142
La llanxa d’en Han accelera cap a la barca plana que
s'acosta, bolcant piragua rere piragua al seu pas. El pilot de rostre escamós
continua accelerant, al mateix temps que trina insults.
Han no s'arrisca a mirar enrere. No pot reduir la velocitat;
per quan passi la barca plana, els soldats d'assalt l’atraparan. Estan a uns
aterridors quinze metres de distància.
La llanxa aconsegueix la popa de la barcassa deu segons
abans que la barca plana arribi a l'altre extrem. El corellià somriu; passarà
la barcassa just abans que la barca plana segelli l'altre extrem. Una altra
salva de sagetes blàster passa a través de la superestructura de la turbina.
Uns xiscles alarmats s'eleven de la tripulació reptiliana de la barcassa.
Aconsegueixen la proa de la barcassa. Han tira abruptament
de la palanca de control i la popa gira. Durant un llarg moment, la nau penja
sobre el seu costat de babord, a punt de donar-se la volta.
Per fi, la llanxa s'assenta i surt disparada fora del camí
de la barca plana. Rebota en la paret del canal, llavors Han corregeix el seu
curs. Quan depassen la barca plana, el pilot de rostre escamós li ofereix un
somriure ple de menyspreu, revelant una llarga fila de filosos incisius.
En Han somriu, llavors mira la barcassa dels soldats
d'assalt. La pesada i ampla barcassa ha seguit a Han fins a un coll d'ampolla.
Només pot haver-hi centímetres entre ella i l'altra barcassa. La mirada de
rostre escamós segueix la d’en Han. Emet un grall, i llavors un tremend cop fa
ressò per l'estret canal.
En Han no té temps de mirar el xoc. Ha arribat a una ampla
via navegable. Han tomba cap a Estació Fang.
―Arribarem molt aviat al Falcó!
―informa a Sodarra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada