117
Han i Chewbacca han estat mirant les llums de les estrelles
acolorides per l'efecte Doppler durant tres hores. Estan en l'últim període a l’hiperespai
abans del proper salt. Els contrabandistes no tenen res més a fer que veure com
la nau vola per si sola. Encara que el Falcó
necessita una mica de manteniment, no se senten del tot còmodes treballant amb
tants ulls damunt. A més, ja han reparat el pitjor dels danys recents.
El Capità Sodarra i els soldats d'assalt són educats, però
Han sent que no té res en comú amb els desertors imperials. Els soldats passen
el seu temps entrenant les seves disciplines marcials o discutint el que faran
després de vendre el dispositiu d’ocultament. No el ho pensa dir, però Han
sospita que passaran la resta de les seves vides evadint caça-recompenses
imperials.
―No puc comprendre a la Leia ―diu el corellià. Vol
conversar, i la Leia és l'únic tema que ell i Chewbacca no han parlat fins a la
mort―. Just quan crec que és un ésser humà comú i corrent, es posa primmirada i
comença a actuar com una princesa. Li caiem bé o no?
Chewie gruny una resposta.
―No importa? ―repeteix Han―. És fàcil dir-ho per un wookiee.
No entenen als humans.
Chewbacca no està d'un humor molt conversador, però Han pot
contenir-se només per cinc minuts.
―Potser és només que no li agraden els wookiees.
El copilot claca una pregunta indignada.
―A molta gent no li agraden els wookiees ―diu Han―. No és res
personal.
―Ooouuuugh!
―Què et fa pensar que jo sóc qui li cau malament?
Probablement es va fer segrestar només perquè jo la rescatés!
Chewbacca gruny, llavors es queda en silenci.
Alguna cosa fa clic en la ment d’en Han. Té la mirada fixa
en el finestral, amb prou feines conscient del buit que li observa. Una hora
després, diu:
―Ja sé qui és Alfreda Goot! És la Leia!
La mirada que Chewie li clava diu que s'ha tornat boig.
―Qui ha sentit parlar de l’Alfreda Goot? Com podria
haver-nos trobat a Ord Mantell? Però perquè la Leia em desafiaria a una
carrera? Aquesta boja carrera és la forma de la Leia de demostrar-me que ella
és tan bona com jo!
Chewbacca agita el cap i torna a fixar la mirada en el
finestral davanter.
Deu hores després, tots a bord del Falcó estan feliços de baixar a velocitats sublumíniques. La
bellesa del Cometa Aldo-spachià és llegendària. Atrapat entre dues estrelles
d'un sistema binari sense cap altre tret distintiu, el cometa és tan
espectacular que els homes s'arrisquen a morir per poder veure-ho de prop.
Qualsevol pilot que passi a prop ha de volar per la corda fluixa entre els seus
estels. Sobre compensar en escapar del camp d'atracció gravitacional d'un estel
sovint significa caure en picat cap a l'altra.
En Han torna a revisar el curs traçat per la computadora de navegació.
La ruta més ràpida cap a Tatooine passa entre les estrelles, a través de la cua
del cometa, una esfera gasosa de 100.000 quilòmetres de grossor. Enterrat en
algun lloc dins de la cua hi ha un tros de 10 quilòmetres de gel brut, roca i
metall que probablement no podran veure fins que hi xoquin. Han considera
breument donar la volta al voltant de tot el sistema. Però la Leia, o Alfreda,
sens dubte s'arriscarà a usar la drecera. Han no té cap intenció de deixar que
una dona el superi, no importa com es digui.
El cometa penja actualment gairebé exactament entre Aldo i
Spach. Fins i tot a una distància de diverses desenes de milions de
quilòmetres, cada estrella té la grandària del Falcó i brilla amb una intensitat que en comparació enfoscaria un
tret turbolàser.
La majoria dels cometes tenen dues cues, una recta amb
aparença de foc, i una brillant i lleugerament corba. El Cometa Aldo-spachià té
quatre cues, dues rectes i dues corbes. Les cues de foc rectes sobresurten de
la cua un quart de milió de quilòmetres en direccions oposades. Acaben en
gruixudes caputxes en forma de fongs. Les cues rectes són creades quan el vent
solar passa a través de la cua i arrossega certs gasos ionitzats. A causa que
el Cometa Aldo-spachià té dues estrelles, té dues cues de gasos ionitzats. El corellià
suposa que les inusuals caputxes de fong són creades quan el vent solar de
l'estrella oposada fa que la cua es doblegui sobre si mateixa.
Les cues brillants i corbes es projecten de la cua, també en
direccions oposades. Consisteixen de partícules de pols tan fina que el toc de
la llum de les estrelles la llança a l'espai. Potser a mig milió de quilòmetres
de la cua, cada cua es doblega en un ampli arc que s'estreny en una punta prima
a un costat de la cua.
―Ara que he contemplat la bellesa, moriria feliç ―comenta
Sodarra.
―Podria fer-ho ―diu Han. Concentra la seva atenció a traçar
la ruta més segura entre les dues estrelles.
El que veu en la pantalla de la computadora de vol li
preocupa més que el perill que representen els sols bessons. Una gran falca ha
aparegut a només 85.000 quilòmetres darrere del Falcó. Dues siluetes més petites s'han separat de la més gran.
Només pot tractar-se d'un Destructor Estel·lar llançant caces TIE!
―Ens han seguit! ―crida Han―. Com ho van fer?
Sodarra mira la computadora de vol per sobre l'espatlla del
pilot i maleeix. Llavors assenyala l'interruptor d'activació del transmissor.
Està en la posició “encès”.
―Et vaig dir que arreglessis això! ―diu Han cridant-li a
Chewbacca―. Haig de fer-ho tot jo?
Per un moment, el wookiee sembla com si fora a destrossar a
Han membre per membre. No obstant això, el seu rostre ràpidament s'arrufa de
depressió, i gemega una disculpa.
―Almenys l’Erradicador
no ve per nosaltres ―diu Han―. Encara.
―No ho farà ―promet Sodarra―. Vellam no arriscarà el seu
premi acostant-se tant als pous de gravetat d'una estrella doble... encara que
estic segur que aquests són els seus millors pilots.
El corellià accelera. Els caces TIE són molt més ràpids que
la seva nau. Però si pot atreure'ls cap al cometa, lluny dels reforços, el Falcó té una bona oportunitat de guanyar
la batalla. Quan el vaixell de càrrega entra en la bromosa cua del cometa,
Sodarra assigna a dos homes per operar les armes. Els dos TIEs entren just
darrere del Falcó.
Encara que la cua no és densa, les seves partícules de pols
emeten una brillant llum fantasmagòrica. La lluentor ambiental dificulta la
visió d’en Han tant com ho hagués fet una habitació fosca. És com volar dins
d'un immens tub d'il·luminació.
Andanades d'energia dels TIE passen al costat del Falcó cada mig segon. Cada sageta es
dissipa ràpidament, deixant una ratlla vermella de pols fluorescent al seu pas.
Han no presta cap atenció als dolls de llum; els complexos pous gravitatoris d’Aldo
i Spach el mantenen massa ocupat com per preocupar-se pels trets des de lluny. La
nau s'estremeix i es torça violentament mentre Han intenta caminar sobre la
corda fluixa entre les dues estrelles.
―Alto-el-foc ―ordena el Capità Sodarra cap als seus homes―.
Fins que arribem a un altiplà de gravetat estable, només estan malgastant
energia.
Uns pocs minuts després, el Falcó arriba a la cua. Igual que la cua de pols, és una massa de
partícules brillants... excepte que és molt més brillant i més densa. Una
sendera de colors que es retorcen s'estén cap endavant. Encara que Han pot
veure l'exterior de la cua amb relativa facilitat, mirar cap a l'interior li fa
doldre els ulls. Aquesta regió relativament densa és gairebé un buit en termes
planetaris, però conté dotzenes d'àtoms per centímetre cúbic. Cada àtom brilla
amb cada erg d'energia que absorbeix dels seus dos sols.
La nau deixa d'estremir-se. Han arribat a una àrea on les
forces de gravetat de les dues estrelles s'equilibren.
―És hora de lluitar ―diu Han, elevant-se en un estret
rínxol.
Durant el llarg salt a l’hiperespai, Han, Chewbacca, i els
seus convidats gasten una cel·la d'energia de les bateries del Falcó. Segueix el compte del nombre de
cel·les d'energia que usen durant aquesta aventura.
• Si Han concentra
el foc en un caça TIE, passa a la secció 100.
• Si Han divideix
la seva atenció entre tots dos caces, passa a la secció 67.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada