La història de la Rey (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

Rey es va permetre exactament deu segons per sentir pànic. Finn no estava i en la nau caminaven solts uns malfactors que volien capturar-la i uns rathtars que volien devorar-la. Però ella havia de mantenir la calma, Finn la necessitava.

Rey va revisar el vestíbul i va identificar el panell de control que Han havia utilitzat per accedir als holomonitors de la nau. Ella va mirar a través de les pantalles fins que va veure al rathtar que arrossegava a Finn dirigint-se cap a una porta de seguretat oberta... una porta que ella podia controlar des d'aquella estació!

Rey va respirar profundament i es va preparar per calcular el temps precís d'aquest moviment. Just al moment en el qual el rathtar començava a lliscar-hi a través de la porta, la noia va deixar caure la pesada porta darrere d'ell. El rathtar va quedar atrapat de l'altre costat, lluny d’en Finn!

Rey va córrer per ajudar a un traumatitzat Finn a aixecar-se.

—Em tenia! —va exclamar—. Però aquí hi havia una porta!

—En això li dic sort —va dir Rey amb un somriure. Ella el va guiar de retorn al Falcó, on Han, Chewie i BB-8 els esperaven. Semblava que Chewie s'havia ferit al braç en la brega, però, més enllà d'això, tots estaven d'una sola peça.

—Moguin-se! —els va cridar Han. Quan casi arribaven a la rampa d'entrada del Falcó, Han va assenyalar a Rey—: Tu, tanca la comporta darrere de nosaltres. —I després va mirar a Finn—: I tu cuida a Chewie.

Rey va començar mentre Finn va ajudar a Chewie a pujar i el va portar a l'estada per guarir-ho. Després, tan aviat com Han i BB-8 van estar dins, va colpejar el control per elevar la rampa.

Rey va seguir al Han cap a la cabina de comandament i es va asseure a costat d'ell, en el seient de copilot.

—Escolta, què estàs fent? —va preguntar Han.

—Unkar també va instal·lar una bomba de combustible —va indicar Rey—; si no la prepares, no anirem enlloc.

—Odio aquest tipus —va murmurar Han. Va aixecar alguns interruptors, i els motors del Falcó van rugir poderosament—. Observa el propulsor —va ordenar a la Rey—. Anem a donar el salt a la velocitat de la llum.

—Des de l'interior de l'hangar? —va preguntar ella—. A cas és possible?

Han va encongir les espatlles.

—Mai em qüestiono res, sinó fins a després de fer-ho.

Bam! Un rathtar va saltar al finestral de la cabina de comandament del Falcó, fent que Rey saltés en el seu seient. Les seves fileres d'irregulars dents van xocar contra el cristall, mentre la criatura intentava menjar-se’l per arribar a l'interior.

—Mai em vaig imaginar que aquest dia seria així! —va acceptar Han. Rey no podia estar més d'acord—. Inclina els escuts.

—Llest! —va contestar Rey.

Han va encendre els controls de la velocitat llum i li va parlar suaument a la nau.

—Au vinga, nena, no em fallis.

Va tirar l'interruptor... I res va succeir.

—Què? —va cridar Han, completament sorprès.

Amb tranquil·litat, Rey va pressionar un botó.

—És el compressor —va explicar.

Han, una vegada més, va encendre l'interruptor de la velocitat llum i immediatament el Falcó va saltar a l’hiperespai. La nau de càrrega havia desaparegut darrere d'ells. Finalment estaven fora de perill.

Enmig de tanta emoció, Rey gairebé s’oblidava de la seva missió amb la Resistència, encara havia de convèncer al Han de portar-los a la base d'aquesta.

Ella va decidir ensenyar-li el mapa de BB-8. Segurament aquest seria l'argument més convincent que tindria.

Tots es van reunir en l'estada del Falcó i van mirar mentre BB-8 projectava un enorme mapa estel·lar damunt d'ells.

Han va estudiar el mapa en silenci i finalment va parlar.

—Des que Luke va desaparèixer, la gent l’ha estat buscant.

—Per què se’n va anar? —va preguntar Rey.

Han va respirar profundament i es va explicar el millor que va poder. Després de la caiguda de l'Imperi, Luke era l'últim dels Jedi. Ell es va encarregar d'ensenyar a la següent generació els camins de la Força.

—Un noi, un aprenent, es va tornar en contra seva, ho va destruir tot.

Han mirava amb determinació el terra, i va continuar, explicant com es va sentir Luke.

***

Quan Rey va entrar, va deixar anar un crit per la sorpresa. Havien ingressat a un enorme vestíbul replet d'alienígenes i humans de tots els racons de la galàxia. Alguns menjaven i bevien. Uns altres es divertien amb jocs d'atzar. Tots semblaven estar-s’ho passant molt bé. En una cantonada, una banda tocava amb entusiasme instruments que Rey mai abans havia vist. Ella no sabia si els músics eren bons, però en definitiva semblava que gaudien tocant.

—Haaaaaaaaaan Solooo! —Un alegre crit va detenir la música del gran saló. Immediatament, tots es van quedar en silenci i van girar-se cap a una petita alienígena de pell daurada. Usava roba comuna i un enorme parell d’ulleres que magnificaven els seus ulls, fent-los semblar enormes esferes blaves. Les arrugues cobrien cada cantonada del seu rostre; des d'aquest moment, Rey podia assegurar que l'alienígena els portava segles d'avantatge en riures sincers i somriures amables.

Han va alçar una mà saludant.

—Ei, Maz!

Maz va caminar cap a ell per saludar als seus nous convidats.

—No pot ser! Els meus ulls han d'estar fallant —va agregar, agitant un dit cap al Han—. L'última cosa que em vas dir va ser: «Torno de seguida». Això va ser, quan?, vint-i-cinc anys enrere?

—He estat ocupat —va dir Han entre dents.

—Oh, creu-me. Ho sé. —Maz va agitar el cap—. He perdut el compte de quantes recompenses demanen per tu.

De sobte, ella va girar-se cap a la Rey.

—Ai mare! Estàs famolenca!

Rey estava sorpresa.

—Com ho saps?

—Perquè el teu estómac és sorollós i jo sóc molt baixeta —va confessar, rient-se—. Vine! I menja!

 Següent