Phasma (XIX)

Anterior

CAPÍTOL 19

A PARNASSOS, DEU ANYS ABANS

A pesar que Brendol va explicar com viatjarien dins del vehicle, Siv no va comprendre com funcionaria... fins que va estar dins i es va moure. Brendol es va asseure al davant, accionant palanques i botons complicats amb mans i peus, mentre Phasma s'asseia en la torreta al costat d'ell, amb el blàster al maluc i la seva mà posada sobre l'enorme arma que girava sota un dom transparent. Siv, Gosta i Torben es van asseure, atapeïts, en un banc de la part posterior. El vehicle brunzí i trontollà, fent que ella serres les dents. Es va aferrar al banc amb els dits i va esperar que això acabés aviat, o que almenys sortissin sota el cel en lloc de mantenir-se entre les suaus i antinaturals parets de l'edifici.

Siv abrigava emocions complicades sobre l'Estació Terpsichore i els droides que, per a tot efecte, havien mort allà, deixats per sempre en silenci i quiets amb uns quants cops dels dits gruixuts de Brendol. Van esborrar una civilització gairebé de la grandària de la del Scyre, i ni Brendol ni Phasma ho havien pensat un moment. Siv va mirar als soldats que suraven en les motos speeders. Fins ara no havien compartit els seus noms reals ni mostrat algun tret de personalitat. Per ventura la Primera Ordre de Brendol es preocupava tan poc per la humanitat bàsica que volien que la seva gent, o almenys els seus soldats, fossin tan dòcils i uniformes com els droides? Per què Phasma es va adherir tan ràpidament en aquesta forma de pensar?

Feia poc, Siv havia vist a Phasma matar a un aliat, desafiar al seu germà, abandonar el Scyre i ara això. El seu líder portava un casc i mantenia en secret els seus plans. Tal vegada Phasma estava canviant, o potser només mostrava la seva veritable naturalesa per primera vegada.

L'hangar conduïa a un passadís més petit, molt semblat als quals havien travessat a peu, però amb l'ample suficient perquè passés el seu vehicle, o fins i tot tres vehicles. Els soldats de Brendol es van desplaçar a un costat del VAT en els seus speeders, lliscant-se sobre el terra sense tocar-lo. El passadís era molt llarg i s'inclinava cap amunt lleugerament, il·luminat per la mateixa llum freda, d'un blau blanquinós, que havia afectat a Siv des del moment en què van ingressar en l'estació. Per davant, una altra paret llisa i blanca s'interposava en el seu camí. Brendol va detenir el vehicle, va sortir i va donar uns copets en el tauler fins que la porta es va lliscar per obrir-se.

Siv no sabia què els esperava. Dia, nit o encara més blanc interminable. El que va veure va ser una paret sòlida de sorra grisa, que va col·lapsar cap a dins per revelar un punt brillant més enllà: el sol.

Es va protegir els ulls amb una mà mentre Brendol grimpava de nou al vehicle i el posava en moviment. Les rodes atrapades i enfonsades van derrapar una mica, fins que van guanyar tracció i van començar a avançar costa amunt. Van retrunyir per sortir del forat i van emergir enmig del desert gris, amb les rodes del VAT agitant i escopint un deixant de sorra. Els soldats van brollar del forat en els seus speeders i van surar sobre la sorra amb la lleugeresa d'aus marines en picat. Una vegada que el VAT va quedar lliure va prendre velocitat, però Phasma va cridar a Brendol perquè es detingués.

—No sabem en quina direcció anem —va dir ella.

Ell va detenir el vehicle complaent. Ella es va baixar de la torreta i es va allunyar uns passos, mirant al sol i l'àrea que els envoltava. No hi havia rastre del lloc en què estaven quan TB-3 els hi havia trobat, ni d'on es trobava l'Estació Terpsichore. La major part del complex estava enterrada sota la sorra; eren geps rodons i blancs que brillaven i desapareixien de nou mentre el vent s'arremolinava. Siv es va estremir, sabent que havien estat sota terra tot el temps.

—Abans ens dirigíem al nord —va dir Brendol.

Phasma es va donar la volta lentament. El vent va agitar les plomes i la pell al voltant del seu coll. Siv va pensar en el cas estrany que era veure al seu líder amb un casc llis en lloc de la seva màscara feroç i oxidada. Siv es va preguntar si els altres coneixerien la seva màscara del color verd del liquen millor que la seva pròpia cara, com de vegades li passava amb ells. Torben era Torben, però quan portava la seva màscara blanca amb les seves barres negres i les seves banyes estilitzades es tornava un monstre brutal. Gosta era Gosta, però la seva màscara de color gris fosc desapareixia en la nit, i es mostrava gairebé com una ombra àgil amb ulls enormes i blancs. Era divertit com el fet de portar les seves màscares ocultava les seves cares; no obstant això, d'alguna manera els feia ser més ells mateixos.

El casc només feia que Phasma s’assemblés més a una màquina. Mentre caminava al voltant, els dits de la Gosta van buscar els de la Siv, on estaven aferrats a la riba del seient.

—Estem tan lluny de casa —va dir la noia, amb una veu aguda, la qual cosa li va recordar a Siv quan jove era encara.

Siv li va llançar un somriure, encara que Gosta no podia veure-la per la màscara.

—Però estem més prop de la nostra nova llar en el cel.

—Sento que m'agradava allà. Està malament?

Torben es va inclinar. La seva màscara aterridora contrastava amb la seva veu gentil.

—És normal que un ocell estimi la captivitat —va dir—. Almenys, fins que pugui volar de nou.

—Què significa això?

—No ho sé. Però la meva mare solia repetir-ho quan li deia que volia quedar-me en la Nautilus per sempre. Quan era nen, romania oberta fins a per una setmana sencera.

Gosta va baixar la vista, fent un petarrell.

—El menjar de la Con Star era bo.

—El menjar era fàcil. No significa que fos bo per a tu. —Torben li va lliurar un tros de carn seca—. Aquesta cosa és millor per a les teves dents i els teus budells. El menjar suau torna suau a la gent.

Mentre Gosta prenia el menjar amb agraïment, Phasma va tornar al vehicle i va assenyalar.

—Necessitem anar en aquesta direcció.

—Quina direcció és aquesta? —va preguntar Brendol.

—La correcta.

—Com vas calcular això?

—Ella simplement ho sap —va dir Siv.

—No saps on estem i no has vist el fum en dies. Estàs segura?

Phasma es va ajupir des de la seva torreta, mentre les seves pells cruixien. Es va llevar el casc i va fulminar a Brendol amb la mirada.

—Apostaria la meva vida en això. Estic apostant la meva vida en això. Si vols trobar la teva nau i la teva gent, anirem en aquesta direcció. Si vols morir a Parnassos, escull la teva pròpia direcció.

Brendol se la va quedar mirant, mossegant-se el llavi per un moment, insegur. Ara vestia una jaqueta gruixuda amb una caputxa de pell que Phasma havia pres del magatzem, a més de les velles ulleres de la Gosta. Si un altre llop-de-pell es llancés cap a ell, almenys tindria alguna protecció. Per primera vegada, portava una línia gruixuda de bàlsam d'oracle sobre cada galta. Siv va pensar d’advertir-li que cobrís la resta de la seva pell abans que es cremés, però no volia que Brendol Hux li llancés aquesta mirada tan seva, que suggeria que acabava d'agregar el nom d'algú a la seva llista d'enemics.

—Bé —va dir ell—. Llavors anirem en aquesta direcció.

Però per la manera en què ho va dir semblava que la considerava una aposta perduda, i que si les coses sortien malament, Phasma sofriria. En veritat, si ella estava equivocada tots sofririen... i moririen. Amb ambdues mans en el volant, Brendol va fer girar el vehicle en la direcció que la guerrera scyre va indicar. Phasma es va posar de nou el casc i va tornar a grimpar-hi en la torreta. Així va començar el següent tram del viatge.

 Següent