112
El rifle blàster d’en Han resplendeix. El primer tret li
dóna a un altorià al centre del pit i el fa caure abans que el llangardaix
tingui temps de disparar. El rifle de Sodarra centelleja en el mateix instant, tallant
el tentacle cranial que li quedava al twi’lek. El captaire cau sota la taula, i
Han nota amb interès que Sodarra valora més la venjança que la seva pròpia
vida.
Els tres llangardaixos que queden es llancen al terra per
cobrir-se, empolsant la cantonada amb sagetes vermelles i verdes. Han es llança
al terra i sent un agut dolor en l'abdomen. No està segur de si li han donat o
de si només ha caigut en un mal lloc. De moment, està massa ocupat com per
preocupar-se’n. Els lladres els han atrapat en una cantonada. Les finestres han
estat cobertes amb taules fa molt temps i Han dubta que el cantiner hagi cridat
a l'ascensor.
―Com em fico en aquestes coses? ―gemega.
Sodarra xoca contra la cantonada. Al principi, l'imperial
roman immòbil i Han pensa que han matat al seu company. No obstant això, un
segon després, Sodarra s'arrossega cap endavant i es refugia darrere d'una
taula caiguda.
―Quina llàstima ―murmura Han.
Una nova ronda de foc dels altorians li recorda que oficial
imperial o no, necessita a Sodarra. En Han prem el gallet del seu rifle mitja
dotzena de vegades. Una descàrrega d'energia blava parteix la taula a la
meitat, quan les meitats se separen, un altorià mort jeu en el terra. Sodarra
torna a disparar i crida triomfant en un llenguatge que Han no coneix.
L'últim altorià corre cap a la porta. Han dispara una vegada
i el llangardaix perd el braç dret. La ferida no sembla ni tan sols fer
disminuir la velocitat de l’altorià; surt disparat per la porta i es capbussa
al tèrbol canal.
El twi’lek es posa dempeus, sostenint una mà sobre el monyó
del seu tentacle cranial.
―Si us plau ―prega―. No anem a fer-los da...
El blàster de Sodarra l’interromp. En Han gira la seva arma
cap al cantiner just a temps. El fornit home està buscant alguna cosa sota la
barra.
―No ho facis! ―adverteix Han―. Només crida a l'ascensor.
El cantiner empassa saliva, llavors assenteix amb el cap i pitja
un botó. Un moment després, la porta de l'ascensor s'obre.
―Ara anem a pujar ―diu Han―. Serà millor que tornem a un bar
buit.
Els parroquians supervivents corren cap a la sortida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada