141
En Han esquiva l'urpa de l’Alfreda, però la caça-recompenses
gira sobre si mateixa i aconsegueix esgarrapar el seu tors. Ell amb prou feines
ho nota.
La caça-recompenses ha comès un error. Ara ella està
perillosament desequilibrada. En Han atrapa la mà de la seva urpa i la
immobilitza contra el seu tors. Empeny. Ella perd peu i tots dos cauen repicant
al terra. Cauen sobre el seu blàster, i aquest es llisca pel carreró.
Han aterra damunt de la seva oponent en armadura. Ara la té
en un tremend desavantatge. No importa com de lleugera o còmoda sigui una
armadura, és un impediment quan l'usuari està en el terra. En Han aferra el
casc amb la mà lliure i el colpeja contra el paviment. Volen espurnes del
traductor i comença a xiuxiuar.
Alfreda estomaca les costelles d’en Han amb un puny dret
blindat. L'impacte té una força tremenda; gairebé perd el sentit, però les hi
enginya per seguir aferrant el casc i la mà de l'urpa. Ignorant el dolor i el
mareig torna a colpejar el casc de l’Alfreda contra el paviment. El traductor
deixa de funcionar completament, i Alfreda torna a copejar-ho.
Encara que l'impacte no se sent tan fort, Han no sap quants
més podrà aguantar. Òbviament l'armadura d'ella està energitzada, i la seva
caixa toràcica no és rival per una microplanta d'energia. Ella li colpeja una
altra vegada i Han panteixa sense alè.
Se sent atordit. L’esgarrapada en el seu pit li crema.
―V-v-verí! ―panteixa.
Alfreda li etziba una altra vegada i Han roda apartant-se.
Ella roda i s'eleva sobre els seus genolls, forcejant amb l'armadura.
L'abús al que Han va sotmetre el casc va afluixar un
acoblador d'energia. Uns quants bons cops podran tallar completament la
connexió. Intenta aixecar-se, però descobreix que s'ha afeblit massa. El verí
ja està fent efecte.
―Han! ―crida la Leia.
Ell es gira dolorosament en la seva direcció. Alfreda aixeca
l'urpa per copejar. La Leia està parada al costat del blàster, encara amb les
mans lligades. La ment atordida d’en Han no pot comprendre com espera fer ella
per disparar el blàster amb els peus.
Alfreda s'abalança i ell roda. Les fulles freguen al costat
del seu cap. Són tan esmolades que s'incrusten en el paviment. La Leia fum una
puntada al blàster i aquest s'arrossega cap a Han. Ell estén la mà
instintivament i el blàster toca els seus dits.
Malgrat la boirina que s'acumula en la seva ment, en Han sap
què fer. Hi ha un centelleig supercalent i se sent un tremend cop sec. La
figura en armadura es doblega en dos i s'esfondra al terra. Uns rajos blaus
d'electricitat estàtica xiuxiuen sobre el vestit immòbil.
La Leia l'empeny amb el peu.
―Hi ha un antídot en el cinturó d'utilitats ―diu―. Dóna't
pressa!
En Han forceja amb la trava del cinturó i eventualment el
solta. El tercer compartiment té diverses càpsules. Es posa una entre les dents
i la mossega. Un gas fred surt xiuxiuant en la seva boca.
Uns pocs moments després, se sent prou bé com per posar-se
dempeus. Les costelles li fan un mal terrible, però sap que sanaran amb el
temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada