106
Han redueix l'impuls i la llanxa baixa la velocitat, però no
prou. De totes maneres sobrepassarà la barcassa, i la barcassa plana dels
soldats d'assalt xocarà contra la seva popa. La llanxa es doblegarà com un
acordió. El corellià gira la llanxa cap a l'estret espai entre la barcassa i la
paret oposada. La llanxa de fons pla repleta de càrrega que s'aproxima per
l'altre extrem ja ha arribat fins a la proa de la barcassa. L'altre pilot ensenya
una fila d'incisius groguencs en un somriure triomfal i trina un cor d'insults
cap a Han. La col·lisió imminent li sembla menys important que arribar primer a
la zona de pas.
Han crida:
―Surt-te! ―Salta cap al costat de la barcassa, un metre per
sobre del seu cap.
Sodarra segueix disparant, ignorant l'advertiment. És tan testarrut
com el pilot escamós de la nau plana. Sent que les seves mans colpegen contra
el costat. Flexiona els dits i afirma la seva subjecció, sembla que clavés els
dits en duracer massís.
S'eleven uns xiscles alarmats des de la coberta de la
barcassa, llavors tot el canal se sacseja amb l'impacte entre la seva llanxa i la
nau plana de càrrega. Una pluja d'enderrocs cau a l'aigua, rebotant en el casc
de la barcassa i apallissant a Han. No obstant això, no es deixa anar. No sap
com explicarà la mort del Capità Sodarra als soldats d'assalt quan torni a la
seva nau, però haurà de pensar en alguna forma.
Alguna cosa xiuxiua sobre el seu cap. El contrabandista
aixeca la mirada cap a un parell de pupil·les esquinçades. Una llengua bífida
sobresurt entre uns llavis escamosos. La criatura reptiliana sacseja una clau
d'aspecte perillós cap a Han.
―Et donaré mil crèdits si tires aquesta cosa per la borda!
―exclama Han.
El rèptil respon amb una sèrie de xiscles que Han no
comprèn. Quan el corellià es refusa a deixar-se anar, el rèptil s'agenolla i
comença a martellejar els dits d’en Han. Ara penja directament adjacent a les
restes ardents de la nau plana.
―Dóna'm un descans! ―exclama Han, deixant anar una mà. El
rèptil pica els artells del puny restant. La seva mà es posa involuntàriament
rígida en resposta, deixant-se anar, i ell cau per l'estret espai entre la
barcassa i l'ardent llanxa plana. Després de xocar contra la superfície oliosa,
Han sent que és absorbit per sota de la barcassa.
No pot veure res al tèrbol canal. Però la vibració dels
enormes propulsors se sent a través de l'aigua i a través dels seus ossos. Sent
el fred casc de la barcassa sobre el seu cos, i el llotós fons per sota. Amb
prou feines hi ha un metre i mig entre tots dos. Això no serà bonic: els
propulsors de la barcassa han de tenir almenys un metre de diàmetre.
Podrà en Han sortir amb vida del canal? I què li dirà als
soldats d'assalt sobre Sodarra? El pocavergonya corellià ha sobreviscut
situacions més urgents que aquesta... però aquesta és una altra història.
Aquesta aventura ha acabat. Torna a la secció un i intenta-ho de nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada