La història de la Rey (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

Rey va intentar mantenir una mica de la seva dignitat quan va veure un enorme plat de cushnips fornejats amb fral enfront d'ella. Va esperar al fet que els hi servissin a tots i després es va submergir en el seu platet com si no hagués menjat en tot el dia. La qual cosa, per ser justos, era cert.

Han es va inclinar cap a la Maz.

—Necessito que portis a la Leia aquest droide. És sobre Luke.

—Llavors per què no l'hi portes tu? —Va preguntar Maz.

—No puc arriscar-me a dirigir a la Primera Ordre cap a la Resistència —va contestar Han.

Maz es petà de riure.

—Oh, és clar. Això és el que et deté.

—Leia no vol veure'm —va admetre Han.

Rey va donar un xarrup de la beguda que estava al seu costat i immediatament va sentir nàusees.

—Oh. Sí, no beguis aquesta cosa —va indicar Han, massa tard.

Maz va somriure, després va mirar al voltant de la taula, cap als seus convidats.

—Sé quina és la raó per la qual tots estan aquí, però sento que hi ha una cosa més...

Ella va voltejar cap a Finn.

—Tu. Tu dius formar part de la Resistència?

—Sí —va contestar Finn, una miqueta ràpid.

—Hmmmmmm. —Va ser l'única cosa que va dir Maz davant aquesta resposta.

Després va voltejar-se cap a la Rey.

—I tu? Qui ets tu?

Rey no estava molt segura de com contestar aquesta pregunta. Ella estava asseguda en la mateixa taula amb herois de dues guerres. Què estava fent ella aquí?

—No sóc ningú —va contestar finalment—. Només una ferrovellera.

—Llavors saps sobre màquines! —va exclamar Maz.

Rey va assentir.

—Justa la fustaaa...

Maz es va inclinar cap a ella.

—Cada component té una raó de ser; un propòsit. Quin és el teu propòsit? Alguna vegada t'has fet aquesta pregunta?

Rey es va sentir submergida en aquells enormes ulls blaus.

—Tots tenim un propòsit més gran —va continuar Maz—. Pots sentir-ho?

Rey va sentir alguna cosa resplendint en el seu interior. Ja ho havia sentit, però mai havia entès per què. Com una ferrovellera en un planeta que era un abocador seria part de la història de la galàxia? I, així i tot, en aquest moment, Rey va sentir la certesa que el seu destí finalment l'hauria trobat. Així que va obrir la boca per dir: Sí!, quan Finn la va interrompre.

—No.

Rey va voltejar per mirar-lo, sorpresa.

—Què?

—Jo solament vull anar-me’n d'aquí —va acceptar ell.

Maz va assenyalar amablement l'altra taula.

—Cap gran, casc vermell; ells es dirigeixen a la Vora Exterior i potser intercanviaran treball per transport. Vés.

Finn es va parar incòmodament i va fer un gest amb el cap per a tots.

—Ha estat un plaer conèixer-los. Realment ho va ser.

Després es va marxar.

Rey se sentia atordida. Res semblava tenir sentit. Per què un soldat de la Resistència abandonaria de sobte la seva missió? Estava tan a prop del seu objectiu... Va decidir que no deixaria que Finn se n'anés sense una millor explicació. Ell la hi devia, indiscutiblement. BB-8 semblava estar d'acord. El droide va rodar prop d'ella.

La noia va caminar furiosament cap a Finn.

—Què estàs fent? —Finn va intentar donar-se la volta, però Rey no ho va deixar—. Vas escoltar el que ella va dir: formes part d'aquesta batalla. Tots dos formem part. —Ella li va mirar als ulls—. Has de sentir alguna cosa sobre aquest tema...

—No sóc qui tu creus —va contestar ell finalment—. No sóc especial.

—Finn, de què parles? Tu ets...

—Sóc un soldat d'assalt —va acceptar Finn.

Això la va deixar gelada. No podia ser cert.

—És tot el que sempre he estat —va continuar ell.

—Un soldat d'assalt només té un objectiu: matar. Però en la meva primera batalla no vaig poder fer-ho. Així que vaig fugir. Just cap a tu.

La ment de la Rey anava a tota velocitat per seguir-li el ritme.

—Tu em vas preguntar si formava part de la Resistència i em vas mirar com ningú mai abans ho havia fet —va dir Finn—. Però no sóc un heroi, no tinc res per què lluitar.

Rey va fer callar les veus que lluitaven en el seu cap. Si Finn realment volia anar-se’n, no hi havia res que ella pogués fer per detenir-lo. Potser, després de tot, era un covard.

—Així que estàs fugint? —va preguntar.

Finn va sospirar.

—Em sembla que els dos ho estem fent.

Rey va mirar com Finn feia un tracte amb els alienígenes que es dirigien cap a la Vora Exterior i després caminava amb ells a la porta principal del castell, sense si més no mirar cap enrere.

L'alegre murmuri del gran saló de sobte va semblar tan distant. Què estava fent qualsevol d'aquelles criatures aquí? Què estava fent ella aquí?

Potser només havia de tornar a casa, a Jakku, i deixar-li a algú més això de salvar la galàxia.

 Següent