CAPÍTOL 6
El vell vaixell de càrrega va sortir a tota velocitat enmig
d'una oxidada fragata mon calamari i un caça Ala-A rebel. Sense importar com de
prop estiguessin dels enderrocs, Rey va seguir pilotant. Els dos caces TIE es
frenaren just darrere d'ells.
Rey va volar perillosament prop de la superfície del desert
i després s’inclinà violentament cap a l'esquerra. La vora del transport va fer
una rasa en la sorra, però la noia va aconseguir fer-lo girar cap endavant. El
soldat de la Resistència tenia enfront d'ell un tret perfecte cap a un dels
caces TIE, i no anava a desaprofitar l'oportunitat.
BOOM! Trossos del
TIE van volar cap a tots costats mentre els trets del blàster estripaven un
casc.
Rey va mirar les restes de la nau caure cap a l'abocador que
es trobava sota ells. Tots els sistemes primaris del TIE sobreviurien al xoc;
algun ferroveller amb sort menjaria molt bé aquella nit.
El TIE que quedava es va mantenir prop de la part posterior
de la nau. Un dels seus trets va envestir la torreta de l’artiller i la va
encallar.
—El canó s’ha encallat en la posició davantera. No el puc
moure! —va cridar l'home—. No puc moure’l! —va cridar l'home—. Hauràs de
perdre'ls de vista!
Rey va intentar despistar el TIE zigzaguejant prop dels
munts irregulars d'enderrocs, però no servia de res. Necessitava un nou pla.
A la distància, va identificar el casc buit d'un Destructor
Estel·lar estavellat. Llavors, va tenir una boja idea: si pogués volar cap a
l'interior d'aquella nau, potser per fi podria perdre al TIE. No hi havia
manera que la seguís cap a una zona tan reduïda, cert?
Mentre Rey canviava de rumb per dirigir-se cap al
Destructor, va escoltar la veu plena de pànic del soldat de la Resistència a
través del comunicador.
—Realment estem fent això? —va cridar.
Però Rey es va decidir: va volar cap a l'interior del
Destructor Estel·lar i va revisar els sensors de la nau. Per a la seva
desgràcia. El TIE els hi havia seguit. Els enderrocs els queien a ambdues naus,
però Rey es va enfocar en l'obertura que hi havia de l'altre costat del Destructor.
Si tan sol pogués arribar fins a aquí...
Un sentiment de calma va envair-la. Sabia exactament el que
havia de fer.
—Prepara't! —va cridar.
—Per a què? —li va respondre cridant el jove.
Rey va tirar de la palanca a la dreta i va volar cap a l'exterior
del Destructor, cap a la radiant llum del dia. Després va desactivar els
motors. Voltejant la nau fins que la torreta de l’artiller apuntés directament
cap al caça TIE.
El soldat de la Resistència va entendre la indirecta. Rey va
observar els brillants rajos vermells sortir del canó blàster i martellejar al
caça TIE en el lloc correcte. La nau enemiga va explotar amb una pluja de
centelles.
Però Rey no anava a esperar al fet que més caces TIE
apareguessin. Així que va fer girar el vaixell de càrrega cap a l'enlluernador
cel blau de Jakku i va establir la ruta cap a l'espai.
Sota ella, el sorrenc desert es va fer cada vegada més
petit. L'aire es va tornar lleuger i menys turbulent. Hi havia menys i menys
núvols fora del finestral de la cabina de comandament, i les primeres estrelles
van començar a aparèixer davant de la Rey.
Tot havia acabat. Rey deixava enrere a un escamot de soldats
d'assalt, pilotava una nau per primera vegada i havia vençut a dos caces TIE.
No estava gens malament.
Va córrer cap a la part posterior de la nau per felicitar al
seu nou amic. Al mateix temps, ell s'obria pas per celebrar-ho amb ella. Es van
trobar a mig camí, entre una explosió de paraules.
—Gran tret! —va començar ella.
—En això sí que li dic pilotar! Com ho vas fer?
—Jo... No estic molt segura. He pilotat naus més petites,
però mai havia sortit del planeta.
—Ningú et va entrenar? Allò va ser sorprenent!
—Tu el vas eliminar amb un sol tret. Va ser perfecte!
Quan les paraules van acabar van romandre mirant-se l'un a l'altre.
Després, una pregunta se li va ocórrer a Rey.
—Com et dius?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada