VII
Com suposaven, el Vent Asaari estava desert. En Dawson va
avançar cautelós pels passadissos buits, amb la Sònax lliscant bròfegament al
seu costat.
- Vassss dir que
sssabiesss el que essstavesss fent – va escopir. Els cops descontrolats al
trineu d'equipament durant el seu salt en gravetat zero li havien causat
diversos cardenals en la seva suau pell grisa.
- Per centèsima
vegada, ho sento -va dir ell -. La física no és precisament el que millor se’m
dóna. I, de totes maneres, vaig aconseguir portar-nos fins aquí, no?
Ella va xiuxiuejar
entre les seves dents esmolades.
-Amb prou feinessss.
I ara tensss que fer-nosss tornar de la mateixxa manera.
Una expressió de
pesar creuà la cara d’en Dawson. Després de tallar un forat d'accés a la petita
i segellada càmera de motors, havia apedaçat precipitadament la bretxa abans de
llançar-se a obrir la porta de la cambra. Amb la pressió equilibrada, es va
despullar del destrossat vestit ithorià i va alliberar la Sònax.
Però amb gamorreans
muntant guàrdia a l'exterior de l'escotilla d'atracada, no tenien més opció que
marxar de la mateixa manera en què havien arribat. En Dawson havia localitzat
un vestit de buit de recanvi, de talla humana, a l'armari de subministraments
del Vent; una mica gran, però
serviria. Va desitjar desesperadament trobar un vestit sluissi, però un cop més
la Sònax no va tenir sort. Va donar gràcies als Fats que el trineu d'equip
seguís encara intacte.
Una llum indicadora
de la cinta cibernètica de la Sònax parpellejà en vermell quan ella va accedir
al seu crono intern.
- Ensss quedem
sssenssse temps. Troba la caixa i fotem el camp d’aquí.
Les petjades d’en
Dawson van ressonar al passadís.
- A veure. Si jo fos
un senyor del crim bimm adinerat i traïdor, amb una vena despietada i
predilecció per les naus cares, on la posaria?
Va començar a
portar-se una salpa a la barbeta amb gest teatral, però es va aturar a meitat
del moviment.
- Has sentit això? -
Les seves orelles punxegudes van tremolar.
La Sònax va inclinar
el cap. El feble brunzit que en Dawson havia escoltat va duplicar i triplicar
la seva força. El sonor tamborineig era ara inconfusible. Un moment després,
les planxes de coberta començaren a vibrar.
La nau estava
arrencant.
Els dos es van mirar
entre si, una mirada acusadora i una altra demanant disculpes. En Dawson va ser
el primer a recuperar la parla.
- Oh oh.
***
La Kels va serrar
les dents. Una cursa a la babalà creuant la zona de foc seria suïcida. Si en
Ritinki s'havia col·locat la màscara d'oxigen per poder inundar la zona amb
gasos verinosos com en Noone seguia dient, estaven condemnats.
Va examinar la sala
un cop més. Tenien poques opcions. En Noone ja estava ajupint-se en la postura
inicial d'un velocista, preparant-se per sortir corrent. Va mirar la Kels
tractant de donar-li confiança.
- Llesta? Un. Dos...
- Espera! - Va
cridar ella, agafant-lo del braç. Ell va seguir la mirada de la Kels, que
estava fixa en el centre de la cúpula sobre els seus caps. Una zona oblonga
d'estrelles tremoloses ja no era visible. En el seu lloc hi havia una taca
fosca indefinida, puntejada a intervals regulars amb llums vermelles.
Semblaven llums de
posició d'una nau estel·lar. I estaven apropant-se.
En Noone va empassar
saliva.
- Sembla que al
final això no era un control de gas nerviós. Troba quelcom pesat i agafa't-hi!
Els llums van
brillar amb més força. La forma fosca es va fer més gran.
I, amb un esclat
eixordador de transpariacer fent-se miques, el Vent Asaari va travessar la cúpula. Centenars de fragments
cristal·lins dentats van sortir cap a l'exterior del forat empesos per
l'atmosfera escapant-se cap a l'espai. La Kels envoltà desesperadament amb les
dues mans un pesat barril de vi andoà.
Els dos assassins, sorpresos
gairebé directament sota la bretxa, van ser absorbits pel vòrtex fumejant
juntament amb diverses cadires, carros, i cartutxos blàster gastats. Agitant
les extremitats, el xef de jaqueta blanca va xocar amb força contra el casc del
Vent Asaari - que aguantava ferm
enmig del remolí - i va continuar volant cap a la freda negror, amb el cap
doblegat en un angle antinatural. El pell daurat va prémer el gallet del seu
rifle fins l'amarg final, ruixant la sala amb foc blàster fins i tot mentre el
buit de l'espai l’aspirava inexorablement cap a una mort ràpida i dolorosa. El
personal de seguretat supervivent es va llançar desesperadament cap a la línia
d'arbres a la recerca d'alguna cosa a la qual agafar-se. Alguns ho van
aconseguir, uns altres van ser aspirats, cridant al buit.
La Kels va tornar el
cap cap a l'estrada, lluny de l'abrasiva mossegada de la pols i la runa
voladora. En Ritinki, agafant-se a la vora de la plataforma, sostenia la seva
màscara respiratòria fermament amb una mà mentre l'atmosfera seguia escapant a
l'espai. La bóta a la que s'agafava la Kels va començar a lliscar per terra, no
sent suficient el seu pes per suportar el terrible vendaval.
I llavors,
miraculosament, el moviment es va aturar. Un tremolós camp de força va cobrar
vida a la part interior de la cúpula per taponar la tremenda bretxa. Les
violentes turbulències van cessar, i petits fragments de restes soltes van
començar a caure de nou a terra. La Kels va panteixar, prenent aire a la
debilitada atmosfera, i es va posar tremolosament dempeus.
Una cúpula
transparent era una estructura força vulnerable per col·locar-se al cor d'una
nau que realitzava viatges espacials. Naturalment, la Cançó dels Núvols havia de tenir un sistema d'emergència que
permetia l'ordinador central segellar la cúpula amb un camp de contenció
atmosfèrica en cas d'una bretxa a la cúpula. Però la Kels es va preguntar per
què havia trigat tant. Havia d'haver un plat sensor a la vora de la cúpula que
activés instantàniament el camp davant d'una caiguda sobtada de la pressió
atmosfèrica.
Escanejant la vora
de la cúpula, i va trobar la seva resposta... i immediatament va desitjar no
haver-ho fet. El plat sensor que havia esperat veure havia estat aparentment
encertat per un tret blàster perdut. La carcassa era una pasterada negra i
retorçada de la qual penjaven components fosos.
En Noone es va
acostar trontollant cap a la Kels. Va assenyalar la caixa sensora que la Kels
ja havia localitzat.
- Encara hem
d'anar-nos-en - va grallar -. Això no aguantarà molt de temps. Els xips
derivadors probablement estiguin fosos i es sobrecarregaran en qualsevol
moment.
Com si fos un
senyal, una pluja d'espurnes va sorgir del sensor danyat.
La Kels va mirar en
Ritinki, que teclejava una ordre en el que ara va poder reconèixer com una
trucada de reclam: el comandament a distància d'una nau. El Vent Asaari, surant a cinc metres des
del terra, va caure de sobte com una roca, aterrant sobre la pesada taula de
menjador de fusta i convertint-la en estelles. El bimm va fer una ganyota i va
prémer un altre botó. El Vent es va
aixecar un metre sobre els seus repulsors, rotant en un lleuger arc mentre la
rampa d'accés s'estenia gràcilment. Amb sorprenent rapidesa, en Ritinki va
envoltar l'estrada i va córrer per l'espai obert cap a l’escotilla...
Només per ser
enderrocat d'esquena quan el turbolàser ventral de la nau va obrir un cràter de
la grandària d'un bantha al costat dels seus peus.
Les finestres de la
cabina van aparèixer a la vista mentre el Vent
continuava el seu lent gir. La Kels no donava crèdit al que estava veient. A
través dels vidres tintats, agitant excitadament els braços i cridant alguna
cosa inaudible, estava en Dawson.
En Noone va aixecar
la Kels del sòl.
- Anem -va dir
gairebé sense alè.
Van córrer cap a
l’ombrívol rectangle de la rampa del iot, que els donava la benvinguda, més
enllà del cos immòbil d’en Ritinki el Bimm. L'ona
de xoc l’haurà deixat inconscient, va suposar la Kels en no veure cap
laceració ni cremada en el seu cos. Va arribar a la vora de la rampa just quan
els seus genolls començaven a flaquejar pel cansament. Esbufegant, va caure de
peus i mans sobre el fred metall. En Noone va passar davant d'ella, lluitant
contra el vent causat per la pressió de la cabina sortint per l'escotilla
oberta.
La caixa de control
del camp sobre els seus caps va deixar anar un gemec penetrant i va esclatar en
una cascada d'espurnes. La Kels va mirar cap amunt. El camp d'energia
d'emergència parpellejà dèbilment, i va desaparèixer.
La sala va esclatar
en un rugit eixordador quan l'espai va tractar novament de reclamar la feble
atmosfera. Flotant encara, la nau estel·lar es va agitar fortament en la
tempesta, i la Kels es va trobar lliscant per un costat de la rampa. Els seus
dits van grinyolar a la polida superfície, tractant desesperadament de
subjectar-se. Llavors una mà grisa li va agafar amb fermesa el canell esquerre.
La Kels va alçar la
vista. La Sònax li va somriure des de dalt. La cua de l’sluissi estava
fermament enrotllada al pistó de suport esquerra de la rampa. Donant una estirada,
com un fuet, va portar a ambdues a l'interior i la rampa va començar a
tancar-se.
I, empès per
l'atmosfera que s'escapava, el Vent
Asaari va pujar cap a les estrelles.
***
La caixa forta
reposava a la falda d’en Noone, emetent reflexos dispersos sota la brillant
llum de la cabina de passatgers del iot. Va temptejar la llisa superfície
platejada colpejant-la amb un artell.
- Dawson, estàs
segur que vas desactivar les mesures de seguretat. - No era una pregunta.
El tynnan va alçar
la mirada des de la seva posició, reclinat a terra prop de la butaca
d'acceleració encoixinada d’en Noone.
- Cap, ho he
repassat un centenar de vegades. És segur, ho garanteixo. – En Noone encara
semblava dubitatiu -. Què passa, no confies en mi?
En Noone va deixar
anar una rialleta.
- Ara no és el
moment de fer aquesta pregunta, el meu pelut amic. Encara estava molt enfadat
perquè els dos no fossin capaços d'obeir l'ordre de retirada, però això era una
banda de lladres, no un regiment d’obedients soldats d'assalt. A més, portava
en aquest negoci el temps suficient per saber que l'èxit no es discuteix.
A través del portell
d'estribord, retorçats filets de vapor luminescent s'arremolinaven al seu pas
en marejants patrons calidoscòpics. Havien pilotat la seva nau estel·lar robada
endinsant-se en la gran nebulosa radioactiva propera a Nal Hutta, no tant com
per perdre’s en el seu interior, però a força profunditat per descoratjar
qualsevol persecució.
Va sospirar
pesadament.
-Bé, allà va. Pot
ser que tots vulgueu retrocedir uns passos per si de cas m’esclata a la cara. –
En Dawson va posar els ulls en blanc. La Kels i la Sònax van avançar de fet mig
pas, per no perdre’s l'obertura.
Amb un espetec
apagat, en Noone va deixar anar els tancaments girant dos polzes. Pressionant
suaument el lateral de metall estriat, va aixecar amb cura la tapa, que va
girar sobre les seves frontisses. Quatre caps es van reunir per tenir una vista
clara del contingut.
- Esss... -Va
començar la Sònax.
-És una pistola - va
interrompre la Kels.
- Eh? - Va murmurar
un Dawson clarament desconcertat.
Ajustadament
encaixades en un embalatge d'escuma anticops, les dues meitats de l'arma negra-
canó i culata - estaven plenes de cablejat extern i relés elèctrics. Unint les
meitats, tindria la mida i pes aproximat d'un rifle blàster.
En Noone va extreure
amb cura la culata.
- Certes persones
poderoses estan molt interessades en això, gent. - Va allargar la secció de la
culata a la Kels, i després va oferir el canó a Dawson -. Alguna idea de què
és?
Es van asseure a examinar-lo
un instant. Un relaxant so d'estàtica ressonava a la sala, causat pels gasos
irradiats que xocaven contra els escuts d'energia.
En Dawson finalment
es va arriscar a llançar una hipòtesi.
- Algun tipus de
prototip d'arma imperial? Sembla equipat per disparar ones electromagnètiques,
però realment no sé per a què serviria això.
La Kels va aixecar
la mirada amb els ulls com plats.
-És una Pistola de
Comandament.
Tothom es va girar
per mirar-la fixament.
- Una què? - Va dir
en Noone.
Els hi va mostrar la
culata. A la seva base hi havia una breu línia amb una diminuta inscripció
estampada a màquina en una escriptura desconeguda per a ells.
- Això és hapà.
Identifica això com un producte del Reial Gremi d'Armament de Charubah.
Sap hapà, va pensar en Noone. Una altra sorpresa.
- Nena, el Cúmul de
Hapes ha estat aïllat de la resta de la galàxia durant tres mil anys. Mai he
sentit parlar de...
- La Pistola de
Comandament dispara un esclat magnètic prou potent per atordir el cervell de
fins i tot el més fort soldat d'infanteria -va continuar la Kels -. Converteix
als éssers en estúpids de ment feble que segueixen qualsevol ordre que se'ls
dóna, sense importar de com de desproporcionada que aquesta sigui. Dit d'una
manera senzilla, és irresistible.
En Noone es va
recolzar pesadament al seu seient.
- Ja veig. Crec que
estic començant a comprendre per què Ritinki i Vop estaven tan interessats en
aquesta petita caixa.
La Kels va assentir.
- No hi ha límit en
el que un senyor del crim ambiciós i sense escrúpols podria aconseguir amb una
Pistola de Comandament totalment operacional.
-En aquest cas -va
dir en Noone amb un ampli somriure, entrellaçant els dits darrere del seu cap
-, no volem les greixoses peülles d’en Guttu en el gallet.
En Dawson es va
quedar bocabadat de sorpresa.
- Cap, el que estàs
dient és...
-El que estic dient
– el va interrompre -, és que llancem a Guttu per una resclosa. Hi ha molts
grups allà fora que ens pagarien el rescat d'un emperador per aquesta
xafarderia. L'Autoritat del Sector Corporatiu, l'Aliança Rebel, l'Imperi...
La Sònax va llançar
un xiuxiueig greu i ple d'amenaça. El seu odi cap a l'Imperi era profund, i
tots ho sabien. En Noone va alçar les mans amb gest tranquil·litzador.
- D’acord, als IMPES
potser no. Però estem asseguts sobre una mina de crisoprasi, i no estic
disposat a cedir-li la propietat voluntàriament a aquest pudent hutt.
-Però, què passa amb
el Borgove? – Va ploriquejar en
Dawson.
En Noone va fer un
ampli gest d'abastament, abastant la gran cabina de passatgers.
- Jo personalment
prefereixo el nostre nou allotjament. Cadires confortables, panells de fusta greel, i un rebost ben assortit pel qual
molts matarien. Sempre havíem somiat amb fer un gran cop. Bé, amics meus, és
aquest.
-Però Ritinki...
-El Bimm és mort - va
dir en Noone, posant-se dret i dirigint-se pel passadís corbat cap a la cabina
-. No és possible que ningú que quedés en aquella sala hagués sobreviscut.
Va arribar al costat
del timó i es va asseure al seient del pilot.
- Aquesta nau és ara
la nostra -va dir, prement els interruptors d'encesa -. Però si realment trobes
tant a faltar aquesta vella carraca, Dawson, ets lliure de tornar aquí algun
dia i tractar de treure-la del dipòsit de naus confiscades.
La Sònax va lliscar
fins a un seient al seu costat i va assumir la seva acostumada posició de
navegant. Amb les mans ballant sobre el panell de control, en Noone els va
treure de la nebulosa que els envoltava. Els gasos de diversos colors es van
apartar com un teló. Amb un crit de goig, va realitzar un ris tancat amb el
potent iot espacial.
- Agafeu-vos fort,
amics -va cridar exuberant -. Tenim una fortuna a fer.
Les línies
estel·lars van tremolar, i el Vent Asaari
va desaparèixer a l’Hiperespai.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada