26
-Sabia que vindríeu
a mi aquesta nit -va continuar en C'baoth, i es va aixecar lentament del tron
-. Des del moment en què vau abandonar Coruscant, vaig saber que vindríeu. Per
això vaig disposar que aquesta nit els habitants de la meva ciutat ataquessin
als meus opressors.
-No era necessari.
En Luke va fer un
pas enrere involuntari, quan el record d'aquells dies gairebé desastrosos a
Jomark va acudir a ell. En C’baoth havia intentat corrompre’l subtilment per
atreure’l cap al costat fosc... i quan va fracassar, va intentar matar al Luke
i també a la Mara.
Però no ho
intentaria de nou. Aquí no. Sense la Força, no.
-I tant que era
necessari -va replicar en C'baoth -. Necessitàveu una distracció per entrar a
la meva presó. I ells, com tots els éssers inferiors, necessitaven una causa.
Quina millor, sinó l'honor de morir al servei d'un Jedi?
La Mara va murmurar
alguna cosa.
-Crec que és al
revés -va dir en Luke -. Els Jedi eren els guardians de la pau. Els servents de
l'Antiga República, no els seus amos.
-Per això ells i
l'Antiga República van fracassar, Jedi Skywalker –En C'baoth va agitar un dit
en la seva direcció per a donar major èmfasi a les seves paraules -. Per això
van fracassar, i per això van morir.
-L’Antiga República
va sobreviure durant mil generacions -va observar la Mara -. Això no em sembla
un fracàs.
-Potser no -va
replicar en C'baoth, amb evident menyspreu -. Ets jove, i encara no veus amb
claredat.
-I vostè sí, oi?
En C’baoth va
somriure.
-Oh, sí, el meu jove
aprenent -va dir amb suavitat -. I tant. Com et passarà a tu.
-No compti amb això
-va grunyir la Mara -. No hem vingut per alliberar-lo.
-La Força no depèn
dels vostres supòsits objectius, ni tampoc els veritables amos de la Força. Ho
sapigueu o no, jo us he convocat.
-Cregui-s’ho,
endavant -La Mara va fer un gest amb el desintegrador -. Poseu-vos allà.
-És clar, la meva
jove aprenent –En C'baoth va donar tres passos en la direcció indicada -.
Posseeixes una gran força de voluntat, Jedi Skywalker -va dir al Luke, mentre
la Mara s'acostava amb cautela al tron i s'ajupia per
examinar els taulers de control dels recolçabraços -. Detindràs un gran poder,
en la galàxia que construirem.
-No -En Luke va
moure el cap. Aquesta era potser la seva última oportunitat de tornar el seny
al Jedi boig, de salvar-lo, com havia salvat Vader en la segona Estrella de la
Mort -. No està en condicions de construir res, mestre C'baoth. Està malalt,
però jo l'ajudaré si em deixa.
El rostre d’en
C’baoth es va ennuvolar.
- Com goses dir
coses semblants? Com goses pensar tan sols aquesta blasfèmia sobre el gran
Mestre Jedi C'baoth?
-És així -va dir en
Luke amb suavitat -. Vostè no és el Mestre Jedi C'baoth. L'original no, com a
mínim. La prova es troba en els registres de la Katana. En Joruus C'baoth va
morir fa molt de temps, durant el projecte Vol
d'Expansió.
-Però sóc aquí.
-Sí -va assentir en
Luke -, ho està, però no Joruus C'baoth. Vostè és el seu clon.
Tot el cos d’en
C’baoth es va posar rígid.
-No -va dir -. No.
És impossible.
En Luke va agitar el
cap.
-No hi ha altra
explicació. Estic segur que alguna vegada se li haurà ocorregut aquesta idea.
En C’baoth va
respirar fondo, tremolós, i de sobte, va tirar el cap enrere i va llançar una
riallada.
-Amb compte –li va
advertir la Mara, mentre observava l'ancià per sobre del braç del tron -. Va
fer el mateix truc a Jomark, te'n recordes?
-Tranquil·la -va contestar
en Luke -. No pot fer-nos mal.
-Ai, Skywalker,
Skywalker -va dir en C’baoth, i va bellugar el cap -. Tu també? El gran
almirall Thrawn, la Nova República, i ara tu. A què es deu aquesta sobtada
fascinació pels clons i la clonació? -Va llançar una altra riallada i, sense
previ avís, va compondre una expressió mortalment seriosa. Ningú entén res,
Jedi Skywalker. Ni el gran almirall Thrawn, ni cap d'ells. El veritable poder
d'un Jedi no resideix en aquests vulgars trucs de matèria i energia. L'autèntic
poder d'un Jedi és que nosaltres sols, de tots els éssers de la galàxia, tenim
el poder de créixer més enllà de nosaltres, d’estendre'ns fins a tots els
confins de la galàxia.
En Luke va mirar a
la Mara, però va rebre com a resposta un encongiment d'espatlles i una mirada
de perplexitat.
-No l'entenem -va dir
en Luke -. Què vol dir?
En C’baoth va fer un
pas cap a ell.
-Ja ho he fet, Jedi
Skywalker -va xiuxiuejar, amb ulls que brillaven en la penombra -. Amb el
general Covell. Allò que ni tan sols l'emperador va aconseguir. Vaig prendre la
seva ment a les meves mans i la vaig alterar. La vaig reformar i reconstruir a
la meva imatge i semblança.
En Luke va sentir un
calfred.
- Què vol dir,
reconstruir-la?
En C’baoth va
assentir i un misteriós somriure va aletejar en els seus llavis.
-Sí, la vaig
reconstruir. I això només va ser el principi. Sota els nostres peus, en les
profunditats de la muntanya, el futur exèrcit dels Jedi es troba disposat ja a
servir-nos. Tornaré a fer el que vaig fer amb el general Covell, una vegada i
una altra. Perquè el gran almirall Thrawn mai s'ha adonat que l'exèrcit que
creu que està creant per a ell, l’està creant per a mi.
Tot d'una, en Luke va
comprendre. Els clons que creixien a la caverna no només eren físicament
idèntics al seu model original. Les ments també eren idèntiques, o prou per a
resultar variacions menors del mateix patró.
Si en C'baoth
aconseguia alterar la ment d'un d'ells, ho faria amb tot el grup.
En Luke va tornar a
mirar a la Mara. Ella també ho havia comprès.
- Encara creus que
pots salvar-lo? -Va preguntar.
-Jo no necessito que
ningú em salvi, Mara Jade -va dir en C’baoth -. Creus que vaig a permetre que
el gran almirall Thrawn m’empresoni així?
-No vaig pensar que
li havia demanat permís -va replicar la Mara, allunyant-se del tron -. Aquí no
hi ha res, Skywalker. Fotem el camp.
-No us he donat
permís per anar-vos -va dir en C’baoth, en veu alta i majestuosa. Va aixecar
una mà, i en Luke va veure que sostenia un petit cilindre -. I no ho fareu.
La Mara va moure el
seu desintegrador.
-No va a detenir-nos
amb això -va dir, amb menyspreu tot just dissimulat -. Un activador remot ha de
tenir alguna cosa que activar.
-I el té -va dir en
C’baoth, somrient -. Vaig ordenar als meus soldats que el preparessin. Abans
que els enviés fora de la muntanya, amb armes i instruccions per a la meva
gent.
-És clar -La Mara va
retrocedir un pas cap a l'escala, i va dirigir una mirada cautelosa al sostre
quan la seva mà esquerra va trobar el passamà que separava la secció elevada
del saló del tron del nivell inferior
-. Acceptem la seva paraula.
En C’baoth va moure
el cap.
-No cal -va dir amb
suavitat, i va estrènyer l'interruptor.
En la ment d’en
Luke, una cosa llunyana i molt estranya va semblar llançar un crit d'agonia.
I de sobte, encara
que fos impossible, va notar que una onada de consciència i energia l'envaïa.
Com si despertés d'un somni profund, o sortís d'una habitació fosca a la llum.
La Força tornava a
acompanyar-lo.
- Mara! -Va cridar.
Però ja era massa
tard. El desintegrador de la Mara s'havia alliberat de la seva presa i volava
pel saló. Mentre en Luke saltava cap a ella, la mà estesa d’en C’baoth va
esclatar en una brillant flamarada de raigs blanc blavosos.
El raig va donar a
la Mara al pit, i va sortir disparada contra el passamà.
- Prou! -Va cridar
en Luke.
La va protegir amb
el seu cos i va encendre l'espasa de llum. En C’baoth no li va fer cas i va
disparar una segona andanada. En Luke va aconseguir rebutjar-la gairebé del tot
amb l'espasa, però va fer una ganyota de dolor quan la part restant va
travessar els seus músculs. En C’baoth va disparar una tercera andanada, una
quarta, una cinquena...
I després, de sobte,
va baixar les mans.
-No pensis que pots
donar-me ordres, Luke Skywalker -va dir amb veu petulant -. Jo sóc l'amo. Tu
ets el servent.
-Jo no sóc el teu
servent.
En Luke va
retrocedir i va llançar una breu mirada a la Mara. Hi havia aconseguit
incorporar-se, recolzant-se en el passamans. Tenia els ulls oberts, però
ennuvolats, i exhalava febles gemecs entre les dents serrades. En Luke va
recolzar la mà lliure sobre la seva espatlla, fastiguejat per l'olor d’ozó, i
va examinar ràpidament les seves ferides.
-Sí ets el meu
servent -va dir en C’baoth, substituïda ara la petulància per una mena d’altiva
grandesa -. Com ella. Deixa-la en pau, Jedi Skywalker. Necessitava una lliçó, i
ja la té.
En Luke no va
contestar. Cap de les seves cremades semblava greu, però els seus músculs
s'agitaven espasmòdicament. Va projectar la Força i va intentar alleujar-li el
seu dolor.
-He dit que la
deixis en pau -va repetir en C'baoth, i la seva veu va despertar ressons
sinistres a la sala del tron -. La seva vida no es troba en perill. Estalvia
les teves energies per a la prova que t'espera.
Va aixecar la mà
teatralment i el va assenyalar.
En Luke es va
tombar. Una figura vestida amb el que semblava la mateixa túnica marró d’en
C’baoth s'alçava al saló, la seva silueta contra l'holograma galàctic. Una
silueta que li va recordar a algú...
-No hi ha
alternativa, el meu jove Jedi -va dir en C’baoth, amb veu gairebé tendra -. No
ho comprens? Has de servir-me, o no podrem salvar la galàxia de si mateixa. Per
tant, has d’enfrontar-te a la mort i emergir al meu costat..., o has de morir
perquè un altre ocupi el teu lloc. Va alçar els ulls cap a la silueta i li va
indicar que s'apropés -. Vine -va cridar-li -. I enfronta't al teu destí.
La silueta va
avançar cap a l'escala i va desembeinar alhora una espasa de llum. Era
impossible distingir el rostre de la silueta, per culpa de la llum que
projectava l'holograma.
En Luke es va
apartar de la Mara, mentre una estranya i desagradable pressió rebregava la
seva ment. Hi havia alguna cosa pertorbadorament familiar en aquell
enfrontament, com si anés a plantar cara per segona vegada a alguna cosa o
algú...
Tot d'una, el record
va sobrevenir. Dagobah, el seu ensinistrament Jedi, la caverna de l’indret fosc
a la qual en Yoda l’havia enviat. La seva breu batalla amb una visió d’en Darth
Vader...
En Luke va contenir
l'alè quan una horrible sospita va rebregar el seu cor. Però no. La silueta
silenciosa que s'acostava no era tan alta com Vader, però llavors, qui...?
I llavors, la llum
va banyar a la silueta i, massa tard, en Luke va recordar com havia acabat
aquella batalla somiada a la caverna del costat fosc. La màscara d’en Vader
s'havia trencat, i la cara que ocultava era el d’en Luke.
Igual que el rostre
inexpressiu que li contemplava ara.
En Luke va notar que
s'allunyava dels esglaons, la seva ment petrificada i turmentada per la
pressió.
-Sí, Jedi Skywalker
-va dir en silenci en C'baoth des del darrere -. Ets tu. En Luke Skywalker,
creat a partir de la mà que vas perdre a la Ciutat Núvol de Bespin. Empunyant
l'espasa de llum que vas perdre allà.
En Luke va observar
l'espasa que cenyia la mà del clon. Era la seva, en efecte. L'espasa que, com
li havia revelat Obi-Wan, el seu pare li havia deixat.
- Per què? -Va
aconseguir articular.
-Per proporcionar-te
la veritable comprensió -va dir amb veu greu en C'baoth -. I perquè el teu
destí s’ha de complir. Sigui com sigui, has de servir-me.
En Luke va llançar
una breu mirada a C'baoth. Aquest el contemplava, amb una lluentor
d'anticipació als ulls. I de bogeria.
En aquell moment, el
clon Luuke va atacar.
Va saltar a la part
superior de l'escala, va encendre l'espasa de llum i va llançar la fulla blanc-i-blavosa
contra el pit d’en Luke. Aquest va saltar a un costat i va estendre la seva
espasa per parar el cop. Les fulles van bategar amb un impacte que li va fer
perdre l'equilibri, i gairebé va deixar anar la seva arma. La còpia Luuke va
saltar darrere seu, l'espasa preparada per descarregar un cop mortífer. En Luke
va projectar la Força i va retrocedir, va saltar per sobre del passamà i va
caure sobre una de les plataformes elevades de vigilància que s'alçaven sobre
la part inferior del saló del tron. Necessitava temps per pensar i forjar
plans, per trobar una manera d'oblidar el brunzit de la seva ment.
Però el clon Luuke
no anava a concedir-li aquest temps. Es va apropar al passamà i va llançar
l'espasa contra la base de la plataforma sobre la qual en Luke s'alçava. La
fulla només va tallar la meitat de la base, però va ser suficient perquè tota
la plataforma s’inclinés. En Luke va tornar a utilitzar la Força, va saltar i
va tractar d'arribar a la passarel·la que travessava el saló del tron cinc
metres més avall.
La distància era
massa gran, o bé la seva ment estava massa distreta pel brunzit per a un
adequat funcionament de la Força. El seu genoll va ensopegar amb la vora de la
passarel·la i, en lloc d'aterrar sobre els seus peus, va caure d'esquena.
-No volia fer-te
això, Jedi Skywalker -va dir en C’baoth -. Ni tan sols ara ho desitjo. Uneix-te
a mi, deixa que t'ensenyi. Junts salvarem la galàxia dels éssers inferiors que
volen destruir-la.
-No -va replicar amb
veu ronca d’en Luke.
Va aprofitar un
sortint per alçar-se, i va lluitar per recuperar l'alè. La còpia Luuke havia
recuperat l'espasa, i s'encaminava cap a ell.
El clon. El seu
clon. Què estava provocant aquella estranya pressió en la seva ment? La
presència propera d'un duplicat influïa en la Força?
No ho sabia, de la
mateixa manera que ignorava el propòsit d’en C’baoth al reunir-los. L’Obi-Wan i
el mestre Yoda li havien advertit que matar impulsat per la ira o l'odi el
conduiria cap a l’indret fosc. Matar al seu clon provocaria potser el mateix
efecte?
O es proposava en C'baoth
una cosa molt diferent? Pensava que si en Luke matava al seu clon es tornaria
boig?
Fos com fos, en Luke
no tenia moltes ganes de descobrir-ho. Tot d'una, se li va acudir que no calia.
Podia arribar a l'extrem de la passarel·la, agafar el turboascensor en què la
Mara i ell havien pujat, i escapar.
Deixant a la Mara
sola contra en C'baoth.
Va alçar els ulls.
La Mara seguia repenjada al passamà, no del tot conscient, en mal estat per
caminar.
En Luke va serrar
les dents i es va posar dret. La Mara li havia demanat, suplicat, que la matés
abans que deixar-la en mans d’en C’baoth. El menys que podia fer era quedar-se
amb ella fins al final.
Tant si era el final
d'ella com el d'ell.
L'explosió que va
sacsejar la caverna va sonar com un tro, clarament audible però, alhora,
esmorteïda.
- Has sentit això,
Chewie? -Va preguntar en Lando, i es va inclinar per llançar una cautelosa
mirada des de la seva plataforma de treball -. Creus que ha esclatat alguna
cosa?
En Chewbacca, amb
les mans plenes de cables, va grunyir una correcció: no havia estat una sola
explosió gran, sinó moltes petites simultànies. Discos detonants, o alguna cosa
de similar poder.
- Estàs segur? -Va
preguntar en Lando, vacil·lant, mentre observava els tancs de clonació situats
a la galeria sobre la qual treballaven. No sonava com una disfunció normal.
Es va posar rígid.
Va distingir tènues filets de fum, que s'elevaven sobre els tubs d'alimentació
connectats a la part superior dels tancs. Molts filets de fum, que semblaven
ascendir en una configuració bastant regular. Com si alguna cosa hagués
esclatat en cada grup de cilindres Spaarti.
Va sentir un soroll
metàl·lic a la seva esquena. En Lando va girar en rodó i va veure que C3PO
trepitjava amb cautela la plataforma de treball, el cap de costat per mirar cap
al terra de la caverna.
- És fum això? -Va
preguntar l'androide, en el to d'algú que no desitja saber la resposta a la
seva pregunta.
-A mi em sembla fum
-va admetre en Lando -. Què fas aquí?
-Ah... –L’androide
va apartar la vista del que estava passant a baix -. L’R2 ha trobat l'esquema
d'aquesta columna -Va tendir al Lando una targeta de dades -. Suggereix que
valdria la pena investigar l’acoblador de flux negatiu de la línia d'energia
principal.
-Ho tindrem en ment
-va dir en Lando.
Va introduir la
targeta en la seva agenda, va llançar una ràpida mirada per sobre de la barana
i va estendre l'agenda a Chewbacca. El wookiee i ell no es destacaven contra
els colors apagats de la columna i el sostre rocós de la caverna, que s'alçava
dos metres sobre ells, però C3PO ressaltaria com un lingot d'or en un fangar.
-Surt d'aquí abans
que algú et vegi.
-Oh -va dir C3PO, i
es va posar una mica més rígid del que és habitual -. Sí, és clar. L’R2 també
ha localitzat l'origen de la interferència en els comunicadors. El capità Solo
ha exigit que si la trobàvem...
-Està bé -va
interrompre en Lando. Hi havia algú movent-se darrere d'un cilindre Spaarti del
nivell inferior? -. Ho recordo. R2 i tu avanceu-vos. Emporteu-vos als noghri.
L’androide va
semblar sorprendre’s.
- L’R2 i jo? Però
senyor...
Una onada blavosa,
precedida per un estrèpit eixordador, va sorgir de la galeria de clonació
inferior.
- Maledicció! -Va
bordar en Lando.
Es va tirar a terra
de la plataforma i va notar un cop sord quan en Chewbacca va aterrar al seu
costat. Un segon llamp atordidor va rebotar a la columna, sobre el seu cap,
mentre desenfundava el desintegrador.
-Fora d'aquí, C3PO.
No va ser necessari
encoratjar l'androide.
-Sí, senyor -va
cridar, ja gairebé fora de la plataforma. En Chewbacca va grunyir una pregunta.
-Per aquí -va dir en
Lando, movent el desintegrador -. Vés amb compte, hi haurà més.
Un tercer raig
atordidor es va estavellar a la part inferior de la plataforma, i aquesta
vegada en Lando va albirar al soldat ocult darrera d'un cilindre. Va disparar
dues vegades, va fer caure a l'imperial i va destruir gairebé el cilindre.
Darrere, una altra onada blava va passar sobre el seu cap, seguida una fracció
de segon després pel lladruc de la ballesta d’en Chewbacca.
En Lando va somriure
per a si. Estaven en un bon embolic, però no tant com podia haver estat. Mentre
no s'apartessin de la maquinària vital, els imperials no s'atrevirien a
utilitzar armes més potents. Alhora, els imperials amagats a les galeries no
comptaven amb un altre refugi que els tancs de clonació. La qual cosa
significava que la seva única possibilitat era quedar-s'hi, sense molestar
gairebé als seus blancs, per evitar la destrucció de valuosos aparells.
O podien pujar al
següent nivell i disparar des d'un angle en què el gruix metall de la
plataforma no s'interposés.
En Chewbacca va
rugir des de l'altre costat de la columna, els imperials retrocedien.
-Igual pugen aquí
-va dir en Lando, i va observar les portes que donaven a la passarel·la.
Semblaven molt
fortes. Si en Han i els noghri les havien segellat bé, resistirien durant una
estona a un grup de milicians.
A no ser per la
porta de la sala de bombament en la qual l’R2 havia treballat. En Han l'hauria
deixat oberta perquè poguessin sortir.
En Lando va fer una
ganyota, però no hi havia res a fer. Va recolzar la pistola sobre la barana, va
apuntar amb cura a la caixa de control de la porta i va disparar. La caixa va
llambrejar i es va arrugar, i durant un parell de segons va veure espurnes
entre el fum.
Ja estava. Els
imperials havien quedat bloquejats. i en Chewbacca i ell també.
Va reptar cap a
l'altre costat de la columna. En Chewbacca ja havia tornat a la feina, i les
seves mans tacades de greix es movien entre els cables i els tubs. L'agenda
electrònica era a terra, al costat dels seus peus.
- Algun progrés? -Va
preguntar en Lando.
En Chewbacca va
grunyir, va picar l'agenda amb un peu i en Lando va estirar el coll per mirar.
Era un esquema d'una secció del cable elèctric, que mostrava un entroncament
del qual sortien vuit ploms.
I just a sobre de
l’entroncament, clarament assenyalat, un regulador de flux positiu.
-Oh oh! -va dir en
Lando, i una sensació desagradable es va apoderar d'ell -. No pensaràs empalmar
això amb l'acoblador de flux negatiu que va esmentar C3PO, oi?
Com a resposta, el
wookiee va treure la mà de l'embolic de cables, arrossegant l’acoblador de flux
negatiu, gairebé desconnectat.
-Espera un moment.
En Lando va
contemplar amb cautela l’acoblador. Hi havia escoltat rumors sobre el que
passava quan s’empalmava un acoblador de flux negatiu a un detonador de flux
positiu, i utilitzar un regulador de flux positiu en lloc d'un detonador no
semblava molt més segur.
- Què provocarà
això?
El wookiee li va
explicar. Tenia raó: utilitzar un regulador no era més segur. De fet, resultava
molt més perillós.
-No exagerem les
coses, Chewie -li va advertir -. Hem vingut a destruir els cilindres de
clonació, no a què se'ns caigui a sobre tot el magatzem.
En Chewbacca va
rugir amb insistència.
-Està bé, està bé,
ho guardarem de reserva -va sospirar en Lando.
El wookiee va
llançar un grunyit de complaença i va tornar a la feina. En Lando va fer una
ganyota, va baixar el desintegrador i va treure dues càrregues de la seva bossa
d'explosius. Seria millor que es mantingués ocupat mentre pensava en com anaven
a escapar per les portes tancades i un passadís ple de milicians.
I si aconseguien
endevinar el que estava fent en Chewbacca... Bé, en aquest cas, sortir del
magatzem es convertiria en una simple qüestió teòrica.
Va obrir un forat
amb una mà entre els cables elèctrics i es va posar a treballar.
El comptador de
temps va advertir que faltaven cinc segons, i en Wedge va contenir la
respiració. Va estendre les mans cap a les palanques hiperespacials...
I de sobte, el cel
clapejat de l'hiperespai es va transformar en línies i estrelles. Al seu
voltant, la resta de l’Esquadró Murri es va materialitzar, encara en formació.
Al davant, va distingir el contorn i els llums d’unes drassanes.
Havien arribat a les
drassanes de Bilbringi. Només que estaven massa lluny. La qual cosa
significava...
- Alerta de combat!
-Va udolar Murri Dos -. S'acosten interceptors TIE. Curs 2-9-3 punt 20.
-A totes les naus,
emergència de combat -La veu greu de l'almirall Ackbar es va sentir pel
comunicador -. Configuració defensiva. Comandament dels caces en posició de
cobertura. Sembla una trampa.
-Segur que sí -va
murmurar en Wedge per a si.
Va virar a estribord
i va llançar una ullada a les seves pantalles. Allà hi havia els Creuers
Interceptors que els havien tret de l’hiperespai, ben allunyats de les immenses
flotes que estaven prenent posició de combat. A jutjar per la forma en què
estaven desplegades, la flota de la Nova República no saltaria a temps a la velocitat
de la llum.
I llavors els
interceptors TIE es van llançar sobre ells, i ja no hi va haver temps per
preguntar-se per què el seu atac, tan acuradament planejat, havia fracassat
abans de començar. De moment, l'única qüestió era la de la supervivència, nau
per nau...
Els passos decidits
van girar la cantonada, situada a deu metres de distància, i van continuar cap
a ell. En Han, aixafat contra la porta una mica enfonsada que constituïa l'únic
refugi existent en aquests deu metres, va abandonar la tènue esperança d'haver
despistat als seus perseguidors i es va preparar per l'inevitable combat.
Haurien d’haver-se
desviat. De fet, ni tan sols haurien d'estar allà. A jutjar pels brins
d'informació que havia anat recollint mentre passava pels punts de control
deserts, feia l'efecte que tothom armat amb un desintegrador havia de trobar-se
vint nivells més avall, lluitant contra els nadius que s'havien introduït a la
guarnició. Aquests nivells superiors no semblaven estar ocupats, i tan sols el
mestre C'baoth necessitaria protecció.
Els passos
s'acostaven. Seria molta sort, va pensar en Han amb amargor, topar-se amb dos
desertors que buscaven un lloc on amagar-se.
Llavors, a uns cinc
metres de distància, els passos es van interrompre amb brusquedat i, en el sobtat
silenci, va sentir-se un panteix ofegat.
L’havien localitzat.
En Han no va
vacil·lar. Es va recolzar a la porta i va saltar a l'altre costat del passadís,
amb l'esperança de repetir el truc efectuat en el lloc defensiu o, almenys,
imitar-lo en la mesura possible sense la cobertura d’en Chewbacca. Hi havia
menys enemics dels que sospitava, i més acostats a la paret, i va perdre mig
segon vital, mentre el seu desintegrador es desviava cap a ells.
- Han! -Va cridar la
Leia-. No disparis!
La sorpresa va paralitzar
els genolls d’en Han, i es va ensorrar contra la paret d'una forma molt poc
digna. Era la Leia, no hi havia dubte. Encara més sorprenent, en Talon Karrde
l'acompanyava, juntament amb els seus dos vornskrs.
- Què galàxies fas
aquí? -Va preguntar.
-En Luke està en
perill -va dir la Leia, sense alè. Es va precipitar sobre ell i li va donar una
ràpida i tensa abraçada -. Està per aquí davant...
-Tranquil·la, cor -En
Han va aferrar el seu braç quan la Leia va intentar deixar-se anar -. No passa
res. Sabíem que hi havia ysalamiri.
La Leia va moure el
cap.
-És que no hi ha. La
Força ha tornat. Just abans que sortissis del teu refugi.
En Han va jurar a
sota veu.
-C'baoth -va
murmurar -. Ha de ser ell.
-Sí -La Leia es va
estremir -. És ell.
En Han va mirar
Karrde.
-M'han contractat
per destruir el magatzem de l'emperador -va dir a l'instant el contrabandista
-. He portat a Sturm i Drang perquè m'ajudin a trobar a la Mara.
En Han va desviar la
vista cap als vornskrs.
- Has vingut amb
algú més? -Va preguntar a la Leia. La seva dona va negar amb el cap.
-Ens hem topat amb
tres esquadrons de tropes tres nivells més avall, que es dirigien cap aquí. Els
nostres dos noghri es van quedar per contenir-los.
En Han va mirar
Karrde.
- I la seva gent?
-Són al Salvatge Karrde. Protegint la nostra
fugida, en cas que ho aconseguim.
En Han va grunyir.
-Bé, en aquest cas,
suposo que som els que som -Va deixar anar el braç de la Leia i va avançar pel
passadís -. Anem. Són al saló del tron. Conec el camí.
Mentre corrien, va
intentar no pensar en l'última vegada que s'havia enfrontat a un Jedi Fosc. A
la ciutat Núvol d’en Lando, a Bespin, quan Vader li havia torturat i congelat
en carbonita.
Pel que en Luke li
havia explicat, no esperava que en C’baoth fos més civilitzat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada