Ombres de l'Imperi (XXI)

Anterior

21

En Luke de seguida es va adonar que qui havia concebut aquell refugi clandestí sabia el que es feia. El que semblava una filera de velles unitats d'emmagatzematge i espai per a oficines abandonades en un parc industrial havia resultat ser una cosa molt diferent un cop travessava aquesta façana. Més enllà d'un control de seguretat amb tres guàrdies armats i molt corpulents hi havia un modern complex d'unitats interconnectades, excel·lentment il·luminat i en què tot semblava llambrejar amb els centelleigs dels ordinadors i equips electrònics més moderns, així com un nombrós equip de tècnics per manejar-los. La majoria eren bothans, però també hi havia uns quants alienígenes d'altres espècies treballant en el complex.

Era un camuflatge molt astut. Si ho veies des de fora, mai esperaries trobar-te amb tot allò.

-Per aquí -va dir en Melan.

En Luke va seguir l'espia bothan per un passadís de blancor gairebé encegadora fins a una sala on hi havia un altre guàrdia armat apostat davant de la porta. Melan va mostrar una identificació, i se'ls va permetre entrar.

A la sala hi havia mitja dotzena de tècnics bothans. Un d'ells estava ocupant-se d'uns cables connectats a l'ordinador que havia portat Melan, i altres estaven asseguts davant de consoles movent els dits sobre els seus teclats o utilitzant controls voxax. La informació ballava en l'aire a mesura que les imatges hologràfiques es formaven i canviaven incessantment.

-Em temo que no hi ha molt a veure -va dir en Melan-. A menys que siguis un expert en això, la informació sembla un simple munt de números i lletres sense sentit.

En Luke va assentir.

- Què signifiquen? -Va preguntar, assenyalant una de les pantalles amb un gest de la mà.

-Confesso la meva ignorància -va respondre en Melan-. Em dedico a l'espionatge. Tot el que sé sobre programació podria ser inscrit en un microdiode de plom amb una espasa que hagués perdut el tall.

En Luke va somriure.

- Ei, eh, eh! -Va exclamar un dels tècnics bothans-. Mireu això, nois! Feu un cop d'ull al sector Lona-Dur-Xenó.

En Luke va sentir el so de les tecles premudes a tota velocitat i les ordres dels voxax.

- Uf! -Va dir un altre tècnic.

-Oh, germana -va murmurar un altre-. No puc creure-ho.

- Què passa? -Va preguntar en Luke-. Què és?

Abans que ningú pogués respondre-li, una sobtada explosió va fer que la porta sortís acomiada cap a l'interior de la sala i algú va entrar disparant.

La Leia va somriure a la Guri, que tornava a estar asseguda davant de la butaca que ella ocupava darrere del seu escriptori, a les seves habitacions. Però el somriure només era un intent d'ocultar la seva perplexitat.

Segons la pantalla de l'ordinador incrustat a l'escriptori i el sensor que l'alimentava amb les seves dades, la Guri no era humana.

Pel que fa a què era en realitat, el programa de l'ordinador no podia dir-ho.

- Voleu prendre alguna cosa? -Va preguntar la Leia.

-Un te m'aniria bé.

-C3PO, tindries la bondat de preparar dues tasses del te especial?

La Leia va apartar la mirada de l'androide de protocol i va tornar a somriure a la Guri. Podia veure la pantalla de l'ordinador de cua d'ull mentre contemplava a la representant del Sol Negre. Segons el sensor, la pell de la Guri tenia uns deu anys estàndard d'edat.

Això era realment interessant, no?

-Confio que els seus assumptes hauran anat bé.

-Sí, molt bé.

La Leia no tindria cap dificultat per mantenir-la parlant durant uns minuts, fins que el «te especial» que estava preparant C3PO tingués el seu efecte. La poció narcòtica que estava introduint en el bol de la Guri la deixaria inconscient durant un parell d'hores sense causar cap dany addicional, i durant aquest temps la Leia i els altres podrien dur a terme un examen més a fons de la persona de la Guri i les seves pertinences. Aquell era el pla que havien acordat si l'examen del sensor donava algun resultat que se’n sortís del normal. La Guri despertaria passades un parell d'hores, si la poció obrava l'efecte que s'esperava d'ella, sense recordar haver-se quedat adormida. Aquest període de temps potser n'hi hauria prou perquè poguessin esbrinar qui i què era la Guri. Si més no els instints de la Leia no s'havien equivocat: hi havia alguna cosa molt, molt estranya en la representant del Sol Negre.

C3PO va portar el te. La Leia esperava que l'androide hagués introduït la droga al bol correcte. Resultaria prou incòmode que Lando o Chewie haguessin d'entrar per ocupar-se de la Guri mentre la Leia es tirava una migdiada.

C3PO li estava donant l'esquena a la Guri. La Leia va mirar. L’il·luminador de l'ull esquerre de l’androide de protocol es va apagar i va tornar a encendre’s.

La Leia va agafar la seva tassa de te i va somriure.

Quan un home ve cap a tu amb un desintegrador que escup feixos d'alta energia, no et quedes quiet fent preguntes estúpides. En Luke va empunyar l'espasa de llum que penjava del seu cinturó, la va activar i la va moure en un veloç bloqueig cap a la dreta mentre es feia a un costat.

Un feix desintegrador va xocar amb la fulla i va quedar convertit en un diluvi d'espurnes vermelles i ataronjades. Una sobtada pestilència d’ozó va impregnar l'aire.

Els tècnics estaven desarmats, i en Luke va veure com dos d'ells rebien dos impactes del desintegrador i queien a terra. Els altres es van apressar a buscar algun refugi.

Koth Melan va extreure una arma de petit calibre d'una butxaca i va tornar el foc. El seu tret va encertar al primer atacant just entre els ulls. L'home es va desplomar d’esquenes.

Hi havia més darrere d'ell, i ja estaven entrant pel forat en què havia quedat convertida la porta.

En Luke va saltar cap endavant, va moure la seva espasa de llum en una vertiginosa espasada horitzontal i va acabar amb el segon atacant en el mateix instant en què creuava el llindar.

En Melan va tornar a disparar. El feix d'energia va passar xiuxiuejant al costat de l'orella esquerra d’en Luke i va xocar contra el tercer atacant.

En Luke va veure que havia com a mínim una dotzena d'homes armats més darrere del que acabava de caure, i tots corrien cap a la porta. De fet, potser hagués més d'una dotzena. Donades les circumstàncies, no disposava de temps per fer un recompte molt exacte.

Més feixos d'energia van reescalfar l'aire, passant pel costat d’en Luke per travessar les consoles d'ordinador i els tècnics que s'interposaven en el seu camí.

- Són masses! -Va cridar Melan-. Per aquí!

En Luke va teixir una cortina de llum coherent amb la seva fulla d'energia, desviant feixos desintegradors i fent retrocedir els atacants durant uns instants. Va saltar cap a un costat i en Melan va disparar repetidament pel forat, deixant-lo momentàniament fora.

- Anem!

En Luke va girar sobre els seus talons i va arrencar a córrer. En aquella situació no hi havia cap dubte que la prudència era la part més important del valor. Qui eren aquells tipus? Vestien de negre, però en Luke no havia pogut veure cap insígnia. Serien alguna classe de nou grup d'atac imperial? Eren mercenaris?

«Oblida't d'això ara. Ja pensaràs en qui són més tard. Aquesta festa s'ha acabat, en Luke, i és hora d'anar-se'n!»

Va començar a córrer darrere d’en Melan.

Després de vint minuts de xerrada, la Leia va comprendre que la poció narcòtica no anava a fer efecte. Se suposava que trigava cinc minuts, vuit com a màxim en el cas que tinguessis la constitució d'una roca.

La Guri seguia complint impecablement amb la seva part en el cortès intercanvi de xerrameca diplomàtica sense que la potent poció li hagués produït cap efecte aparent.

La Leia es va preguntar si C3PO hauria comès algun error. I si no havia introduït la droga al bol de la Guri?

L'ordinador seguia processant informació i mostrant-la per a la Leia. La... persona asseguda davant d'ella respirava aire i el seu cor bombava sang, però els pulmons no eren normals, i el cor tampoc ho era. Els músculs que hi havia sota d'aquesta pell a la qual el programa atribuïa deu anys d'edat no estaven fets de cap teixit que el sensor pogués reconèixer. La seva temperatura corporal era un deu per cent inferior a la normal. Un ésser humà que estigués tan fred estaria mort.

Si la sotmetia a una inspecció visual, la Guri semblava una dona de vint anys totalment normal i molt atractiva. Però segons el sensor i l'ordinador, la Guri no era humana, i tampoc pertanyia a cap de les 86.000 espècies alienígenes que havia estat dissenyat per identificar, i tampoc mostrava les característiques de cap dels models d’androide estàndard. I, pel que sembla, era immune a una poció narcòtica que hagués hagut de tenir efecte sobre qualsevol ésser humà.

Què estava passant?

Allò plantejava un seriós problema, per descomptat, i es tractava d'un problema que la Leia no havia previst.

Què farien?

La Guri la va ajudar a resoldre'l.

-Molt bé, Leia Organa -va dir-. Em sembla que això ja ha durat prou.

-Perdoni, però crec que no l'he entès...

La Guri va alçar el bol buit davant dels ulls de la Leia. Després va corbar els dits al voltant de la gruixuda ceràmica. La seva mà va tremolar una mica, però el bol va quedar fet miques.

La Guri va somriure.

-Si ho desitjo, també puc fer jo el mateix amb el teu cap. Probablement tens una arma amagada en algun lloc, però t'adverteixo que sóc molt més ràpida que tu, i si intentes arribar fins a la teva arma, jo podré arribar fins a tu abans que l'hagis aconseguit.

La Leia va decidir guanyar temps.

-Suposem que et crec. Què vols?

-Ara sortiràs d'aquí amb mi. Li diràs al wookiee del passadís que es quedi allà mentre ens n’anem, convenç-lo que ho faci, perquè en cas contrari morirà.

- On anem?

-No et preocupis per això. Limita't a fer el que se't digui i sobreviuràs per arribar-hi.

-No ho crec -va dir la Leia-. Qualsevol cosa o el que vulgui que siguis, m’aposto que no ets més ràpida que un feix desintegrador. Lando? Dash?

La porta del dormitori va lliscar sobre les seves guies. En Lando i en Dash van aparèixer al llindar, amb els seus desintegradors apuntant-la. Els dos van entrar a la sala.

-Potser estiguis equivocada -va dir la Guri.

La porta del passadís també es va obrir, i Chewie va aparèixer en el buit amb el seu arc d'energia apuntant-li a l'esquena.

-Podria ser -va dir la Leia-. Però hauries de ser realment molt ràpida per esquivar tres feixos d'energia.

La Guri va girar el cap uns centímetres per mirar a Chewie, i després la va tornar novament cap a la Leia.

-Bé, sembla que estàs en una situació de superioritat -va dir-. Què et proposes fer ara?

Era una bona pregunta. Què farien?

Un tècnic bothan es va aixecar d'un salt, va agafar l'ordinador i el va arrencar de les connexions. Les pantalles que encara estaven intactes es van enfosquir.

- Endavant! -Li va cridar en Melan al tècnic-. Et cobrirem!

El tècnic va arrencar a córrer cap a l'altre extrem de la sala. Una secció del mur va lliscar sobre guies ocultes per revelar una sortida d'emergència. El tècnic que havia agafat l'ordinador es va ficar corrent per ella.

Mentrestant, Melan va esgotar el subministrament d'energia del seu desintegrador, disparant una vegada i una altra contra els atacants que tornaven a llançar-se a la càrrega. L'arma va emetre un espetec metàl·lic, i en Melan la va llançar a un costat.

- Correu! -Va cridar.

En Luke no va necessitar que li ho diguessin dues vegades. Però un feix desintegrador va ferir a Melan abans que hi hagués pogut donar un sol pas. El bothan va caure a terra. En Luke es va agenollar al seu costat.

- Vagi! -Va aconseguir dir Melan-. Deixi’m aquí... Escapi!

Els atacants vestits de negre estaven entrant en tromba per la porta, però deixar abandonats els teus camarades ferits a la batalla era una cosa senzillament impensable. En Luke es va interposar entre en Melan i una tromba de figures negres que venien cap a ells.

- Idiota! Vagi...

En Luke va arrencar el desintegrador de la mà del primer home que va arribar fins a ells. Es va preguntar durant una fracció de segon per què no els havia deixat fregits d'un tret, però no va tenir temps per seguir pensant en això perquè cinc o sis atacants més venien cap a ells.

-Luke... -Va dir en Melan-. Gràcies... Jo...

En Luke va abaixar la vista cap a ell. El cos d’en Melan es va afluixar de sobte i els seus ulls van rodar en les òrbites, mostrant només el blanc de l'escleròtica. Una última i tremolosa exhalació va escapar dels seus llavis, i després es va quedar totalment immòbil.

Havia mort.

El nombre d'homes que entraven corrent a la sala es va incrementar. Ja hi havia deu, quinze, i tots ells apuntaven els seus desintegradors cap al Luke però no disparaven. Què...?

-Desconnecta la teva espasa de llum -li va ordenar un d'ells amb veu aspra-. No pots vèncer.

En Luke va mirar a l'atacant que acabava de parlar. La silueta estava embolicada en ombres, i resultava difícil de distingir fins que va sortir d'elles i va entrar a la llum.

L’alienígena d'aspecte reptilià tenia més o menys la seva alçada i una boca plena de dents molt punxegudes, i estava cobert d'escates negres. No hi havia dubte que era carnívor. En Luke va creure reconèixer l'espècie i va pensar que es trobava davant d'un barabel, però no havia vist molts barabels i no va poder estar totalment segur d'haver-lo identificat correctament. Els barabels no sortien del seu món natal amb massa freqüència.
En Luke va comprendre que no tenia cap possibilitat, ni tan sols utilitzant la Força, i va desactivar la seva espasa de llum.

-Sàvia decisió -va dir el barabel-. El meu poble sent un gran respecte pels Cavallers Jedi i lamento haver de fer això, però és un assumpte de negocis. Preneu-li l'arma.

Un dels atacants va anar cap en Luke i li va treure l'espasa de llum d'entre els dits.

En Luke va tornar la mirada cap al barabel.

- Què voleu?

-Em sap greu, Skywalker..., però et volem a tu.

En Chewie va dir alguna cosa. Semblava força preocupat.

-Chewie opina que no és una bona idea -va dir en Lando-. I estic d'acord amb ell.

-Escolta, sé que tens un deute amb en Han i que vols tenir cura de mi, però hem de fer això -va dir la Leia.

En Dash estava recolzat en una paret amb el seu desintegrador apuntant a la Guri, que estava asseguda en una cadira i havia estat immobilitzada mitjançant cable d'acer i unes manilles. No anaven a córrer cap risc amb ella.

- Realment penses que podràs infiltrar-te al cor de l'Imperi? -Va preguntar en Dash.

-Tinc algunes connexions a Coruscant -va dir la Leia-. La nostra amiga ha vingut d'allà -va afegir, dirigint una inclinació de cap a la silenciosa Guri-. Algú està jugant a un joc que no m'agrada gens. En Luke corre perill. Aquesta... Aquesta persona que diu representar el Sol Negre és la nostra única connexió amb ells.

-Escolta, fa alguns anys van circular certs rumors sobre uns androides que eren rèpliques exactes d'éssers humans -va dir en Lando-. Crec recordar que li vaig sentir dir a algú que havien perfeccionat el mètode, i que havien aconseguit que fossin prou perfectes perquè, a simple vista, no poguessis trobar cap diferència entre una de les rèpliques i un ésser humà de veritat. D'això fa deu, potser dotze anys... Aquests rumors encaixarien amb l'edat que el sensor ens dóna per a ella -va concloure, mirant la Guri.

La Guri va somriure, però no va dir res.

- I què més dóna que sigui una androide? -Va preguntar en Dash-. De què et serveix saber-ho?

La Leia va moure el cap.

-No em serveix de molt -va dir-. Però si podem arribar fins a les persones que l'han enviat, això potser sí ens ajudi en alguna cosa. La Guri ha de valer molt per a ells.

En Chewie va gemegar alguna cosa wookiee.

-Chewbacca diu que si la mestressa la Leia va a Coruscant, ell també anirà -va dir C3PO.

La Leia el va fulminar amb la mirada.

-No em culpi. Em limito a traduir el que ha dit.

-Fantàstic. Pots venir amb mi, Chewie. Lando, tu i Dash esperareu en Luke aquí. Ens emportarem la Guri amb nosaltres. Sigui el que vulgui que sigui, és el nostre salconduit.

- Com penseu arribar-hi? -Va preguntar en Dash-. Aneu a reservar una cabina en una nau de passatgers? Sempre inspeccionen totes les naus que arriben a Coruscant, saps?

-Em posaré en contacte amb l'Aliança i faré que ens proporcionin una nau lleugera.

-No m'agrada -va dir en Lando.

- Per què no us limiteu a anar-hi en la seva nau? -Va preguntar en Dash-. Ha d'estar autoritzada a entrar i sortir de Coruscant.

- I acabar-hi a trossets, potser? Ja hem descobert que no és l'ésser més digne de confiança de la galàxia, oi? Creus que algú podria robar la teva nau?

En Dash va riure.

-Si ho intentessin, no arribarien gaire lluny.

-Segueix sense agradar-me -va dir en Lando.

-No estic demanant que t'agradi, Lando: t'estic demanant que ho facis.

Després que hagués dit això, tots van semblar donar per acabada la conversa.

La Leia intentava produir la impressió que controlava la situació i que sabia amb tota exactitud el que estava fent, però la realitat era una mica diferent. Si la Guri era una rèplica humana androide, segurament devia ser molt valuosa per a la persona que l'havia enviat.

Aquesta persona potser estigués disposada a parlar per recuperar-la. La saviesa popular afirmava que normalment els millors plans sempre eren els més simples, i si això era veritat, llavors la Leia havia tingut una idea magnífica.

Però, saviesa popular a part, seguia sense ser gran cosa. Tot i així, la Leia no disposava d'un altre pla, i aniria seguint-lo el millor que pogués.

-Perdona -va dir la Guri.

La Leia es va tornar cap a ella.

- Com dius?

-Hi ha una forma més senzilla.

La Leia la va contemplar en silenci durant uns moments i després es va tornar cap als altres.

- De què estàs parlant?

-Vols anar al Centre Imperial i parlar amb el líder del Sol Negre, oi?

-Aquesta era la idea general, sí.

-Vaig ser-hi enviada precisament per això..., per proporcionar-te escorta durant el possible viatge.

- I llavors a què venien les amenaces?

-Era la manera més ràpida.

-Jo no hi confiaria, Leia -va dir en Lando.

-No hi confio, però estic disposada a escoltar. Segueix parlant.

-Si intentes obrir-te pas a través dels llocs de guàrdia disposats al voltant del Centre Imperial, correràs un gran risc. Jo puc fer que aquest risc disminueixi considerablement.

-No t'ofenguis, però en Lando té raó. Per què hauríem de confiar en tu?

-Perquè treballo per al príncep Xízor.

En Lando com en Dash es van empassar aire amb un xiuxiueig clarament audible. La Leia els va mirar.

-Xízor és el cap del Sol Negre -va dir en Dash.

-Si vols, puc aconseguir que parlis amb ell.

La Leia va arrufar les celles.

- Està aquí?

-Disposo dels seus codis de comunicació particulars.

-Això no m'agrada -va dir en Lando, i va agitar el desintegrador. Darrerament a Lando no hi havia gairebé res que li agradés. Chewie va grunyir. A Chewie tampoc semblava agradar-li molt la idea.

-L’Imperi et busca, igual que busca els teus companys. Puc disfressar-vos, aconseguir que passeu per les duanes i portar-vos directament fins al príncep -va dir la Guri-. Això eliminaria una gran part del risc.

La Leia va sospirar. Semblava bastant lògic, malgrat l'intent de capturar-la dut a terme per la Guri.

-Molt bé. Si més no podem escoltar el que el teu amo hagi de dir.

La Leia va moure una mà, demanant silenci abans que els altres poguessin protestar massa.

- Puc aixecar-me? -Va preguntar la Guri.

-Sí.

La Guri es va incorporar amb un moviment ple d'àgil fluïdesa.

-Deslliga-la, Dash -va ordenar la Leia.

-No cal -va dir la Guri, somrient.

Va flexionar els braços i les bandes metàl·liques que envoltaven els seus canells es van partir tan fàcilment com si estiguessin fetes de plàstic barat. Després va respirar fondo i va distendre els músculs del tors, i el cable que envoltava les seves espatlles va emetre un gemec metàl·lic, es va posar tens i va acabar partint-se.

-Apa, noi -va dir en Lando.

La Guri va anar fins el comunicador de l'habitació i va passar les mans per davant d'ell. Van transcórrer uns moments.

- Sí? -Va preguntar una veu masculina, greu i musical.

-Sóc la Guri, altesa. Tinc aquí la princesa Leia Organa. Li agradaria parlar amb vós.

- On és la imatge? -Va preguntar en Lando.

-El meu amo prefereix no difondre-la, ni tan sols per un canal protegit -va dir la Guri, i va mirar a la Leia.

-Us saludo, príncep Xízor -va dir la Leia.

-Ah, princesa Leia. Em complau immensament poder conèixer-la per fi.

En Xízor tenia la veu d'un home acostumat a fer-se obeir, d'això no hi havia cap dubte.

-El vostre... androide diu que desitgeu veure’m.

-Cert. Tinc alguna informació que potser podria ser-vos d'utilitat.

- Concernent a...?

-Al pla que té com a objectiu assassinar al Luke Skywalker. És amic vostre, no?

La Leia va necessitar tot el control de si mateixa que posseïa per reprimir el panteix ofegat que va intentar escapar dels seus llavis. En Xízor coneixia l'existència d'aquella conspiració!

-Som camarades, sí -va dir-. Com us heu assabentat d'aquests intents de matar en Luke Skywalker?

-No vaig a parlar-ne pel comunicador -va dir en Xízor-. Aquests assumptes han de ser discutits cara a cara. Si permeteu que la Guri us escorti, us ho explicaré tot quan hi arribeu.

La Leia va recórrer l'habitació amb la mirada. Allò era realment inesperat, per descomptat. Què havia de fer?

Següent