4
Les roques fan soroll i Han salta. Aterra insegur i es
recolza contra una gran roca. La roca es mou i es frega contra una altra pedra,
atrapant-lo entre elles. Han es queda sense alè i un dolor agut li travessa el
tors. Ha aterrat durant la fase de fregament. El seu cos li dol com si un cranc
bavós shadorià l'hagués atrapat en les seves tenalles. No dubta que s'ha
trencat una costella... o dues o tres!
En Han cau de genolls i roman immòbil per diversos moments.
El temps sembla més com a hores en la foscor impenetrable. A cada segon que
passa, la rugent cinta ho endinsa més en la foscor, i el dolor en el seu costat
empitjora. Una vegada i una altra, roques de la grandària d'un home es trenquen
entre si, llavors el sacsegen violentament, de vegades aixafant-li un dit o
pessigant-li un braç. Gairebé desitja que l'aterratge li hagués deixat
inconscient.
Només pensar en el que jeu al final de la cinta esperona a
Han. Suposa que el destí final de la cinta transportadora és una immensa
caldera o una enorme moledora de pedres. Cap de les dues serà bona per a ell.
El pilot es posa dempeus insegur. Una brisa càlida li bufa a la cara. Mentre la
cinta el porta ràpidament cap a la foscor informe, comença a percebre la
presència d'unes protuberàncies que no pot veure que passen xiulant prop del
seu cap. La temperatura s'ha tornat incòmodament càlida.
Una lleugera llum delinea la silueta d'una roca enorme deu
metres més endavant. Fins i tot mentre la mira, la llum s'esvaeix.
―No t'apaguis! ―vocifera Han, però ni tan sols un droide
podria sentir la seva veu per sobre del terrible retrunyir de la cinta.
Acuradament i lentament avança cap endavant. El dolor li
travessa el tors cada vegada que es redreça contra una roca que no veu.
Encara que les cames se li dobleguen a cada pas, Han
eventualment s'obre pas entre una dotzena de grans roques i arriba damunt del
diminut droide. Utilitza l'apèndix d'il·luminació del droide per
inspeccionar-ho. Encaixat entre dues roques, el droide està irreparable i terriblement
abonyegat. Sis apèndixs doblegats i retorçats s'estenen del seu cos. Cadascun
jeu atrapat sota una roca o doblegat enrere cap al cos on no hi ha cap
articulació. El droide sembla una aranya de la fusta sivoriana aixafada i que
porta molt temps morta.
El seu cos, atrapat així entre dues roques immenses, ha
sofert cent pessigades i puncions. En Han s'inclina per inspeccionar-ho a prop.
El droide té un monograma gravat en el cos: “Per al benvolgut C.L. Tant de bo
que aviat fem negocis, B.R.”
Un grall escapa de l'aparell de propagació sònica del
droide. Resulta amb prou feines audible per sobre del rugir de la cinta i el
cruixit de les pedres.
―És cortines... És cortines... És cortines...
―Gràcies ―murmura Han.
Un rugit continu es comença a tornar més fort que el
retrunyir de la cinta transportadora. Quan Han espia per sobre d'una roca en
direcció al so, dóna un crit de sorpresa.
La cinta acaba cinquanta metres més endavant i es buida en
un forat profund. El forat no alarma a Han tant com la raó per la qual pot
veure-ho... grans flames blanques i grogues oscil·len ben alt per sobre de la
vora.
Ignorant les protestes del seu tors, Han grimpa ràpidament
damunt d'una roca i salta de la cinta. Aterra en el passadís fosc i roda sobre
el seu costat ferit. Els seus crits se senten més forts que el rugit de la
cinta transportadora.
La cinta llança al droide dins del forat i les flames es
tornen blaves per un moment.
―Això t'esborrarà els circuits ―murmura Han.
Chewbacca rugeix en algun lloc en la distància i Han crida
al wookiee tan fort com pot.
Quatre doloroses hores després, surten coixejant a la llum
del sol blau d’Ord Mantell. El túnel s'obre cap a un immens dipòsit robòtic de
carbó.
―Combustibles fòssils! ―comenta Han―. No em sorprèn que Ord
Mantell sigui un desert.
―Uuughh ―concorda Chewbacca, sacsejant-se del pelatge una
gruixuda capa de pols negra.
―Sí ―diu Han―. Tornem al Falcó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada