dissabte, 25 d’abril del 2020

La sort del pocavergonya (127)


127

En Han dispara. La sageta de blàster penetra l’armadura de l’Alfreda i la caça-recompenses deixa anar la corretja. Han llança un crit de triomf.
Alfreda d'alguna manera troba les forces per tornar a disparar, gairebé encertant-li. Ell es llança al terra i roda, llavors s'aixeca i dispara una altra vegada. El tret surt desviat, però la Leia s'ha arrossegat per posar-se a cobert.
L'arma de l’Alfreda centelleja de nou, enviant una dotzena de trets en direcció al cap d’en Han. Ell prem del gallet igual de ràpid. Durant el segon següent, el seu món es torna una quadrícula de mort acolorida. Les sagetes de blàster vermelles de l’Alfreda surten xiuxiuant de la seva arma en un patró de ventall. Les seves pròpies sagetes d'energia blaves es creuen amb les d'ella durant el vol, marcant en l'aire uns blocs en forma de diamant.
Al final, els rajos vermells acaben. Ell deixa de disparar. Alfreda jeu immòbil. Uns rajos verd-blavosos d'electricitat estàtica ballen sobre l'armadura immòbil. La Leia surt de darrere de la barra i empeny l'armadura amb el peu.
―Això és tot ―diu ella.
Per com sonen les coses Han suposa que la baralla de l'altre costat de la barra gairebé ha acabat. Només un tret ocasional o el murmuri de l'armadura dels soldats d'assalt indiquen que els homes de Sodarra treuen del seu amagatall als últims dels pinxos de l’Alfreda.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada