121
En Han esquiva l'urpa de l’Alfreda, però la caça-recompenses
gira sobre si mateixa i aconsegueix esgarrapar el seu tors. Ell amb prou feines
ho nota.
La dona ha comès un error. Ara està perillosament
desequilibrada. Han atrapa la mà de la seva urpa i la immobilitza contra el seu
tors. Empeny. Ella perd peu i tots dos cauen repicant al terra. Cauen empenyent
el seu blàster, i aquest s'allunya lliscant-se pel carreró.
En Han aterra damunt de la seva oponent en armadura. Ara la
té en un seriós desavantatge. No importa com de lleugera o còmoda sigui una
armadura, és un impediment quan l'usuari està caigut. En Han aferra el casc amb
la mà lliure i el colpeja contra el paviment. Volen espurnes del traductor i
comença a xiuxiuar.
Alfreda estomaca les costelles d’en Han amb un puny dret
blindat. L'impacte té una força tremenda; gairebé perd el sentit, però les hi
enginya per seguir aferrant el casc i la mà de l'urpa. Ignorant el dolor i el
mareig torna a colpejar el casc de l’Alfreda contra el paviment. El traductor
deixa de funcionar completament, i Alfreda torna a copejar-ho.
Encara que l'impacte no se sent tan fort, Han no sap quants
més podrà aguantar. Òbviament l'armadura d'ella té millores electròniques, i la
seva caixa toràcica no és rival per una microplanta d'energia. Ella li colpeja
una altra vegada i Han panteixa sense alè.
Se sent atordit. L’esgarrapada en el seu pit li crema.
―V-v-verí! ―panteixa. Alfreda el colpeja una altra vegada i
Han roda apartant-se. Ella roda i s'eleva sobre els seus genolls, forcejant amb
l'armadura.
L'abús al que Han va sotmetre el casc va afluixar un
acoblador d'energia. Uns quants bons cops podran tallar completament la
connexió. Intenta aixecar-se, però descobreix que s'ha afeblit massa. El verí
ja està fent efecte.
―Han! ―crida la Leia.
Ell es gira dolorosament en la seva direcció. Alfreda aixeca
l'urpa per copejar. Leia està parada al costat del blàster, encara amb les mans
lligades. La ment atordida d’en Han no pot comprendre com espera disparar el blàster
amb els peus.
Alfreda s'abalança i ell roda. Les fulles freguen al costat
del seu cap. Són tan esmolades que s'incrusten en el paviment. La Leia fum una
puntada al blàster i aquest s'arrossega cap a Han. Ell estén la mà
instintivament i el blàster toca els seus dits.
Malgrat la boirina que s'acumula en la seva ment, en Han sap
què fer. Recolza el blàster contra l'armadura de l’Alfreda i prem el gallet. Hi
ha un centelleig supercalent i se sent un tremend cop sec. La figura en
armadura se sacseja i s'esfondra al terra. Uns rajos blaus d'electricitat
estàtica xiuxiuen sobre el vestit immòbil.
La Leia l'empeny amb el peu.
―Hi ha un antídot en el cinturó d'utilitats ―diu―. Dóna't
pressa!
En Han forceja amb la trava del cinturó i eventualment la
solta. El tercer compartiment té diverses càpsules. Es posa una entre les dents
i la mossega. Un gas fred surt xiuxiuant en la seva boca.
Uns pocs moments després, se sent prou bé com per posar-se
dempeus. Les costelles li fan un mal terrible, però sap que sanaran amb el
temps.
―Chewie?
Han necessita saber on està el seu copilot. Cerca matusser
el comunicador just quan el rugit interrogatiu del wookiee retruny a l'altre
costat del carreró.
―Sí, company, estem bé. Ens veiem dins?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada