Ombres de l'Imperi (XIII)

Anterior

13

L’R2 va llançar un espurnejant feix d'electricitat contra en Luke. L'aire del desert de Tatooine, ja reescalfat pel sol del matí, va xiuxiuejar amb aquella guspira, que va formar un arc de més de dos metres de longitud.

En Luke, que es deixava dirigir per la Força, ja havia alçat l'espasa de llum per aturar el llampec artificial. La càrrega elèctrica va rebotar inofensivament en la fulla d'alta energia.

-Massa fàcil- va dir. L’R2 va xiular.

-Ja ho sé, ho sé. Tu no tens la culpa de no ser Darth Vader.

En Luke es va relaxar una mica. El capacitador que alimentava la electrovarilla de l’R2 trigava uns segons a acumular suficient energia elèctrica per a una altra descàrrega. Si podies utilitzar la Força, desviar el centelleig blavós resultava molt fàcil. Però si no fos per la Força la descàrrega li hauria donat una bona sacsejada, ja que en Luke no podia esquivar-la.

No hi havia cap perill, per descomptat. La càrrega electrostàtica hauria fet que se li ericés els cabells i que sentís un cert pessigolleig, però fins i tot amb gairebé dos-cents mil volts darrere d'ella l'amperatge era tan baix que no podia fer molt més que això, llevat que en Luke estigués damunt d'un bassal d'aigua.

I les probabilitats de trobar tanta aigua en els erms desèrtics eren gairebé inexistents.
En Luke va sentir un brunzit llunyà. Era molt feble, però es va anar intensificant ràpidament. Va girar-se sobre els seus talons i va contemplar el desert banyat per l’implacable llum del matí...

Bzzzzhhhttt!

En Luke va saltar un metre en l'aire i es va fregar el cul.

- Ep, això fa mal! L’R2 va emetre un soroll que en Luke havia acabat creient era la seva versió mecànica del riure.

- No ha tingut cap gràcia!

L’R2 va respondre amb una sèrie de trinats i xiulets, i va anar puntuant la seva rèplica amb grinyols sarcàstics.

- Ja sé que no t'havia dit que paressis, però has vist que em donava la volta i deixava de mirar-te!

L’R2 va dir una cosa que en Luke no va entendre, però que probablement fos un comentari més aviat despectiu.

-Sí, eh? Bé, doncs recorda d'això la propera vegada que necessitis una mica de lubricant.

El xiulet de l’R2 va pujar i va baixar ràpidament per tota l'escala tonal.

Si s'hagués trobat allà, Yoda estaria movent el cap. Bé, això demostrava que en Luke encara no era molt bo controlant la Força, un lleuger error en la concentració i tot s'esfumava.

En Luke va oblidar ràpidament la seva irritació, que anava dirigida tant cap a si mateix com cap al petit androide. Aquells sons s'estaven tornant cada vegada més clars, i ja podia veure un deixant de pols que semblava dirigir-se cap a ell com la cua d'un cometa.

Estava sentint motors.

Algú venia a fer-los una visita, i pel que sembla no venia sol.

-Potser serà millor que ens amaguem- va dir en Luke-. Fica't a la casa, R2.

Amb l’R2 fora de perill dins de la casa d’en Ben, en Luke va anar fins a un promontori sorrenc i va amagar-se a sobre. No podia sortir corrent cada vegada que una rata de les dunes passés pel seu costat i decidís tossir. Havia de quedar-se i esbrinar què estava passant.

El soroll dels motors s'havia tornat ensordidor, i en Luke per fi va reconèixer la font: barredores.

Les barredores eren vehicles sostinguts per feixos repulsors amb una proa acabada en punta, la forma recordava la d'un trineu. Podien transportar dues persones i eren veloços i molt maniobrables, però resultaven força difícils de controlar. En realitat eren poc més que uns enormes motors amb seients i controls, i la combinació d'aquests repulsors tan grans i unes toveres molt potents creava un artefacte volador ràpid, temible, i altament sorollós. Una moto aèria era una joguina de nens comparada amb una barredora. Gairebé tothom associava aquells vehicles petits i gairebé totalment desproveïts de protecció amb les bandes de malfactors que feien pràcticament qualsevol cosa sempre que no fos legal. Algunes d'elles eren famoses, com els Dimonis de la Nova i els Salvatges de l'Estrella Fosca. Aquests tipus podien aconseguir que les seves barredores fessin de tot excepte ballar. Traficaven amb espècia, es dedicaven al contraban d'armes i feien treballs ocasionals per les diferents faccions del món del crim i, generalment, deixaven una reguera de destrucció per on anaven.

Per descomptat, no totes les persones que pilotaven una barredora es dedicaven a fer aquest tipus de coses.

El mateix Luke havia passat un munt de temps pilotant una barredora prestada durant la seva adolescència, entrant i sortint dels congostos i rugint pels carrers de Mos Eisley a altes hores de la nit quan els efectius de la patrulla de trànsit quedaven reduïts al mínim.

La pregunta a respondre era què estava fent un grup de barredores en aquell lloc. En Luke era l'única persona en un radi de cent quilòmetres a la rodona. S'havien perdut?

No era molt probable, donat el temps que portaven escalfant els seients.

No, si allò era el que en Luke pensava que era, llavors venien a veure’l.

I no creia que haguessin vingut a desitjar que passés un bon dia. Bé, feia una estona havia desitjat tenir una ocasió de provar la seva espasa de llum en condicions de combat reals, no? Doncs semblava que estava a punt de poder fer-ho.

En Luke va intentar distingir alguna mena d’insígnia mentre les barredores s'aproximaven a tota velocitat i començaven a moure’s en cercles al voltant de la casa de Ben. Hi havia vuit, nou... En total hi havia una dotzena, i tots portaven ulleres protectores i cascos blindats, però els seus vestits de vol no podien ser més bigarrats. Un parell portaven neocels blaus, un altre parell vestia peces de color taronja i marró; un portava una armilla verda amb les mànigues molt folgades, un altre lluïa una vermella pell de bantha adobada, i aproximadament la meitat d'ells portaven granotes grises d'estibador.

Però tots tenien la mateixa insígnia en les seves jaquetes, en Luke no va aconseguir identificar-la, encara que li va semblar vagament familiar.

Tots anaven armats amb desintegradors.

En Luke no estava tan ben amagat com s’havia pensat. Un d'ells va veure’l, va alçar el seu desintegrador i va disparar-li. El feix va passar xiuxiuejant al costat d’en Luke i va convertir la sorra en una massa de vidre fosc. El tret havia errat per una considerable distància, però semblava que no havien anat fins allà per fer presoners.

«Oh, oh...»

- Envieu en aquest xaval a Bespin d'un tret, nois! -Li va sentir cridar a un dels homes per sobre de l’estrèpit del motor.

En Luke es va afanyar a buscar un refugi millor. Hi havia un parell de penyals força grans que li protegirien de la major part dels seus trets. Va començar a córrer. El seu desintegrador era a la casa i només comptava amb la seva espasa de llum contra... Deu, dotze enemics? La situació estava adquirint un aspecte prou lleig. Mai aconseguiria escapar d'ells anant a peu, i no hi havia molts llocs on poder amagar-se al desert.

Per què estaven intentant matar-lo? Qui els havia enviat?

Els motors van brogir, i la vibració dels feixos repulsors va fer tremolar el terra. Les onades de sons van caure sobre d’ell, i en Luke va percebre el diluvi d'ones subsòniques sota la forma d'un intens mal de cap. Podia veure moure’s les seves boques, però no podia sentir res del que estaven cridant.

«D'acord, Luke: a veure si se t’ocorre alguna cosa..., i aviat.»

Les barredores es van acostar entre brogits, i els seus genets van començar a disparar contra ell. La majoria dels feixos d'energia van passar força lluny d'ell, i en Luke va poder bloquejar els més ben dirigits amb les seves capacitats Jedi, tot i que aquestes encara no eren gran cosa. Va intentar permetre que la Força s'apoderés d'ell, però l'efecte que esperava obtenir no es va produir. Amb tot aquell estrèpit i una dotzena de matons armats utilitzant-lo com a diana, resultava massa difícil concentrar-se.

Dues barredores van anar cap a ell, i els seus genets van tornar a disparar. Els dos van demostrar tenir una punteria força dolenta, ja que els seus raigs desintegradors van passar a un metre d’en Luke.

Per sort les barredores aixecaven grans núvols de pols i sorra. Ja estaven envoltats per una enorme polseguera que creava una translúcida cortina protectora de color marronós.
Un feix desintegrador va tornar a fallar el blanc quan en Luke va saltar i va moure la seva lluent fulla verdosa en una ràpida corba.

Un instant després va sentir un sobtat estrèpit darrere d'ell. En Luke va girar sobre els seus talons i va veure que dues barredores havien xocat entre si. Un d'ells va sortir acomiadat en una vertiginosa trajectòria angular i va xocar amb un massís de roques, però el seu genet va aconseguir saltar del seient en l'últim moment. L'altra barredora es va posar a terra, havia patit alguns danys, però probablement encara podria ser utilitzada. Aquells tipus no tenien punteria, i a més eren uns pilots realment pèssims, en Luke podia considerar-se afortunat.

Un brogit a la seva esquerra va fer que en Luke es tornés en aquesta direcció.

Una barredora venia cap a ell, i la mà del seu pilot empunyava el que semblava una destral gegant!

L'udol d'un altre motor va ressonar encara més a prop que el del destraler. En Luke es va preparar per repel·lir l'atac. Va esperar fins que la segona barredora va estar una mica més a prop, i va moure l'espasa de llum en una ràpida finta mentre llançava la seva bota cap al pilot. La puntada d’en Luke va derrocar l'atacant del seu seient. El sistema de control especial que desconnectava els motors quan deixava de percebre la pressió del pilot sobre el manillar va apagar la turbina immediatament, però no va desactivar el feix repulsor.

En Luke va pujar d'un salt a la barredora, va agafar el manillar i va fer girar l'anell d'ignició. La turbina de la barredora va tornar a encendre’s amb un potent brogit.

Les seves probabilitats de sortir sencer d'aquell embolic havien millorat una mica. En Luke no podia seguir confiant en la seva sort, així que més valia que corregués el risc de muntar en un d'aquells trastos.

Va donar una mica més de gas al motor, va connectar els retrocoets, va fer que la barredora descrivís un viratge de cent vuitanta graus i va crear un mur de sorra, tal com havia fet tantes vegades en el passat. Després va dirigir la proa de la barredora cap a l'home de la destral, i va donar gas al màxim.

La brusca acceleració va estar a punt d'arrencar-lo del seient, però en Luke va aconseguir seguir sobre del vehicle.

«Oh, renoi...! Gairebé s'havia oblidat de com de divertits que resultaven aquells trastos!»

L'arma del destraler va quedar feta miques quan va xocar amb l'espasa de llum d’en Luke. En Luke va tornar a donar gas, va virar i es va allunyar amb un rugit ensordidor.

La barredora que es trobava més a prop d’en Luke era el del tipus de la jaqueta verda. Amb els turbos funcionant a plena potència, en Luke no va necessitar gaire temps per arribar-hi.

El tipus vestit de verd el va veure venir, i quan es va adonar que en Luke no era un dels seus, ja era massa tard. Va intentar virar en l'últim segon, però l’espasada d’en Luke es va obrir pas a través del cable de control de la seva tovera dreta. El reactor dret va deixar de funcionar immediatament, però l'esquerre va seguir impulsant el vehicle i la barredora va quedar fora de control a l'instant. Uns moments després en Luke ja l'havia deixat molt enrere, però la boja sèrie de girs i salts de la barredora va fer que s'interposés en el camí d'un pilot vestit de gris. Es va sentir un gran catacrec de metall i plàstic quan les dues barredores van xocar i van caure a terra.

«Bé, bé, tres fora de combat, i queden nou. De moment no ho estic fent tan malament.»

Era massa bonic per durar.

El cap del grup de barredores va veure en Luke i va utilitzar senyals manuals per desplaçar les seves tropes. Els vehicles es van dispersar i van tornar a formar una unitat.

En Luke va traçar un gran arc i va donar gas al màxim. Si aconseguia pujar uns quants centenars de metres i treure el seu vehicle de la sorra i els munts de roques, podria posar-lo a velocitat de competició. Llavors podria arribar al Canó del Captaire en qüestió de minuts. En Luke havia explorat fins a l'últim centímetre d'aquell lloc en la seva T-16, i si aconseguia arribar-hi tindria tots els avantatges de la seva part. Podria anar acabant amb ells d'un en un, inutilitzar seus vehicles... Dimonis, però si fins i tot podia acabar capturant a tot el grup!

Hi havia unes ulleres de recanvi subjectes al manillar. En Luke es va penjar l'espasa de llum del cinturó, va agafar les ulleres i se les va posar. Les necessitaria, perquè quan els cremadors especials entressin en acció per impulsar la barredora amb tota la seva potència, el vehicle podria arribar a assolir els sis-cents quilòmetres per hora. En aquesta velocitat, l'impacte amb un insecte podia treure't un ull. En Luke va esperar que l'amo de la barredora l'hagués sotmès a revisions periòdiques.

«Canó del Captaire, allà vaig...»

En realitat el Canó del Captaire estava format per una sèrie de canons interconnectats.

En un passat ja molt llunyà, Tatooine tenia molta aigua i una gran part d'ella havia circulat en forma de rius.

El Canó del Captaire havia estat la confluència d'un mínim de tres rius i, juntament amb milions d'anys de vent, pluja i llum del sol, el flux de l'aigua havia anat tallant profunds i sinuosos valls en les roques.

En Luke portava alguns anys sense volar pels canons. Això no importava, per descomptat, ja que no havien canviat res des de l'última visita. En Luke i altres nois d'aquella part del desert havien jugat a ser grans pilots i havien fingit lliurar terribles batalles, utilitzant inofensius feixos de llum com raigs làser. En Luke també havia caçat rates womp, algunes d'elles de fins a tres metres de longitud, però resultava bastant difícil encertar amb un desintegrador esportiu de baixa potència quan estaves volant en aquestes velocitats.

Els seus perseguidors seguien darrere d'ell quan en Luke va baixar per sota del nivell del sòl. No havien aconseguit reduir la distància que els separava d'ell excepte per un pilot, que es trobava a només cent metres d’en Luke. Però el grup tampoc havia perdut molta distància, estaven a escassos centenars de metres darrere del pilot vestit de blau, i s'anaven aproximant lentament.

En Luke va somriure. «Anem a esbrinar si els hi agrada jugar al meu territori.»

La ruta coneguda amb el nom de Gran Avinguda avançava més o menys en línia recta durant gairebé dos quilòmetres abans de torçar bruscament cap a la dreta. Aquell lloc era conegut com la Corba del Mort, i hi havia una bona raó per a això. En Luke va anar reduint la velocitat mentre s'aproximava a la intersecció: qui tractés de prendre aquesta corba massa de pressa acabaria convertit en un munt de puré orgànic escampat sobre la paret rocosa.

Va connectar els retrocoets i va ajustar els turbos per a un ràpid viratge cap a la dreta. La barredora es balancejava en l'aire i va començar a desviar-se cap a l'esquerra, però els turbos seguida van corregir el moviment amb una potent empenta.

Era tan fàcil com esternudar.

El genet que el perseguia, i que pel que sembla no estava familiaritzat amb el congost, no va reduir la velocitat a temps.

En Luke va sentir l'estrèpit quan la barredora va xocar amb l'altre mur rocós de la corba. La cèl·lula d'energia va esclatar, i hi va haver un encegador centelleig blanc-ataronjat seguit per una bola de flames que es van estendre ràpidament en totes direccions.

No hi havia temps per preocupar-se per això. S'estava aproximant a una altra corba, una llarga ziga-zaga que començava torçant cap a l'esquerra i després es desviava cap a la dreta per tornar a torçar cap a l'esquerra, i en Luke havia de mantenir-se en el centre del passadís, que es tornava més estret cap a la meitat d'aquella llarga Z.

No veia a la resta de barredores darrere d'ell, però si volien capturar-lo, llavors haurien d'estar per algun lloc. Podien mantenir-se a força alçada per sobre del terra, però si volien veure'l haurien d'estar tan amunt que llavors no podrien agafar-lo. I si s'allunyaven tant, en Luke podria trobar algun sortint rocós sota el qual amagar-se i mai el trobarien.

«Quatre eliminats, i queden vuit.»

Uns segons després un uniforme gris va aparèixer al retrovisor d’en Luke.

Que hagués reduït la distància tan de pressa indicava que aquell tipus era força bo..., o massa estúpid.

L'uniforme gris cada vegada es trobava més a prop. Ja només estava a seixanta o setanta metres d’en Luke.

Bé, havia arribat el moment d'enfilar l'agulla. Allà estava, just davant d'ell.

L'Ull de l'Agulla era una canyada molt estreta recoberta d'esmolades dents de roca.

En Luke va donar encara més potència als turbocoets i va travessar al canal. Va passar tan a prop d'una paret que va sentir com un sortint rocós s'enganxava en la seva jaqueta i l’estripava. «Pels pèls, noi...!»

Aquell pilot estava decidit a atrapar-lo, i va tractar de seguir-lo.

No ho va aconseguir.

Booom...!

Els altres seguien perseguint-lo, i les probabilitats seguien estant en contra d’en Luke. La tarda podia ser molt llarga..., o molt curta.

En Luke estava reduint la velocitat per prendre un revolt molt tancat quan va sentir un crit darrera seu.

- Té ajuda! No ho aconseguirem, Spike! Vinga, marxem d'aquí!

«Eh? Què vol dir amb això que tinc ajuda?»

En Luke va mirar per sobre de la seva espatlla.

Una barredora estava baixant silenciosament des de les altures, en caiguda lliure i amb els motors apagats. L'home que la pilotava anava totalment vestit de negre. El seu cap quedava ocult per un casc de vol i un protector polaritzat, i la seva mà dreta empunyava un desintegrador que emetia parpelleigs lluminosos. Estava disparant contra les barredores.

Si aquell tipus no connectava els seus motors aviat, aconseguiria que tant aquell vehicle tan car com la seva persona es convertissin en un enorme cràter fumejant.

I, com si el seu pilot hagués captat els pensaments d’en Luke, els motors de la barredora es van encendre en aquell mateix instant. El petit vehicle va seguir caient, però més a poc a poc.

Pel que semblava no havia connectat els repulsors a temps després de tot.

L'home de negre va seguir disparant mentre queia, fallant però fent que les barredores es dispersessin en totes direccions. Qui...?

La barredora va arribar a un pam de terra i es va aturar, quedant totalment immòbil per surar gràcilment sobre les roques.

«Noi, això sí que és volar...»

Les barredores se'n van anar. Uns moments després, el desconegut va dirigir el seu vehicle cap al lloc on en Luke havia detingut la seva, que seguia amb el motor en punt mort.

L'home es va treure el casc i el protector facial.

Era Dash Rendar!

- Què estàs fent aquí? -Va preguntar en Luke. En Dash va arronsar les espatlles.

-Doncs sembla que estic evitant que aquests desgraciats de les barredores et facin miquetes.

-Ja saps què vull dir, Dash. Per què hi ets aquí? –En Luke va contemplar els atacants caiguts-. I doncs?

-D'acord, t'ho explicaré. La Leia, i he de dir que aquesta noia mai accepta un no per resposta... Bé, el cas és que la Leia volia que no et tragués els ulls de sobre fins a la seva tornada.

- Que la Leia què?

-Calma, noi. No t'ho prenguis així o se't fondran els fusibles.

- Escolta, amic, no necessito una mainadera!

-Oh, sí, i hauries pogut acabar amb tots aquests idiotes tu solet, oi?

-No ho estava fent tan malament.

-No, tens raó, no ho estaves fent tan malament. Però al final t’haurien vençut.

En Luke va intentar controlar el seu mal geni. Aquell fanfarró no li queia gens bé, però en Dash tenia raó. Hauria fet falta un miracle, i d'una espècie que ell encara no n’era capaç de produir, per poder vèncer a tots els enemics sense ajut. Li agradés o no, i no li agradava gens ni mica, en Dash li havia salvat la pell.

-Gràcies- va murmurar.

-Disculpa, però no he sentit el que has dit.

-No abusis, Dash.

En Dash Rendar va somriure.

En Luke es va jurar que tindria una llarga conversa amb la Leia quan tornés. Per molt atret que se sentís cap a ella i encara que pensés que era la dona més bella que havia vist en tota la seva vida, què li donava dret a enviar a aquell tipus perquè tingués cura d'ell? I en Luke sabia que en Dash no era la classe d'home que feia les coses gratis, la qual cosa volia dir que la Leia devia d’haver-li pagat.

En Dash va dir alguna cosa, i en Luke va parpellejar i va alçar la mirada cap a ell.

- Eh?

-He dit que si t'has fixat en els seus tatuatges. Aquesta banda treballa per en Jabba.

En Luke va mirar-lo fixament. Aquesta era la raó per la qual aquella insígnia li havia semblat tan familiar, l'havia vist en els uniformes dels homes d’en Jabba.

En Dash va seguir parlant.

-Estava a Mos Eisley, diguem que... donant voltes per aquí, quan els vaig sentir parlar. Tenien ordres de matar-te.

Matar-me? Sí, ja li ho havia semblat. En Dash va seguir parlant, i en Luke va tornar a prestar atenció al que estava dient.

-... En Vader ja no és el teu admirador número u.

-Mai ho va ser. Suposant que sigui ell qui està darrere de tot això, és clar.

Estava realment en Vader darrere d'aquells atacs? en Luke va moure el cap. Seguia sense entendre res.

Següent