28
Han aparta la mà del wookiee.
―Hauries d'haver pensat en això abans de baixar pel conducte
cridant com un bantha ferit.
Chewbacca roda per apartar-se d’en Han i tots dos se separen
de la pila de caixes. L'habitació és més fosca que l'espai profund; no hi ha ni
tan sols la llum d'una estrella distant. No pot veure res: ni una paret, ni el
sostre, ni tan sols el terra en el qual està parat. Se sent tan immens i
infinit com la galàxia, encara que en realitat podria ser solament de la
grandària d'un dels contenidors de càrrega del Falcó.
El brunzit continu de maquinària pesada reverbera tot al
voltant seu. L'aire fa olor de floridura i a alguna cosa més, una mica més putrefacte.
Chewbacca retruny una pregunta.
―Les instal·lacions de control ambiental planetari ―respon
Han―, siguin el que siguin.
―Aaaoogh?
―Més grans que un convertidor d'energia ―exclama Han―. Com
vaig a saber-ho? ―Li fum una puntada a una de les caixes―. Hem de trobar tres
coses en aquest soterrani: el blàster, aquest droide, i una sortida.
En Han es posa de genolls i passa les mans pel terra
escombrant una gran superfície. Toca alguna cosa freda, suau i escamosa. No es
mou. Quan retira la mà, una bava d'olor nauseabunda se li enganxa als dits.
―Això és fastigós ―diu, mentre intenta netejar-se la mà en
el terra humit. A l'altre costat de l'habitació, Chewbacca també emet un
grunyit d'indignació―. Em pregunto a què pertanyen aquestes coses? ―pregunta el
pilot.
Han continua buscant en el terra. Després de les tres
primeres trobades amb les coses suaus i escamoses, deixa d'intentar mantenir
les mans netes. No es pot imaginar el que són.
Finalment, troba el blàster. No obstant això, ni ell ni
Chewbacca detecten cap rastre del droide. Han suposa que va fugir amb prou
feines va arribar a l'habitació, probablement aprofitant algun tipus
d'il·luminació artificial que tingués integrada. Finalment, el corellià s'obre
camí fins a una paret. No té idea de quina paret és, perquè en la foscor no pot
distingir cap direcció.
En Han crida a Chewie, llavors recolza una mà en la paret i
comença a seguir-la. El brunzit es torna més fort a mesura que avancen. No sap
si la paret porta a alguna part a la qual volen anar els pilots.
Cinquanta passos després, la paret acaba. Un soroll rítmic
retruny en alguna part per davant. Prova fer un pas al capdavant. Un vent
calent i continu bufa des de la dreta. En Han tomba cap a l'esquerra i comença
a caminar.
―Mooougnnh? ―demanda Chewbacca.
―No tinc idea ―respon―. Però si aquestes són unes
instal·lacions de control ambiental planetari, aquest camí... ―Han fa senyals
en la direcció que no ha escollit, copejant accidentalment a Chewbacca―...ha
d'anar a una caldera.
Als pocs passos, el corellià troba una paret per guiar-los.
Quatre hores més tard, emergeixen, exhausts i coberts de verrim,
d'un túnel que s'enfonsa en el terra. Una enorme cinta transportadora porta
trossos de roca negra cap al túnel.
―Combustible fòssil! ―exclama Han―. No em sorprèn que Ord
Mantell sigui tan inhòspit. Tornem al Falcó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada