11
Han estudia la negror de sota. No veu res. A cada segon, la
corretja fa que diverses tones de roca passin rabent. Escolta les roques
rebotant i empenyent-se entre si. Sent el tremend poder de la cinta
transportadora fent vibrar el terra en el qual està parat. Fins i tot imagina
que pot sentir l’olor de l'aroma terrosa que acomiaden les roques quan
s'aixafen entre si fins a convertir-se en còdols. Però no veu res.
Han li dóna l'esquena al droide que forceja. No li ve de
gust la idea de ser llançat dins del que sigui que genera aquest vent calent.
Uns moments després, ell i Chewbacca troben una paret al
costat dret del passadís. Comencen a caminar amb el vent calent a les seves
esquenes. Quatre hores plenes de tensió després, emergeixen a la llum del sol
blau d’Ord Mantell. El túnel s'obre cap a un immens dipòsit robòtic de carbó.
―Combustibles fòssils! ―comenta Han―. No em sorprèn que Ord
Mantell sigui tan inhòspit.
Chewbacca expressa la seva indignació i se sacseja una
gruixuda capa de pols negra del seu pelatge.
―Sí ―diu Han―, tornem al Falcó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada