77
El captaire tanca la mà i els seus ulls s'aclareixen.
―Gràcies, amic. Per allà està el de Taslo Deville. Entrant
al bar, i pujant per l'ascensor de la dreta. Sis pinxos van pujar allà aquest
matí... encara no han tornat a baixar.
―Hi ha alguna altra forma de pujar? ―pregunta Han.
―Per Zeboron Delta. Solia haver-hi una porta posterior...
està connectada a una escala.
―On està Zeboron Delta? ―pregunta Sodarra.
El captaire assenyala a la pila d'enderrocs veïna, llavors
es posa dempeus amb una sacsejada i entra trontollant a la taverna.
Han i Sodarra s'obren pas acuradament fins a la pila
d'enderrocs darrere de l'edifici. Com va dir el captaire, un corredor fosc
porta a les seccions posteriors de Zeboron Gamma. El corellià entra en el
passadís d'olor nauseabunda i espera al fet que els seus ulls s'ajustin a la
foscor. Alguna cosa xiuxiua i es llisca sobre els seus peus.
Sodarra reprimeix un crit, llavors entra al passadís darrere
d’en Han. Una estreta escala coberta de floridura s'eleva cap a les ombres.
―Aquest ha d'haver estat un dels arrendataris ―diu Han.
―Espero que no. No sóc tan valent.
Han ascendeix lentament, provant cada fusta abans de
recolzar tot el seu pes en ella. L'escala fa una olor més florida i rància a
cada graó que puja. Han es deté davant de la quarta porta que surt de l'escala.
Està tancada.
Ell i Sodarra preparen els seus rifles blàster, llavors el contrabandista
obre la porta d'una puntada. S'obre cap a un diminut cubiculum dormitori.
Aparentment, la porta no s'usa sovint, perquè hi ha un catre recolzat
directament contra ella. El cubiculum té dos metres d'ample i tres de llarg.
Conté el catre, un penja-robes a mig omplir, i un cofre de seguretat de
plastiacer. Hi ha una porta en l'extrem oposat del cubiculum; una reixeta de
filferro serpentina fa les vegades de sostre.
Unes veus rudes se senten per sobre del cubiculum.
No semblen preocupades pel soroll de l'entrada d’en Han. Ell
creua fins a la porta i obre una escletxa. Hi ha dos humans i quatre gamorreans
asseguts en una sala. Tots vesteixen vestits foscos i barats i miren a una
ballarina twi’lek donant voltes en una holoconsola al centre de l'habitació.
Unes destrals de batalla descansen contra la consola al costat dels gamorreans;
els humans tenen pistoles blàster sobre les seves faldilles.
Hi ha més cubiculums dormitori al voltant de la sala. Alguns
tenen nombres, alguns no. La porta del número 452 ha estat destrossada.
―L'agent de Vader viu en un dormitori públic? ―diu murmurant
Han.
Sodarra s'encongeix d'espatlles.
―Taslo és un togorià. Intenta capturar a un viu.
―És més fàcil dir-ho que fer-ho ―murmura Han. Contenint la
respiració, el pilot obre una mica més la porta i apunta cap a un dels humans.
En aquest moment, un gamorreà es posa dempeus, bloquejant el tret d’en Han.
Mira directament al rifle blàster però no sembla comprendre immediatament el
que veu.
Han no dispara, esperant un tret buidat. Vol encarregar-se
primer dels humans, perquè probablement són els caps del grup. Encara que els
gamorreans són excel·lents lluitadors, ningú que el contrabandista conegui els
considera genis tàctics.
―Ei! ―crida el gamorreà―. Algú està apuntant un blàster cap
a...
Han prem el gallet i la criatura porcina cau. Els altres
prenen les vibrodestrals i s'abalancen cap al cubiculum d’en Han.
Han obre la porta de cop i crida:
―Espero que sigui un bon tirador, capità!
Sodarra respon amb una sèrie de trets ràpids que frenen la
càrrega dels gamorreans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada