La història de la Rey (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

Rey va intentar respirar el més silenciosament possible, amagant-se sota un panell del pis de la nau per segona vegada en aquest dia.

Va escoltar la pagada veu d'un dels Guavians Letals, que aparentment era el líder.

—Han Solo —va dir aquell—, ets home mort.

—Bala Tik —va saludar Han amb una veu encantadora—. Quin és el problema? —Han va intentar convèncer al líder de la banda perquè el deixés marxar però Bala Tik no semblava estar interessat en aquesta idea.

—Pots veure'ls? —preguntà Rey a Finn, intentant fer un cop d'ull a través d'un clot entre el terra i els panells.

—No —va contestar.

Rey va caminar de genolls a través d'aquest espai per poder mirar als Guavians. Des de la seva posició estratègica, que estava just sota els peus d'aquests, semblava que hi havia, almenys, sis. Aquell que ella assumia era el líder usava un abric de pell de coll alt i carregava un enorme canó de percussió. Darrere d'ell hi havia un grapat de soldats amb una armadura vermella. Els seus rostres estaven completament ocults darrere de brillants màscares vermelles. Rey va poder notar que tenien abundants implants cibernètics que fusionaven als soldats amb les seves armadures i armes. Clarament Han sabia com escollir enemics intimidadors.

Bala Tik va exigir que Han li pagués els diners que li havia prestat.

—Kanjiklub també vol la seva inversió de tornada —va agregar.

—Mai vaig fer un tracte amb Kanjiklub! —va contestar Han.

—Vegem si està d'acord amb tu. Rey va escoltar com un portal s'obria de l'altre costat de l'habitació. Un grup que només podia tractar-se dels malfactors de Kanjiklub va entrar a la ja molt plena badia de càrrega.

Rey va escoltar a Han saludar al seu líder.

—Tasy Leech, quin gust veure't!

La curiositat es va apoderar de la Rey, qui es va arrossegar en contra direcció per poder fer un cop d'ull als malfactors de Kanjiklub. Només hi havia cinc d'ells, però es veien tan aterridors que semblaven triplicar el seu nombre. Estaven molt bé proveïts amb diferents tipus d'armes, però tots tenien la mateixa expressió furiosa mentre miraven al Han.

Tasu va discutir amb Han en un llenguatge que Rey no va aconseguir identificar, però el significat era massa clar.

—Nois, vostès tindran el que els vaig prometre —va declarar Han—. Quan els he fallat?

—Aquest és un vell truc —va dir Bala Tik, gens convençut—. No hi ha ningú en la galàxia a qui no hagis estafat.

Rey va escoltar a BB-8 xiular de por. Les coses no estaven resultant-li gens bé a Han Solo.

—Aquesta unitat BB... —va assenyalar Bala Tik pensativament—. Vaig escoltar que la Primera Ordre està buscant una just com aquesta. I a dos fugitius.

Davant tals paraules, Rey i Finn es van congelar sota el terra. Més li valia a Han parlar fins al cansament per treure'ls d'aquí, i ràpid.

—És la primera vegada que escolto sobre el tema —va dir Han.

Per sota de la reixeta, Rey va mirar amb pànic a Finn. Ràpidament es va posar de genolls en el passadís i es va dirigir cap a la trapa. Però mentre s'arrossegava cap endavant, l'abraçadora sota la seva mà va cedir. Un sonor clang! va fer ressò a través del saló que es trobava damunt dels qui discutien.

Només seria qüestió de temps abans que les colles comencessin a buscar en el transport. Rey necessitava fer alguna cosa. Revisant els panells que l'envoltaven, va veure una caixa d'entroncament més endavant. Va caminar de genolls cap als controls i va començar a reiniciar els fusibles.

—Què estàs fent? —va murmurar Finn.

—Si tanquem les portes de seguretat d'aquest passadís, podrem atrapar a ambdues colles! —li va respondre Rey, murmurant.

Unes quantes espurnes van sortir de la caixa de fusibles, però Rey va ignorar les rascades que van provocar en la seva pell. Un segon més i...

Una per una, les llums del transport es van apagar, fins que tots es van trobar enmig de la foscor.

—Tinc un mal pressentiment sobre això —va murmurar Han a la meitat del seu atzucac.

De sobte, totes les llums van parpellejar i van tornar a la normalitat al mateix temps. Quan Rey va revisar el seu treball, es va adonar que havia comès un error. Un gran error.

En la badia de càrrega es van obrir tres contenidors que albergaven rathtars famolencs.

—Nou pla! —Va cridar Bala Tik—. Matin-los i portin-se al droide!

Un tiroteig va esclatar just per sobre de Finn i Rey. Ells havien de tornar al Falcó abans que fossin descoberts... o pitjor encara, devorats per un rathtar.

Rey va empènyer la trapa del terra i es va arrossegar cap a fora.

—El Falcó està per aquí —va indicar Finn.

—Estàs segur? —va preguntar Rey, mirant al seu voltant i intentant trobar alguna cosa que pogués reconèixer.

—No.

Rey va seguir-lo per un llarg passadís. Qualsevol cosa seria millor que esperar per aquí per ser devorats per un rathtar.

—Quin aspecte tenen? —va preguntar Rey.

—Horrible! —va contestar Finn.

Tots dos van girar en una cantonada i es van topar amb un escenari d'absolut caos. Un dels membres de la colla estava fermament embolicat en els viscosos tentacles del que només podia ser un rathtar.

La pell de la criatura estava coberta d'unes escates de color vermell fúria que abastaven des del seu rodó cos fins a les puntes dels seus onze tentacles. Damunt del seu cap? hi havia pústules latents; Rey es va imaginar que havien de ser sensibles al moviment o a la llum, doncs el rathtar no tenia ulls o una altra manera aparent de mirar el món. Però el més feroç de tot eren les fileres de dents punxegudes que la bèstia ensenyava cada vegada que rugia.

—Aquest és el seu aspecte —va dir Finn, mentre allunyava a Rey d'aquesta horripilant batalla. No obstant això, quan van donar la volta en la següent cantonada, un altre rathtar els esperava. Finn va intentar córrer, però la bèstia ja havia atrapat la seva cama.

—Finn! —va cridar Rey, mentre la criatura tirava d’ell pel passadís.

Rey va córrer darrere de la bèstia tan ràpid com va poder, però no va aconseguir seguir-li el ritme. Molt ràpid, el rathtar va desaparèixer, i Finn juntament amb ell.

 Següent