CAPÍTOL 12
Rey va intentar pensar en qualsevol altra cosa menys en
Finn, però les últimes paraules que ell li va dir ressonaven una vegada i una
altra en la seva ment. Per aclarir el cap, la noia va començar a caminar sense
rumb fix pel castell. Els llargs passadissos de pedra semblaven allargar-se
infinitament. Així que es va assegurar de mantenir un registre de cada volta
que donava, per no perdre's.
Rey va pensar que escapar del gran saló l'ajudaria a calmar
els seus pensaments. Però estar en solitud únicament va intensificar la seva
por. Com s'havia ficat en tot aquest embolic? Què passaria si la Primera Ordre
la trobava a ella i a BB-8? Seguien estant fora de perill al castell?
Es va veure a si mateixa analitzant els passadissos,
determinant els millors camins per escapar, trobant àrees que estaven
especialment exposades. Des del moment en què va abandonar Jakku, havia escapat
d'un enemic i un altre. Estava cansada d'escapar.
Rey es va asseure i es va agafar el cap entre les mans. Va
tancar els ulls, intentant enfocar-se en els sons feliços que encara arribaven
des del gran saló.
Llavors va ser quan ho va sentir: una estirada, en el més
profund del seu cor. Rey va mirar darrere d'ella i va observar una escala de
pedra que conduïa al subterrani del castell. Ella tenia l'irresistible
sentiment que havia de seguir aquest camí.
Va escoltar el suau brunzit de BB-8, que girava darrere
d'ella. Aquest bon droide la deuria haver seguit des de l'inici. Ella no li va
demanar que se n'anés, mentre descendia per les escales cap a una abarrotada
habitació del soterrani. Artefactes que van haver d'haver estat recol·lectats
durant segles cobrien cada espai buit que l'envoltava, però al centre d'aquella
cambra hi havia una simple caixa de fusta.
Rey lentament va caminar cap a ella. Semblava cridar-la amb
un missatge que no estava molt segura d'entendre. Gentilment, va tocar la vora
de la caixa. No va succeir res, així que va aixecar la tapa i va agafar un
estrany objecte platejat que estava en el seu interior.
En un instant, el so d'una poderosa respiració mecànica va
inundar l'habitació. La foscor la va envoltar, fins que l'única cosa que va
poder veure va ser una negror impenetrable. Després, una llum va parpellejar
damunt d'ella. Es trobava en un passadís feblement il·luminat, revestit amb una
xapa metàl·lica. No s'assemblava gens als passadissos de pedra del castell de la
Maz.
Quan va dirigir la mirada a la distància, va veure un home
vestit de negre amb un sabre de llum vermella. El seu rostre estava cobert amb
una màscara, modelada per semblar-se, més o menys, a un rostre humà. Però els
ulls de la màscara mancaven de vida i estaven buits.
El sabre de llum vermella que portava l'home va xocar contra
un resplendent raig blau. Un home de cabell ros va alçar el seu sabre de llum
per lluitar furiosament contra aquell monstre de negre.
Rey no entenia què és el que estava passant. Ella li va
donar l'esquena al duel i va córrer cap al passadís metàl·lic. No obstant això,
mentre corria, el pis es retorçava sota els seus peus. Va impactar contra la
paret, la qual, de sobte, s'havia convertit en el terra.
Rey va desitjar que les visions acabessin. Estava molt
confosa. D'on venien? Per què no podia escapar d'elles? Se sentien tan reals...
Abans que ho sabés, més imatges van aparèixer ràpidament en
la seva ment: un heroi apunyalat per un sabre escarlata, un camp de batalla ple
de soldats, un droide blau i blanc al costat d'un Jedi perdut. Va veure a un
home amb una màscara platejada i una capa fosca, amb sis ombrívoles figures
darrere d'ell. Sense saber com, Rey es va adonar que era Kylo Ren: un guerrer
de la Primera Ordre. El seu sabre de llum d'un encès color vermell resplendia
en una horrorosa creu, mentre es lliscava cap a ella.
Després, les visions de la Rey van canviar per última
vegada. Estava de retorn a Jakku. Coneixia molt bé aquell paisatge desèrtic.
Però només era una petita nena en aquesta visió. Lluitava per alliberar-se
d'una mà estranya que la sostenia com una ancora. Hi havia una nau. Ella sabia
que havia d'anar cap allà. Però la mà... la mà la va detenir. La nau es va
anar.
El cor de la Rey bategava cada vegada més fort en el seu
pit. Una figura va emergir de la foscor. Kylo Ren va aixecar el seu sabre de
llum i el va dirigir cap a ella.
Rey va sentir una mà en la seva esquena, però aquella no era
la mateixa mà que havia sentit abans.
—Aquí estàs.
Rey va girar-se i va veure a Maz, qui li somreia. La noia
estava a l'abarrotada habitació del soterrani una vegada més. La caixa de fusta
jeia innocentment en la taula, a un costat d'elles.
—Què va ser això? —Va reclamar la Rey. Va respirar
tremolosament unes quantes vegades i va començar a calmar-se—. Jo... jo no
hauria d'haver arribat fins aquí, ho sento.
—Si no haguessis estat destinada a veure el que vas veure,
l'habitació mai t'hauria deixat entrar —va explicar Maz amb tranquil·litat.
Rey es va fregar el cap.
—Ha d'haver estat la beguda.
—No va ser la beguda. Va ser la Força —va indicar Maz—. És
una experiència aterridora la primera vegada que la deixes entrar, però sempre
està present i treballa de diferents formes, per al bé i per al mal.
Rey no va saber què dir. Havia estat massa. Només era una
ferrovellera de Jakku, no una via per a aquesta Força vivent i mística. Ella no
estava preparada per ser quelcom més. No encara.
Les llàgrimes van amenaçar caure dels seus ulls.
—Pots portar-me a casa?
—Només tu pots fer-ho —va dir Maz, prenent la seva mà—. Però
pregunta't on és que està aquesta casa. Vols tornar a Jakku i seguir esperant?
Rey va assentir.
—Necessito tornar.
—Per algú que et va abandonar quan encara eres més petita
que jo?
—Si ells tornen i no estic aquí... —Rey va ofegar un
sanglot.
—Mai et trobaràs? —va concloure la Maz.
—Així és, si us plau...
—No tornaran —va assegurar Maz, sense perdre la gentilesa—.
Això ho sé.
Rey no va saber què dir. Com podia una petita alienígena
saber alguna cosa sobre la seva família?
—Nena, la pertinença que busques no està darrere teu, està
davant.
Rey va agitar el cap.
—He estat fora molt temps.
La noia es va donar la volta per anar-se’n, però Maz va
parlar suaument darrere seu.
—És justament el contrari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada