L'honor dels Jedi (10)

10

Luke assenteix com si fora a obeir les ordres del general, i després extreu el seu blàster de la funda. Encara que el general sembla estar interessat només en l'humà carismàtic, Luke no està disposat a arriscar-se. Una vegada que deixés les seves mans buides a la vista, estaria a la mercè de la misericòrdia del general... i els imperials no tenen misericòrdia.

Tota la família d’en Luke havia perit a les mans de l'Imperi. El Senyor Fosc Vader havia matat al seu pare quan Luke era un bebè, i mai va conèixer a la seva mare. Els seus pares adoptius, Owen i Beru Lars, van morir quan les tropes d'assalt van arrasar la seva granja d'humitat a Tatooine. Eren gent senzilla, que no desitjaven una altra cosa excepte aconseguir subsistir a la terra desèrtica de Tatooine. Certament, ni el seu oncle ni la seva tia tenien cap interès en la rebel·lió. I tot i així els soldats d'assalt els van matar a tots dos... perquè Owen havia tingut la desgràcia de comprar un parell de droides que una vegada van pertànyer a un comandant de l'Aliança.

No tenia la menor intenció de convertir-se en l'últim membre de la seva família a morir per un capritx Imperial. Si queia, cauria resistint-se a l'Imperi.

Sense alçar el blàster on els soldats poguessin veure-ho, Luke dispara. El tret centelleja per sota de la taula, fallant al general per poc. Per un instant, un tibant silenci regna a la sala. Els parroquians es queden congelats, esperant la resposta dels sorpresos soldats d'assalt. Ningú esperava que Luke ataqués; ni tan sols el general.

Luke no tenia la menor intenció de permetre una resposta imperial. Aparta la seva taula d'una puntada i es posa dempeus, disparant novament. Aquesta vegada, el seu llampec blau troba el seu objectiu. Una placa pectoral es fa miques, i un soldat cau.

La paret darrere d’en Luke esclata en una sèrie de cops i espetecs quan els soldats d'assalt finalment retornen el foc. Són massa lents; ell ja s'havia tirat al terra, fent una tombarella per cobrir-se sota una altra taula. Apunta de nou al general. Just quan Luke prem el gallet, un soldat d'assalt es posa davant del seu comandant. L'home retrocedeix trontollant-se, deixa caure la seva arma, i cau al terra. El general es tendeix de cap per avall darrere de la forma immòbil del seu salvador i agafa el rifle blàster.

La taula de Luke esclata en una pluja d'estelles vermelles, blaves i verdes. Trobant-se sense cobertura, Luke dispara uns quants trets eixelebrats per detenir el foc dels seus oponents. La seva tàctica li serveix de poca ajuda, perquè s'ha quedat sense llocs en els quals ocultar-se. Diverses taules estan bolcades de costat, però darrere de cadascuna s'amunteguen agotzonats els aterrits miners. Si busca cobertura darrere de qualsevol taula, aconseguirà que matin a una persona innocent.

L'home carismàtic amb els ulls feroços s'aixeca de sobte, fent d'escut entre Luke i els imperials.

—Detinguin això! —brama—. Detinguin immediatament aquesta carnisseria!

Sorprenentment, els soldats d'assalt deixen de disparar... almenys temporalment. Luke tampoc dispara, perquè la veu de l'home té tal autoritat que es troba a si mateix obeint automàticament.

—La meva llibertat no val el preu d'aquestes morts —diu l'home a Luke—. Però tens la meva gratitud —es torna de cara als imperials—. Em rendeixo, Governador Parnell.

Els quatre soldats d'assalt, anant amb compte d'evitar la línia de foc d’en Luke, avancen cap al jove pilot rebel. Luke tempteja el seu blàster amb els dits. Si dispara, podria encertar a l'orador. A tan curta distància, el seu sabre de llum és una arma molt més efectiva. Si tracta d'honrar la petició de l'home desconegut i abandona la lluita, és clar com el buit espacial que acabarà reunint-se amb els homes del general; els imperials no són la classe de persones que passen per alt la mort d'uns soldats d'assalt.

·         Si Luke dispara el seu blàster, passa a la secció 13.

·         Si Luke treu el seu sabre de llum, passa a la secció 19.