CAPÍTOL 13
Rey va córrer a través del bosc, fora del castell de la Maz.
Era massa. Estava cansada que gent que amb prou feines la coneixia li digués
com havia de sentir-se. Ella només volia anar-se’n a casa, tornar a Jakku, a la
seva vida senzilla. Allà era segur.
Els pensaments de la Rey van ser interromputs per una suau
xiuletada darrere d'ella. BB-8 rodava a uns quants metres darrere, evitant
acuradament les branquetes i pals que estaven escampats en el terra del bosc.
—Què estàs fent aquí? —va preguntar Rey al petit droide.
La xiulada de BB-8 va ser reconfortant.
—No, tu has de tornar. —Rey va assenyalar cap al castell a
la distància—. Jo me’n vaig. No puc quedar-me. No puc... fer això.
Després va agregar suaument:
— Finn tenia raó.
Un raig de llum va il·luminar el cel. Rey va mirar cap
amunt, per sobre de les copes dels arbres i va contemplar sense poder
creure-s’ho, el crepitant raig vermell. Va poder percebre el poder i la
destrucció que emanava d’aquesta resplendent llum. El temor es va acumular en
el seu interior. Què estava passant?
Ella va girar-se a mirar a BB-8.
—Has de tornar. Ets important. Ells t'ajudaran més del que
jo podria fer-ho alguna vegada.
El raig va desaparèixer del cel, però en el seu lloc, una
tropa de naus de la Primera Ordre va descendir des de les neus. Rey va mirar
cap a les naus; després, cap al castell de la Maz. El foc del làser va
travessar l'aire i amb una explosió va fer un forat en un costat de l'edifici
de pedra. Les flames van començar a escampar-se pertot arreu. Humà i
alienígenes fugien del castell, buscant un lloc segur.
Els amics de la Rey estaven en perill i, fins i tot si ella
dubtava de si mateixa, no dubtava d'ells. Necessitava tornar i ajudar-los.
Va córrer a través del bosc, buscant entre la multitud que
escapava algun senyal dels seus amics. BB-8 intentava seguir-li el pas el
millor que podia; Rey va mirar cap enrere per assegurar-se que no es ressagués.
Va ser en aquest moment quan una nau va atrapar la seva
atenció. Les seves enormes ales negres estaven doblegades cap al cel, mentre
aterrava suaument al planeta cobert d'herba. Una rampa de sortida es va
estendre i una sensació de terror va envair-la.
De la nau va sortir un home que vestia una llarga capa
negra. Immediatament, Rey va reconèixer la màscara platejada que cobria el seu
rostre: era Kylo Ren, el guerrer més temut de la Primera Ordre.
Una tropa de soldats d'assalt l’acompanyava. Rey va treure
el seu blàster i va córrer per buscar on amagar-se.
—Segueix-me! —va cridar a BB-8.
Però Kylo Ren ja l'havia vist. Ell va caminar directament
cap a l'amagatall que ella hi havia trobat, amb el sabre de llum preparat.
Rey es va inclinar cap a BB-8.
—No et detinguis. Jo lluitaré contra ells.
BB-8 va xiular encoratjant-la. No volia deixar-la, però
havia d’acabar una missió, així que va rodar, allunyant-se entre els arbres
fins que es va perdre de vista.
Rey va mantenir el blàster desenfundat. Després va escoltar
un amenaçador brunzit que emanava del sabre de Kylo Ren. Ara o mai; Rey va
saltar del seu amagatall i va disparar dos trets ràpids al seu atacant.
Kylo va desviar fàcilment tots dos trets i, amb una
esborronadora confiança, va caminar cap a ella. Rey li disparava una vegada i
una altra, però ell desviava cada tret. Aviat va estar parat just davant
d'ella.
—Digues-me, nena —va vociferar—. On està el droide que
busco? —Va aixecar la mà esquerra i la hi va acostar.
De sobte, la noia va sentir un punxant mal de cap. Kylo
estava endinsant-se en la seva ment amb la força. Rey va intentar pensar en
qualsevol altra cosa, menys en BB-8; els seus pensaments es van dirigir
ràpidament cap a Finn. Onsevulla que es trobés, desitjava que estigués bé.
—Vas conèixer al traïdor que solia estar sota el meu servei
—va assegurar Kylo, llegint la seva ment—. Fins i tot vas començar a tenir-li
afecte.
El dolor es va intensificar mentre ell buscava més profund.
Rey va intentar aferrar-se amb força a cada pensament, però Kylo els hi
arrabassava.
Ell va retrocedir, sorprès.
—Ho has vist... el mapa. Està en la teva ment en aquest
moment. —Kylo va cridar als seus soldats d'assalt i els va ordenar que
abandonessin el planeta—. Oblidin al droide: tenim el que necessitem.
Kylo va moure el canell i Rey va sentir que perdia el
coneixement.
***
Quan Rey va despertar, va veure l'erosionada màscara de Kylo
Ren surant enfront d'ella. En un reflex, va voler agafar el seu blàster, però
es va adonar que estava capturada en una cadira d'interrogació.
—On estic?
Kylo va fer una petita pausa durant un moment abans de
contestar-li.
—Ets la meva convidada.
Ell va aixecar la mà, i els grillons al voltant dels seus
braços es van obrir. Rey va intentar amagar la seva sorpresa mentre es fregava
els adolorits canells. Encara volia respostes.
—On estan els altres?
—Et refereixes als traïdors, assassins i lladres als quals
anomenes amics? Et sentiràs alleujada de saber que no tinc la menor idea.
L'alleujament de la Rey es va combinar amb la fúria que li
provocava aquell home cruel. Amb quina classe de joc s'estava divertint?
Clarament, Kylo Ren va percebre els seus pensaments.
—Encara vols matar-me.
—Això és el que passa quan ets atrapada per una criatura amb
màscara —va exclamar Rey.
Kylo la va mirar per un moment, després va agafar la màscara
i la hi va llevar.
Rey estava sorpresa. Esperava el rostre d'un monstre:
distorsionat i ple de cicatrius. Però res en el rostre de Kylo mostrava la
foscor del seu interior. Amb el seu cabell negre ondat i els seus ulls foscos,
no semblava tan diferent d'aquells homes joves que Rey havia vist recollint
enderrocs a Jakku.
Però quan va continuar parlant, Rey va recordar
immediatament el poder i la maldat oculta en el seu rostre comú i corrent.
—Sé que has vist el mapa: puc prendre de la teva ment el que
sigui que vulgui.
—Llavors no necessites que et digui res —va contestar la
Rey.
—Cert. —Kylo Ren va acceptar el seu repte.
Ell la va atrapar amb la seva ment i va començar a furgar en
els seus pensaments el mapa de Luke Skywalker. Una vegada més, Rey va intentar
buidar el cap, però els pensaments pels seus amics la seguien interrompent.
—Has estat molt sola... has tingut por d'anar-te’n a una
altra part —va assegurar Kylo—. A les nits, desesperada per agafar la son, pots
imaginar-te un oceà. Puc veure-ho. Puc veure l'illa.
Rey va intentar apartar-se, però Kylo va continuar.
—I Han Solo. Sents que és el pare que mai vas tenir.
—Surt del meu cap! —va cridar la Rey.
—Has vist el mapa. Està aquí dins i vaig a agafar-ho —va
insistir Kylo.
—No vaig a donar-te res.
Kylo va tornar a acostar la seva mà cap a ella.
—Ja ho veurem.
Aquesta vegada Rey li va sostenir la mirada. La noia el va
fer retrocedir contra els seus propis pensaments, amb més i més força, fins que
va desaparèixer el mal de cap que sentia. Un centelleig de sorpresa va creuar
el rostre de Kylo, i Rey va aprofitar l'avantatge. Va explorar la ment d'ell
amb la seva, endinsant-se en els seus pensaments.
—Tu... tu tens por de no ser tan fort com Darth Vader! —Rey
va somriure triomfal.
Kylo Ren va retrocedir, deixant caure la seva mà. Va
trontollar cap a la porta, clarament pertorbat pel poder de la Rey. Només va
prestar el suficient atenció com per tornar a col·locar-li els grillons.
Després va fugir de l'habitació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada