La història de la Rey (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

Rey, BB-8 i el soldat de la Resistència van mirar detingudament al voltant d'una de les paradetes del mercat i van reconèixer a dos soldats d'assalt que parlaven amb alguns dels homes de l’Unkar. Un dels pinxos va assentir atentament i va assenyalar just cap a on Rey i els seus amics estaven parats.

El jove va prendre la mà de la Rey i va començar a córrer.

—Què estàs fent? —va preguntar ella.

—Anem, BB-8! —va ser la seva única resposta. No obstant això, els rajos làser que els van passar fregant van dir eloqüentment el que ell era a punt de dir. Necessitaven sortir d'aquí, i ràpid! Zigzaguejaren pel laberint de parades mentre els trets de blàster els seguien a través del mercat. Finn era ràpid, però no tenia idea de cap a on es dirigia.

—Deixa'm anar! —Rey va intentar tirar de la seva mà.

—Necessitem moure'ns!

Rey no anava a discutir aquest punt.

—Sé com córrer sense que hagis d’agafar la meva mà. —Ell va intentar tirar-la cap a la tenda d'intercanvi de l’Unkar—. No! Per aquí! —Rey va prendre la davantera, arrossegant al jove darrere d'ella, i BB-8 els trepitjava els talons.

La noia els va ficar cap a l'interior d'una parada buida on podien amagar-se.

—Ens estan disparant, a tots dos —va aclarir, encara intentant processar com la seva vida havia canviat dràsticament des d'aquell matí.

—Clar, et van veure amb mi. Ara estàs involucrada —va dir ell amb un to de disculpa.

—Bé, gràcies per això!

—Escolta, no vaig ser jo qui et va perseguir amb un pal —va replicar—. Algú ven blàsters per aquí?

De sobte, van escoltar alguna cosa fora de la parada. El jove va agafar la mà de la Rey de nou i va començar a córrer.

—Deixa d’agafar-me de la mà! —grunyí Rey. Ella podia escapar d'aquells terrorífics soldats enemics pel seu propi compte—. Moltes gràcies!

Però només van donar uns quants passos abans que un xiscle mecànic inundés l'atmosfera. Un caça TIE de la Primera Ordre volava per sobre d'ells. La nau va disparar directament cap al post abarrotat, fent que Rey sortís volant. Les flames embolicaven l'àrid escenari, estenent-se ràpidament a través del mercat. Niïma es trobava en ruïnes.

Rey va saber que només hi havia un lloc cap al qual anar: el port espacial. Va agafar la mà del soldat de la Resistència i va córrer més ràpid del que mai ho havia fet en la seva vida.

—No podem escapar d'ells —va dir ell entre panteixos.

—Podem fer-ho en aquest quadjumper —va contestar la Rey.

La bella nau semblava haver aparegut en el port espacial. Amb el poderós motor d'aquella nau, fàcilment podrien deixar a la Primera Ordre en el terra.

—Necessitem un pilot —va dir el jove.

Rey va somriure amb confiança.

—El tenim!

Totes aquestes hores practicant en el seu simulador de pilotatge eren a punt de valer la pena.

—Què tal aquella nau? —L'home va assenyalar una vella nau de càrrega, sèrie YT. Una carpa gegantina cobria una gran extensió d'ella en el port espacial, però les parts que estaven a la vista no eren molt atractives. Alguns dels seus panells estaven solts i el casc no havia estat netejat en anys, però semblava que podia ser posada en òrbita... probablement—. Està molt més a prop.

—Aquest és un munt de ferralla —es va burlar Rey, però no havia acabat de parlar quan un caça TIE va fer explotar el bell quadjumper, convertint-ho en pols.

La noia ràpidament ho va reconsiderar.

—El munt de ferralla funcionarà! —El trio va córrer a abordar el vell vaixell de càrrega.

Hi havia cert consol a robar aquest tros de ferralla: Rey sabia que li pertanyia a Unkar Plutt. Ella gaudia imaginant la fúria del seu rostre quan tot allò hagués acabat.

Es va dirigir cap a la cabina de comandament i li va mostrar al jove on es trobava el seient de l’artiller.

—Alguna vegada has pilotat aquesta cosa? —va preguntar ell.

Rey va evadir la pregunta.

—Ningú ha manejat aquesta nau en anys.

Ella es va asseure en el seient del pilot i va respirar profundament.

—Puc fer això. Puc fer això —es va dir una vegada i una altra a si mateixa. Només era com el simulador de pilotatge de casa. No hi havia necessitat d'estar completament atemorida.

Rey va iniciar la seqüència d'enlairament en temps rècord i va somriure mentre els motors van rugir en reviure. Va moure amb cura l'accelerador, mentre tirava cap enrere la palanca. La nau va sortir disparada amb un moviment suau i va emprendre el vol cap al cel, Rey sentia com el seu somriure es feia encara més gran.

Però la seva alegria no va durar molt temps, dos caces TIE de la Primera Ordre havien descendit en picat cap a ells.

—Queda't a baix i encén els escuts... si és que serveixen —li va cridar el soldat de la Resistència.

Rey es va estirar per aconseguir prémer el modulador dels escuts, que es trobava de l'altre costat de l'ampli panell de control.

—No és tan fàcil sense un copilot —va dir Rey amb les dents serrades. Sense importar quant s'estirés, el control estava massa lluny. No hi havia manera que conduís i encengués els escuts alhora.

Durant tres segons de bogeria, Rey va deixar anar la palanca i va aconseguir colpejar el modulador. La nau va girar salvatgement cap a la dreta i va llançar per un moment a BB-8 cap al sostre.

Rey va saltar de retorn al volant per estabilitzar el brusc moviment.

—Aquí anem!

A les mans de la Rey, la nau va rebotar cap amunt després va baixar en picat, cap al sorrenc terra de Jakku. Els caces TIE estaven prou a prop, llançant tret rere tret a la nau de càrrega.

—En algun moment els hi dispararàs? —va cridar Rey.

—Estic treballant en això —va respondre el jove amb un altre crit.

Després d'uns moments de tensió, Rey va veure uns trets vermells que atacaven als caces TIE. El seu nou amic ho havia aconseguit!

—Necessitem cobrir-nos! Ràpid! —va exclamar l'home entre trets.

Rey va escanejar l'horitzó i va observar l'abocador de naus més endavant.

—Som a punt de fer-ho!

Enormes Destructors Estel·lars i caces accidentats estaven dispersos pertot arreu. Era el lloc perfecte per amagar-se... sempre que no es convertissin en part de la flota de naus estavellades!

Següent