L’últim Orde (XXVIII)

Anterior

28

-Sembla que hi són tots, capità -va dir en Thrawn. Va contemplar per la portella del pont les naus de guerra rebels, desplegades al llarg de les vores dels cons gravitatoris dels Creuers Interceptors -. Ordeneu a l’Inexorable i al Sentinella que tornin a les seves posicions en la línia de demarcació. Que totes les naus de guerra es preparin per enfrontar l'enemic.

-Sí, senyor.

En Pellaeon va bellugar el cap sorprès, mentre teclejava les ordres. Un cop més, contra tot pronòstic, el gran almirall Thrawn havia demostrat que tenia raó. La flota de combat rebel hi era.

I probablement es preguntarien en aquest mateix moment què havia fallat en el seu intel·ligent estratagema.

-Penso, gran almirall, que potser no hauríem destruir-los a tots -va suggerir-. Algú hauria de tornar a Coruscant per explicar el fracàs.

-Hi estic d'acord, capità, encara que dubto que sigui aquesta la seva interpretació. El més probable és que arribin a la conclusió que han estat traïts.

-És possible –En Pellaeon va llançar una veloç ullada al voltant del pont. Hi havia cregut sentir un tènue so, una mena de cruixit o un grunyit gutural. Va escoltar amb atenció, però el so no es va repetir -. De tota manera, ens beneficiarà igualment.

-I tant -va admetre en Thrawn -. Triem el Creuer Estel·lar de l'almirall Ackbar com a missatger?

En Pellaeon va somriure. L’Ackbar. Que havia sobreviscut amb prou feines a les acusacions d'incompetència i traïció llançades pel conseller Borsk Fey'lya, amb motiu de l'operació en les drassanes d’Sluis Van. Aquest cop no tindria tanta sort.

-Molt hàbil, almirall -va dir.

-Gràcies, capità.

En Pellaeon va mirar al Rukh, alçat en silenci darrera de la butaca d’en Thrawn, i es va preguntar si el noghri apreciava la ironia de la situació. Tenint en compte la manca de sofisticació de la seva espècie, era d’esperar el contrari.

Davant, espurnes de foc làser sovintejaven cada vegada més, a mesura que els esquadrons de caces començaven a enfrontar-se. En Pellaeon es va acomodar a la seva butaca, va contemplar les pantalles i es va preparar per a la batalla. Per a la batalla, i per a la victòria.

-Compte, Cap Murri, et segueixen dos -va ressonar la veu de Murri Dos a les orelles d’en Wedge -. Murri Sis?

-Confirmat, Murri Dos. Doble blanc dins de tres segons. Un, dos...

En Wedge va imprimir un brusc gir al seu aparell. Els dos caces TIE, que van intentar imitar la seva maniobra sense perdre'l de vista, ni tan sols van arribar a veure els dos caces-X que els trepitjaven els talons.

-Gràcies -va dir en Wedge, dues explosions més tard.

-Cap problema. Què fem ara?

-No sé -va admetre.

Va dedicar un ràpid cop d'ull a la batalla que rugia al seu voltant. Fins ara, l'almirall Ackbar encara mantenia els seus Creuers Estel·lars en formació de combat, però a jutjar pel càstig que estaven rebent les naus de suport per part dels imperials, la situació podia degenerar en un caos total d'un moment a un altre. En aquest cas, els esquadrons de caces quedarien abandonats a la seva sort.

Cosa que ja succeïa ara. Calia trobar un blanc adequat.

Murri Dos devia pensar el mateix.

-Cap Murri, penso que aquests imperials no haurien portat tantes naus per aixafar-nos si haguessin de protegir, al mateix temps, les drassanes de Bilbringi.

En Wedge va estirar el coll per observar els centelleigs de llums. Contra elles, va distingir els foscos i ominosos contorns de quatre estacions de combat Golan II, com a mínim.

-Estic d'acord -va dir -, però crec que faria falta alguna cosa més que un atac del llegendari Esquadró Murri per posar-los nerviosos.

-Comandant Antilles, aquí el Centre de Comunicacions de la Flota -va interrompre una veu -. Rebem un senyal urgent per a vostè, emès en un codi xifrat diplomàtic de la Nova República. L'interessa?

En Wedge va parpellejar. Un codi xifrat diplomàtic? Allà?

-Crec que sí. Passi-me’l.

-Sí, senyor. -Va sentir un clic.

-Hola, Antilles -va dir en la seva oïda una veu vagament familiar -. M'alegro de tornar-te a veure.

-Estic segur que el sentiment és mutu -va contestar en Wedge, sorrut -. Qui ets?

-Au, vinga -es va burlar l'altre -. Has oblidat ja aquells meravellosos moments que vàrem passar davant la cantina de Mumbri Storve?

La cantina de...?

- Aves?

-Caram, molt bé. La teva memòria millora.

-És difícil oblidar-vos. On ets?

-Al bell mig d'aquesta gran flamarada de llums imperials que tens a un costat -va explicar l’Aves, amb veu una mica malhumorada -. M'agradaria saber per què esteu atacant aquest lloc, en lloc de Tangrene, com nosaltres pensàvem.

-M'agradaria saber quin era aquell treballet del que us anàveu a encarregar -va replicar l’Aves -. Vam aconseguir enganyar-nos mútuament, eh?

-I tant. Vàrem enganyar a tothom, excepte al gran almirall.

-Digues-m'ho a mi. Bé, és una trucada informal, o què?

-Potser si, o potser no. Escolta, en noranta segons, alguns de nosaltres intentarem apoderar-nos de la TCCG que hem vingut a buscar. Després, passi-ho bé.

Passi-ho bé d'unes drassanes imperials. Fins i tot semblava senzill.

-Bona sort.

-Gràcies. Ho dic perquè és igual en quina direcció fotem el camp, encara que potser a tu no et resulti tan indiferent.

En Wedge va notar que un tens somriure acudia als seus llavis.

-És possible. Si passéssiu prop d'aquestes Golan II, potser podríeu cosir-los a trets una mica des del darrere, de pas.

-A mi em sembla una bona ruta. És clar que la cosa es posarà lletja fora del perímetre. Totes aquestes naus i trastos disparant sense parar. Suposo que no podríeu proporcionar-nos una escorta amigable a partir d'aquest punt...

En Wedge va reflexionar. Era possible. Si els homes de l'Aves podien destruir tan sols una Golan II, obririen les drassanes a una incursió de la Nova República. Llevat que els imperials es resignessin a sacrificar-la, haurien de destinar algunes de les seves forces en aquest costat, per tapar el buit i rebutjar les naus que s'infiltressin.

I des del punt de vista dels contrabandistes, comptar amb la protecció de naus pertanyents a la Nova República els seria de gran ajuda. Un excel·lent intercanvi.

-Tracte fet -va dir a l’Aves -. Dóna'm un parell de minuts i t’aconseguiré aquesta escorta.

-Una escorta amigable, no ho oblidis –li va advertir l’Aves -. Ja saps a què em refereixo.

-Sé exactament què vols dir.

L'odi tradicional dels Mon Calamari cap als contrabandistes i el contraban era la llegenda del menjador d'oficials, i en Wedge tenia tantes ganes de posar-la a prova com l’Aves. Per això el contrabandista havia acudit a ell, en lloc d'oferir la seva ajuda a l’Ackbar i els altres comandaments de la flota.

-No et preocupis, ho tinc tot controlat -va afegir.

-D'acord. Bé, aquí ve la primera càrrega. Fins després.

El comunicador va emmudir.

- Anem a intervenir? -Va preguntar Murri Onze.

-Anem a intervenir -va confirmar en Wedge, imprimint al seu caça un gir tancat a estribord -. Murri Dos, informa el Comandament i sol·licita suport. No mencions el nom de l'Aves. Digues que ens hem coordinat amb un grup de resistència independent que es troba dins de les drassanes.

-Rebut, Cap Murri.

- I si l’Ackbar no vol córrer el risc? -Va preguntar Murri Set.

En Wedge va mirar cap a les llums de la drassana. Un cop més, com en tantes altres ocasions, tot anava a reduir-se a una qüestió de confiança. Confiança en un granger, acabat de sortir d'un planeta desert, per guiar-lo en l'atac a la primera Estrella de la Mort. Confiança en un antic apostador, que podia tenir o no alguna experiència en combat, per guiar-lo en l'atac a la segona Estrella de la Mort. I ara, confiança en un contrabandista que potser li traïa per un bon preu.

-És igual -va dir -. Anem a intervenir, amb o sense suport.

L'espasa de la Mara va centellejar i va travessar al clon Luuke. La còpia es va desplomar, la seva espasa va caure a terra, i va jeure immòbil.

Tot d'una, la pressió que turmentava la ment d’en Luke es va esvair.

Es va aixecar davant de la pantalla a la qual havia arrossegat al clon i va aspirar el que li va semblar la primera glopada d'aire pur des de feia hores. La prova havia acabat.

-Gràcies -va dir en veu baixa a la Mara.

La dona va retrocedir un pas del clon mort.

-No hi ha de què. Tens el cap clar ja?

De manera que havia percebut el brunzit de la seva ment. Es va preguntar com.

-Sí -va assentir, i va aspirar una altra meravellosa alenada d'aire net -. I la teva?

La Mara li va dirigir una mirada divertida i irònica alhora, però en Luke, per primera vegada des que es coneixien, no va veure dolor ni odi en els seus ulls.

-He fet el que ell volia que fes -va dir la Mara -. S'ha acabat.

En Luke va mirar cap a l'altre costat del saló del tron. En Karrde havia lligat les corretges dels vornskrs a la passarel·la ensorrada i s'obria pas amb cautela entre les restes. En Han, ja dempeus, ajudava a una Leia encara atordida a alliberar-se de la secció que havia caigut sobre ella.

- Leia -va cridar en Luke -. Estàs bé?

-Estic bé -va respondre la princesa -. Una mica desorientada. Sortim d'aquí, eh?

En Luke es va girar cap al C'baoth. L'ancià Jedi contemplava al clon mort. Les seves mans s'agitaven als costats, i als seus ulls, la fúria, la decepció i la bogeria treien el cap.

-Sí -va dir -. Anem-nos-en, Mara.

-Avanceu-vos. Em reuniré amb vosaltres de seguida.

En Luke la va mirar fixament.

- Què faràs?

- I a tu què et sembla? Vaig a rematar la feina, com hauria d'haver fet a Jomark.

En C’baoth va aixecar els ulls lentament cap a ella.

-Moriràs per això, Mara Jade -va dir, la seva veu serena més aterridora que qualsevol esclat de ràbia -. A poc a poc, entre horribles dolors.

Va respirar fondo, va aixecar les mans convertides en punys fins al pit i va tancar els ulls.

-Ja ho veurem -va murmurar la Mara. Va aixecar l'espasa i va avançar cap a ell.

Va començar com un tro llunyà, més intuït que sentit. En Luke va passejar la vista pel saló, assetjat per una premonició de perill, però no va veure res anormal. El soroll va adquirir més intensitat...

Tot d'una, les seccions del sostre situades sobre la Mara i ell es van ensorrar amb una explosió ensordidora.

- Compte! -Va cridar en Luke.

Va alçar les mans per protegir-se el cap i va tractar de saltar a un costat, però el centre de la cascada de roques es va moure amb ell. Ho va intentar de nou, però aquest cop gairebé va perdre l'equilibri quan el seu peu va quedar atrapat en una muntanya de pedres que li arribaven fins al turmell. Massa petites i nombroses per desviar-les mitjançant la Força, van seguir caient i colpejant-lo. A través de la pols que s’envirollava al seu voltant, va veure que la Mara es desplomava sota el diluvi, mentre intentava protegir-se el cap amb una mà i agitava l'espasa per rebutjar les pedres. En Luke va sentir que en Han cridava alguna cosa des de l'altre costat de la sala, i va endevinar que ells també patien un atac similar.

En C’baoth, a qui no arribava la pluja de pedres que havia desencadenat, va aixecar els braços.

- Sóc el Mestre Jedi C'baoth! -Va tronar, amb una veu que va dominar al rugit de la cascada -. L'Imperi, l'univers, són meus.

En Luke va adoptar una postura defensiva, presagiant un nou perill, però la intuïció, una vegada més, no li va servir de res. El raig llançat per C'baoth es va estavellar contra l'espasa de llum. En Luke va perdre l'equilibri per culpa de l'impacte i va caure de genolls sobre la pila de pedres que l'envoltava. Quan va intentar posar-se dret, una roca li va donar en un costat del cap. Va trontollar i va caure a un costat, recolzant una mà sobre les pedres. Nous raigs van crear una garlanda de foc a les roques, i onades de dolor van sacsejar el seu cos. L'espasa li va ser arrabassada de les mans, va veure que volava per sobre de la barana cap a l'extrem oposat del saló del tron.

-Prou -va cridar la Mara.

A través del vel de dolor, en Luke va veure que estava de genolls sobre les pedres, agitant en va l'espasa de llum, com si pretengués allunyar-les.

-Si vas a matar-nos, fes-ho d'una vegada.

-Paciència, la meva futura aprenent -va dir en C’baoth. En Luke va forçar la vista i, entre les pedres i la pols, va entreveure el somriure somiador de l'ancià -. Encara no pots morir, almenys fins que t'hagi conduït a la càmera de clonació del gran almirall.

La Mara es va estremir, horroritzada.

- Què?

-Perquè he vist a la Mara Jade agenollada davant meu -va seguir en C'baoth -. Una Mara Jade... o una altra.

-Ja està -va dir en Lando, mentre subjectava l'interruptor d'activació a l'última càrrega -. Donem-nos pressa i fotem el camp d'aquí.

En Chewbacca va rugir a la seva aprovació des de l'altre costat de la columna. En Lando va recollir el seu desintegrador, es va aixecar i va dedicar una ràpida inspecció a les portes que envoltaven el passadís exterior. Fins ara, tot anava bé. Si aconseguien contenir als milicians dos minuts més, prou perquè en Chewbacca i ell abandonessin la plataforma de treball i arribessin al passadís...

En Chewbacca va rugir una advertència. En Lando va escoltar amb atenció i va sentir el tènue brunzit de l’acoblador de flux negatiu.

-Fantàstic, Chewie. Anem-nos.

Es va encaminar al final del pont... I la porta oposada al pont va esclatar.

- Compte! -Va bramar en Lando.

Es va tirar sobre el pont i va ruixar de foc làser el núvol de pols i runa que sorgia d'on havia estat la porta. Raigs atordidors van volar en la seva direcció. Darrere, la ballesta d’en Chewbacca va respondre. Ni parlar de dos minuts.

Amb la cara atapeïda contra el terra de malla metàl·lica, en Lando va contemplar el pont. El pont i els dos prims però robustos passamans que corrien a banda i banda... Era una bogeria, però podia sortir bé.

-Chewie, acosta't -va cridar.

Va rodar de costat i va llançar una veloç mirada cap als controls del pont, situats sobre el passamà de la plataforma de treball. Control d'extensió..., allà. Control de retracció... Control d'aturada d'emergència...

El pont es va estremir quan en Chewbacca es va llançar al seu costat.

-Mantén-los ocupats -va dir en Lando.

Va calcular la distància, va saltar cap amunt i va accionar en ràpida successió el control de retracció i la parada d'emergència. El pont es va apartar de la plataforma de treball i es va aturar, prou lluny perquè les seves palanques de fixació es deixessin anar.

En Chewbacca va rugir una pregunta quan el pont es va inclinar una mica a causa del pes del seu cos.

-Ja ho veuràs -va dir en Lando. Espurnes de llum es van encendre a banda i banda, quan dues portes es van desintegrar -. Agafa't als suports del passamà i continua disparant. Allà anem.

Es va subjectar amb força, va apuntar i va disparar.

Però no als milicians que ja envaïen el passadís circular, sinó a l'extrem del pont. Es van elevar núvols d'espurnes quan els seus trets van vaporitzar seccions de la malla que constituïa el terra, i van saltar trossos de les barres de suport que hi havia sota. El pont va experimentar tremendes sacsejades, a mesura que en Lando seguia destrossant la seva integritat estructural. Al seu costat, en Chewbacca va rugir una salvatge frase wookiee que en Lando mai li havia sentit utilitzar.

Tot d'una, amb un horrible grinyol metàl·lic, el pont va cedir. Unit tan sols al passadís pel passamans encara intacte, va bascular cap avall. En Lando va aferrar amb força el passamans quan va passar de la seva posició horitzontal a una altra vertical.

El pont va xocar amb enorme violència contra els passamans de la galeria de clonació situada tres nivells més avall.

-Aquí ens baixem -va dir en Lando -. Anem-nos.

Va enfundar el desintegrador amb moviments maldestres i va saltar a la galeria. En Chewbacca, amb la seva natural destresa arbòria, l'havia precedit tres segons abans.

Van córrer ajupits rere dels cilindres Spaarti cap a la porta de sortida de la galeria, i quan es trobaven a mig camí, la columna va esclatar.

Primer ho van fer les càrregues, que van volar seccions de cables i tubs en una sèrie de boles de foc que van sorgir al voltant de la columna. Un núvol de fum, pols i líquids alimentàries vaporitzades es va elevar en l'aire, ocultant l'escena. Fluids multicolors van començar a escampar-se des de tot arreu. La plataforma de treball en la qual havien estat un minut abans es va precipitar sobre la columna, causant encara més destrosses. De l'interior del núvol va sorgir l’espurneig de línies elèctriques curtcircuitades i l'estrèpit d'explosions secundàries, que van afegir més materials a la pluja de runes.

Amb un horrible cruixit de suports trencats, les capes externes de la columna van començar a desprendre’s i caure cap a fora.

En Chewbacca va rugir una advertència.

-Jo tampoc -va cridar en Lando -. Sortim d'aquí.

Deu segons més tard eren fora, després de desintegrar a l'únic guàrdia que vigilava la porta de sortida del nivell. Es trobaven a dos passadissos de distància quan van percebre la llunyana vibració produïda per la caiguda de la columna a terra de la caverna.

-Molt bé -va panteixar en Lando, sense deixar de mirar a banda i banda cada vegada que creuaven un passadís transversal. Tot indicava que l’R2 havia fet una bona feina destinant tropes a altres punts, perquè tota la zona semblava deserta -. La sortida està per aquí -Va treure el comunicador -. Cridarem als altres i sortirem d'aquí. Han..

Va donar un salt quan un violent soroll va sorgir de l'aparell.

- Han? -Va repetir.

- Lando? -Va contestar la veu d’en Han, gairebé inaudible a causa del soroll.

-Sí -va confirmar en Lando -. Què passa aquí dalt?

-Aquest Jedi boig ens està tirant la teulada damunt -va cridar en Han -. La Leia i jo estem una mica protegits, però la Mara i en Luke no. On esteu?

-Prop de la caverna de clonació -va dir en Lando, amb les dents serrades. Si aquella ressonància arítmica d’en Chewbacca funcionava, un dels reactors de la muntanya començaria a mostrar inestabilitats. Si no sortien de la muntanya abans que volés pels aires... -. Vols que anem a ajudar-vos?

-No us molesteu -va interrompre la malhumorada veu d’en Karrde -. El turboascensor ja està bloquejat per una muntanya de pedres. Crec que tenim per estona.

En Chewbacca va rugir, boig de frustració.

-Oblida-ho, Chewie, tampoc podríeu fer res -va dir en Han -. Encara ens queden en Luke i la Mara. Potser puguin detenir-lo.

- I si no? -Va preguntar en Lando, amb l'estómac regirat -. Escolta, no us queda gaire temps. Creiem que hem aconseguit crear una ressonància arítmica en el nucli d'energia.

-Bé -va dir en Han -. Significa que en C’baoth tampoc sortirà.

-Han...

-Foteu el camp d'una vegada -el va interrompre en Han -. Chewie, ha estat fantàstic, però si no ho aconseguim, algú haurà d’ocupar-se d’en Jacen i la Jaina, a més de la Wínter. Entesos?

-El Salvatge Karrde espera al punt per on vau entrar -va afegir en Karrde -. Us estan esperant.

-D'acord -va respondre en Lando, rabiós -. Bona sort.

Va tallar la comunicació i va encaixar l'aparell en el seu cinturó. En Han tenia raó, des d'allà no podien fer res contra en C'baoth, però amb els turbolàsers del Salvatge Karrde i els plànols de l'R2...

-Anem, Chewie -va dir. Es va tornar cap a la sortida i va començar a córrer -. Encara no hem acabat.

-Potser és millor així -va murmurar en C'baoth, i va mirar amb tristesa al Luke, quan aquest va avançar cap a ell.

En Luke va parpellejar per treure la pols dels ulls i va aixecar la vista cap a l’ancià Jedi, intentant lluitar contra el dolor que encara sentia.

El dolor i la sensació de derrota. Agenollat ​​a terra, atrapat per pedres que li arribaven més amunt de la cintura i no paraven de caure, enfrontat-se a un Jedi boig que volia matar-lo...

No. Un Jedi ha d'actuar quan està serè. En pau amb la Força.

-Escolteu, mestre C'baoth -va dir -. Està malalt, ho sé, però jo puc ajudar-lo.

Una dotzena d'expressions es van succeir en el rostre d’en C’baoth, com si estigués escollint entre diverses emocions.

- De debò? -Va dir irònic -. I per què faries això per mi?

-Perquè ho necessita. I perquè el necessitem. Posseeix un immens cabal d'experiència i poder que podria utilitzar pel bé de la Nova República.

En C’baoth va esbufegar.

-El Mestre Jedi Joruus C'baoth no serveix als éssers inferiors, Jedi Skywalker.

- Per què no? Tots els grans Mestres Jedi de l'Antiga República ho van fer.

-I per això van fracassar –En C'baoth va apuntar amb un dit al Luke -. Per això els éssers inferiors es van alçar i els van matar.

-Això no és...

- Prou! -Va tronar en C'baoth -. És igual el que pensis que necessiten de mi els éssers inferiors. Jo ho decidiré. Acceptaran la meva autoritat, o moriran -Els seus ulls van brillar -. Tu has gaudit d'aquesta oportunitat, Jedi Skywalker. Encara més, podries haver governat al meu costat. En canvi, has triat la mort.

Una gota de suor o sang va relliscar per la galta d’en Luke.

- I la Mara?

En C’baoth va moure el cap.

-La Mara Jade ja no és de la teva incumbència. M'ocuparé d'ella més tard.

- No! -Va cridar la Mara -. T’ocuparàs de mi ara.

En Luke la va mirar. Les pedres seguien plovent sobre el seu cap, però, davant la seva sorpresa, la muntanya de roques alta fins als genolls que l'havia atrapat ja no existia. Ara va comprendre per què: aquelles frenètiques espassades d'abans no havien estat els inútils moviments que havia suposat. Hi havia practicat enormes forats a terra, pels que desapareixien les pedres.

La Mara va aixecar l'espasa i va carregar.

En C’baoth va girar cua per fer-hi front, la cara desfigurada de ràbia.

- No! -Va cridar.

De nou, raigs blanc-i-blavosos van brollar dels seus dits. La Mara els va parar amb l'espasa, però va vacil·lar quan es va veure envoltada de foc. En C’baoth va disparar una i una altra, mentre reculava cap al tron ​​i la paret. La Mara va seguir avançant amb tossuderia.

Tot d'una, la pluja de roques va cessar. Des de la vora de la pila que mig enterrava al Luke, van volar pedres cap a C'baoth. Van donar la volta per darrere i es van precipitar cap a la cara de la Mara. Aquesta va trontollar, va tancar els ulls per protegir-los i va aixecar el braç dret per intentar rebutjar-les.

En Luke va serrar les dents i va tractar d'apartar les pedres que el paralitzaven. No podia permetre que la Mara lluités sola, però va ser inútil. L'últim atac d’en C’baoth havia debilitat els seus músculs. Ho va intentar de totes maneres, sense fer cas del dolor. Va mirar a la Mara...

I va veure que el seu rostre canviava de sobte. En Luke va arrufar les celles, i llavors, ell també ho va sentir. La veu de la Leia, que parlava en la seva ment.

Mantingues els ulls tancats, Mara, i escolta la meva veu. Jo seré els teus ulls, jo et guiaré.

- No! -Va tornar a cridar en C’baoth -. No! És meva!

En Luke va desviar la vista cap a l'altre extrem del saló del tron, i es va preguntar com reaccionaria en C'baoth davant la gosadia de la Leia. No va passar res. Fins a les pedres havien parat de caure sobre la secció de la plataforma darrera de la qual s'apinyaven tots. Potser la llarga batalla havia començat a esgotar les forces d’en C’baoth, i ja no podia arriscar-se a dividir la seva atenció. En Luke va albirar la lluentor metàl·lica de la seva espasa, darrere de la plataforma, mig enterrada sota la muntanya de pedres que bloquejaven la porta del turboascensor. Si podia atreure-la, va reunir les forces suficients per acudir en auxili de la Mara...

Llavors, un altre moviment va cridar la seva atenció. Lligats a la plataforma, il·lesos malgrat la pluja de roques que havia atacat al seu amo, els vornskrs d’en Karrde tiraven de les seves corretges.

Un vornskr salvatge gairebé havia matat a la Mara durant la seva travessia del bosc de Myrkr. Seria just que aquests dos ajudessin a salvar-la. L'espasa de llum es va agitar a la petició d’en Luke, i es va encendre quan la seva ment va tocar el control. Va rodar sobre la muntanya de roques i va arrencar espurnes d'elles cada vegada que les tocava. En Luke va fer un esforç final. L'arma es va alçar en l'aire i va volar cap a ell.

I quan va arribar a la passarel·la destrossada, l'espasa va tallar netament les corretges dels vornskrs.

En C’baoth els va veure venir, és clar. Amb l'esquena gairebé enganxada a la paret, va canviar d'objectiu i va enviar un feix de raigs cap als depredadors, quan van saltar sobre l'escala. Un d'ells va udolar i va caure a terra, relliscant sobre les pedres disperses, però l'altre va continuar.

Aquesta distracció era tot el que la Mara necessitava. Va saltar cap endavant, tot i les pedres que picaven la seva cara, i va cobrir la distància que la separava d’en C’baoth. Quan aquest va desviar les mans desesperadament cap a ella, la Mara va caure de genolls davant del Jedi i el va travessar amb l'espasa. Amb un últim udol, en C’baoth es va ensorrar.

Com l'emperador a bord de l'Estrella de la Mort, l'energia del costat fosc que duia dintre va esclatar en una violenta explosió de foc blau.

En Luke estava preparat. Va atrapar a la Mara amb una presa de la Força i la va apartar d'aquell esclat d'energia. Va notar que l'onada s'estavellava contra el seu cos, i que els seus esforços eren menys dolorosos quan la Mara va col·laborar.

Tot d'una, tot va acabar.

Va romandre estès un llarg minut, panteixant, procurant mantenir a ratlla la inconsciència que l'assaltava. Percebre amb prou feines la desaparició de les pedres que l'envoltaven.

- Estàs bé, Luke? -Va preguntar la Leia. Va obrir els ulls amb un esforç. Coberta de pols i contusionada, la princesa no semblava en millor estat que ell.

-Estic bé -va dir. Va apartar les pedres restants i es va posar dret -. I els altres?

-No gaire malament -La Leia el va agafar del braç per ajudar a aixecar-se -. En Han necessitarà tractament mèdic. Té unes lletges cremades.

-I la Mara també -va dir en Karrde, que pujava l'escala amb una inconscient Mara en braços -. Hem de portar-la al Salvatge Karrde quant més aviat millor.

-Truca'ls -va dir en Han. Estava agenollat ​​al costat d’en Luuke, el clon mort -. Digues-los que vinguin a recollir-nos.

- Recollir-nos on?

En Han va assenyalar el lloc on C'baoth havia mort.

-Aquí.

En Luke es va tornar i va mirar. La potent detonació del costat fosc havia convertit en una ruïna aquella part del saló del tron. Les parets i sostre es veien ennegrits i esquerdats, el metall del sòl que en C’baoth havia trepitjat estava retorçat i mig fos; el tron ​​havia estat arrencat de la seva base i jeia a un metre de distància.

I darrere, per l'esquerda oscada de la paret, va veure la brillantor d'una sola estrella.

-Bé -En Luke va respirar profundament -. Leia?

-Entenc -va assentir la princesa. Va agafar l'espasa de llum del seu germà i la va encendre -. Anem per feina.

Les dues fragates d'assalt rebels es van desviar una a cada costat de l’assetjada Golan II i van llançar potents descàrregues sobre els seus costats abans d'allunyar-se. Una secció de l'estació de combat es va incendiar i es va enfosquir. Unes siluetes contra el seu embalum, i va ser possible veure una altra onada de caces rebels que entraven a les drassanes.

I en Pellaeon va deixar de somriure.

-No s'espanti, capità -va dir en Thrawn, tot i que ja estava una mica intranquil -. Encara no ens han derrotat. Ni per molt.

El tauler d’en Pellaeon va xiular. El capità el va mirar.

-Senyor, un missatge urgent procedent de Wayland -va dir a Thrawn, i el seu estómac es va encongir a causa d'una sobtada i horrible premonició. Wayland... Les instal·lacions de clonació...

-Llegiu-lo, capità -va dir en Thrawn, amb veu mortalment serena.

-Ara ens transmetran la descodificació, senyor -Els dits d’en Pellaeon van tabalejar sobre el tauler, mentre el missatge apareixia a poc a poc. Exactament el que havia temut -. Ataquen la muntanya, senyor. Dues espècies diferents de natius, i alguns sabotejadors rebels... -Es va interrompre, amb una expressió d'incredulitat -. I un grup de noghri...

Mai va acabar de llegir l'informe. Tot d'una, una mà de pell grisenca, sorgida del no-res, li va colpejar en plena gola.

Va panteixar, es va desplomar a la cadira, completament paralitzat.

-Per la traïció de l'Imperi al poble noghri -va dir la veu d’en Rukh al seu costat -. Vam ser traïts. Hem estat meritats.

Un murmuri de moviments, i va desaparèixer. En Pellaeon, sense parar de panteixar, lluitant encara contra la inèrcia dels seus músculs atordits, va intentar acostar la mà al seu tauler de comandament. Ho va aconseguir amb un esforç suprem i va donar l'alerta d'emergència, després de fracassar dues vegades.

I mentre l'udol de l'alarma es propagava pel Destructor Estel·lar, va aconseguir per fi girar el cap.

En Thrawn estava assegut a la cadira, molt rígid, amb la cara estranyament serena. Enmig del seu pit, una taca vermella i fosca s'estenia sobre el blanc immaculat del seu uniforme de gran almirall. Al centre de la taca centellejava l'extrem del ganivet d'assassí pertanyent a Rukh.

En Thrawn el va mirar i, davant l'estupor d’en Pellaeon, va somriure.

-Va ser executat d'una forma molt artística -va xiuxiuejar. El somriure es va esvair, igual que la brillantor dels seus ulls, i en Thrawn, l'últim gran almirall, va morir.

-Capità Pellaeon -va cridar l'oficial de comunicacions quan l'equip mèdic va arribar, massa tard, a la cadira del gran almirall -. El Nèmesi i el Falcó de la Tempesta sol·liciten ordres. Què els hi dic?

En Pellaeon va aixecar la vista cap a les portelles. Al caos que havia esclatat darrera de les defenses de les, en teoria, segures drassanes, a la inesperada necessitat de dividir les forces per acudir en la seva defensa, a la flota rebel, que aprofitava la confusió regnant. En un parpelleig, tot l'univers s'havia tornat contra ells.

En Thrawn encara hauria pogut arrencar una victòria per a l'Imperi, però ell, en Pellaeon, no era en Thrawn.

-Aviseu a totes les naus -va dir amb veu rasposa. Les paraules li feien mal a la gola, sense que això tingués la menor relació amb el dolor causat pel traïdor atac d’en Rukh -. Preparats per a la retirada.

Següent