L’últim Orde (XVII)

Anterior

17

La porta de la cambra de l'Assemblea es va obrir i un petit torrent de persones i androides van sortir al Gran Passadís; parlaven entre ells, en el acostumat ventall d'idiomes. La Leia va mirar la Wínter, mentre caminaven cap a la multitud, i va fer un capcineig.

Havia arribat l'hora de la funció.

- Alguna informació nova que em pugui interessar? -Va preguntar, quan van passar al costat dels congregats.

-Un curiós afegit a l'informe de Pantolomin -va contestar la Wínter, i els seus ulls van passejar pels reunits -. Un caçador de recompenses afirma haver penetrat a les drassanes imperials d’Ord Trasi i ofereix vendre'ns informació sobre el seu nou programa de construcció.

-Ja he tractat prou amb caçadors de recompenses -va dir la Leia, i va procurar no mirar al seu voltant mentre s'obrien pas entre les rotllanes. La Wínter estava atenta, i gràcies a la seva infal·lible memòria recordaria a tots els que es trobaven prou a prop per sentir la seva conversa -. Per què pensa el coronel Derlin que podem confiar en ell?

-Encara no està segur. El contrabandista va oferir el que ell va denominar una mostra gratis: la informació que, d'aquí a tres mesos, tres Destructors Estel·lars imperials acabaran de construir-se. El coronel Derlin va dir que el comandant d’esquadrilla Harleys està dissenyant un pla per confirmar-ho.

Van sortir del Gran Passadís i van seguir a un grup de persones que encara no s'havien dispersat cap als seus despatxos o altres sales de conferències.

-Sembla perillós -va comentar la Leia, disposada a portar el guió fins al final -. Espero que no se li acudeixi enviar un vol de reconeixement.

-L'informe no donava detalls, però al final preguntava sobre la possibilitat de demanar prestat un caça a algú que fa negocis amb l'Imperi.

L'últim oficial es va desviar per un passadís i les va deixar soles amb un assortiment de tècnics, ajudants, personal administratiu i altres membres de menor categoria del govern. La Leia va llançar una ràpida mirada a cada un i va decidir que ja n'hi havia prou per avui de farsa. Va mirar la Wínter, va fer un moviment amb el cap i es van encaminar als turboascensors.

Necessitaven trobar un lloc on en Ghent pogués instal·lar-se sense que es filtressin rumors del projecte, i una investigació dels plànols originals del palau havia descobert el lloc ideal. Era una antiga sala de cèl·lules d'energia, tancada i clausurada uns anys abans, encaixada entre el sector Ordenances / Subministraments i les oficines del Comandament de Caces, situades a la planta de comandament. La Leia havia practicat una nova entrada des d'un passadís de servei amb la seva espasa de llum; en Bel Iblis l'havia ajudat a traslladar cables elèctrics, i en Ghent havia confeccionat el programa de descodificació.

Tenien tot el que necessitaven. Excepte resultats.

En Ghent estava assegut en l'única cadira de la sala quan van arribar, amb la mirada perduda en la llunyania i els peus recolzats en l'escriptori. No advertir la seva presència fins que ja van estar dins.

-Ah, hola -va dir, i va posar els peus a terra amb estrèpit.

-No faci soroll, si us plau -li va recordar la Leia. Els oficials que treballaven a l'altre costat de les primes parets atribuirien els sorolls a les oficines adjacents, encara que potser no -. Li ha portat el general Bel Iblis les últimes transmissions?

-Sí, fa una hora -va assentir en Ghent xiuxiuejant a sota veu -. Acabo de descodificar-les.

Va prémer una tecla i els missatges van aparèixer a la pantalla. La Leia es va aturar darrere de la cadira i els va llegir. Detalls de desplegaments militars imminents, el que semblaven ser transcripcions verbals de converses diplomàtiques d'alt nivell, rumors palatins... Com sempre, Font Delta havia cobert totes les possibilitats, des de l'important al trivial.

-És un dels nostres -va dir la Wínter, i va assenyalar un punt de la pantalla.

La Leia va llegir l'entrada. Un informe d'Intel·ligència no confirmat, arribat del sistema de Bpfassh, suggerint que el Quimera i les seves naus de suport havien estat localitzats prop d’Anchoron. Era un dels seus, en efecte.

- Quantes persones estaven assabentades d'això? -Va preguntar a la Wínter.

-només quaranta-set -va contestar la Wínter, ocupada ja amb l'agenda electrònica d’en Ghent -. Va ser ahir a la tarda, poc abans de les tres, durant la segona sessió de l'Assemblea, i el Gran Passadís estava gairebé buit.

La Leia va assentir i es va tornar cap a la pantalla. Quan la Wínter va haver acabat la llista, havia identificat dos dels seus missatges falsos. Després, va trobar altres cinc.

-Sembla que ja el tenim -va dir la Leia, mentre la Wínter lliurava al Ghent les seves primeres tres llistes i es posava a treballar en les altres -. Passem aquestes pel teu sedàs.

-Molt bé -va dir en Ghent, i va dirigir una última mirada de sorpresa a la Wínter, abans de tornar cap a la seva consola. Tres dies, i encara no comprenia com era capaç de recordar cada detall de cinquanta converses diferents -. Bé, anem a veure. Correlacions... Bé. Hem baixat a 127 possibilitats. Sobretot tècnics i administratius. També alguns diplomàtics extraplanetaris.

La Leia va moure el cap.

-Cap d'aquestes persones pot tenir accés a tanta informació -va dir, i va assenyalar la pantalla -. Ha de ser algú que ocupi un lloc destacat en la cadena de comandament...

-Esperi un moment -la va interrompre en Ghent, aixecant un dit -. Vostè vol un peix gros, i el té. El conseller Sian Tevv de Sullust.

La Leia va arrufar les celles.

-Això és impossible. Va ser un dels primers líders de l'Aliança Rebel. De fet, crec que va ser ell qui va portar a Nien Nunb i el seu esquadró privat, després que l'Imperi els expulsés del sistema de Sullust.

En Ghent va arronsar les espatlles.

-No sé res d'això. Només sé que va escoltar les cinquanta converses falses dedicades al transmissor de Font Delta.

-No pot ser el conseller Tevv -va dir la Wínter amb aire absent, sense deixar de treballar amb la targeta electrònica -. No va estar present durant cap d'aquestes últimes sis converses.

-Potser les va sentir algun dels seus ajudants -va adduir en Ghent -, No cal que estigués en persona.

La Wínter va moure el cap.

-No. Un dels seus ajudants va estar present, però només durant una conversa. Encara més, el conseller Tevv sí que va estar present en dues converses celebrades abans d'ahir, que Font Delta no va transmetre. A un quart de deu del matí i a les dues quaranta-vuit de la tarda.

En Ghent va demanar les llistes.

-Té raó -va confirmar -. No se m'havia acudit fer comprovacions en aquesta direcció. Hauria de preparar un programa que crivelli millor.

La porta es va obrir. La Leia es va tornar i va veure al general Bel Iblis.

-Vaig pensar que la trobaria aquí -va dir a la princesa -. Està tot disposat per assajar el pla Pols d'Estrelles, si vol venir a fer una ullada.

L'últim projecte per localitzar l'eixam d'asteroides camuflats que en Thrawn havia deixat en òrbita al voltant de Coruscant.

-Sí, gràcies. Wínter, quan acabis, em trobaràs a la sala de guerra.

-Sí, Altesa.

La Leia i en Bel Iblis van sortir de la sala i van recórrer en fila índia al passadís de servei.

- Han descobert alguna cosa? -Va preguntar el general.

- La Wínter està verificant les llistes d'ahir. Fins al moment, hi ha unes cent trenta possibilitats.

En Bel Iblis va assentir.

-Atesa la quantitat de gent que treballa al palau, es podria qualificar d'avançament.

-Potser -La Leia va vacil·lar -. He pensat que el pla funcionarà únicament si Font Delta és una sola persona. Si es tracta d'un grup, pot ser que no aconseguim eliminar-lo.

-Potser -va admetre en Bel Iblis -, però em costa creure que hi hagi tants traïdors entre nosaltres. De fet, encara em resisteixo a creure que n’hi hagi un. Sempre he pensat que Font Delta podria ser un sistema de gravació exòtic. Una cosa que Seguretat encara no ha estat capaç de localitzar.

-I jo, per desgràcia.

Van arribar a la sala de guerra, on el general Rieekan i l'almirall Drayson s'alçaven darrere de la consola de comandament principal.

-Princesa -la va saludar amb gravetat en Rieekan -. Arriba a temps.

La Leia va aixecar la vista cap a la pantalla. Un transport antic s'havia allunyat del grup de naus que muntava guàrdia a l'òrbita més allunyada i avançava amb cautela cap al planeta.

- Fins on va a penetrar? -Va preguntar la Leia.

-Començarem just per sobre de l'escut planetari, consellera -va dir en Drayson -. L'anàlisi postcombat indica que la majoria dels asteroides camuflats giraran a baixa altura.

La Leia va assentir. Com aquests serien els que s'introduirien si s'obrien l'escut, el més sensat era començar per allà.

El transport va continuar acostant-se, molt lentament, amb la malaptesa pròpia d'una nau moguda per control remot.

-Molt bé -va dir en Drayson -. Control de Transport U, talli la propulsió i prepari a descarregar quan jo ho ordeni. Atenció... Descarregueu.

Res va passar durant un moment. Després, de sobte, un núvol de pols brillant va començar a sorgir de la popa del transport, i va fer remolins mandrosos darrere de la nau.

-Segueixi apropant-se -va dir en Drayson -. Devastador, prepari raigs d'ions negatius.

-Tota la pols ha estat descarregada del transport, almirall -va informar un oficial.

-Control de Transport U, allunyin la nau -va ordenar en Drayson.

-Però a poc a poc -va murmurar en Bel Iblis -. No ens interessa que apareguin excessius buits en la pols.

En Drayson li va dirigir una mirada d'irritació.

-A poc a poc -va dir de mala gana -. Tenim ja alguna lectura?

-Molt potents, senyor -va comunicar l'oficial que treballava a la consola del sensor -. Reflexos en totes les bandes, entre punt nou-tres i nou-vuit.

-Bé -va assentir en Drayson -. Mantinguin-se alerta. Devastador?

-Informes del Devastador preparats, senyor -va confirmar un altre oficial.

-Dispari raig d’ions negatius -va ordenar en Drayson -. Intensitat mínima. A veure què passa.

La Leia va mirar la pantalla. Les brillants partícules de pols van començar a agrupar-se, a mesura que els ions procedents del propulsor del transport creaven càrregues electrostàtiques aleatòries en el núvol. Va veure de cua d'ull la boirosa línia d'un raig d’ions que apareixia a la pantalla tàctica i travessava el núvol. Va carregar totes les partícules de pols amb la mateixa polaritat, perquè es repel·lissin mútuament..., i de sobte, el núvol de pols es va expandir de nou i va abastar tota la pantalla, com una flor exòtica en obrir-se.

-Alto el foc -va dir en Drayson -. A veure si és suficient.

La flor va continuar obrint-se durant un llarg minut, i la Leia va contemplar fixament la resplendor nebulosa. Irracional, és clar. Tenint en compte la immensitat de l'espai circumdant, era molt improbable que aquesta primera descàrrega s'interposés en el camí d'algun asteroide. I fins i tot en aquest cas, no veuria res a la pantalla. Excepte en el moment anterior a baixar, va donar la impressió que la llum i els raigs sensors es retorçaven al voltant de l'escut camuflat, la qual cosa significava que no es distingiria cap punt fosc en la pols.

-El núvol comença a trencar-se, almirall -va informar l'oficial encarregat del sensor -. El radi de dissipació ha pujat a dotze.

-El vent solar l'està afectant -va murmurar en Rieekan.

-No és sorprenent -li va recordar en Drayson -. Control de Transport Dos: endavant.

Un segon transport es va esqueixar de les naus en òrbita i va baixar cap a la superfície.

-Amb aquesta lentitud cal procedir -va comentar en veu baixa en Bel Iblis.

-Estic d'acord -va dir en Rieekan -. Tant de bo no haguessin perdut aquelles TCCG a Svivren. Ens haurien anat de perles.

La Leia va assentir. Trampes cristal·logràfiques de camp gravitatori, dissenyades en principi per atreure, des de milers de quilòmetres de distància, a la massa de naus amb sensors ocults, serien ideals per a aquest treball.

-Pensava que Intel·ligència estava sobre la pista d'una.

-De tres –el va corregir en Rieekan -. El problema és que totes es troben en espai imperial.

-Encara no estic convençut que una TCCG ens seria de tanta utilitat -va dir en Bel Iblis -. Tan a prop, sospito que la gravetat de Coruscant anul·laria les lectures obtingudes dels asteroides.

-Seria complicat, sens dubte -va admetre en Rieekan -, però crec que és la millor possibilitat.

Van guardar silenci quan, a la pantalla, el segon transport va arribar a la zona per defecte i va repetir el procediment del primer. Tampoc va passar res.

-Aquest vent solar ens fastigueja -va comentar en Bel Iblis, quan va partir el tercer transport -. Potser haguem de treballar amb partícules de pols més grans en la següent ocasió.

-O dur a terme l'operació en el costat fosc -va suggerir en Rieekan -. Això, almenys, eliminaria l'efecte...

- ¡Turbulència! -Va bordar l'oficial a càrrec del sensor -. Trajectòria un-un-set, virant a quatre-nou-dos.

Un estrèpit demencial va sorgir de la consola del sensor. En la mateixa vora del segon núvol de pols, una boirosa línia taronja havia aparegut, subratllant la turbulència provocada pel pas de l'asteroide invisible.

-Seguiu-lo -va ordenar en Drayson -. Devastador, dispari a discreció.

A la pantalla van sorgir línies vermelles quan els turbolàsers del Cuirassat van començar a escombrar la trajectòria calculada. La Leia va mirar la pantalla, amb les mans aferrades al respatller de la cadira de l'oficial que manejava el sensor, i de sobte, va distingir un tros de roca deforme que derivava entre les estrelles.

-Alto el foc -va ordenar en Drayson -. Bona feina, cavallers. Bé, Lleial, és el seu torn. Tregui l'equip de tècnics...

Es va interrompre. A la pantalla, va aparèixer un laberint de línies vermelles que s'entrecreuaven sobre l'embalum fosc de l'asteroide. Van centellejar durant un breu moment, i després es van esvair.

-Suspengui l'ordre, Lleial -va grunyir en Drayson -. Sembla que el gran almirall no vol que ningú miri les seves joguines.

-Si més no, n’hem localitzat un -va dir la Leia -. Més val això que res.

-Doncs sí -va replicar amb sequedat en Drayson -. Només ens queden menys de tres-cents.

La Leia va assentir i va fer gest de marxar. El procés havia de durar bastant, i seria millor que tornés amb la Wínter i en Ghent.

- Col·lisió! -Va exclamar l'oficial del sensor.

Va girar en rodó. Va veure a la pantalla que el tercer transport donava voltes bojament, la popa envoltada de flames. El seu carregament de pols es va escampar en totes direccions.

- Pot calcular una trajectòria? -Va preguntar en Drayson. Les mans de l'oficial van volar sobre el seu tauler.

-Negatiu. Dades insuficients. Només puc calcular un con de probabilitats.

-Em conformo -va dir en Drayson -. A totes les naus: obrin foc. Bombardeig massiu. Apuntin al con indicat.

El con havia aparegut a la pantalla tàctica, i la llunyana flota va començar a disparar els seus turbolàsers.

-Obrin el con fins a un cinquanta per cent de probabilitats -va indicar en Drayson -. Estacions de combat, Ocupin del con exterior. Vull que trobin l'objectiu.

L'estímul va resultar innecessari. Sobre Coruscant, l'espai s'havia convertit en una tempesta de foc, els raigs dels turbolàsers i els torpedes protònics perforaven el con assenyalat. La zona escollida es va eixamplar i es va expandir a mesura que els ordinadors calculaven les trajectòries possibles de l'asteroide invisible. Les naus i les estacions de combat variaven el seu angle de tir en funció de les probabilitats.

Però no hi havia res i, al cap d'uns minuts, en Drayson va acceptar la derrota.

-Totes les unitats, cessin el foc -va dir amb veu cansada -. És inútil. Ho hem perdut.

No hi havia molt més a dir. Van contemplar en silenci el transport mig destruït, fora de l'abast dels feixos d'arrossegament, que girava lentament cap l'escut planetari i la seva mort imminent. La seva popa aixafada va fregar l'escut, i al foc dels gasos de propulsió es va afegir la vora blanca blavosa dels enllaços atòmics. Un centelleig apagat quan la popa es va desprendre, una espurna més brillant quan la proa va tocar l'escut, runes fosques reflectides contra les flames quan el casc va començar a esquerdar-se...

I es va vaporitzar amb un esclat final de flames difuses.

La Leia va veure esvair els últims centelleigs i va recórrer als seus exercicis Jedi per asserenar la ira que omplia la seva ment. Lliurar-se al luxe d'odiar Thrawn pel que els havia fet només serviria per ennuvolar seu intel·lecte. Encara pitjor, aquest odi significaria un perillós pas cap a l’indret fosc.

Va percebre un moviment a la seva esquena, i va veure que la Wínter estava al seu costat. L'altra dona contemplava la pantalla amb una lluentor de dolor en els seus ulls.

-No passa res -la va tranquil·litzar la Leia -. No anava ningú a bord.

-Ja ho sé -va murmurar la Wínter -. Estava pensant en un altre transport que vaig veure caure igual que aquest, sobre Xyquine. Un transport de passatgers...

Va respirar fondo, i la Leia gairebé va poder veure l'esforç conscient per apartar de si aquells vívids records.

-M'agradaria parlar amb vostè, Altesa, quan hagi acabat.

La Leia va penetrar en l'expressió neutra de la Wínter i va sondejar el seu estat d'ànim. La notícia que anava a comunicar-li no era bona.

-Vaig de seguida -va dir.

Van sortir de la sala de guerra i es van encaminar cap a la sala de descodificació pel passadís de servei. La notícia no era gens bona.

-És impossible -va dir la Leia, i va moure el cap mentre tornava a llegir l'anàlisi d’en Ghent -. Sabem que hi ha una filtració al palau.

-Ho he verificat una vegada i una altra -va argüir en Ghent -. Sempre dóna el mateix resultat. La resposta no varia. Un zero absolut i total.

La Leia va repassar una vegada més la informació continguda a l'agenda electrònica. La llista de noms va aparèixer i es va esvair.

-Llavors, Font Delta ha de ser més d'una persona -va dir.

-També he comprovat aquesta possibilitat –En Ghent va agitar la mà, en un gest d'impotència -. Tampoc funciona. Surten, com a mínim, quinze persones. És impossible que Seguretat sigui tan deficient.

-Això significa que selecciona la informació, i no transmet tot el que sent.

En Ghent es va rascar la galta.

-Suposo que sí -va dir de mala gana -, però no ho sé. Fixeu-vos en les estupideses que transmet de vegades. En l'última, per exemple, informava sobre una parella d’Arcona que discutien sobre el nom que li anaven a donar als seus ocells nadons. O aquest tipus té mala memòria, o la seva llista de prioritats és d'allò més extravagant.

La porta es va obrir i en Bel Iblis va entrar.

-Em vaig fixar que se n'anava -va dir -. Han descobert alguna cosa?

La Leia li va allargar en silenci l'agenda electrònica. En Bel Iblis li va donar un cop d'ull superficial, i després la va llegir amb més interès.

-Fascinant -va dir per fi -. L'anàlisi és erroni, la memòria de la Wínter comença a flaquejar..., o Font Delta ens està prenent el pèl.

- Per què diu això? -Va preguntar la Leia.

-Perquè està clar que ja no transmet tot el que sent. Alguna cosa ha despertat les seves sospites.

La Leia va pensar en aquelles converses arreglades.

-No -va dir a poc a poc -. No ho crec. Mai vaig percebre ni un pel de malícia o suspicàcia.

En Bel Iblis va arronsar les espatlles.

-L'alternativa consisteix a creure que un niu d'espies s'ha instal·lat al palau. Esperi un moment... La situació no és tan greu. Si donem per fet que no es va adonar al principi, encara podem utilitzar les dades dels dos primers dies per reduir la llista de sospitosos a un nombre manejable.

La Leia va sentir un nus a l'estómac.

-Garm, estem parlant de més d'un centenar de membres de la Nova República en qui confiem. Les acusacions del conseller Fey'lya contra l'almirall Ackbar ja van ser bastant greus. Això podria agreujar encara més la situació.

-Ja ho sé, Leia -va afirmar en Bel Iblis -, però no podem permetre que l'Imperi segueixi escoltant els nostres secrets. Ofereix-m’hi una alternativa i la tindré en compte.

La Leia es va mossegar el llavi, mentre la seva ment volava.

- I aquest comentari que va fer mentre ens dirigíem cap a la sala de guerra, sobre que Font Delta potser era tan sols un sistema de gravació exòtic?

-Si és així, està instal·lat al Gran Passadís -va dir la Wínter, abans que en Bel Iblis pogués contestar -. És el lloc on es van produir totes les converses que van ser transmeses.

- Està segura? -Va preguntar en Bel Iblis, sorrut.

-Del tot. Totes i cadascuna.

-Ja el tenim -va dir la Leia, i va experimentar una onada d'excitació -. Algú ha instal·lat un sistema de gravació al Gran Passadís.

-No s'entusiasmi –li va advertir en Bel Iblis -. Sé que és una possibilitat magnífica, però no és tan senzill. Els sistemes de micròfons tenen característiques molt ben definides, tots són ben coneguts i el contraespionatge és capaç de localitzar-los sense grans problemes.

-Si no es desconnecta quan apareix el contraespionatge -va suggerir en Ghent -. He vist sistemes així.

En Bel Iblis va moure el cap.

-Està parlant d'alguna cosa amb una mínima capacitat de decisió, alguna cosa propera a la intel·ligència d'un androide...

- Escolti! -El va interrompre en Ghent, molt nerviós -. Ja està. Font Delta no és una persona, sinó un androide.

La Leia va mirar al Bel Iblis.

- És això possible?

-No ho sé -va contestar lentament el general -. Implantar en un androide un programa secundari d'espionatge és factible. El problema consisteix a introduir aquesta programació al palau, burlant els sistemes de seguretat i els pentinats del contraespionatge.

-Ha de ser un androide que tingui bons motius per rondar pels voltants del Gran Passadís –va reflexionar la Leia -, però que, alhora, pugui desaparèixer sense aixecar sospites sempre que té lloc una recerca.

-I tenint en compte l'abundant trànsit que recorre el Gran Passadís, aquestes recerques són molt freqüents -va admetre en Bel Iblis -. Ghent, pot introduir-se en els registres de Seguretat i aconseguir una llista de les recerques efectuades durant els tres o quatre últims dies?

-És clar -El jove va arronsar les espatlles -. Potser tardaré un parell d'hores, però. Si no els importa que em localitzin.

En Bel Iblis va mirar la Leia.

- Què n’opina?

-No volem que l'agafin, per descomptat. D'altra banda, tampoc ens interessa que Font Delta campi al seu aire pel palau.

-Perdoni, Altesa -va intervenir la Wínter -, però crec que si les recerques són tan freqüents, l'únic que ens cal és vigilar el Gran Passadís fins que es produeixi una, i llavors veurem quins androides se'n van.

-Val la pena provar -va dir en Bel Iblis -. Ghent, comenci a intervenir Seguretat. Leia, Wínter, acompanyi’m.

-Ja vénen.

La veu de la Wínter va sorgir del comunicador que la Leia ocultava al palmell de la mà.

- Està segura que és Seguretat de palau? -Va preguntar en Bel Iblis.

-Sí -va contestar la Wínter -. He vist el coronel Bremen donar-los ordres. Porten androides i màquines.

-Sembla que sí -va murmurar la Leia.

Es va dur subreptíciament la mà fins a la boca i va confiar que els tres kubaz asseguts a l'altre costat de la zona de tertúlia no es fixessin en el seu estrany comportament.

Els altres dos van respondre amb murmuris de confirmació. La Leia va deixar la mà sobre la seva falda i va passejar la vista al seu voltant. Era la seva gran oportunitat de localitzar Font Delta. Com se celebrava una reunió del Consell, i acabava d'acabar una de l'Assemblea, el Gran Passadís estava abarrotat d'autoritats, acompanyades dels seus ajudants i androides.

La Leia sempre havia sabut que el palau imperial estava ple d'androides normals, però ara començava a comprendre que no tenia ni idea de quants hi havia. Va albirar alguns androides de protocol 3PO des d'on estava asseguda, gairebé tots acompanyant a grups de diplomàtics extraplanetaris, però també altres en el seguici de diverses autoritats palatines. Un grup d'androides de manteniment insectoides SPD voleiaven sobre la multitud a base de retropropulsors, i s'encarregaven de netejar sistemàticament les talles i finestres que s'alternaven en les parets. Una fila d'androides MSE vagarejaven al costat de la paret més allunyada, lliurant missatges massa complexos per a les transmissions o massa delicats per a transmetre'ls per ordinador. En el següent arbre ch'hala de la filera, visible de tant en tant entre la gentada, un androide de manteniment MN-2E podava amb molt de compte fulles mortes.

A quin d'ells s'hauria convertit en un espia l'Imperi?, Es va preguntar.

-Ja vénen -va informar en veu baixa la Wínter -. S'acosten cap al passadís...

Es va sentir el soroll d'un frec pel micròfon, com si la Wínter l’hagués tapat amb la mà, seguit d'una sèrie de sorolls apagats. La Leia ja s'estava preguntant si havia d'anar a investigar, quan va sentir la veu d'un home.

- Consellera Organa Solo?

-Sí -va dir amb cautela -. Qui és?

-Tinent Machel Kendy, consellera. Seguretat de palau. És conscient que una tercera persona ha interceptat el senyal del seu comunicador?

-No és una intercepció, tinent. Sosteníem una conversa a tres bandes amb el general Bel Iblis.

-Entenc -va dir en Kendy, una mica decebut. Potser s'havia fet la il·lusió d'haver atrapat a Font Delta -. Hauré de demanar-li que suspengui uns minuts la seva conversa, consellera. Anem a fer una recerca al Gran Passadís i no volem transmissions per comunicador a la zona.

-Comprenc. Esperarem que hagin acabat.

Va tancar el comunicador i el va tornar al seu cinturó. El cor va començar a retronar-li a les orelles. Va girar en el seu seient per veure l'extrem del Gran Passadís. Si hi havia un androide espia present, es desviaria en aquesta direcció quant reparés en què un equip de recerca entrava per l'altre extrem.

Un nou grup d’SPD s'havia unit als androides netejadors volants. Es van allunyar pel passadís i van comprovar metòdicament la part superior de les parets i els contorns del sostre de volta, a la recerca de possibles micròfons o sistemes de gravació. A sota d'ells, la Leia va veure que el tinent Kendy i els seus homes passaven entre els diplomàtics en fila d'un, ocupaven tot l'ample del passadís i contemplaven les pantalles dels detectors fixos a la seva esquena. La fila va arribar a la zona de tertúlia, la va deixar enrere i va continuar sense incidents fins al final del passadís. L'esquadró va esperar que els androides SPD i un grup d’MSE acabessin la seva part i hi arribessin. El grup recentment format va desaparèixer passadís avall, cap a les oficines del Consell Intern.

I això va ser tot. Havien pentinat tot el Gran Passadís, sense cap resultat, i ni un sol androide havia fugit de la recerca.

Va percebre alguna cosa a un costat, però només era l'androide de manteniment MN-2E en el qual havia reparat abans. Rodava fins l'arbre ch'hala que brollava del sòl, prop de la seva zona de tertúlia. L’androide va cantussejar per a si i va començar a introduir delicats sondejadors entre les branques, a la recerca de fulles mortes o agonitzants.

Mortes o agonitzants. Com la seva teoria.

Va treure el comunicador amb un sospir.

- Wínter? Garm?

-Sí, Altesa -va respondre la Wínter a l'instant.

-Sóc aquí -va afegir en Bel Iblis -. Què ha passat?

-Absolutament res. Pel que vaig veure, ni un androide es va immutar.

Va seguir una breu pausa.

-Entenc -va dir per fi en Bel Iblis -. Bé... Potser el nostre androide no estava avui per aquí. Cal que la Wínter torni amb Ghent i afegiu androides a la llista.

- Què dius, Wínter? -Va preguntar la Leia.

-Puc provar -va dir l'altra dona, vacil·lant -. El problema serà identificar androides específics. L'aparença externa d'un robot de protocol 3PO és bàsicament igual a la de qualsevol altre.

-Acceptarem de bon grat tot el que aconsegueixi descobrir -va dir en Bel Iblis -. Està aquí, molt a prop. Ho pressento.

La Leia va contenir l'alè i va projectar els seus sentits Jedi. No posseïa la intuïció del soldat que tenia en Bel Iblis, ni el talent superior d’en Luke, però ella també ho pressentia. Alguna cosa al Gran Passadís...

-Crec que té raó -va dir al Bel Iblis -. Wínter, serà millor que vagis a ocupar-te d'això.

-I tant, Altesa.

-Jo l'acompanyaré, Wínter -es va oferir en Bel Iblis -. Vull saber què passa amb el pla Pols d'Estrelles.

La Leia va tancar el comunicador i es va reclinar en el seu seient. El cansament i el desànim es van apoderar d'ella, malgrat els seus esforços per rebutjar-los. Li havia semblat una excel·lent idea utilitzar la descodificació d’en Ghent per intentar desemmascarar Font Delta, però fins ara no havia servit de res.

I el temps constrenyia. Encara que aconseguissin conservar en secret la feina d’en Ghent, la qual cosa era improbable, totes els seus estratagemes fracassats els acostaven més al dia inevitable en què Font Delta descobriria les seves activitats i emmudiria. Llavors, la seva última oportunitat d'identificar l'espia imperial s'evaporaria.

I seria un desastre, i no per culpa de la filtració, la Intel·ligència Imperial havia sostret informació a l'Aliança Rebel des del primer moment de la seva formació, i havien aconseguit sobreviure. El més perillós per a la Nova República era la creixent aura de suspicàcia i desconfiança que la simple existència de Font Delta havia sembrat al palau. Les falses acusacions del conseller Fey'lya contra l'almirall Ackbar havien demostrat el que tal desconfiança podia causar a la delicada coalició multiracial que constituïa la Nova República. Si es descobria un autèntic agent imperial entre els seus líders...

A l'altre costat de la zona de tertúlia, els tres kubaz es van aixecar, van passar per darrere de l'arbre ch'hala i l'androide MN-2E que treballava al seu costat i van desaparèixer en el trànsit que omplia el passadís. La Leia va contemplar l’androide i va veure que introduïa amb cautela un braç manipulador entre les branques, en direcció a una pila de fulles mortes, mentre cantussejava per a si. Havia tingut una breu topada amb un androide d'espionatge imperial al planeta natal dels noghri, una topada que hauria pogut resoldre en un desastre per a ella i el genocidi per les restes de la raça noghri. Si en Bel Iblis tenia raó, si Font Delta era un simple androide i no un traïdor...

Però s'estava enganyant. L'Imperi no hauria pogut infiltrar un androide d'espionatge en el palau sense la col·laboració d'una o més persones. Seguretat efectuava una completa anàlisi de tot androide que entrava al palau, encara que fos per poc temps, i sabia exactament el que buscava. Una programació d'espionatge secundària oculta destacaria com un esclat vermell pàl·lid contra el subtil fons d'aquell arbre ch'hala...

La Leia va arrufar les celles, va contemplar l'arbre, i la seva cadena de pensaments es va parar. Un altre petit esclat vermell va aparèixer a l’esvelt tronc mentre mirava; va enviar un onatge vermell pàl·lid cap a l'exterior i al voltant del tronc, fins que es va fondre amb el tranquil remolí porpra. Va seguir una altra llampada, i una altra, i una altra, que es van succeir al voltant del tronc com les ones produïdes per una gota en caure a l'aigua. Totes eren més o menys de la mateixa mida, i totes s'originaven en el mateix punt del tronc.

I sempre quan l'androide MN-2E emetia els seus cantussols metàl·lics.

Tot d'una, com una tromba d'aigua gelada, la comprensió es va abalançar sobre ella. Va manotejar el seu cinturó amb dits tremolosos i va teclejar el número de l'operador central.

-Sóc la consellera Organa Solo -es va identificar -. Posi-me'n amb el coronel Bremen, de Seguretat. Digui-li que he descobert a Font Delta.

Van haver de cavar gairebé fins a vuit metres de profunditat per trobar-lo: un tub llarg, gruixut, desllustrat, mig enterrat al costat de l'arrel primària de l'arbre ch'hala. Estava connectat per un extrem a un miler de minúsculs conductors, i de l'altre sorgia una fibra de transmissió directa. Tot i així, en Bremen va necessitar una hora i l'informe preliminar per convèncer-se.

-Els tècnics diuen que mai havien vist res semblant -va dir el cap de Seguretat a la Leia, al Bel Iblis i a la Mon Mothma, drets sobre la terra escampada al voltant de l'arbre ch'hala arrencat -, però d'altra banda és raonablement eficaç. Qualsevol pressió sobre el tronc de l'arbre ch'hala, inclosa la pressió exercida per ones de so, desencadena petits canvis químics en les capes interiors del tronc.

- I així es creen els canvis de colors i configuracions? -Va preguntar la Mon Mothma.

-Exacte -va assentir en Bremen, i es va encongir una mica -. Era una qüestió de lògica. Els canvis de configuracions són massa ràpids perquè només puguin ser d'origen bioquímic. En qualsevol cas, aquests tubs implantats en el tronc seleccionen contínuament els elements químics i deriven la informació al mòdul situat a l'arrel primària. El mòdul recull les dades químiques, les transforma en impulsos elèctrics, i després en paraules. Algun altre mòdul, potser més enfonsat a l'arrel primària, selecciona les converses i ho prepara tot per xifrar-ho i transmetre-ho. Així funciona.

-Un micròfon orgànic -va moure el cap en Bel Iblis -. Sense aparells electrònics a la vista susceptibles de ser localitzats pels pentinats del contraespionatge.

-Tot un seguit de micròfons orgànics –el va corregir en Bremen, i va llançar una mirada significativa cap a la doble filera d'arbres que flanquejaven el Gran Passadís -. Ens desfarem d'ells a l'instant.

-Un pla brillant -va mussitar la Mon Mothma -. Molt propi de l'emperador. Sempre em vaig preguntar com obtenia certes informacions que utilitzava contra nosaltres al Senat -va agitar el cap -. Segons sembla, fins i tot després de mort, la seva mà actua contra nosaltres.

-Bé, aquesta part va a concloure, si més no -va dir en Bel Iblis -. Ordeneu que vingui un equip, coronel, i arranqui alguns arbres.

Següent