La història de la Rey (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

Va resultar que el nom del jove era Finn. Rey es va imaginar que havia d'estar en una missió de la Resistència relacionada amb l'atac de la Primera Ordre a Jakku. Però no volia entremetre’s. Les seves impressionants habilitats de combat segurament significaven que era un soldat d'alt nivell en la Resistència. Qualsevol altra informació sobre la seva missió potser seria classificada.

En lloc de preguntar-se sobre la missió de Finn, Rey va començar a fer reparacions en el transport. La fugida de Jakku havia danyat el motivador de la nau; fins que Rey no ho arreglés, no anirien enlloc.

Rey va moure una de les reixetes del terra i va saltar cap avall per investigar el dany.

—Com de greu és?

—Si volem sobreviure, molt greu.

—Rey va començar a recitar una llista de problemes que solament hi havia en aquesta àrea de la nau, incloent una fuita de gas tòxic. Necessitava arreglar-la en aquest moment.

Immediatament va començar a treballar desmuntant la canonada de ventilació que estava electrocutada. Necessitava prendre prestats alguns circuits de recanvi dels sistemes secundaris de la nau. Afortunadament tenia una mica d'experiència rescatant recanvis.

Després d'una dia tan intens, se sentia bé fer una cosa tan familiar. Una vegada que va arreglar la fuita de gas, Rey va intentar entaular una conversa amb Finn.

—Llavors, on està la teva base? —li va preguntar a través de l'obertura que estava damunt d'ella.

—Digues-li, BB-8 —va agregar Finn—. Au vinga, és segur.

BB-8 va xiular amablement.

—El Sistema Illenium? —va preguntar Rey. Estava emocionada per què Finn estigués llest per compartir alguns secrets de la Resistència amb ella.

Finn va assentir.

—Així és, marxem d'aquí tan aviat com puguem.

Rey va fer tot el possible per accedir. Havia arreglat el motivador i havia fet un inventari de tots els sistemes del vaixell de càrrega en temps rècord. Certament la nau hi havia conegut millors dies; ara gairebé cada peça de l'equip necessitava reparació. Però almenys res s'estava incendiant... encara.

Rey es va obrir camí cap a la cabina de comandament, on Finn i BB-8 xerraven. Era el moment d'establir una ruta cap al Sistema Illenium! Però quan la noia va arribar als controls de navegació, la nau es va estremir. Després, totes les llums es van apagar.

—És el motivador, veritat? —va preguntar Finn.

Rey va mirar la lectura del sensor. El seu ànim va caure pel terra.

—Pitjor.

—Pitjor que un motivador?

—Algú ens ha atrapat —explicà Rey—. Tots els controls estan bloquejats.

Finn va córrer cap al finestral perquè els seus propis ulls ho confirmessin.

—Veus alguna cosa? —va preguntar Rey.

—Sí.

Aquesta no era la resposta que Rey esperava.

—És la Primera Ordre —va continuar Finn.

Aquesta realment no era la resposta que Rey volia. En qualsevol moment començarien a ser atrets cap a la nau enemiga i serien presos com a presoners.

—Què fem? —va preguntar—. Ha d'haver-hi alguna cosa...

—Fa una estona vas esmentar alguna cosa sobre un gas tòxic? —la va interrompre Finn.

Rey estava confosa.

—Ja vaig arreglar això.

—Pots desarreglar-ho?

Rey va mirar a Finn. Després tot semblava tenir sentit. Podrien inundar la nau amb gas tòxic, obligant a retirar-se a qualsevol tropa de la Primera Ordre que intentés abordar. No la detindrien per molt temps, però era millor que res.

Rey i Finn van agafar un parell de màscares antigàs en l'estada de la nau i van descendir per la reixeta del terra. Després van carregar a BB-8 per baixar-ho amb ells.

Finn va tirar de la reixeta i la va posar damunt d'ells, mentre Rey treballava en una consola que alliberaria el gas.

—Això funcionarà amb els soldats d'assalt? —va preguntar Rey, mentre pressionava la vàlvula que alliberaria els gasos.

—Les seves màscares filtren el fum, no les toxines —va contestar Finn.

Rey estava impressionada.

—Vosaltres, els nois de la Resistència, vaja si sabeu dels vostres assumptes.

Les llums de la nau van parpellejar. Havien d'estar a l'interior de la nau de la Primera Ordre.

—Aquí vénen —va murmurar Finn.

Rey va sentir pànic. Ella encara havia de desviar dos sistemes abans que pogués inundar la nau amb gas. El temps s'esgotava. Va escoltar com s'obria la comporta principal del vaixell de càrrega, i després va sentir el soroll d'unes botes sobre el pis metàl·lic. Pel so d'aquestes, va deduir que hi hauria almenys un soldat, però unes trepitjades més suaus li seguien.

Rey treballava frenèticament en la consola. Un sistema més desactivat. Només faltava un altre.

—Apressa't! —li va murmurar Finn en l'oïda.

—M'estic apressant!

—De debò, apura't!

Rey estava preparada per atonyinar-lo.

—Et sembla com si estigués prenent-me el meu...??

Rey no va acabar aquella oració; algú va alçar la reixeta, deixant-los completament exposats. Ara no tenien cap a on fugir.

 Següent