L'honor dels Jedi (16)

16

—Esperem que la seva distracció funcioni durant una estona —diu Luke—. No m'agrada la idea d'ensopegar-me aquí fora amb un esquadró de soldats d'assalt en gravetat zero.

Gideon assenteix, i després obre la marxa sobre els reguerons d'aspecte sorrenc cap a l'extrem esquerre del molí. El molí té més d'un quilòmetre de llarg i s'alça cinquanta metres sobre la superfície. A una altura de quatre metres de la seva base s'estenen dotze amplis embornals obturats per rius inerts de sorra platejada. Els embornals condueixen a una immensa sitja sobre la qual corre tota l'extensió de l'edifici. Després, cada cinquanta metres, unes bombes dirigeixen la sorra a unes llargues mànegues que la transporten a l'exterior, als reguerons d'abocament. En aquest moment, els embornals, les bombes i les mànegues romanen inactius, esperant un reinici de les operacions que Luke dubta que mai arribi.

—Per què han fet això? —pregunta Luke. La mina dels Tredway és un valuós recurs estratègic i econòmic. No comprèn per què Parnell està destruint el complex en lloc de confiscar-ho.

Sidney fa girar les orelles, allunyant-les del centre del cap, en una expressió de desesperació.

—Perquè són els imperials. Per ventura necessiten una altra raó?

—Imperials o no, això no té sentit —diu Gideon—. Aquesta mina els hi paga cada any els suficients impostos com per equipar tot un esquadró de corbetes, i la vella dama es porta bastant bé amb el governador. Parnell no destruiria tot això només perquè la família Tredway serveixi d'exemple, això t’ho asseguro. Aquí ha d'estar passant alguna cosa més.

Gideon es deté a la vora del molí, i després indica als altres que li segueixin tombant la cantonada. L'edifici s'estén davant d’ells durant un quart de quilòmetre. Dues figures amb armadura blanca acaben de desaparèixer de la vista a l'altre costat del molí. Els rebels no poden veure cap dels edificis del centre del complex. Però a l'esquerra, dos edificis residencials marquen el perímetre exterior del complex. A dos quilòmetres de distància, la casa principal s'alça sobre les seves terrasses acuradament esculpides. Fins i tot des d'aquesta distància, Luke pot veure mitja dotzena de bretxes en els seus murs. Els soldats d'assalt no han trigat molt temps a penetrar les febles defenses dels Tredway.

Luke obre la marxa fins a la següent cantonada i apunta el cap per ella. Els dos soldats d'assalt estan caminant cap a l'altre extrem del molí. Des d'allà, el pilot rebel pot veure la resta del complex.

El complex jeu en ruïnes. El sostre del magatzem d'equipament s'ha esfondrat, enterrant el contingut de l'edifici sota dos metres d'enderrocs. Un buit de la grandària d'un caminant imperial adorna el “assecador”, l'edifici de vestuaris on els miners es vesteixen per al treball. Els flexipassadissos tenen forats i estripades en ells cada 20 metres.

Luke esperava trobar supervivents. En el seu lloc, cadàvers de totes les formes i grandàries cobreixen el complex, extrets inadequadament i sense preparar dels seus refugis als edificis. Prop de 100 objectes desfigurats i calcinats, que anteriorment podrien haver-hi estat vius o no, jeuen escampats entre els edificis.

Les úniques coses que es movien, a part dels soldats d'assalt, són droides molt danyats i confusos. Dos droides de manteniment, un al que li falta un braç i un altre al que li falta una cama, treballen per reparar el buit a l'edifici de vestuaris. Un droide mèdic amb el cap aixafat s'apressa d'una forma calcinada a una altra, realitzant test de diagnòstic que cap pacient superarà.

Luke es torna, tractant de fer desaparèixer visions d'una escena similar allà a Tatooine. Però sense importar com de fort tanqui les parpelles i serri les dents, els records inunden la seva ment: fum negre, oliós, sorgint de l'entrada a una casa subterrània; la calor abrasadora que li impedia entrar al petit volcà que abans havia estat la seva llar; dues formes, fumejants i irrecognoscibles com el seu oncle i la seva tia, retorçades en la sorra que havien collit durant tant temps i a tan alt cost. Comprenent que no pot guanyar una batalla contra la seva pròpia ment, Luke permet que la ràbia i la pena que va sentir en aquella ocasió torni a envair-li. Cap de les dues emocions s'ha afeblit amb el temps.

Afortunadament, Gideon interromp la seva meditació.

—Què ocorre?

—Dos soldats d'assalt estan donant la volta a l'altre costat de l'edifici —informa el miner, forçant que l'atenció de Luke torni a la situació actual.

—Veuran les naus!

La devastació és més escrupolosa i completa del que Luke havia imaginat possible. Havia aterrat en el costat llunyà del molí esperant trobar a 50 o 100 miners atrinxerats en el complex, superats per molt en nombre i potència de foc, però mantenint malgrat tot alguna línia de defensa. Mai se li havia ocorregut que els imperials poguessin haver pres el complex Tredway tan totalment per sorpresa.

Gideon arrufa les celles, després s'encongeix d'espatlles.

—Ja no hi ha gens que puguem fer sobre aquest tema. Si tracten d'entrar a la Galleda de Roques, s’emportaran una sorpresa.

—R2 mantindrà l'Ala-X tancat —diu Luke—. Però això no em serveix de molt alleujament.

Lluita contra la bilis que puja per la seva gola, tractant de mantenir la perspectiva d'un soldat, d'enfocar-se en l'objectiu al seu abast.

—Ni a mi —diu Sidney—. Hauríem de tornar a les naus.

·         Si Luke torna, passa a la secció 6.

·         Si Luke continua cap al castellet, passa a la secció 43.