Cruïlla

cruïlla

Christopher Cerasi

Relat curt sobre el viatge de la princesa Leia al cúmul de Hapes tres mesos abans del Festeig de la Princesa Leia.

La Princesa Leia Organa no podia dormir. Després de donar voltes i voltes al llit per algunes hores, va decidir aixecar-se i emprar el temps constructivament. Des que va abandonar el Cúmul de Hapes, feia ja unes cinc hores, no havia pogut calmar els seus pensaments i se sentia aclaparada després de tot el que va presenciar i va discutir amb la formidable Reina Mare hapaniana, la Ta'a Chume.

La Leia havia viatjat a Hapes per ordre de la Mon Mothma i la resta de líders del Consell per tal d'obtenir ajuda militar a la batalla de la Nova República contra el Senyor de la Guerra Imperial renegat Zsinj. Els generalment hermètics i estretament privats hapanians havien fet l'insòlit gest de convidar a un representant de la Nova República a visitar cada un dels 63 planetes habitats en el Cúmul de Hapes, i la Leia havia estat escollida per unanimitat per aquesta intimidatòria tasca diplomàtica. La Mon Mothma es va precipitar a assenyalar que, en vista que les habilitats diplomàtiques de la Leia eren per molt les més eficaces, i la seva compassió llegendària, era l'opció més lògica. Normalment la Leia s'hauria oposat a una missió que la portaria tan lluny de la seva llar i dels seus éssers estimats, però com que en Han i en Luke estaven ocupats en tasques de llarg termini i no tornarien per un temps, la Leia va acceptar representar la Nova República a Hapes.

Es va servir un got d'aigua mentre passejava d'un costat a un altre per la sala principal de la seva suite privada. Les seves estances a bord del Destructor Estel·lar Somni Rebel eren espaiosos i elegants, però aquesta nit la Leia se sentia tancada i nerviosa. Ella havia estat a bord d'aquesta nau gairebé tot el temps que havia romàs en el Cúmul de Hapes aquestes últimes setmanes, i anhelava tornar a Coruscant. Un cop allà podria pensar i moure’s amb llibertat, i eventualment es reuniria amb Han.

Han. Han passat més de dos mesos des que la Leia li digués adéu al seu estimat pirata espacial, i l’estranyava moltíssim. Encara com a general a la milícia de la Nova República, en Han ha estat perseguint Zsinj amb l'esperança de posar fi al tirà i el seu regnat del terror. Encara intentava comunicar-se amb la Leia tan seguit com li era possible, ha estat massa infreqüent per a tots dos. Les seves converses eren sovint precipitades i gens romàntiques, però la guerra no deixava molt espai per al romanç. La Leia havia de recordar-se a si mateixa això cada vegada que se sentia sola, la qual cosa passava sovint últimament.

Ella va donar un gir als seus pensaments de tornada a la seva missió en el Cúmul de Hapes. Desafortunadament, la Leia no podia saber si la missió havia estat un èxit o no, ja que els hapanians i la seva Reina Mare van romandre completament indesxifrables i gens compromesos. Després de setmanes de reunions diplomàtiques, recepcions, sopars i cerimònies, la Leia seguia sense obtenir una resposta clara de la Reina Mare. Quan la Leia va abandonar Hapes, la Ta'a Chume tan sols li va dir que aviat parlarien de nou. I això va ser tot.

El mateix Hapes havia estat un somni. Des del minut que el seu transport va aterrar i va poder olorar l'aire fred i aromàtic del frondós món i sentir la suau brisa en les seves galtes, va saber per què els hapanians estimaven tant el seu món. Era tan estrany però alhora tan familiar. Se sentia com a Alderaan. Se sentia com la seva llar. I això la va fer sentir més nostàlgica del que ja estava. Mentre la Reina Mare, la Ta'a Chume li donava la benvinguda cordialment i la guiava per una frondosa gespa on entrepans havien estat curosament col·locats, la Leia va tenir el centelleig d'un possible futur, un Han i ella vivint junts aquí, i això la va omplir d'un anhel tal que la Leia va pensar que el seu cor es trencaria. Mentre la Reina Mare la convidava a seure davant d'ella, la Leia s'esforçava per controlar les seves emocions i concentrar-se en la tasca actual.

- Te n'adones que si els hi donem suport militar i econòmic, voldrem alguna cosa a canvi - va dir la Ta'a Chume, abandonant tota pretensió d'una xerrada trivial.

La Leia va amagar la seva sorpresa davant la franquesa de la reina. Li va donar a la Ta'a Chume el seu millor somriure diplomàtic i va dir:

- Per descomptat. No ens atreviríem a pensar el contrari. Hapes i els seus membres serien plenament part de la Nova República i de tots els beneficis, tant polítics com aquells que això comporta.

- Sí, és clar, Princesa. Però m’interpretes malament. Precisaríem alguna cosa de tu personalment.

Aquesta vegada la Leia no va poder dissimular la seva sorpresa. Va aconseguir calmar-se i va col·locar la seva tassa de te suaument en el delicat platet.

- Jo? Disculpi’m Sa Majestat, però sóc només una ambaixadora. No sé què podria...

La Ta'a Chume la va interrompre.

-Ets tu amb qui estem impressionats, Princesa. Tant la teva reputació com la teva fortalesa han quedat més que demostrades durant aquest viatge. Com bé saps, després de tot el que has presenciat durant la teva estada amb nosaltres, som una societat que valora la fortalesa de les nostres dones per sobre tota la resta. He notat aquesta mateixa fortalesa en tu, i és per això que li donaré en aquest assumpte tota la meva atenció. La teva Nova República hauria d'estar agraïda de tenir algú tan fort com tu. Algú que pugui guiar la seva gent cap a temps millors. Discutiré amb el meu consell al respecte, i ens comunicarem amb tu tan aviat com prenguem una decisió.

-Gràcies, Sa Majestat -va respondre la Leia, tractant d'obtenir una resposta definitiva de la Ta'a Chume. La sensació de neguit a l'estómac de la Leia li va confirmar que no obtindria més respostes de la Reina Mare, i que la seva exhaustiva missió havia arribat a la seva fi -. Espero que hi hagi bones notícies, i com més aviat millor.

Si la Reina Mare va captar el toc subtil de la Leia, no va donar mostra física o verbal d'això. Mentre ordenava a un servent que omplís la tassa de la Leia, la Ta'a Chume li va somriure misteriosament a la Princesa.

- Has d’acompanyar-me aquesta nit per un últim sopar abans de la teva tornada a Coruscant i a la teva Nova República. Estic segura que el teu poble ha d’estranyar-te molt.

La Leia va passar la resta del dia passejant pels llocs de Hapes que no havia vist durant la seva visita prèvia. Quan la Ta'a Chume la va deixar sola per vestir-se per al sopar, la Leia es va sentir sobtadament molt cansada i malenconiosa. Ella no va poder alliberar-se de la seva depressió durant tot la gran i pompós sopar amb la Ta'a Chume, i per quan es va acomiadar dels seus amfitrions i va abordar el seu transport, seguia perduda en els seus tristos pensaments. Va anar directe a les seves estances i va demanar que no la molestessin i va tractar de dormir per treure’s de sobre la fatiga i tristesa.

***

Ara, mentre contemplava per la finestra l'aparentment interminable mar d'estrelles, el que pertorbava a la Leia més que el seu abrupte retorn i la frustrant manca de respostes de la Ta'a Chume, fins i tot més que les forces d’en Zsinj, era el fet que la seva vida després de la derrota de l'Imperi estava lluny de ser el que ella esperava i volia que fos. La Leia, en Han i en Luke constantment es van trobar davant escaramussa rere escaramussa, batalla rere batalla. No se suposava que les coses s'anaven a calmar després d'Endor? La Leia desitjava tenir temps per estar amb Luke, per arribar a conèixer al germà que recentment va descobrir que tenia, tot i que tots dos es coneixien des de feia anys. Encara era una cosa nova i increïble, però últimament en Luke es trobava lluny en la seva contínua missió a la recerca dels Jedi. I en Han?

Ella hauria d'estar passant més temps amb Han, en lloc de menys. La derrota de l'Imperi se suposava que anava a donar-los la tan anhelada pau i tranquil·litat, una oportunitat per estar junts després d'haver estat separats tots aquests llargs i solitaris mesos mentre en Han encara estava congelat en carbonita i penjant despietadament a la paret del palau d’en Jabba el Hutt. En lloc d'això, reunions, entrenament, i missions els separaven constantment, i ara aquesta condemnada guerra amb Zsinj. No era el que ella desitjava per a tots dos, en absolut. I va pensar que estava sent egoista per sentir-se així. A una petita part d'ella no li importava, però sabia que el deure sempre estava primer, després un mateix. Així era com va ser criada i era el que ella esperava de si mateixa, i el que els altres esperaven d'ella.

Però no podia ignorar aquesta petita part que només volia trobar al Han i fugir amb ell. Abandonar els assumptes del govern i la diplomàcia i fer que en Han deixi enrere la seva carrera militar i de contrabandista. Ella volia començar una vida junts, només tenir-se l'un a l'altre i no ser molestats.

Però això era una fantasia, i això d’ara era la realitat. A vegades no li agradava la realitat. I de vegades podia acceptar la realitat i intentar fer-la millor. Va donar un sospir i va decidir intentar el segon. Es va dirigir cap a la unitat de comunicació de la seva suite, i després d'uns segons, el capità de la nau va respondre.

- Sí, Sa Altesa?

- Capità Carhill, pot intentar fer contacte amb el General Solo per mi, si us plau?

- De seguida, Princesa.

Mentre la Leia esperava comunicar-se amb Han, es reprenia a si mateixa per haver-se sumit en l’autocompassió i estava resolta a aprofitar al màxim el seu temps fins que en Han tornés de la guerra. Veuria també al Luke, un cop aquest hagi tornat de la seva última missió, i potser tots dos puguin passar un temps junts com a família.

Hi havia molt que volia explicar-li al Han, que volia compartir amb ell. Anhelava estar junts un cop més, tornar a connectar després de tant temps. De vegades sentia que no hi havia ningú a la galàxia que l’entengués millor que en Han, ni tan sols el seu propi germà.

El so del comunicador va portar a la Leia de tornada a la realitat, i amb un somriure es va preparar per sentir la veu d’en Han. Va sentir que l'havia estranyat més que mai últimament, i no podia esperar per a explicar-li com li havia anat la seva missió a Hapes i de tot el que li agradaria aquest planeta; com li havia recordat a Alderaan.

Però va ser la veu del Capità Carhill qui es va dirigir a ella en el seu lloc.

- Ho sento, Sa Altesa, però no vam poder comunicar-nos amb el General Solo. Ha d'estar massa lluny del nostre senyal o es troba en combat. Hem tingut informes que la batalla al front ha estat intensa, potser aquesta sigui la raó. Ho intento de nou?

- No. Gràcies, Capità. Gràcies de totes maneres.

- Per descomptat, Sa Altesa. Bona nit.

La Leia va tancar la transmissió i es va quedar al costat de la unitat de comunicació per uns segons, maleint en veu baixa per dins. Es va dirigir a la seva alcova però només va poder avançar uns passos i es va desplomar al sofà, aclaparada. Va decidir fer una cosa que no havia tingut el luxe de fer per setmanes, potser mesos. Va decidir cedir finalment als seus sentiments. Ones de tristesa i frustració van fluir sobre ella, i la Princesa Leia Organa va començar a plorar. I va seguir per un bon temps.

FI