat com quan Janson, Hobbie i ell havien arribat, una hora abans, però la composició de la multitud havia canviat una mica. La major part dels joves s'havien anat, tant les parelles com els grups, sent substituïts per gent gran i més sedentària. Els marginats també començaven a desfilar, la qual cosa indicava que havia arribat el moment que també marxessin.

Els seus pilots de l'Esquadró Murri també ho sabien.

- Hora de marxar? -Va suggerir en Hobbie, en veu prou alta per fer-se sentir sobre l'estrèpit.

-Exacte -va assentir de cap en Wedge.

Es va posar dret i va rebuscar en la seva bossa una moneda per pagar l'última ronda. La seva bossa civil, i odiava els malentesos, però resultaria bastant complicat que es passegessin per la ciutat amb els seus uniformes de la Nova República, juntament amb els distintius de l'Esquadró Murri.

Va trobar una moneda de la mida adequada i la va deixar caure al centre de la taula, mentre els altres s'aixecaven.

- On anem ara? -Va preguntar en Janson, mentre estirava els músculs de l'esquena.

-A la base, suposo -va dir en Wedge.

-Bé -va grunyir en Janson -. Aviat despertarà.

En Wedge va assentir de nou mentre es dirigia cap a la sortida. Era igual quan es fes de dia; molt abans, fotrien el camp d'aquest planeta i volarien cap al seu punt de cita, prop de les drassanes de Bilbringi.

Es van obrir pas entre les taules abarrotades. En un moment donat, un individu flac i alt va empènyer la seva cadira cap enrere, va estar a punt d'aixafar els peus d’en Wedge i es va aixecar, oscil·lant.

-Compte -balbucejà, gairebé tirant-se sobre d’en Wedge.

-Tranquil, amic -va grunyir en Wedge, mentre intentava recuperar l'equilibri. Va veure de cua d'ull que en Janson s'acostava al tipus i el sostenia amb un braç.

-Em sembla perfecte -va murmurar l'home. Va deixar de balbucejar i va envoltar l'esquena d’en Wedge amb el braç -. Tots quatre, tranquils, i ajudem al pobre borratxo a sortir d'aquí.

En Wedge es va posar rígid. En qüestió d'un segon, havien passat d'una tranquil·la nit a la ciutat a un seriós compromís. Un cop atrapats en Janson i ell, només quedava en Hobbie, amb una pistola a mà, però el seu atacant no hauria oblidat portar reforços.

L'home alt va notar la tensió d’en Wedge.

-Relaxa't, xaval -el va renyar amb suavitat -. No et recordes de mi, eh?

En Wedge va contemplar amb el nas arrufat la cara que gairebé s'aixafava contra la seva. No la va reconèixer, però era molt probable que en aquesta tessitura no reconegués ni a la seva pròpia mare.

- Hauria? -Va murmurar. L'altre va tornar a balbucejar.

-Això pensava -va dir, en to ofès -. Si algú t'ajuda a lluitar contra un Destructor Imperial, hauries d’en recordar-te d'ell. Sobretot quan ocorre al cul de la galàxia.

En Wedge va arrufar les celles una mica més, gairebé sense adonar-se que tot el grup s'havia posat en marxa. En el cul de la galàxia...? I de sobte, ho va saber. La flota Katana, i els homes d’en Talon Karrde sorgint del no-res per ajudar-los en la seva lluita contra els imperials. I després, les breus i problemàtiques incursions a l'interior del Creuer Estel·lar...

- Aves?

-No ha estat tan difícil, oi? -Va aprovar l'altre -. Ja et vaig dir que, si t’esforçaves, podries aconseguir-ho. Bé, seguim amb calma i tranquil·litat, sense cridar més atenció de la necessària.

No semblava existir una altra alternativa que obeir, però mentre en Wedge avançava cap a la sortida, els seus ulls no van parar de moure’s, buscant alguna cosa que pugui utilitzar per sortir del mal pas. Se suposava que en Karrde i els seus havien accedit a proporcionar informació a la Nova República, però això no significava que fossin aliats. I si l'Imperi els havia amenaçat..., o subornat...

Cap oportunitat d'escapar se'ls va brindar abans de travessar les portes.

-Per aquí -va dir l’Aves.

Va abandonar el seu paper de borratxo i els va guiar pels carrers tot just il·luminats i transitats.

En Janson va mirar a Wedge i va arquejar les celles. En Wedge va arronsar les espatlles i va seguir a l’Aves. Podia tractar-se d'un parany, però en aquell moment la curiositat ja havia substituït al temor. Una cosa passaria, i volia descobrir-ho.

No va trigar gaire a esbrinar-ho. Dos edificis després de Mumbri Storve, l’Aves es va desviar i va desaparèixer en una entrada tenebrosa. En Wedge el va seguir, gairebé a l'espera de trobar-se davant mitja dotzena de desintegradors, però no hi havia ningú amb l’Aves.

-I ara, què? -Va preguntar, mentre en Janson i en Hobbie es reunien amb ell.

L’Aves va moure el cap cap al carrer.

-Fixeu-vos -va dir -. Si no vaig errat, aquí ve.

En Wedge va mirar. Un aqualish amb cara de morsa va passar de llarg, i va llançar una ràpida mirada a l'entrada abans d'allunyar-se. El ritme de les seves petjades va variar tot just, després, es va asserenar i va recuperar el pas. Va avançar uns passos més...

Es va sentir un cop sord, i l’aqualish va aparèixer de nou davant el portal. Dos homes subjectaven el seu cos inconscient.

- Algun problema? -Va preguntar l’Aves.

-No -va respondre un dels homes, mentre deixava caure a terra sense massa delicadesa a l'aqualish -. Són molt més roïns que intel·ligents.

-Aquest era bastant intel·ligent -va dir l’Aves -. Mira’l bé, Antilles. Potser la propera vegada te n'adonis que és un espia imperial.

En Wedge va contemplar l’alienígena.

-Així que un espia imperial, eh?

-Va per lliure, de fet -L’Aves va arronsar les espatlles -. Però és igualment perillós.

En Wedge li va tornar la mirada, amb expressió neutra.

-Suposo que hauríem de donar-te les gràcies -va dir. Un dels homes, ocupat a registrar la roba de l'aqualish, va remugar a sota veu.

-Crec que sí -va dir l’Aves -. Si no fos per nosaltres, t'hauries convertit en el tema principal del següent informe enviat per la Intel·ligència Imperial.

-Això imagino -va admetre Wedge.

Va intercanviar mirades amb Hobbie i Janson. Al cap i a la fi, aquella havia estat la idea del muntatge, fer el possible per convèncer el gran almirall Thrawn que Tangrene era l'objectiu de la Nova República.

- Què faràs amb ell? -Va preguntar a l’Aves.

-El cuidarem. No et preocupis, trigarà prou temps a enviar més informes.

En Wedge va assentir. Era agradable saber que els homes d’en Karrde encara estaven del seu costat.

-Gràcies -va repetir, i aquest cop de cor -. Et dec una.

L’Aves va decantar el cap.

- Vols pagar el deute ara mateix?

- Com? -Va preguntar en Wedge amb cautela.

-Estem preparant un treballet -L’Aves va bellugar vagament la mà en direcció al cel -. Sabem que vosaltres també. Seria de gran ajuda que portéssim a terme el nostre mentre vosaltres manteniu ocupat a Thrawn.

En Wedge va arrufar les celles.

- Vols que et digui quan comença la nostra operació?

- Per què no? Com ja t'he dit, sabem que trameu alguna cosa. L'actuació repetida d’en Bel Iblis i tot això.

En Wedge va mirar de nou als seus pilots i es va preguntar si apreciaven la ironia de la situació tant com ell. Tota una nit de subtils insinuacions anant-se’n en orris, i ara els hi demanaven la confirmació de l'operació. L'equip del coronel Derlin no ho hauria fet millor d'haver volgut.

-Em sap greu -va dir a poc a poc, amb autèntic pesar en la veu -, però ja saps que no puc dir-t'ho.

- Per què? -Va preguntar amb paciència l’Aves -. Ja t'he dit que ho sabem gairebé tot. Puc demostrar-t'ho, si vols.

-Aquí no -es va afanyar a dir en Wedge. L'objectiu era sembrar insinuacions, no continuar tal desvergonyiment com per aixecar sospites -. Algú podria sentir-te.

En Janson va palmejar seu braç.

-Hem de tornar, senyor -va murmurar -. Hi ha moltes coses a fer abans de marxar.

-Ja ho sé, ho sé -va dir en Wedge. El bo d’en Janson, just el que necessitava -. Escolta, Aves, et diré el que faré. Vas a quedar-te una estona per aquí?

-Potser. Per què?

-Deixa que parli amb el comandant de la meva unitat, a veure si aconsegueixo un permís especial per a tu.

L'expressió de l'Aves va reflectir amb claredat la seva opinió sobre la idea.

-Val la pena provar -va contestar amb diplomàcia -. Trigaràs molt en rebre la resposta?

-No ho sé. Està tan ocupat com els altres. Intentaré posar-me en contacte amb tu d'una forma o una altra, però si no reps cap notícia meva abans de vint-i-vuit hores, no m'esperis.

L’Aves potser va somriure lleument, però per al Wedge va ser impossible precisar a l'escassa llum.

-Molt bé -va grunyir -. Suposo que és millor que res. Deixa els missatges al cambrer nocturn del cafè Dona Laza.

-D'acord. Hem d'anar-nos-en. Gràcies de nou.

Els dos pilots i ell van creuar el carrer. Quan es van trobar a dues illes de distància, En Hobbie va parlar.

-Vint hores, eh? Molt llest.

-Això he pensat -va dir amb modèstia en Wedge -. Ens permetria arribar a Tangrene just a temps de la gran batalla.

-Esperem que pensi vendre la informació a l'Imperi -va murmurar en Janson -. Seria una pena haver malgastat tota la vetllada.

-Oh, la vendrà, la vendrà –va esbufegar en Hobbie -. És un contrabandista. Per a què l'anava a voler, si no?

En Wedge va pensar en la batalla de la Katana. Potser en Karrde i la seva gent no eren més que escòria, sempre disposats a vendre al millor postor, però ell no ho creia.

-Aviat ho esbrinarem -va dir a Hobbie -. Anem-nos-en. Com ha dit en Janson, hem de fer moltes coses.

Següent