118
En Han dispara a un dels humans passant la càrrega de
gamorreans. El tret surt desviat, llavors ha d'enfrontar a les criatures
porcines cara a cara. Una destral gamorreana xoca contra el terra a la dreta d’en
Han. Una altra rebota ressonant contra la paret a la seva esquerra.
―Necessitem espai per maniobrar! ―crida el contrabandista.
Corre cap al centre de la sala i salta damunt de l’holoconsola. La imatge de la
twi’lek segueix ballant. En Han gairebé sent com si tingués dos cossos.
Sodarra el segueix a l'habitació, però escull romandre en el
terra a l'esquena d’en Han. Tots dos homes disparen els seus rifles blàster cap
als caps. En Han albira breument a un home mirant estúpidament una ferida
fumejant en el seu tors. Sodarra deixa escapar un crit de victòria.
Els gamorreans tornen a atacar amb les seves vibrodestrals.
Sense els seus superiors humans, els bèsties de pell verda lluiten sense cap
disciplina. En Han salta sobre un arc lent, i s'aparta d'una estocada
precipitada. Prem dues vegades del gallet i dos gamorreans cauen cap enrere,
amb expressions confoses pintades en els rostres.
Han gira per ajudar a Sodarra, però l'eixut imperial ja ha
derrocat als seus oponents. Dos munts de carn verda vestida de gris jeuen als
seus peus.
―Perquè es molesten a comprar vestits per a aquestes coses?
―es pregunta Han.
Sodarra ja està massa ocupat per respondre. Cerca en el
cubiculum 452, llavors revisa els efectes dels seus oponents. El capità
imperial és tan minuciós que li porta diverses hores. Han no es molesta a
ajudar-ho. Sap perquè els van tendir una emboscada; un dels homes de Sodarra va
preparar la mort de Taslo.
―No ho comprenc! ―diu per fi Sodarra―. Qui són aquests
mercenaris? Què li va passar a Taslo?
En Han no li ho explica. Per a ell no fa cap diferència si
és la seva bomba o el Governador-General Vellam el que mata a Vader. Mira el
seu cronòmetre. La bomba detonarà en una hora. Si no aconsegueix treure a Vader
abans que el dispositiu exploti, Han espera que la Leia eventualment esbrini el
que ha fet. No li preocupa tant que ella sàpiga perquè va perdre la seva
carrera com li preocupa que sàpiga perquè van morir ell i Chewbacca. Han no es
considera a si mateix algú propens als sacrificis nobles, però després d'estar
tan a prop de Vader comprèn millor el que la motiva, i també al jove Luke
Skywalker. Sense entendre perquè, li sembla important que la Leia sàpiga que
ell ha compartit una petita part del seu somni.
El corellià mou un dels cossos amb el peu.
―No crec que ells vagin a revelar cap secret ―diu―. Tornem a
Estació Fang abans que arribi l’Erradicador.
En Han vol una última oportunitat de salvar al Falcó, a Chewbacca, i a si mateix.
―Sí ―respon Sodarra.
―Si saben que vam venir a Shador, i resulta evident que ho
sabien, ja podrien haver arribat.
Mentre entren a l'ascensor, Sodarra diu:
―És una llàstima que siguem enemics. Vostè seria un bon
amic.
―Sí ―respon Han―. Una llàstima.
―Potser pugui persuadir a Lord Vader que li perdoni? Si li
incloc en la meva unitat, seria possible.
En Han capcineja en negació.
―Ho sento. La seva elecció de companyia empesta.
La porta de l'ascensor s'obre cap a una taverna buida. Han
va cap a la sortida.
L'imperial sospira.
―Llavors hem de seguir sent enemics.
―Suposo que sí ―diu Han somrient amb menyspreu. No està
segur de si ha de sentir-se insultat o afalagat per l'oferta.
Amb prou feines surten, mitja dotzena de trets d'energia martellegen
el marc de la porta.
―Ara què? ―protesta Han.
Un equip de soldats d'assalt s'acosta a Zeboron Gamma en una
barcassa. En Han dispara cap a la gran embarcació, llavors corre per la
passarel·la cap a una llanxa de fons pla d'aspecte ràpid. Sodarra, que li està
donant foc de cobertura, li segueix més lentament.
En Han salta a la llanxa. Hi ha un bípede pelut al voltant
d'un metre d'alçada assegut enfront del timó. Balbuceja alguna cosa dirigida a
Han en un llenguatge que no comprèn, i els seus grans ulls mostren la seva
fúria.
―Ho sento, nan! ―diu Han.
En Han agafa a la criatura peluda i la llança cap al fangós
canal. Necessita fer un gran esforç amb l'espatlla esquerra, la criatura pesa
molt més del que sembla. Sodarra salta cap a la llanxa.
―Pot vostè manejar això? ―pregunta.
―Té motor?
La pregunta d’en Han desconcerta a Sodarra.
―Per descomptat.
―Llavors clar que puc manejar-la ―respon Han.
Un parell de mans brutes s'aferren a la borda. Han les colpeja
amb la culata del rifle. La criatura gemega i torna a caure al fastigós canal.
Han encén el motor, i la llanxa s'allunya de la passarel·la.
Sodarra continua disparant enrere per sobre del cap d’en Han. Considerant la
seva relació, Han no se sent molt còmode amb això. No obstant això, no té temps
de plantejar objeccions. Obrint al màxim l'impuls, s'allunyen pel canal.
Una sageta de blàster passa entre l'estructura de suport de
la turbina. Han salta involuntàriament, llavors comença a fer brusques
maniobres evasives. Les ràfegues d'energia guspiregen en l'aigua bruta a banda
i banda de la llanxa, omplint l'aire d'olor d’amoníac.
―Els perdrem aviat! ―crida Sodarra. Segueix disparant cap
als seus perseguidors. Amb Han sacsejant la llanxa en direccions aleatòries, té
poques probabilitats d'encertar-li a alguna cosa.
―Vol apostar-ho? ―respon Han. S'estan aproximant ràpidament
a un edifici esfondrat. En Han dubte que pugui passar per l'estret canal que
travessa els enderrocs a la velocitat actual.
Just abans del dic, s'obre un canal lateral cap a la dreta.
Té potser uns dos metres d'ample més que el canal parcialment bloquejat.
• Si Han intenta
travessar el canal estret pel dic, passa a la secció 96.
• Si Han tomba cap
al canal lateral, passa a la secció 102.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada