15
La fortalesa d’Hijarna s'enfonsava
lentament des de feia, potser, un miler d'anys, fins que la Cinquena Expedició
Alderaaniana la va descobrir, concentrada en la seva silenciosa i deserta
vigilància del seu silenciós i desert planeta. Una enorme extensió de pedra
negra i dura, alçada sobre un faralló que dominava una plana, encara marcada
amb les cicatrius d'una horrible destrucció. Per a alguns, l'enigmàtica
fortalesa constituïa un tràgic monument: un últim i desesperat intent de
defensar un planeta assetjat. Per a altres, era l'origen i la causa del setge i
la devastació resultants.
Per al Karrde, de moment, era la
seva llar.
-T'ho saps muntar bé, Karrde -va
comentar en Gillespee, mentre recolzava els peus sobre la vora del tauler de
comunicacions auxiliar i passejava la vista al seu voltant -. En qualsevol cas,
com vas descobrir aquest lloc?
-Consta en els vells registres -va contestar
en Karrde, i va comprovar a la pantalla que el programa de descodificació
seguia endavant.
Va aparèixer un mapa estel·lar,
acompanyat d'un text molt breu. En Gillespee va moure el cap en direcció a la
pantalla d’en Karrde.
- L'informe de Clyngunn?
-Sí -En Karrde va treure la targeta
de dades -. En efecte.
-Res, oi?
-Bastant. Cap indicació de trànsit
de clons a Poderis, Chazwa i Joiol.
En Gillespee va baixar als peus de
la taula i es va aixecar.
-Bé, fins aquí hem arribat -Es va
acostar a la safata de fruita que algú havia deixat i va agafar un driblis -.
Sembla que les activitats de l'Imperi han cessat en el sector d’Orus. Si és que
duien a terme alguna.
-Segons la manca de pistes,
m'inclino per l'últim -En Karrde va seleccionar una de les targetes
proporcionades pel seu contacte de Bespin i la va introduir en l'aparell -. De
tota manera, calia esbrinar-ho, tard o d'hora. Entre altres coses, ens permet
concentrar-nos en altres possibilitats.
-Sí -va dir de mala gana en Gillespee,
mentre tornava al seu seient -. Bé... En Karrde, tot això és molt estrany:
contrabandistes dedicats a aquest tipus d'investigacions. No hem tret res en
net.
-Ja t'he dit que la Nova República
ens reemborsarà alguna cosa.
-Només que no podem vendre'ls res
-va assenyalar en Gillespee -. Mai he conegut a ningú que pagués per res.
En Karrde va arrufar les celles. En Gillespee
havia materialitzat un ganivet d'aspecte paorós, per tallar amb molt de compte
un grill de fruita.
-No és qüestió de cobrar -va
recordar l'altre -, sinó de sobreviure contra l'Imperi.
-Potser per a tu -va dir en
Gillespee, i va examinar el grill de fruita abans de mossegar-lo. -Tens entre
mans tants assumptes que no et fa res apartar-te dels negocis una temporada,
però els altres tenim nòmines per pagar i naus que aprovisionar de combustible.
Si els diners deixen de fluir, els empleats s'enutgen.
- De manera que tu i els altres
voleu diners?
Va intuir que en Gillespee reunia
valor.
-Jo vull diners. Els altres volen
tocar el dos.
No era tan sorprenent. La còlera cap
a l'Imperi desencadenada per l'atac al Remolí de la Marmota s'estava refredant,
i els hàbits quotidians començaven a reafirmar-se.
-L'Imperi continua sent perillós -va
dir en Karrde.
-Per a nosaltres no -va replicar en Gillespee
-. Des del Remolí, l'Imperi no ens ha dedicat la menor atenció. Li va importar
un rave que tafanegéssim al sector d’Orus, ni tan sols s'ha venjat d’en Mazzic
per l'assumpte de les drassanes de Bilbringi.
-De manera que no ens fan cas, tot i
la provocació. Per això et sents segur?
En Gillespee va tallar un altre
grill de fruita.
-No ho sé -va admetre -. La meitat
de les vegades, crec que en Brasck té raó, en el sentit que si deixem a
l'Imperi en pau, ell ens deixarà en pau, però no puc evitar pensar en aquest
exèrcit de clons que en Thrawn em va llançar a sobre, a Ukio. Començo a pensar
que potser està massa ocupat amb la Nova República per pensar en nosaltres.
En Karrde va moure el cap.
-En Thrawn mai està massa ocupat per
perseguir a algú, si vol atrapar-lo. Si no ens fa cas, és perquè sap que és la
millor forma d'apaivagar qualsevol oposició. És probable que el següent pas consisteixi
a oferir contractes de transport i fer veure que tornem a ser bons amics.
En Gillespee li va dirigir una
mirada penetrant.
- Has parlat amb la Par'tah?
-No. Per què?
-Em va explicar fa dos dies que li
han ofert un contracte per transportar un grapat de motors subllumínics a les
drassanes imperials d’Ord Trasi.
En Karrde va fer una ganyota.
- Va acceptar?
-Va dir que estava concretant els
detalls, però ja coneixes la Par'tah. Sempre va endeutada fins al coll. No
haurà pogut negar-se.
En Karrde es va tornar cap a la
pantalla, amb l'amarg regust de la derrota a la boca.
-Suposo que no puc culpar-la. I els
altres?
En Gillespee va arronsar les
espatlles, incòmode.
-Com ja he dit, els diners continuen
rajant. Nosaltres també necessitem la nostra part.
La dubtosa coalició que havia
forjat, en un tres i no res, s'estava venint avall. I l'Imperi no havia
necessitat disparar ni un sol projectil.
-Bé, imagino que hauré seguir sol
-va dir, i es va aixecar -. Gràcies per la teva col·laboració. Estic segur que
voldràs tornar als teus negocis.
-No t'enfadis, Karrde -el va renyar en
Gillespee. Va acabar la fruita i es va aixecar -. Tens raó, aquest assumpte
dels clons és molt greu. Si vols contractar les meves naus i els meus homes per
a la teva cacera, estarem encantats d'ajudar-te. No ens podem permetre fer-ho
gratis, això és tot. Avisa'ns.
Es va encaminar a la porta...
-Un moment -li va cridar en Karrde.
Se li havia ocorregut una idea força audaç -. Suposa que trobo una forma de
garantir diners per a tots. Creus que els altres continuarien?
En Gillespee el va mirar amb
suspicàcia.
-No em prenguis el pèl, Karrde. No
tens tants diners.
-Jo no, però la Nova República si. I
tenint en compte la situació actual, no crec que li facin fàstics a tenir més
naus en nòmina.
-Oh, oh –En Gillespee va moure el
cap amb energia -. Em sap greu, però la pirateria no és el meu fort.
- Encara que la teva única tasca
consisteixi a recollir informació? No et proposo més del que ja feies en el
sector d’Orus.
-Sembla una enganyifa -va contestar en
Gillespee amb sarcasme -, de no ser pel petit problema de trobar a algun
dirigent de la Nova República prou estúpid per pagar tarifes de bucaner per
ensumar.
En Karrde va somriure.
-De fet, no pensava desaprofitar el seu
valuós temps explicant-li el projecte. Coneixes al meu soci Ghent?
En Gillespee el va mirar uns
instants, estupefacte. Tot d'una, ho va comprendre tot.
-No ho faràs.
- Per què no? Al contrari, els hi
prestaríem un servei. Per a què complicar les seves vides amb aquests molestos
detalls, si a sobre tracten de sobreviure a una guerra?
-I com de tota manera hauran de
pagar quan trobem el centre de clonació...
-Exacte -va assentir en Karrde -.
Podem considerar això un pagament per avançat d'un treball a realitzar.
-I no s'assabentaran fins que hagi
conclòs -va dir amb sequedat en Gillespee -. La pregunta és: podrà fer-ho en Ghent?
-Amb molta facilitat. Sobretot
perquè, en aquest moment, es troba al palau imperial de Coruscant. Tenia la
intenció de dirigir-me cap allà per recollir la Mara. Li demanaré al Ghent que
s'introdueixi en els registres d'algun sector de la flota i ens inscrigui.
En Gillespee va exhalar aire
sorollosament.
-Hi ha possibilitats, ho reconec,
encara que no sé si serà suficient perquè els altres s'animin.
-En aquest cas, haurem de
demanar-los-hi -En Karrde es va tombar cap al seu escriptori -. Invitacions per
d'aquí a quatre dies, diguem?
En Gillespee va arronsar les
espatlles.
-Prova-ho. Què pots perdre?
-Una pregunta seriosa -va replicar amb
gravetat en Karrde -, considerant que el gran almirall Thrawn camina pel mig.
La brisa nocturna es lliscava a
través dels murs derruïts i les columnes de pedra de la fortalesa en ruïnes, i
de vegades xiulava suaument quan passava per algun forat. En Karrde, assegut
amb l'esquena recolzada contra una columna, va xarrupar la seva copa i va
contemplar la posta de sol. A la plana, les llargues ombres que s'estenien
sobre la terra començaven a esvair-se, a mesura que la foscor de la nit
s'apoderava del paisatge.
Un símbol bastant acceptable de la
manera com aquesta guerra galàctica l’havia atrapat.
Va beure un altre glop i es va
sorprendre una vegada més de l'absurd de la situació. Aquí estava ell, un
contrabandista intel·ligent, calculador, apropiadament egoista, que s'havia
llaurat una fructífera carrera gràcies al seu distanciament de la política
galàctica. A més, un contrabandista que havia jurat explícitament mantenir
allunyats als seus d'aquesta guerra en particular. I no obstant això, aquí
estava, enfonsat fins a les celles en ella.
A sobre, intentava arrossegar a
altres contrabandistes a la mateixa destinació.
Va moure el cap, una mica irritat.
Sabia que alguna cosa molt similar li havia ocorregut al Han Solo poc abans de
la gran batalla de Yavin. Va recordar que havia contemplat amb ironia la
creixent implicació d’en Solo en la causa de l'Aliança Rebel. Un cop dins, no
semblava tan divertit.
Va sentir a l'altra banda del pati
el tènue soroll de la grava sent trepitjada. En Karrde es va tornar a mirar en
aquesta direcció, cap a la filera de columnes, i la seva mà va baixar cap al
desintegrador. En aquest moment, no esperava a ningú.
- Sturm? -Va cridar en veu baixa -.
Drang?
Va sentir el familiar cloqueig /
ronc de resposta, i en Karrde va exhalar un sospir d'alleujament.
-Veniu -va cridar els animals -.
Veniu aquí.
L'ordre va ser innecessària. El
vornskr ja es dirigia cap a ell, amb el musell gairebé tocant a terra i agitant
frenèticament la cua. Devia ser en Drang, va decidir, era el més sociable dels
dos, i l’Sturm era procliu a allargar els seus menjars.
El vornskr es va aturar al seu
costat, va emetre un altre dels seus cloquejos / roncs, una mica gemegós en
aquesta ocasió, i va estrènyer el musell contra el palmell estès d’en Karrde. Era
en Drang, en efecte.
-Sí, tot està molt tranquil -va dir
en Karrde. Va acariciar la cara de l'animal i li va gratar darrere de les
orelles, on la pell era més sensible -. Els altres no trigaran a tornar. Han anat
a fer una ullada a les naus.
En Drang va emetre un altre cloqueig
/ ronc planyívol i es va aclofar al costat de la cadira d’en Karrde. Va
examinar la plana, però no va trobar el que buscava. Al cap d'un moment, va
llançar un grunyit gutural i va recolzar el musell sobre la pedra. La seva
orella es va agitar un cop, com si s'esforcés per escoltar un soroll
inexistent, fins que per fi la va deixar caure.
-Aquí a sota també hi ha
tranquil·litat -va reconèixer en Karrde, i va acariciar el pelatge del vornskr
-. Què creus que va ocórrer en aquest lloc?
En Drang no va contestar. En Karrde
va contemplar el llom eixut i musculós del vornskr, i es va preguntar una
vegada més sobre aquests estranys depredadors als quals havia decidit
convertir, potser amb una mica d'arrogància, en animals domèstics. Es va
preguntar si s’ho hauria pensat dues vegades si hagués sabut que eren els únics
animals de la galàxia que caçaven per mediació de la Força.
Una conclusió absurda. No es
desconeixia la sensibilitat de la Força, per descomptat. Els gotals la posseïen
d’una manera inútil, i corrien insistents rumors sobre els duinuogwuin, per
esmentar només dos, però tots aquells que posseïen tal sensibilitat eren éssers
racionals, amb l'alt nivell d'intel·ligència i auto coneixement que això
implicava. Que animals irracionals utilitzessin la Força d'aquesta forma era
una cosa nova.
Però es tractava d'una conclusió a
què havia arribat forçat pels esdeveniments dels últims mesos. La inesperada
reacció dels seus animals davant Luke Skywalker a la base de Myrkr. La similar
i mai presenciada reacció davant la Mara a bord del Salvatge Karrde, just abans del pressentiment que els havia salvat
del Creuer Interceptor imperial. I la reacció, molt més violenta, dels vornskrs
salvatges cap a la Mara i l’Skywalker durant el seu viatge de tres dies pels
boscos de Myrkr.
L’Skywalker era un Jedi. La Mara havia
demostrat talents decididament Jedi. I potser podien explicar-se les peculiars
bombolles anti-Força creades pels ysalamiri d'Myrkr com una simple forma de
defensa o camuflatge contra depredadors.
Tot d'una, en Drang va aixecar el
cap i les orelles es van alçar. En Karrde va parar l'orella, i pocs segons
després va sentir el lleu soroll de la llançadora que tornava.
-No passa res -va tranquil·litzar al
vornskr -. Són en Chin i els altres, que tornen de la nau.
En Drang va mantenir la mateixa
postura uns segons més. Després, com si decidís creure en la paraula d’en
Karrde, es va tornar i va baixar el cap. Si les sospites d’en Karrde eren
certes, una plana com aquella resultava més silenciosa encara per a l'animal.
-No et preocupis -va calmar-lo, i li
va gratar darrere de les orelles -. Aviat ens anirem d'aquí, i et prometo que,
en el pròxim lloc on anem, podràs escoltar molta més vida animal.
Les orelles del vornskr es van
agitar, però podia ser degut a les carícies. En Karrde va llançar una última
mirada als colors pàl·lids del vespre, es va aixecar i va reajustar en el seu
cinturó la funda del desintegrador. De tota manera, no existien motius per
afanyar-se. Les invitacions havien estat escrites, codificades i transmeses, i
només calia esperar les respostes. Tot d'una, però, es va sentir sol. Molt més
sol que uns minuts abans.
-Anem, Drang -va dir, i li va
dedicar una última carícia -. És hora d'anar-nos-en.
La llançadora es va posar sobre
l'hangar del Quimera. Les vàlvules
d'escapament van xiuxiuejar per sobre dels caps dels milicians que es
disposaven a situar-se al voltant de la rampa. En Pellaeon estava dret al
costat d’en Thrawn. Va fer una ganyota en percebre l'olor acre dels gasos i va
cremar en desitjos de saber què tramava aquest cop el gran almirall.
Fos el que fos, tenia la sensació
que no li agradaria. En Thrawn podia presumir el que volgués de com de
predictibles que eren aquells contrabandistes, i potser ho fossin per a ell,
però Pellaeon ja en tenia prou d'aquella escòria, i mai havia vist que els
tractes establerts amb aquesta gent donessin fruit.
I cap tracte havia començat amb un
atac a les drassanes imperials.
La rampa va acabar de baixar i es va
immobilitzar. El comandant dels milicians va escrutar l'interior de la nau i va
capcinejar. El presoner, flanquejat per dos soldats uniformats de negre, va
baixar a la coberta.
-Ah, capità Mazzic -va dir en Thrawn,
quan els milicians van prendre posicions al seu voltant -. Benvingut al Quimera. Li demano disculpes per aquesta
convocatòria teatral i els problemes que hagi causat als seus negocis, però
certs assumptes només es poden discutir cara a cara.
-Vostè és molt divertit -va rugir en
Mazzic, en marcat contrast, va pensar en Pellaeon, amb el sofisticat i elegant
faldiller perfilat en els arxius imperials. En qualsevol cas, la idea
d'enfrontar-se a un interrogatori imperial era capaç de despullar a qualsevol
home de la seva capa de civilització -. Com m'ha trobat?
-Si us plau, capità –el va renyar
amb serenitat en Thrawn -. De debò va pensar que podia ocultar-se de mi, si
desitjava localitzar-lo?
-En Karrde ho va aconseguir -va
replicar en Mazzic. Intentava fer el cor, però les seves mans emmanillades
s'agitaven nerviosament -. Encara no l'ha capturat, oi?
-L'hora d'en Karrde arribarà -va dir
en Thrawn, encara amb veu serena, però molt més freda -. Però no estem parlant
d’en Karrde, sinó de vostè.
-Sí, estic segur que es deleirà -va
grunyir en Mazzic, i va moure les mans emmanillades -. Acabem d'una vegada.
En Thrawn va alçar les celles.
-No m'ha entès, capità. No l'han
portat aquí per castigar-lo, sinó perquè vull aclarir les coses entre
nosaltres.
En Mazzic va reprimir una
interjecció.
- De què està parlant? -Va preguntar
amb suspicàcia.
-Estic parlant del recent incident a
les drassanes de Bilbringi. No, no ho negui. Sé que van ser Ellor i vostè qui
van destruir aquell Destructor Estel·lar inacabat. Per general, en un cas
semblant, l'Imperi infligiria un sever càstig als culpables. No obstant això,
donades les circumstàncies, estic disposat a passar-ho per alt.
En Mazzic el va mirar
sorprès.
-No entenc.
-És molt senzill,
Capità -En Thrawn va fer un gest, i un milicià va obrir les esposes d’en Mazzic
-. El seu atac a Bilbringi va ser en venjança d'un atac similar contra la
reunió de contrabandistes celebrada a Trogan, a la qual vostè va acudir.
Perfecte, només que ni jo ni cap alt oficial de l'Imperi vam ordenar aquell
atac. De fet, el comandant de la guarnició tenia ordres explícites de
deixar-los en pau.
En Mazzic va
esbufegar.
- Espera que m'ho
cregui?
Els ulls d’en Thrawn
van centellejar.
- Prefereix creure
que sóc incompetent fins a l'extrem d'enviar una força inadequada a una missió?
En Mazzic va
sostenir la seva mirada, encara hostil, però amb aire pensatiu.
-Sempre vaig pensar
que ens vam escapar amb excessiva facilitat -va murmurar.
-Ara comencem a
entendre'ns -va dir en Thrawn, amb veu de nou serena -. Assumpte tancat. La
llançadora té ordres de tornar-li a la seva base -Va somriure -. Més ben dit, a
la base temporal que la seva nau i la seva tripulació han establert a Lelmra. Li
reitero les meves disculpes.
Els ulls d’en Mazzic
van examinar l'hangar, atrapat entre la suspicàcia i l'esperança.
- Se suposa que he
de creure’l? -Va preguntar.
-Pot creure allò que
li doni la gana, però recordeu que l’he tingut a les mans... i l’he deixat
anar. Bon dia, capità.
Va fer gest de donar
mitja volta.
-Si no eren soldats
imperials -va preguntar en Mazzic -, qui eren?
En Thrawn es va
tornar.
-Eren autèntics
soldats imperials. Les nostres investigacions encara no han conclòs, però
sembla que el tinent Kosk i els seus homes tenien la intenció de guanyar-se uns
diners extres.
En Mazzic el va
mirar perplex.
- Algú va contractar
soldats imperials perquè ens ataquessin?
-Ni tan sols les
tropes imperials són immunes a l'atracció del suborn -va dir en Thrawn, en un
to d'amarg menyspreu imitat a la perfecció -. En aquest cas, van pagar la
traïció amb les seves vides. Tingui la seguretat que el o els responsables
pagaran un preu similar.
- Sap qui va ser?
-Va preguntar en Mazzic.
-Crec que sí, però em
falten proves.
-Doni’m una pista.
En Thrawn va
somriure amb sarcasme.
-Utilitzeu el cap.
Bon dia, capità.
Es va girar i va
caminar cap a l’arcada que donava accés a les àrees de servei. En Pellaeon va
esperar que en Mazzic i el seu escorta entressin a la llançadora, i va córrer
per arribar-hi.
- Creu que ha estat
suficient, almirall? -Va preguntar en veu baixa.
-És igual, capità
-li va assegurar en Thrawn -. Li hem proporcionat tot el necessari. I si en Mazzic
no és prou intel·ligent per pensar en Karrde, un o altre dels altres líders ho
farà. En qualsevol cas, sempre és millor oferir poc que massa. Algunes persones
desconfien automàticament de la informació gratuïta.
Darrere, la
llançadora va enlairar-se de la coberta i va ascendir a l'espai. De l'arcada va
sorgir una figura somrient.
-Ben fet, almirall
-va dir en Niles Ferrier, mentre traslladava el seu pur a l'altre extrem de la
boca -. Li va posar els pèls de punta i després el va deixar marxar. Pensarà en
això durant molt de temps.
-Gràcies, Ferrier
-va replicar en Thrawn amb sequedat -. La seva aprovació significa molt per a
mi.
Per un moment, el
somriure del lladre de naus va estar a punt d'esvair-se. Després, va decidir
passar per alt el comentari.
-Molt bé -va dir -.
Quin és el nostre següent pas?
Els ulls d’en Thrawn
van centellejar en sentir aquell «nostre», però ho va deixar passar.
-En Karrde va enviar
ahir a la nit una sèrie de transmissions, una de les quals va ser interceptada.
Encara l'estem desxifrant, però només pot ser la convocatòria d'una altra
reunió. Quant sapiguem el lloc i la data, els hi proporcionarem.
-I ajudaré a Mazzic
a acusar en Karrde -va assentir en Ferrier.
-No farà res d'això
-va replicar amb brusquedat en Thrawn -. S'asseurà en un racó i mantindrà la
boca tancada.
En Ferrier va
semblar encongir-se.
-D'acord. Per
descomptat.
En Thrawn va
sostenir la seva mirada un altre moment.
-El que farà vostè
-va continuar per fi -és procurar que certa targeta de dades sigui introduïda
entre les possessions d’en Karrde. Al despatx de la seva nau, amb preferència;
serà el primer lloc que en Mazzic registri.
Va fer un gest. Un
oficial es va avançar i va tendir a Ferrier una targeta de dades.
-Ah -va dir amb
ironia en Ferrier, i la va agafar -. Sí, ja ho entenc. La prova del tracte d’en
Karrde amb aquest tal tinent Kosk, eh?
-Correcte. Això, més
les proves que ja hem introduït en l'expedient personal d'en Kosk, aclariran
qualsevol dubte del fet que en Karrde va manipular als altres contrabandistes.
Espero que sigui més que suficient.
-Sí, un bon truc –En
Ferrier va donar voltes a la seva mà a la targeta de dades i rosegar el pur -.
D'acord. Només he de pujar a bord del Salvatge
Karrde...
Es va interrompre en
veure l'expressió d’en Thrawn.
-No -va dir en veu
baixa el gran almirall -. Al contrari, es mantindrà el més allunyat possible
del seu nau i les seves instal·lacions terrestres. De fet, mai es quedarà sol
mentre estigui a la base.
En Ferrier va
parpellejar, sorprès.
-Sí, però...
Va alçar la targeta
de dades, desorientat.
En Pellaeon va notar
que en Thrawn s'esforçava per no perdre la paciència.
-El seu defel serà
qui introdueixi la targeta de dades en el Salvatge
Karrde.
El rostre d’en
Ferrier es va il·luminar.
-Ah, és clar. Sí. Entrarà
i sortirà sense que ningú se n'adoni.
-Serà millor que ho
faci –li va advertir en Thrawn, i de sobte, la seva veu va adoptar un to
glacial -. Perquè no he oblidat el seu paper en la mort del tinent Kosk i els
seus homes. Està en deute amb l'Imperi, Ferrier. I ha de pagar aquest deute.
El rostre d’en
Ferrier va empal·lidir lleument.
-Entès, almirall.
-Bé. Romandrà a la
seva nau fins que Descodificació obtingui el lloc de la reunió convocada per
Karrde. Després, es posarà en acció.
-És clar -va dir en Ferrier,
mentre guardava la targeta en la seva túnica -. Bé. Quan donin a Karrde el seu
merescut, què faig?
-Podrà dedicar-se
lliurement als seus negocis. Quan requereixi els seus serveis de nou, rebrà
l'oportú avís.
En Ferrier va torçar
els llavis.
-És clar -va
repetir.
A jutjar per la seva
expressió, en Pellaeon va intuir que començava a comprendre la immensitat del
seu deute amb l'Imperi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada