La història de la Rey (i Ep)

Anterior

EPÍLEG

La celebració va començar tan aviat com van tornar a la base de la Resistència.

Cap a onsevulla que Rey mirava veia a combatents de la Resistència reunint-se feliçment. En cada ocasió era exactament el mateix: els amics que havien estat separats es veien l'un a l'altre més enllà en el saló o corrien per estar junts. Va observar repetir-se una vegada i una altra les abraçades, les llàgrimes i l'atabalat riure que ocasionava haver sobreviscut.

Rey se sentia realment feliç per aquells valents soldats que van arriscar-ho tot per salvar la galàxia. I així i tot sentia una punxada de dolor davant cada retrobament. Lamentava la pèrdua d’en Han i l'amistat que ja mai tindrien. I estava preocupada per Finn, qui seguia inconscient en la badia mèdica. No havia recuperat el coneixement des de la batalla de la Base Starkiller. Però els doctors li havien assegurat que farien tot el possible per ell. L'única cosa que necessitava era temps.

Rey insistia en asseure's al costat d'ell tan seguit com fos possible. Una vegada més es va trobar a si mateixa esperant el retorn d'algú que li importava.

Va ser en una d'aquelles nits amb Finn, quan Rey va observar a la General Leia Organa. La seva presència era poderosa. La general havia lluitat per protegir la galàxia durant tota la seva vida, molt temps abans de convertir-se en la líder de la Resistència. Però ara semblava cansada i continguda. Els dies previs no havien estat amables amb ella.

—Com segueix? —li va preguntar Leia amablement.

—Sembla que ningú ho sap —va contestar Rey—. Suposo que guarir cremades de sabre de llum no és alguna cosa que s'aprengui en l'entrenament bàsic.

Leia li va regalar un lleuger somriure, però aviat va desaparèixer.

—Tens una gran travessia davant teu —va assegurar.

Era cert. Tenien el mapa que portava cap a Luke Skywalker. Rey podia anar amb ell i aprendre els camins de la Força; podria convertir-se en una Jedi i ajudar al fet que la galàxia sanés.

La seva vida mai més seria la mateixa. Potser mai tornaria a Jakku. Potser mai es reuniria amb els seus pares. Trobar a BB-8, conèixer a Finn, topar-se amb Han i Chewie, una sèrie de casualitats, l'havien dirigit fins aquí. I en aquest moment va voler prendre la seva pròpia decisió.

—Si estiguessis en el meu lloc, hi aniries? —va preguntar Rey.

Leia es va asseure a un costat de la Rey i va subjectar la seva mà.

—Aquesta és una decisió que només tu pots prendre. —Leia va fer una pausa durant un moment i després va continuar—. Però quan decideixis anar...

Rey va començar a protestar, però Leia va alçar la seva mà.

—Creu-me. Ho faràs. I quan hi vagis, promet-me que seràs vigilaràs. —Leia va agitar el cap—. La Força és poderosa. Sé que ja la vas sentir quan vas lluitar contra Kylo. La temptació, la foscor, poden ser...

Rey no la va deixar acabar. Ella sabia que Kylo era el fill de la Leia. La idea que el fill de dues persones tan extraordinàries s'hagués convertit al Costat Fosc era esgarrifós.

Però Rey no permetia que el passat la detingués per rebre amb els braços oberts el futur. Leia tenia raó: Rey tenia una gran travessia per realitzar.

Al matí següent, Rey va observar a Finn en la badia mèdica. Odiava anar-se’n del seu costat quan el futur semblava tan incert. Però era una elecció que havia de fer.

Es va inclinar i li va besar en la galta.

—Jo seré la que torni per tu la següent ocasió —li va prometre.

Rey va reunir les seves coses i es va dirigir cap al camp d'aterratge. No sabia quan tornaria, però d'alguna manera sabia que tornaria a veure a Finn.

Chewbacca i R2-D2 ja havien preparat i abordat el Falcó Mil·lenari. Estaven preparats per enlairar-se. Leia també estava esperant-la. Havia estat la missió de la Leia trobar a Luke Skywalker el que havia posat tot en moviment. Ara, amb el mapa de BB-8 a la mà, Rey anava a reunir-se amb el Jedi perdut.

Leia, una mica distreta, va ajustar el coll de la jaqueta de la Rey.

—Quan jo era jove —va dir—, podria haver entrenat per convertir-me en Jedi.

Rey va percebre la preocupació de la Leia.

—Encara que no em sento preparada, sé que això és el correcte.

Havia començat a abordar el Falcó quan va escoltar a la Leia darrere d'ella.

Rey va començar a acomiadar-se i la Leia va dir-li:

—Que la Força t'acompanyi.

Aquelles paraules van seguir ressonant en la seva ment mentre pilotava el Falcó per sobre d’Anch-To. Unes illes rocoses, cobertes de bells arbres verds, sobresortien de l'aigua que embolicava al planeta. Rey va reconèixer el paisatge dels seus somnis. Ella havia somiat amb aquest lloc centenars de vegades sense saber que l'estava esperant.

Rey va aterrar el Falcó al peu de l’illa més alta. El camí escarpat d'una muntanya la va dirigir del lloc d'aterratge cap a una petita clariana, prop del cim d'una muntanya.

Aquí l'esperava el seu destí. Amb cada pas, Rey sentia que s'acostava més i més, fins que va arribar al final del camí. La clariana estava plena d'estructures de roca aspra i enmig d'elles es trobava un home.

Vestia una llarga túnica marró amb una caputxa que li cobria els ulls; quan va veure que Rey s'acostava, la hi va retirar. Encara que havien passat molts anys. Rey va poder veure en els seus ulls al jove que va lluitar contra Darth Vader.

Ella va fer una reverència i es va presentar davant Luke Skywalker amb el seu sabre de llum.

FI