La sort del pocavergonya (152)

152

En Han li lleva el casc a Alfreda, vol veure a la caça-recompenses que ha perseguit per tota la galàxia. Troba a una togoriana, tan delicada i diminuta com qualsevol de la seva espècie. Té unes pupil·les esquinçades en uns ulls verd maragda, ara inertes i sense vida... encara que Han només pot veure aquests ulls com alguna cosa cruel en la vida. Una dotzena de bigotis acuradament retallats creixen sota un ben proporcionat nas. La seva boca està oberta per revelar un joc d'ullals predadors color blanc neu. Un immens cap de cabell vermell foc emmarca els seus pòmuls prominents.

La Leia s’atura al costat d’en Han.

―No té l'aspecte d'una assassina, veritat?

Han deixa caure el casc.

―Estic començant a desconfiar totalment de les aparences ―diu ell.

―Perquè? ―pregunta la Leia.

Han l'estudia acuradament. No vol explicar-li tota la història... almenys no encara.

―No ho sé. Suposo que és només una sensació.

Ell va darrere d'ella i li deslliga les mans.

―Entenc el que dius ―respon la Leia―. No estava segura de si vindries per mi. Gràcies... per tot el que vas fer.

―No podia deixar-te en mans de l’Alfreda. Va ser culpa meva ―Han fa una pausa―. Ho hauria d'haver sabut des del principi.

Ella es gira per enfrontar-ho.

―Tenies algun dubte?

Han sap que és millor no admetre la veritat.

―Vaig venir, però no estic segur de perquè. De vegades penso que tinc uns sentiments molt especials cap a tu, Leia.

Els ulls de la Leia mostren la seva sorpresa. També suggereixen una cosa més; alguna cosa que pot tenir por d'admetre.

―Això és una cosa molt amable. Encara que no sempre ho digui, Han, crec que ets... ―ella lluita per acabar la frase.

―Que sóc què? ―pregunta Han ansiós.

―Capità Solo? Està vostè... ―El comandant imperial surt de la taverna empenyent la porta del carreró, i la màgia del moment es perd. Han li llança una mirada assassina a Sodarra per interrompre’l, però quan torna a mirar-la, Leia ha recobrat el seu aire resolt i de princesa. Què havia estat a punt de dir?

―Llavors tot ha acabat ―diu l'imperial. Els porta de tornada a la cantina, on Chewie i els soldats d'assalt es miren cautelosament entre si―. El cronòmetre?

Han mira cap als homes de Sodarra. No estan preparats per barallar-se, fins i tot si l'enemic consisteix de només un home, una dona i un wookiee. No obstant això, sap que serà mes segur si no estan a prop.

―Perquè no tornem al Falcó? ―diu cautelosament Han―. Només vostè i nosaltres?

Sodarra somriu.

―Sí, per què no? Però insisteixo en la igualtat numèrica ―diu fent senyals a dos dels seus homes, llavors els precedeix cap a la calor seca dels polsosos carrers de Mos Eisley. Leia i Chewbacca segueixen a Han.

A mig camí cap a l’espaiport, Han es toca el cronòmetre.

―Ara les seves armes.

―Vostè primer ―diu Sodarra.

―Em quedo amb la meva pistola ―diu Han―. Desactiva la teva ballesta, Chewbacca.

―Molt bé ―respon reticent Sodarra―. I jo em quedaré amb la meva arma. No ens serviran de res enfundades.

Els homes de Sodarra llancen els seus rifles blàster.

―Ara estem en igualtat de condicions ―diu―. Cap de nosaltres està en condicions de lluitar. I allò acordat?

―Quan arribem a la badia.

Sodarra arrufa les celles, però assenteix. Continuen caminant.

―Allò acordat? ―pregunta la Leia.

Han gruny dintre seu. Ara la Leia sembla haver recobrat tot el seu aire regi, com per compensar el moment d'intimitat. Què havia estat a punt de dir?

―Ho sento, princesa ―diu Sodarra―. Els termes de l'acord prohibeixen la divulgació dels seus termes. I com el Capità Solo i jo som homes d'honor...

La Leia esbufega.

―Això ha de quedar entre nosaltres.

―Gràcies ―murmura Han.

―Seria igual de dolent per a mi si algú descobreix el nostre conveni ―admet Sodarra.

Fora de la badia, Han desactiva l'explosiu del pany i li lliura el cronòmetre a Sodarra. La Leia els mira amb interès.

•     Passa a la secció 150.