CAPÍTOL 14
La ment de la Rey treballava a tota velocitat mentre mirava
als voltants de la seva cel·la. Estava atrapada i, no obstant això mai abans
s'havia sentit tan poderosa. Per ventura era la Força de la qual Maz havia
parlat? Potser era el moment de deixar de tenir excuses i acceptar la veritat
que estava davant d'ella.
Només hi havia una manera d'estar segura. Un soldat d'assalt
cuidava l'entrada de la seva cel·la. No obstant això, ella podia endinsar-se en
la seva ment com ho havia fet amb Kylo.
Rey es va aclarir la gola.
—Em trauràs aquests grillons i abandonaràs la cel·la amb la
porta oberta.
Però això no va sortir del tot bé, i el soldat d'assalt no
va estar d'acord.
—Què m’has dit?
Però Rey no li va llevar la mirada de damunt al guàrdia i va
deixar que el poder, o la Força, o el que fos fluís a través d'ella.
—Em trauràs aquests grillons i abandonaràs la cel·la, amb la
porta oberta, —li va ordenar.
El seu cor bategava amb força en el pit. Necessitava que
funcionés.
—Trauré aquests grillons i abandonaré la cel·la, amb la
porta oberta —va repetir el soldat d'assalt. Es va ajupir i va deslligar els grillons
que la capturaven. Després es va donar la volta i es va dirigir cap a la porta
de la cel·la.
—I deixaràs anar la teva arma —va afegir Rey ràpidament.
El soldat d'assalt va tirar el seu rifle en el terra i va
abandonar la cel·la. La porta estava ben oberta.
Rey va recollir l'arma i va córrer pel passadís gris.
Semblava estar en una enorme fortalesa de la Primera Ordre, però no escoltava
el brogit dels motors a través dels panells del terra: no es trobava en una
nau.
Això era un contratemps. No estar en una nau significava que
no hi havia càpsules de salvament. En estar en un planeta seria molt més
difícil trobar un camí per escapar. Però a quin dels planetes que havia
conquistat la Primera Ordre l'havia portat Kylo Ren?
Rey va seguir pel passadís fins que aquest es va convertir
en un pont alt que es tendia per sobre d'un atri buit. D'un costat del pont hi
havia una paret metàl·lica i, de l'altre, una caiguda a l'atri, de més de
cinquanta metres. El pont acabava en l'enorme porta d'un hangar; darrere d'ella,
una flota de caces TIE esperaven ser robats!
L'únic problema era l'esquadró de soldats d'assalt que
custodiava la porta. No hi havia manera que Rey pogués lluitar amb tots ells.
Potser hi hauria una altra entrada a la badia de l'hangar pel camí pel qual
havia arribat...
Però va pensar en això just quan va escoltar el so d'unes
botes sobre el metall. Un grup de soldats d'assalt es dirigia cap al pont,
darrere d'ella. Estava atrapada.
Rey va caminar per la riba. Si aconseguia descendir podria
desaparèixer abans que els soldats d'assalt la identifiquessin. Es va intentar
convèncer que seria just com escalar en l'abocador de naus, a casa. Així que va
córrer per la riba del pont i va trobar el punt de suport perfecte per al seu
peu.
No miris cap avall, no
miris cap avall, no miris cap avall.
Rey es va escórrer per un dels costats i es va subjectar de
la pedra rocosa. Els soldats d'assalt van passar per sobre d'ella sense
adonar-se de res.
Només li faltava baixar quaranta-vuit metres per arribar al
terra de l'atri. Mentre Rey buscava un altre punt de suport, va trobar una
millor opció. Unes quantes pedres més a la seva dreta, es trobava una trapa de
servei. Podria endinsar-se en ella i utilitzar els túnels de manteniment per
sortir de la base de la Primera Ordre.
Cinc túnels, tres trapes i dues voltes equivocades més tard,
Rey va sentir la seguretat que s'estava acostant a una de les vores de la base.
L'aire es tornava més fred i els palmells suats de les seves mans començaven a
enganxar-se al metall gelat del terra. Rey va mirar una altra trapa de sortida
davant d'ella i va decidir prendre l'oportunitat.
Afortunadament, va sortir cap a un passadís buit. Portava el
blàster desenfundat i lentament s’escapolí cap al que esperava que fos la
sortida.
De sobte, va escoltar un soroll darrere d'ella. Es va donar
la volta, preparada per disparar, però va veure a...
—Finn! —Rey no podia creure el que veia—. Què estàs fent
aquí?
—Vam tornar per tu —va contestar.
Va ser llavors quan es va adonar que Han i Chewie estaven darrere
d'ell. Rey va sentir la picor de les llàgrimes que sorgien en les vores dels
seus ulls. Després de tots aquells anys, algú finalment havia tornat per ella;
llavors, ja no hauria d'esperar mai més.
Chewie grunyí feliçment en veure-la i ella va somriure.
—Què ha dit? —Va preguntar Finn.
—Que va ser la teva idea —va contestar Rey. Finn clarament
havia acceptat el seu paper com a heroi, i Rey no podia sentir-se més
orgullosa. Va córrer cap a ell i el va abraçar amb força.
—Les abraçades, per més tard —grunyí Han—. Escapem ara.
Mentre escapaven de la base, Finn li va explicar el que
havia passat. Kylo l'havia portat a un planeta congelat que albergava una arma
tan poderosa que podia destruir un sistema solar íntegrament. A l'arma
l’anomenaven Starkiller, i la Primera Ordre ja l'havia utilitzat per esborrar
del mapa la capital de la Nova República. Aquell raig de llum que Rey va veure
pel cel per sobre del Castell de la Maz havia estat això.
Ara la Resistència era l'única que s'havia aixecat contra el
malèfic grup, així que havia engegat una urgent missió per destruir l'arma.
Finn es va proposar per ser voluntari amb l'equip terrestre, esperant així
trobar-la. Ell, Han i Chewie havien tingut èxit en desactivar l'escut que
protegia a la Starkiller. Ara, Poe Dameron, qui, per cert, no estava mort, i el
seu equip de pilots es trobaven disparant-li a l'arma exposada.
Rey i els seus amics finalment van aconseguir arribar a la
superfície del planeta. Aquí, ella ho va poder veure tot pel seu propi compte.
Un esquadró d’Ales-X donava voltes per sobre dels seus caps, prenent torns per
liderar maniobres d'atac a l'enorme arma. No obstant això, en Han semblava
preocupat: els estava prenent massa temps. Els Ales-X ja havien d'haver acabat
amb la seva ofensiva.
Ells necessitaven ajudar-los a destruir la Starkiller.
—Aquí el meu amic té una bossa plena d'explosius —va indicar
Han, assenyalant a Chewie—. Fem que treballin.
—L'oscil·lador és l'únic objectiu sensible, però no hi ha
manera d'entrar-hi —va aclarir Finn.
Oscil·lador?, Rey sabia que aquest dispositiu era el
responsable de refredar motors molt poderosos. La Resistència va haver d'haver
identificat un oscil·lador dins de la Starkiller, el qual evitava que l'arma se
sobreescalfés.
—Existeix una manera —es va entremetre Rey—. He estat a
l'interior de les parets: el disseny és igual al dels Destructors Estel·lars.
Portin-me a una estació d'encreuament, i podrem entrar a l'oscil·lador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada