La sort del pocavergonya
Troy Denning
Títol
original: Scoundrel's Luck
Traducció
i maquetació: Bodo-Baas per a Llibres Star Wars
Traducció
al català: VanSan Binks
Text de la
contraportada:
STAR WARS
La Guerra de les Galàxies La Sort del Pocavergonya per Troy Denning
―Mai em diguis les probabilitats!
Va començar com un simple descens a Ord Mantell per
descansar i relaxar-se una mica. En Han volia apostar els diners de la seva
recompensa fins a aconseguir una suma prou gran per pagar-li a Jabba el Hutt. La
Leia preferia un entreteniment més sofisticat.
Però ara la princesa ha desaparegut, i un droide alt fins
als genolls està desafiant al contrabandista a una carrera transgalàctica...
amb la vida de la Leia com a premi! Què farà Han?
Han Solo ―mercenari contrabandista, heroi reticent, i pilot
sense igual― comença aquesta història vertiginosa de reflexos ràpids i
decisions difícils. Tu triaràs les seves millors opcions i lluitaràs contra els
seus oponents.
De vegades la lògica és la teva millor eina mentre analitzes
la situació com la veu Han. De vegades simplement has de confiar en les seves
fenomenals habilitats de vol. I de vegades s'ha de deixar el destí d'en Han en
mans de la mateixa sort!
Aquesta és una aventura solitària completa i independent. No
necessites tenir Star Wars: El Joc de Rol per jugar aquesta aventura.
Sort de Pocavergonya
és una aventura de 80 pàgines que ofereix:
• Un sistema
interactiu que emfatitza les decisions que fan pensar.
• Segments
d'història llargs que permeten detalls i caracteritzacions més riques.
• Intensitat i
enfocament cinematogràfic.
• Un sistema de joc
ocult que cap altra aventura solitària pot tenir... et posa tan completament al
món, els pensaments i sensacions de l'heroi que gairebé pots sentir el so dels
trets de blàster passant a prop teu.
És una novel·la... però tu decideixes el curs de la
història!
És un joc... però tu interactues amb cada gir per determinar
el que passa!
De 10 anys d'ara endavant.
Introducció
Fa molt temps, en una galàxia molt, molt llunyana, una
petita banda d'herois va posar a prova la seva sort ―igual que les seves
habilitats, lògica i coratge―contra el poderós Imperi Galàctic.
Sort de Pocavergonya
et permet posar-te a prova amb ells. Uneix-te a Han Solo i el seu copilot
wookiee, Chewbacca, mentre corren a través de la galàxia en el Falcó Mil·lenari. Pots rescatar a la
Leia de la seva misteriosa segrestadora? Pots superar les maniobres dels caces
TIE que persegueixen a Han?
És simple jugar a Sort
de Pocavergonya. NO LLEGEIXIS AQUEST LLIBRE DIRECTAMENT EN SEQÜÈNCIA. En
canvi, comença amb la secció número 1 (sota aquesta introducció). Al final de
la secció, se't presentarà una elecció: Com en Han ha d'apostar els crèdits que
li queden de la seva recompensa? Cada tàctica et diu a quina secció passar a
continuació. Fes la teva elecció, i passa a la secció amb aquest nombre. Continua
llegint des d'aquí.
Simple, veritat? No hi ha daus que tirar, ni taules que
consultar.
Com fas l'elecció? Bé, què creus que faria Han? Què creus
que hauria de fer? Tens tota la informació que té Han, i tu has de decidir...
val la pena el risc? Pot aconseguir el seu objectiu? Aquesta elecció el portarà
més a prop d'alliberar a la Leia?
Sort de Pocavergonya
és una aventura excitant, impressionant, ràpida, divertida i que desafia la
mort. Et tindrà a la vora de la cadira. Enfrontes decisions difícils. I si
prens l'elecció incorrecta...
Però qui va dir que salvar a la galàxia fos fàcil?
1
―Amb aquest són setze, apostadors. Setze és el nombre. La
paga és cinc a un.
El cap del droide fan-tan gira lentament en un cercle
complet, els seus fotoreceptors electrònics avaluen les expressions facials de
cada apostador per determinar si ell o ella volia apostar. Brillant en negre i
platejat el cos completament immòbil del droide contrasta estranyament amb el
seu cap giratori, donant-li a Han Solo la inquietant impressió de què s'ha trencat
el coll però no s'ha adonat.
La mirada del droide es deté en una togoriana vestida en una
túnica de nit barata. Les seves pupil·les esquinçades estan massa contretes per
a l'escassa llum del casino ple de fum, i les seves orelles de ratapinyada
sobresurten del seu sedós cabell en angles desiguals. Està parada entre dos
llangardaixos altorians que tenen un aspecte encara pitjor.
―Faci la seva aposta, senyora ―suggereix el droide. Els
servomotors gemeguen suaument mentre gira la seva secció de tors per
enfrontar-la.
―Compraré cinc pals i jugo altres cinquanta crèdits a l'un
―ronca ella.
―Però això és el que ell vol! ―exclama Han.
La seva protesta arriba massa tard. El droide ja ha estès un
braç i recollit l'aposta de la togoriana. Mentre el droide continua el seu
examen de la taula plena de gom a gom de fan-tan, s'obre un panell en la
superfície. Un got d'un líquid vermell i bombollejant surt per una obertura, i
llisca fins al lloc enfront de la togoriana. El seu got buit torna i s'enfonsa
fora de vista.
―Gràcies cor ―li diu la togoriana al droide que ja no li
para esment.
―Ho veus? ―es queixa Han, tornant-se per mirar a Chewbacca―.
Això és el que odio dels crupiers mecànics. No tenen principis.
―Aaaooorrgh ―comenta Chewie.
―No et preocupis ―respon Han―. Duplicaré la nostra aposta en
el quatre a un.
Chewbacca gemega.
―Confia en mi! ―insisteix Han.
Li torna l'esquena per enfrontar la taula, sense sentir-se
tan confiat com espera veure's. Malgrat les objeccions de Chewbacca, els diners
en joc en aquestes apostes eren els 20.000 crèdits que havien guanyat per
rescatar a la Princesa Leia de l'Estrella
de la Mort. En Han espera engrandir la recompensa per arribar als 225.000
crèdits que necessiten per pagar-li a Jabba el Hutt.
Fins ara, la Dama Fortuna no li ha somrigut. Va perdre en el
sàbacc, el seu joc favorit, i un en el qual sempre guanya. Sense deixar-se
descoratjar, va intentar en les taules de crack-lloo i també va perdre allà.
Fins i tot va perdre en els llançaments de monedes! Reduït als seus últims
crèdits, Han ha decidit intentar-ho en l'altament lucrativa taula de fan-tan.
Si no pot recuperar els seus diners en el fan-tan, Han suposa que seria millor agafar
el Falcó Mil·lenari i fugir a l'altre
costat de la galàxia. Té millors oportunitats de guanyar a la primera mà de
fan-tan i donar volta la seva sort, que d'escapar dels caça-recompenses de
Jabba per molt temps.
El droide recull l'última aposta i treu 12 pals del
recipient ocult al centre de la taula.
―El nombre és vint-i-vuit, amics. Amb aquesta remoció queda
en vint-i-vuit. Les probabilitats són quatre a una.
En Han compta tres-cents crèdits en fitxes d'apostes. Mentre
espera al fet que els fotoreceptors del droide es fixin en el seu rostre,
alguna cosa li pessiga darrere de la cama esquerra. Es dóna la volta
ràpidament, però Chewbacca és l'única criatura a menys de dos passos de la seva
esquena.
Amb una expressió de molesta incredulitat en el rostre, Han
mira al jugador a la seva esquerra. Allà hi ha una khoan; en Han fa una ganyota.
Amb prou feines amb l'altura d'un humà, la khoan pesa probablement dues vegades
més que el wookiee. Fins a on Han pot notar, és típica de la seva raça: una
muntanya de greix cobert de pell groga, amb una aleta dorsal estarrufada de
pues en l'esquena. Unes protuberàncies òssies surten en ventall del seu rostre
i de sota el seu cap per formar un collaret espinós al voltant de la seva gola.
En Han no pot creure que ella ho trobi més atractiu del que ell la troba a
ella... els khoan es creuen la més bella de les races intergalàctiques.
―Aparta els ulls, beneit ―clapoteja la khoan en el seu
llenguatge natiu.
L'atenció d’en Han torna a la taula de fan-tan. La mirada
del droide ja ha passat per la seva posició.
―Ei! ―protesta―. Què passa amb la meva aposta?
El droide ni tan sols es deté.
―Ho sento senyor, el seu rostre estava girat en una altra direcció.
―Mira, curtcircuit...
Amb això el cap del droide es congela. Encara que un rostre
de duracer no pot canviar d'expressió, Han juraria que les faccions del crupier
demostren enuig.
―Vostè coneix les regles, senyor. No puc tornar enrere per
prendre una aposta. Seria injust pels altres jugadors.
―M’has saltat! ―insisteix Han―. És això just?
―Senyor, el seu rostre estava girat en una altra direcció...
―La teva programació està torçada, droide!
S'aixeca un murmuri al voltant de la taula. En Han furiós
comença a recollir les seves fitxes. Però la seva reacció ha cridat l'atenció
d'un supervisor de taules conscient. Encara que no està segur de l'origen de la
criatura, Han sap que pertany a la mateixa espècie que el caça-recompenses de
Jabba, Greedo[1], al que
va matar a Mos Eisley. Uns ulls bulbosos i lleugerament facetats sobresurten
del rostre verd arvella de l’humanoide. Una cresta de curtes espines corona la
part superior del seu crani. Les seves fosses nasals i boca pengen al final
d'un musell semblat al d'un tapir.
Es dirigeix al droide a través d'un traductor electrònic.
―Hi ha algun problema, Geo Usis? ―El droide li explica el que
ha succeït, exagerant només lleugerament els seus propis esforços per cridar
l'atenció d’en Han. Després d'escoltar acuradament l'explicació del droide,
mentre tot el temps mirava sospitosament a Han, el supervisor de taules es
dirigeix al contrabandista―. Encara vol vostè fer la seva aposta, senyor? ―La
seva boca es retorça en un lleig somriure que revela una dotzena d'incisius
groguencs.
―Sí ―contesta Han, tornant al seu seient―. Sempre que ningú
s'oposi.
Empeny endavant la seva aposta sense esperar a les
protestes.
El droide continua amb les seves tasques sense més
comentaris i Han dissimula un sospir d'alleujament. Una aposta perduda
destruiria el seu sistema infal·lible de fan-tan.
Malgrat la seva satisfacció interna per guanyar la
discussió, està lluny de sentir-se complagut. Al moment, desitjaria mai haver
vingut a Ord Mantell. En Han culpa de tot el viatge desencaminat a la Princesa
Leia i tota la seva afinitat per les causes perdudes.
Després d'ajudar a Luke a destruir l'Estrella de la Mort, Han va cometre la ximpleria de deixar que la Leia
el convencés que tornés a ajudar a l'Aliança. Per ordres del General Dodonna,
uns pocs dies després de la batalla de Yavin tot el personal disponible havia
començat la cerca del caça deshabilitat de Darth Vader. Dodonna havia esbrinat
que l'Imperi creia que el Senyor Fosc seguia amb vida però encara no l’havia
recuperat. Ansiós de capitalitzar la victòria rebel, Dodonna volia capturar o
destruir a Vader abans que els imperials el rescatessin.
Llavors, Han i Chewbacca havien passat l'últim mes buscant
el caça perdut de Vader al costat de Luke Skywalker i la Princesa Leia. Va ser
un mes difícil, i no només perquè van passar la major part d'ell evitant a tres
Destructors Estel·lars... i el seu complement complet de TIEs, llançadores i
naus auxiliars! Encara que Han i Luke es portaven bastant bé, la relació entre
Han i Leia el deixava perplex, com a mínim. De vegades ella semblava mostrar-li
afecte, i altres vegades actuava com si ell fos una larva bavosa shadoriana
recentment sortida.
Han està igual de desconcertat sobre els seus propis
sentiments cap a la Leia. És veritat que és una jove atractiva amb molt
esperit. Però també és una pretensiosa aristòcrata que imposa les seves
creences a aquells que podrien ser els seus amics. En Han considera que haver
sobreviscut un mes a bord del Falcó
amb la Leia és un assoliment major que haver evitat a la flota imperial.
Però Han no creu que els altres hagin trobat el viatge més
agradable. Més d'una vegada la Leia va semblar muda de frustració. Sovint
romania retirada per hores després que Han expressés una burla especialment
tallant. Els dies de cerca infructuosa van desgastar fins i tot l'optimisme
d'escolar d’en Luke.
Finalment, després que els errants Destructors Estel·lars
van abatre la major part de dues patrulles, el General Dodonna va cancel·lar la
recerca. La tripulació del Falcó va
estar d'acord quan Han va suggerir detenir-se al món de joc d’Ord Mantell per
recrear-se una mica. Desafortunadament, fins ara el seu descans ha demostrat
resultar menys relaxant que la cerca de Vader.
Un dia després d'arribar, Dodonna li va ordenar a Luke que
s'unís a la seva ala de vol en la recerca d'un lloc per a una nova base.
Després que Luke es va anar, Han va voler detenir-se en el Casino Quinze
Llunes. Leia que preferia un entreteniment més elegant, es va oposar enutjada.
Finalment va acabar la discussió tornant sola al Falcó. Han espera que la Leia tingui millor sort que ell, fins i
tot encara que ell encara tindria la seva recompensa si ella no hagués insistit
que s'unís a la recerca de l'Aliança.
El droide rep l'última aposta, llavors s'estén al recipient
per treure els pals.
―Facin les seves apostes finals, dames i cavallers
―anuncia―. Aquesta és l'última aposta de la sèrie ―un cor de gemecs s'escolta
al voltant de la taula.
―La teva sincronització és tan podrida com la teva
personalitat ―protesta Han, mirant la taula. Ara ha de fer una elecció difícil.
Pot apostar a l'un, que és probable que guanyi, però dóna un guany molt baix. O
pot apostar al tres, poc probable però amb una gran recompensa.
• Si Han aposta al
“tres”, passa a la secció 10.
• Si Han aposta al
“un”, passa a la secció 23.
[1] N. Del T: Sona incongruent
que Han desconegui l'espècie dels rodians, probablement un error de l'autor,
encara que podria interpretar-se que Han es refereix a alguna altra cosa quan
pensa en el “origen de la criatura”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada