25
Quan Han pregunta per Nevid d’Hon, el cantiner assenyala a
un ocell altorià assegut en la taula de la cantonada.
L’altorià utilitza una canyeta per beure unes farinetes
verdes d'aspecte desagradable. L'ocell té un gran bec ganxut, ulls daurats, i
el crani cobert de plomes inclinades en direcció oposada al seu rostre cobert
de plomissol. Nevid d’Hon té l'aspecte d'un depredador sanguinari, una
impressió que Han sap que és precisa. Els ocells altorians encara cacen a
l'altra espècie conscient del seu planeta, els llangardaixos altorians, per
menjar i per esport. No fa falta dir que les dues races altorianes no es porten
molt bé.
Quan Han pregunta si Nevid d’Hon ha equipat un “vaixell lliure”
per Alfreda Goot, el proveïdor l’estudia fredament. Finalment, en el seu propi
idioma de xiscles, pregunta:
―Qui vol saber-ho?
―Han Solo, capità del Falcó
Mil·lenari ―li informa. Espera que la seva reputació tingui alguna
influència en d’Hon.
―Si hi hagués proveït a la dona, et diria que no ―respon l’altorià.
Els seus ulls no mostren cap interès en la identitat d’en Han―. Els assumptes
dels meus clients, o clientes, són cosa seva.
Han es porta la mà a la pistola blàster.
―Algú va segrestar a una amiga meva ―diu fredament―. Això ho
fa assumpte meu.
Nevid d’Hon estudia a Han amb ulls furiosos.
―Si busquessis al meu client, ja estaries mort, Solo ―diu
assenyalant amb el cap a dos guàrdies gamorreans asseguts en la taula del
costat―. Afortunadament, cerques a una altra persona.
―Gràcies ―diu Han, retrocedint acuradament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada